tag:blogger.com,1999:blog-70238221064356822092024-03-14T08:42:00.902+01:00METRE AMUNT METRE AVALLTapi Carrerashttp://www.blogger.com/profile/14097057767728960775noreply@blogger.comBlogger158125tag:blogger.com,1999:blog-7023822106435682209.post-45911233092965980832019-02-17T19:42:00.002+01:002019-02-17T19:42:24.935+01:00TANCO<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLyaBjoeydU1RtOxOdNicMQsqebOiM293L7MTd1vLivBkmiOkYJlu4QbJqW-wkUkEWJ0f-t_QrhTPT_ZvtPDncGQCPWttO4B09y8imemhtn3fbhyOnhzTAcxn9iBzceEbcu8SfbBVgoPs/s1600/tancat_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="495" data-original-width="500" height="316" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLyaBjoeydU1RtOxOdNicMQsqebOiM293L7MTd1vLivBkmiOkYJlu4QbJqW-wkUkEWJ0f-t_QrhTPT_ZvtPDncGQCPWttO4B09y8imemhtn3fbhyOnhzTAcxn9iBzceEbcu8SfbBVgoPs/s320/tancat_2.jpg" width="320" /></a></div>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">Poden haver-hi molts motius o pot no haver-n'hi cap.</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;">Pot ser per una cosa o per una altra. Per res o perquè sí.</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">De moment però, ho deixo aquí. Seguiré corrent i gaudint de la natura i, com que no tinc clar si vull explicar-ho ni si val la pena, de moment hi poso un punt. </span></b><br />
<b><span style="font-size: large;">No sé si serà punt i seguit o punt final.</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;">Potser serà per sempre, potser no.</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">De moment, gràcies als que m'heu llegit!</span></b><br />
<br />
Tapi Carrerashttp://www.blogger.com/profile/14097057767728960775noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7023822106435682209.post-20835245835090684442018-12-29T18:58:00.003+01:002018-12-29T19:04:48.255+01:002018: DE MÉS A MENYS<b><span style="font-size: large;">Començava l'any amb moltes ganes i amb la sort de ser un dels escollits en el sorteig per poder córrer a finals d'agost la OCC del Mont Blanc. Portava setmanes molt bones amb tirades llargues i bon ritme fins que em vaig fotre d'oros i vaig acabar amb la cara ensangrentada i amb set punts a sobre del nas i unes ulleres fetes mal bé. El coll i les cervicals van acabar massegades. Vaig haver d'estar aturat un mes i mig i després vaig iniciar un repertori de curses primer per preparar la Marató del Cap de Creus, que era la prova de foc pde cares a l'agost. </span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">Vaig decidir anar a repetir la Hostrailric i a descobrir la Montserrat Skyrace. Després ja tocava preparar clarament la OCC, retenit en tres curses: Pa amb Tomàquet, l'Olla de Núria, la Marxa de Fornells. I la OCC va anar prou bé. I tot i l'increment en 3km i en 200D+ respecte del primer any que l'havia corregut, vaig rebaixar el meu cronòmetre en prop de 45 minuts. Un cop feta la cursa, sempre hi ha alguna cosa que penses que podries haver encarat diferent però el resultats qui sap quin hauria estat. </span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">A continuació volia córrer la Transgavarres, de Palamós a Girona, aprofintat el fons aconseguit de tots els mesos enrera, per rebaixar el temps del 2017. Però, la fascitis plantar que m'havia deixat córrer a Chamonix, ja es mostrava intractable i a meitat del mes de setembre vaig reduir notablement els entrenaments. I encara estem així. Val a dir que, pel mig, vaig pujar el Mulhacén a Sierra Nevada, el pic més alt de la península (3.479m). Aquí hi ha un petit resum de tot plegat, no massa llarg.</span></b><br />
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9QweHN-VhoVtOkIQZdret9100MBJnpelZGLkkNxXpW4XDpSK-DzIYZhdvWQohuGJki-V765LY7mlyn1rLYZNRmo-hUKilvCx_vkgxOrsFGLbZtIBLpX9-LOXNCBi-E1IvS9fyyNAz1mc/s1600/nuriagabernet12+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9QweHN-VhoVtOkIQZdret9100MBJnpelZGLkkNxXpW4XDpSK-DzIYZhdvWQohuGJki-V765LY7mlyn1rLYZNRmo-hUKilvCx_vkgxOrsFGLbZtIBLpX9-LOXNCBi-E1IvS9fyyNAz1mc/s640/nuriagabernet12+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Hostrailric. Foto: Núria Gabernet.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;">HOSTRAILRIC:</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;">Cursa llargueta (27km i uns 1.400D+) que servia per recuperar sensacions després que poc abans hagués caigut de caps. No vaig tenir el millor ritme possible però almenys aquell dia vaig decidir anar a fer km. M'hi havia apuntat després que l'any abans m'ho hagués passat pipa pel recorregut, tot i que respcte del 2017 tenia canvis, mantenia el final amb uns 3/4 plans i una rampa descomunal final per arribar a la meta del castell. Repetiria aquest 2019 si no fos que estic parat. La crònica, <a href="http://tapiolet.blogspot.com/2018/02/hostrailric-2018.html">clicant aquí</a>.</span></b><br />
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX-Sjw-sDvTEDShwsJBonBgG1Zm79SHrxiE5t5ZMTCEx-3_hTUZo_Bbxb1yrlxYIgWIQ6s_1iMoOG6SVrkAmZxJTcBjpxUWgeCYnkw_3RxCxmtFq3rAa14kq9N4pMt0WfT1tt1PWNgScg/s1600/david+rueda+visuals.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="427" data-original-width="640" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX-Sjw-sDvTEDShwsJBonBgG1Zm79SHrxiE5t5ZMTCEx-3_hTUZo_Bbxb1yrlxYIgWIQ6s_1iMoOG6SVrkAmZxJTcBjpxUWgeCYnkw_3RxCxmtFq3rAa14kq9N4pMt0WfT1tt1PWNgScg/s640/david+rueda+visuals.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Montserrat Skyrace. Foto: David Rueda.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;">MONTSERRAT SKYRACE:</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;">Una cursa organitzada per Klassmark ha de ser "pata negra". I efectivament. Paisatge mitològic per Montserrat i recorregut molt ben ideat amb la gran dificultat de passar per la canal de sant Jeroni, que fa alentir la ruta (25km i 1500D+). Em va agradat tant, que mesos després hi vaig voler anar més tranquil amb l'Alba per passar-hi un cap de setmana per reviure la cursa i compartir els paisatges. La crònica, <a href="http://tapiolet.blogspot.com/2018/03/montserrat-skyrace-2018.html">clicant aquí.</a></span></b><br />
<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYm_p_NCZ4g-zA4RxM5tuhIVOxuQgWcrTwzghny2gHyh9EcKgPOXUahDSoPstLJ3UBQ5TNS_oNHSEhkxYxOhvZKhjELqCzQJJNaf6oaIYrYQNSDNJui0Dar5cdfE5l3GERLjWwC3dxae8/s1600/mikesteegmans5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="427" data-original-width="640" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYm_p_NCZ4g-zA4RxM5tuhIVOxuQgWcrTwzghny2gHyh9EcKgPOXUahDSoPstLJ3UBQ5TNS_oNHSEhkxYxOhvZKhjELqCzQJJNaf6oaIYrYQNSDNJui0Dar5cdfE5l3GERLjWwC3dxae8/s640/mikesteegmans5.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Cap de Creus. Foto: Mike Steegmans.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;">MARATÓ TRAIL CAP DE CREUS:</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;">L'any 2014 l'havia acabat a dures penes i fos per culpa del sol i l'any 2017 vaig plegar de cansament i calor en un Paradís que sempre se'm fa extremadament dur (45km i 2.200D+). Aquest any tocava acabar-la amb més dignitat i millor temps que el 2014. Amb un traçat made in Klassmark, així va ser, tot i que a partir de mitja cursa vaig punxar i el ritme de creuar que portava va quedar esmicolat i duramnt molts quilòmetres vaig avançar amb més pena que glòria. Potser s'hi hauria de tornar perquè encara hi ha una espina clavada, però ja es veurà. La crònica, <a href="http://tapiolet.blogspot.com/2018/04/marato-cap-de-creus-2018.html">clicant aquí.</a></span></b><br />
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbxBDZir4AyOvE3Fc9Ne7FVEWRFwz6R8IGd1N_EZic3Fj5O2ZiBc30uhVIYv5N85u6tEBbFT-nzUF8GvXdTxWpWv-i5DNrOXb_fjYvgYkYSauhr40gwpnTz3QAxM8Za7KRkdwS41qx7pE/s1600/32290815_10160363482540608_7799745868931792896_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="426" data-original-width="640" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbxBDZir4AyOvE3Fc9Ne7FVEWRFwz6R8IGd1N_EZic3Fj5O2ZiBc30uhVIYv5N85u6tEBbFT-nzUF8GvXdTxWpWv-i5DNrOXb_fjYvgYkYSauhr40gwpnTz3QAxM8Za7KRkdwS41qx7pE/s640/32290815_10160363482540608_7799745868931792896_o.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Pa amb Tomàquet. Foto: Jordi Carruana.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;">PA AMB TOMÀQUET: </span></b><br />
<b><span style="font-size: large;">Repetira de l'any anterior perquè el recorregut m'havia encantat. Hi havia molts canvis a'itinrari d'aquest 2018 tot i que es mantenia la distància (21km i 1300+) i novament em va sorprendre positivament amb una pujada inicial pedrogosa amb cordes i un final enmig de la pluja jut quan em començava a notar bé les cames. La crònica, <a href="http://tapiolet.blogspot.com/2018/05/pa-amb-tomaquet.html">clicant aquí.</a></span></b><br />
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjplcPE7CYICe3as5cFSE3_1tCWmSik6V5p6vxWUa4gH7TvoJsxc_U2JuKm6ykAMbOaN-_fdpnI5TIVOW905fETPptOynl-VM4t00ytPjLPZs22jXZl-SH7jw2o75ejAuAz7KQLwCj-SNI/s1600/33199074_857259854469337_4572626069714108416_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="426" data-original-width="640" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjplcPE7CYICe3as5cFSE3_1tCWmSik6V5p6vxWUa4gH7TvoJsxc_U2JuKm6ykAMbOaN-_fdpnI5TIVOW905fETPptOynl-VM4t00ytPjLPZs22jXZl-SH7jw2o75ejAuAz7KQLwCj-SNI/s640/33199074_857259854469337_4572626069714108416_o.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Marxa de Fornells. Foto: David Subirana</b>.</td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;">MARXA DE FORNELLS:</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;">Després d'uns dies de sumar molt desnivell mb sortides curtes però amb molta pendent, vaig inscriure'm a la Marxa de Fornells 10km). Bàsicament per aprofitar el cap de setmana i no quedar-me fent el ronso. Tot i que anava rostit, no va estar malament i el circuit "torracollons" entre els arbres va ser molt entretingut. La crònica, <a href="http://tapiolet.blogspot.com/2018/05/marxa-de-fornells-2018.html">clicant aquí.</a></span></b><br />
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEXbPXzOXGF3e1NAEVoLqVI13nyHEL4qc7xi0txVcEeZhfPKdEEsiFrHcNsd7ESnrB_Jyob3OmDyYKyOby3KpwiwGJFIgaiaqFDs0hXtBqDlwf-p41D4YZbeCJz0Y1JbfqzjGHp4ykTJ8/s1600/IMG-20180606-WA0023.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEXbPXzOXGF3e1NAEVoLqVI13nyHEL4qc7xi0txVcEeZhfPKdEEsiFrHcNsd7ESnrB_Jyob3OmDyYKyOby3KpwiwGJFIgaiaqFDs0hXtBqDlwf-p41D4YZbeCJz0Y1JbfqzjGHp4ykTJ8/s640/IMG-20180606-WA0023.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Mulhacén.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;">MULHACÉN:</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;">Pujar al cim més alt de la península va ser molt més senzill del que podia semblar a priori. Vaig anar-hi amb el meu pare i el meu germà. Ni tant sols hi havia neu, tot i que anava carregat com una mula de grampons i material per la fred. Això sí, em vaig trobar diversos grups de cabres que em van alegrar la jornada per Sierra Nevada. Com que teniem temps de sobres, vaig aprofitar per sumar desnivell extra amb pujades a llocs improvisats. La crònica, <a href="http://tapiolet.blogspot.com/2018/06/mulhacen.html">clicant aquí.</a></span></b><br />
<b><br /></b>
<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFDzx0hoE2c0o5A3RTuHFt6pvbQxm2OLUYpL6Pa96aVKEP6FX56e1_fA9TpmOD_ylLkMwiBD5LkJAG_cd-WBXXwe0fC2ZdUkbDBfR9CRBa_m1XeXFLCvSPh6Bgmm50ngvIKt9AwCUJGtg/s1600/IMG-20180610-WA0010.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFDzx0hoE2c0o5A3RTuHFt6pvbQxm2OLUYpL6Pa96aVKEP6FX56e1_fA9TpmOD_ylLkMwiBD5LkJAG_cd-WBXXwe0fC2ZdUkbDBfR9CRBa_m1XeXFLCvSPh6Bgmm50ngvIKt9AwCUJGtg/s640/IMG-20180610-WA0010.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Olla de Núria. Foto: Guillem Ayats.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;">OLLA DE NÚRIA:</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;">Hi anava amb l'objectiu de treure'm l'espina de l'any anterior, quan vaig acabar totalment marejat per una sortida massa acclerada. Aquesta any anava regulant molt bé i mantenia pràcticament el ritme de l'any 2017 en el priemr tram pero amb la sensació d'anar guardant forces. Però el recorregut, en gran pat per sobre dels 2700m estava ple de neu. La boira va anar tapant les muntanyes i el fort vent va obligar l'organització a aturar la cursa al km 8,5. Algun any hi hauria de tornar. La crònica, <a href="http://tapiolet.blogspot.com/2018/06/olla-trencada.html">clicant aquí.</a></span></b><br />
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_YgQfICBn0UMQ9KQpxcvUoCcF4Wsr06tBD4LGOhdHlNJZ7pauqBtz_DYNMMw6dQ-4uyR7uag47YwmhJBUExug4HIbP_7ghswlePOPiKMKcYk9XSLy3CSgmtg9nCNG5WGjTIr8TeVqWCA/s1600/received_1010026552500550.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="640" height="512" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_YgQfICBn0UMQ9KQpxcvUoCcF4Wsr06tBD4LGOhdHlNJZ7pauqBtz_DYNMMw6dQ-4uyR7uag47YwmhJBUExug4HIbP_7ghswlePOPiKMKcYk9XSLy3CSgmtg9nCNG5WGjTIr8TeVqWCA/s640/received_1010026552500550.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Felicitat a Chamonix. foto: Albert Roura.</b> </td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;">OCC: </span></b><br />
<b><span style="font-size: large;">Era la cursa del 'any. La que em feia més il·lusió. Hi arribava una mica masegat per diverses qüestions. però a l'hora de la cursa tot va sortir molt bé. Un ritme espectacular per mi, arribant a anar el número 200 de la classificació dels més de 1350 apuntats. A partir del km38 vaig haver d'afluoxar i mantenir tot el que tenia guanyar de l'anterior any que hi havia participat. Al final va acabar essent duret, però vaig tocar la glòria. La crònica, <a href="http://tapiolet.blogspot.com/2018/09/occ-2018.html">clicant aquí.</a></span></b><br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">I finalment, el resum per mesos de l'any, on es veuquealguns mesos he tingut algunes caigudes o lesions: </span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b><b><span style="font-size: large;">GENER: 13 sortides. 159 km i 4.430D+</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b><b><span style="font-size: large;">FEBRER: 8 sortides. 86 km i 2.275D+</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b><b><span style="font-size: large;">MARÇ: 11 sortides. 135 km i 6.100D+</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b><b><span style="font-size: large;">ABRIL: 11 sortides. 157 km i 5.400D+</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b><b><span style="font-size: large;">MAIG: 15 sortides. 180 km i 6.600D+</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b><b><span style="font-size: large;">JUNY: 7 sortides. 68 km i 3.425D+ </span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b><b><span style="font-size: large;">JULIOL: 12 sortides. 181 km i 8.500D+</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b><b><span style="font-size: large;">AGOST: 9 sortides. 189 km i 10.200D+</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b><b><span style="font-size: large;">SETEMBRE: 6 sortides. 51 km i 500D+</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b><b><span style="font-size: large;">OCTUBRE: 2 sortides. 18,5 km i 1.000D+</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b><b><span style="font-size: large;">NOVEMBRE: 3 sortides. 18,5 km i 440D+</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b><b><span style="font-size: large;">DESEMBRE: 2 sortides. 11 km i 150D+</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;">------</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;">TOTAL: 99 sortides. 1.254 km. 49.020D+</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b><b><span style="font-size: large;"><br /></span></b><b><span style="font-size: large;">Apa! A veure què em depara el 2019!! Més Km i més D+!!</span></b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Tapi Carrerashttp://www.blogger.com/profile/14097057767728960775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7023822106435682209.post-46680833884228010752018-11-25T21:34:00.001+01:002018-11-25T21:34:57.482+01:00RES A FER<b><span style="font-size: large;">No escric res perquè no faig res. Segueixo amb dolors a les plantes dels peus i, per tant, toca paciència. De vegades fa més mal, de vegades menys. Però no hi ha més de 24 hores seguides sense molèsties. Molta gent m'ha recomanat que si això, que si allò, que si allò altre. Si fes cas a tothom, seria un robot o seria milionari. Com que no sóc cap de les dues coses: Paciència. </span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit_Fs4D262T-jDte-SAiO9QfqdAwb-b1Ki7jbUU8bCsjmqwibXE9NFfJ5k5EeOdlKHlWBl7mAh5_nTkdW3biHN_1Di5GwU0Mn4ll-GxEctSlHH6KqMO-GMVMLNg2dmC7PieazlrNlftYc/s1600/IMG-20181017-WA0003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="972" data-original-width="1296" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit_Fs4D262T-jDte-SAiO9QfqdAwb-b1Ki7jbUU8bCsjmqwibXE9NFfJ5k5EeOdlKHlWBl7mAh5_nTkdW3biHN_1Di5GwU0Mn4ll-GxEctSlHH6KqMO-GMVMLNg2dmC7PieazlrNlftYc/s400/IMG-20181017-WA0003.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Al Matagalls.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div>
<b><span style="font-size: large;">Em començaria a desesperar si a l'inici l'any encara segueixo malament. Em faria gràcia tornar a córrer l'Hostrailric, a meitat del mes de febrer. Però pensar en 27km quan estic parat és simplement una utopia. Els dos últims mesos he fet moés tres sortidetes. Una semicaminant al Matagalls (11km i 600+), dues sortides de 7km i uns 270D+ i dues per les vies verdes de Girona i Salt (5 i 6 km). Més que res, per recordar que tinc cames. Res més. Pacència.</span></b></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><b>Quan hi torni srà com tornar a començar. Però això ja em va passar en fracturar-me i aixafar-me una vèrtebra. I deu ni do el que he pogut tornar a fer en poc temps. </b></span><br />
<div>
<b><br /></b></div>
<div>
<br /></div>
</div>
Tapi Carrerashttp://www.blogger.com/profile/14097057767728960775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7023822106435682209.post-32286309762326074232018-10-13T20:48:00.001+02:002018-10-13T21:12:18.342+02:00PODRIA SER L'ÚLTIM ESCRIT<span style="font-family: "helveticaneue";"><b><span style="font-size: large;">Podria ser un escrit trist. Però no. Fa mesos em feia tant de mal tot que només pensava en acabar dignament la OCC i deixar-ho. Plegar. De córrer i d’escriure. No tenia ganes ni sentit córrer amb dolor a les lumbars i a les plantes dels peus. Patint. No ho havia dit quasi a ningú però ho tenia al cap. No em volia fer la víctima abans d'hora. Ja tenia pensat més o menys quines serien les darreres paraules. </span></b></span><br />
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Entrenava com podia, en silenci. I per què ho explico? Perquè no. Perquè no ho deixaré. Ni de córrer ni d’escriure. </span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Podria ser l'últim escrit. Però no. De vegades fa mandra escriure per quatre o cinc persones que em llegeixen de veritat. Però per aquests seguiré. I per què un dia, repassant el meu passat, hi hagi constància dels meus pensaments en diferents èpoques. </span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjis8xPhLyEqKerJn9ODvdr4N4ME6dOFHRimtA7M-BBcpQkAk4eFMvgAaWLAtLT72kBaX2rRWMz5IlwhFbye05PVRnYeFtexoEu_uxPMc5_Fa4LztZPEGhAhlu81obDh4ra8cMaeYfSubM/s1600/received_1010026552500550.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="1600" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjis8xPhLyEqKerJn9ODvdr4N4ME6dOFHRimtA7M-BBcpQkAk4eFMvgAaWLAtLT72kBaX2rRWMz5IlwhFbye05PVRnYeFtexoEu_uxPMc5_Fa4LztZPEGhAhlu81obDh4ra8cMaeYfSubM/s400/received_1010026552500550.jpeg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Esforç i alegria. foto: Albert Roura.</b> </td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;">Podria estar escrivint que ja no correré més. Però no. De vegades, fa mandra córrer. Amb fred. Amb calor. Però pels que sempre esperen que arribi, seguiré. I perquè m’agrada. M'agrada gaudir interiorment del petit instant en creuar la meta després d’un esforç. Els nervis. Aixecar-se aviat. De tants i tants dies entrenant per aquest moment. De descobrir llocs nous. De repetir rutes que em fan obrir la boca a cada passada. De millorar-me. </span></b><b><span style="font-size: large;">De compartir quilòmetres amb amics.</span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhptSXm3jKQxhzGakeNh8HpdvXfvYnpkS_v-AhCsSLPd93azUrsSBhMyEjob9_1c1VVRsFOvW0Sb9VGCaf4rBhGZJWMkSlvlTfgXxfsKgzwXigHGeapAo8AQ7LujmZqvBnxNgG_VLNEMIY/s1600/IMG-20181003-WA0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhptSXm3jKQxhzGakeNh8HpdvXfvYnpkS_v-AhCsSLPd93azUrsSBhMyEjob9_1c1VVRsFOvW0Sb9VGCaf4rBhGZJWMkSlvlTfgXxfsKgzwXigHGeapAo8AQ7LujmZqvBnxNgG_VLNEMIY/s400/IMG-20181003-WA0001.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Magnetoteràpia</b>.</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<b><span style="font-size: large;">El temps ho posa tot a lloc. Amics i molèsties. Tot allò dolent, a fora. Fer una bona selecció. D'amics. que les molèsties no es trien. I poc a poc, segur que tot s’anirà aclarint. De moment, porto un mes aturat. Sense entrenar ni un metre. Esperant que la fascitis plantar marxi. He anat a rehabilitació a Sanna i tot i que m’ha baixat notablement el dolor, encara sembla que trepitgi vidres a cada passa. I al matí, quedi camini sobre ganivets. Cada dia em desperto pensant, “aviam avui…”. I res. Però no hi ha pressa. Aques mal ja el vaig patir i superar. I els paisatges segueixen esperant. I seguiran esperant. I hi seguiré anant. </span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE2i0PAkyG2yeRxTBg3LdcuE42OfcbdjpcfB7LT-1ja0zQIL8Brs6g9cpeSR91UUoou7xnw9gsGcNxUY0nbOQG0eb73g5JxsM409-f07hZxQasdhpEV2fIjoxaJrR-IoeGXS1jGn40NTA/s1600/IMG-20181003-WA0002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE2i0PAkyG2yeRxTBg3LdcuE42OfcbdjpcfB7LT-1ja0zQIL8Brs6g9cpeSR91UUoou7xnw9gsGcNxUY0nbOQG0eb73g5JxsM409-f07hZxQasdhpEV2fIjoxaJrR-IoeGXS1jGn40NTA/s400/IMG-20181003-WA0002.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Gel a les plantes dels peus</b>.</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
</div>
Tapi Carrerashttp://www.blogger.com/profile/14097057767728960775noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7023822106435682209.post-38538547562663968772018-09-11T11:29:00.001+02:002018-09-11T11:29:03.803+02:00OCC 2018<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJKMgAt5Dw0Hr_su1f9oc9XlG6-yWX9FIu_wzX3VCFeuamG2W7wikVYwHFbhcWkW1N23xbtPNr7iZciJqTiCb6-Xm_0uGVIMov4lrL-crkUxOENCC_ZS-w00oE2NBoCoxb9ZQK1N82BRk/s1600/received_900186567036834.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJKMgAt5Dw0Hr_su1f9oc9XlG6-yWX9FIu_wzX3VCFeuamG2W7wikVYwHFbhcWkW1N23xbtPNr7iZciJqTiCb6-Xm_0uGVIMov4lrL-crkUxOENCC_ZS-w00oE2NBoCoxb9ZQK1N82BRk/s640/received_900186567036834.jpeg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Spoiler: Arribada a la meta. Foto: Albert Roura.</b> </td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: HelveticaNeue;"><b><span style="font-size: large;">Un sempre podria trobar algun “però” en una cursa. Que si allà hagués fet això o allò. Però aquesta cop només es podrà deduir entre línies, perquè estic més que satisfet del resultat final. Arribada a la meta i amb 41 minuts de temps millor que fa quatre anys amb 3km més. No es pot demanar massa més. </span></b></span><br />
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Anava a la OCC amb alguns dubtes a l’esquena i a les plantes del peus. Amb alguns entrenaments més curts dels que hauria tocat però convençut que podia sortir bé. Marxava amb els meus pares pràcticament 5 dies abans per aprofitar l’estada a Chamonix, al peu del Mont Blanc, el cim més alt dels Alps. els primers dies vam fer turisme, a la Mer de Glace, a le Brevent i al refugi de tete Rousse. Aquí ens vam trobar l’Òscar Cadiach, el primer català que ha pujat als catorze cims de més de 8.000 metres d’alçada sense necessitar oxigen artificial. </span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheCHo6A3AZU92-2bmRBH0V8Br4WmsUe8IGgODZOe_Bp41Ag-uLrSQLsMCuhPZfD_e9RbLWy3XwHeExWhyphenhyphenAs8R-etiWNGTkChJqcBimKi0gpYUiKwmOvrTA3UgTMRwg3j1mve4IhpYisO4/s1600/IMG_20180827_133906.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheCHo6A3AZU92-2bmRBH0V8Br4WmsUe8IGgODZOe_Bp41Ag-uLrSQLsMCuhPZfD_e9RbLWy3XwHeExWhyphenhyphenAs8R-etiWNGTkChJqcBimKi0gpYUiKwmOvrTA3UgTMRwg3j1mve4IhpYisO4/s640/IMG_20180827_133906.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Amb els meus pares i l'Òscar Cadiach.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">I el dijous al matí sona el despertador a dos quarts de cinc de la matinada. na hora més tard, marxem cap a Orsieres, Suïssa, on comença la cursa. Per davant, una ruta de 56 km i uns 3.500 metres de desnivell positiu, creuant la frontera i amb tres ascensions de pànic i dues de més “suaus”. Els dies abans anava mirant les aplicacions per saber la climatologia. sempre anunciava pluja. Molta pluja i moltes hores. Però, a la sortida, res de res. Això sí, el cel tapat.</span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaR1uUGku_M_GBMmNIFUolwhpnwacw_LamFPNt_KbYGWboZlEcOkqowZArh-PQ2IkJ5eJXcCalmOomOChJtoDMJbpfeb9h66LHYrfnJC0hgpXcskw05Br6Cc-LqEbkAZuwXAax5rrwC4k/s1600/IMG-20180829-WA0018.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1066" data-original-width="1600" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaR1uUGku_M_GBMmNIFUolwhpnwacw_LamFPNt_KbYGWboZlEcOkqowZArh-PQ2IkJ5eJXcCalmOomOChJtoDMJbpfeb9h66LHYrfnJC0hgpXcskw05Br6Cc-LqEbkAZuwXAax5rrwC4k/s640/IMG-20180829-WA0018.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Corredors i companys. Foto: Albert Roura. </b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Quan passa un quart de nou del matí hi ha la sortida. Quina gentada. corrent i pels carrers animant. La primera dificultat és arribar fins a Champex. És un lloc preciós, amb un llac i casetes de fusta. L’aproximació es fa amb constants pujades i alguna baixada. Passem per diversos poblets de dibuixos animats. Casetes, amb infants que volen que els hi toquis la mà i gent gran que fa sonar les campanes. Tothom està encantat amb el pas de la cursa. En una corba, la ràdio d’un cotxe fa sonar “The final Countdown” d’Europe. Els primers quilòmetres es fan envoltats de corredors a tot arreu i s’ha de vigilar de no trepitjar ningú, que cap bastó et faci entrebancar i que cap esportista et talli el ritme incipient que intentes mantenir. Per arribar a Champex seguim algun trams diferent a fa quatre anys. Això fa que hi arribem amb algun quilòmetre més que aleshores. Em trobo amb en la Mònica, l’Anna, en Charles i en Xevi O. Van xerrant. A Champex, omplo un bidó d’aigua hi segueixo. Després sabré que anava el 730è classificat, creia que de 1.200 corredors però resulta que acaben la cursa més de 1.500 participants.</span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">En Charles tira endavant i el trio Anna, Mònica i Xevi van per darrera, sempre junts. Sembla que no, però ja hem fet 700 metres positius i uns 10 km. Toquen uns km de pla i en surten molt ràpid sense ser-ne conscient. Estic pendent de la gran primera pujada, a la Giete. Buff És un corriol que va serpentejant. Inacabable. Vaig avançant gent. Molta. Pràcticamrnt a cada corba hi ha algú aturat. Alguns amb rampes, altes buscant coses a la motxilla, alguns asseguts en un tronc i altres buscant respirar. Estrany. Han sortit massa ràpid? Al km 18 avanço en Charles. Arribo al control del km 20, en un refugi on tenen música màquina a tot drap, entre vaques i cavalls pasturant. A les cames hi he sumat 1.000+ més de desnivell. Després sabré que vaig el 613è. La màquina lectora del xip del dorsal no funciona i ens tenen aturats, en fila, fins que un voluntari porta un altre aparell. Torno a omplir un bidó d’aigua. </span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW_Itaw_vB6i__NKAzt5uYCLDXSRq9AE9yqsEzQCllK1uZJypn1tL5QaOtaWq-b55m2HA5fe017sOPMp5dIWnnmxijddnLRXJHzKzcJ3nnNCnyD0gT1woWb8hAWvAfTpOK-LiIYWNYs2Q/s1600/IMG-20180831-WA0014.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="1000" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW_Itaw_vB6i__NKAzt5uYCLDXSRq9AE9yqsEzQCllK1uZJypn1tL5QaOtaWq-b55m2HA5fe017sOPMp5dIWnnmxijddnLRXJHzKzcJ3nnNCnyD0gT1woWb8hAWvAfTpOK-LiIYWNYs2Q/s640/IMG-20180831-WA0014.jpg" width="425" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Pas per Trient. Foto: Albert Roura. </b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Comença a una baixada llampec fins a Trient, un petit poble amb una església de color rosa. Allà hi ha els meus pares, serà al km 26. La baixada és majoritàriament per una pista ampla que permet correr molt, combinada amb corriols plens d’arrels i pedres lliscoses. No plou però segueix tapat. Vaig ben xop. No sé com puc suar tant. És l’humitat? No veig ningú tant empapat.</span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Arribo a Trient realment sencer. Començo a veute companys que s’han desplaçat des de girona per animar-nos. hi ha l’Oscar, l’Ignasi i l'Albert que em fa fotos. Distingeixo els meus pares. Una salutació petita i cap a l’avituallament. Just abans, algú veu el meu dorsal. sobre la bandera espanyola que l’organització ens ha posat, hi duc enganxada una estelada, gràcies a les gestions d'en Xevi M. Algú del públic ho veu. “Osti quin dorsal més ben parit! Visca Catalunya!”, comença a cridar la gent. Hi ha molts catalans a tot arreu. A la OCC, 75 corredors som catalans. També duc un llaç groc a la motxilla que m'ha deixat la meva mare. Que injust que hi hagi gent a la presó o lluny del seu país només perquè van permetre votar al poble. </span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGw6K8O15RMwq22d7zQ0q0tnyQwUsWqCeLO3VQ-rOGasHHbEOWAoJhKtvLq54M5Bh0GlXhhrFP5YTwFLXDg3esNEBeLhV6wGnCbsvKlr2NCokNZPgQElRe7zp5rcjDQkLBXsGYGQyfxxs/s1600/IMG-20180830-WA0036.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGw6K8O15RMwq22d7zQ0q0tnyQwUsWqCeLO3VQ-rOGasHHbEOWAoJhKtvLq54M5Bh0GlXhhrFP5YTwFLXDg3esNEBeLhV6wGnCbsvKlr2NCokNZPgQElRe7zp5rcjDQkLBXsGYGQyfxxs/s640/IMG-20180830-WA0036.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Arribant a Trient. Foto: Quim Carreras.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Omplo els dos bidons i agafo molts talls de plàtan. No sé si cinc o sis. I molts talls de xocolata negra. També sis o sis. Hi ha molta gent aturada xerrant i comentant la jugada. He entrat a la carpa de l’avituallament el 591è. </span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Conscient que ve una nova pujada destralera, surto caminant, an un noi vestit de ver que es posarà darrera meu i serà la meva ombra durant molta estona. Hi ha un km de pla que faig xino xano fins que de cop, un corriol ens convida a sumar desnivell positiu. L’ascensió serà d’uns 800 metres positius. Ja no hi ha núvols i el sol treu el nas. Em pica al clatell. Com una massa. A veure si encara trobaré a faltar la crema solar. La pujada és com una repetició de la primera, però ja no hi ha cadàvers a les corbes. Vaig avançant gent. Amb el noi de verd sempre darrera meu. Si jo n’avanço dos, ell també. Ara un, ell també. Si jo freno una mica, ell també. Em fa sentir comòde. És com un escuder. No sé qui és ni ho sabré. Al cap em venen cançons que tinc al cotxe. que si Zoo, que si la Pegatina, Doctor Prats, Bongo Botraco.... Vaig mentalment molt bé i repetint-me “fa vuit mesos que tenia aquesta data al cap i fa quatre anys que volia repetir la cursa. Vuit mesos. Quatre anys. Vuit mesos, quatre anys”. </span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"></span></b><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg86GLVaEdMY5_R9OndW-D5preJ2pqPqjSm2UH-AgqnjHW_TbxJ-STH1v4BRQiIF3XP9c-mJhMXPGTZA5UkfnmedMrDyWcOS2b19h-yRc7a2_sZl9ZnsDBHQRuJjUFSKq_vJ1vKBTB5660/s1600/IMG-20180830-WA0033.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg86GLVaEdMY5_R9OndW-D5preJ2pqPqjSm2UH-AgqnjHW_TbxJ-STH1v4BRQiIF3XP9c-mJhMXPGTZA5UkfnmedMrDyWcOS2b19h-yRc7a2_sZl9ZnsDBHQRuJjUFSKq_vJ1vKBTB5660/s640/IMG-20180830-WA0033.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Arribada a Vallorcine. foto: Quim Carreras.</b></td></tr>
</tbody></table>
<br /><b><span style="font-size: large;"></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Al km 30 arribem al control de Tseppes, pràcticament ja a la frontera amb França. Dic “arribem" perquè també hi ha amb mi l’ombra verda. Vaig el 506è i em noto perfecte. Anar avançant gent dona molta moral. Aquí no hi ha res per agafar aigua, o sigui que segum. encara queda un trosset de pujada fins a Catogne i després ja un descens allargassat fins a Vallorcine, que serà el km 36. La meva ombra verda continua seguint-me, mentre seguim avançant gent. És, fins i tot, divertit. Portem uns tres km de baixada i a més de corredors, també ens trobem alguns excursionistes que fan la volta al Mont Blanc per etapes, carregants amb motxilles descomunals. La baixada és com un seguit de repeticions d'esses que va carregant les cames de mala manera. Al km 33, noto que necessito parar un moment. Trobo un espai a l’esquerra i freno el ritme. El noi de verd es queda darrera, però amb un gest amb la mà li dic que segueixi. Ho fa. Poc després torno a córrer. Durant els següents tres km, per una baixada que en part és un pista d’esquí i en part per un bosc amb entrebancs que et fan estar a l’aguait, veig la meva ombra just a davant. Fins arribar a Vallorcine (km 36), on hi ha el segon gran avituallament i els meus pares. Just a darrer meu hi ha el trio format per la Mònica, l’Anna i en Xevi O. Torno a veure els meus pares. A la classificació sóc el 491è. No m’agrada massa el que hi ha a la carpa. El mateix que a Trient, poca cosa. Agafo novament plàtans, xocolata negra i alguns talls de llonganissa i omplo d’aigua els dos bidons. De fet, no hi ha massa més, alguns talls de formatge, galetes i terrons de sucre. Però res més. En fi.</span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiroDMueNyJD43y7yZeZgNHw9lXY5I2I8ujhvgzL5g_UMXLK021F-uAehCF_I4QKZyLifLEanAqXGv6Xur9dawE766FQKFn48ccIpx5dLL9Bs2-SI3E1o-fiq8pDmGVXzGZ6-R6_X3Rhv0/s1600/IMG-20180830-WA0034.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiroDMueNyJD43y7yZeZgNHw9lXY5I2I8ujhvgzL5g_UMXLK021F-uAehCF_I4QKZyLifLEanAqXGv6Xur9dawE766FQKFn48ccIpx5dLL9Bs2-SI3E1o-fiq8pDmGVXzGZ6-R6_X3Rhv0/s640/IMG-20180830-WA0034.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>A Vallorcine. Foto: Quim Carreras.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Surto de la carpa de l’avituallament sabent queveun tram que serà molt dur. Portem uns 2.550 de desnivell positiu i de sobte venen molts km que es poden qualificar com de pla mentider. Seran uns 8 km on caldrà superar el Coll des Montets per una esplanada inacabable que recordo perfectament i arribar a l’Argentiere, per un tram que és diferent al de fa quatre anys. pel mig, uns 300+. Se’m fan eterns,l’Anna, la Mònica i n Xevi se’n van. Ja no els veuré més. Començo a notar les cames i la manca d’entrenaments llargs. Em comença a avançar gent. És desesperant. No puc fer-hi més. Em vaig repetint “vuit mesos, quatre anys, vuit mesos quatre anys”. El sol segueix picant. Al cap començo a fer càlculs. Al km 36 anava 42 minuts millor que fa quatre anys tot i que per arribar a Champex hi havien afegit 2km de més. Caldrà intentar conversar aquest marge. Estaria més ue satisfet. Arribo al Coll des Montets i m’adreço cap a Argentiere, sense massa bones sensacions. Agafo un gel i una barreta. Em segueix avançant gent. I això d’Argentiere, no arriba mai? finalment veig el poble. Hi ha un avituallament, amb el mateix menjar que els altres. Vaig classificat el 509è.Tinc un bidó buit que omplo de beguda isotònica. Sec en un banc mentre menjo algun plàtan, xocolatada i llonganissa. Fa molta calor. Ara tocarà pujant a la Flegere. La recordo. Serà dur. Molt dur. Seran uns 600+ i uns 5km.</span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Surto de la carpa i em sebla que el lector del dorsal no pita. Però segueixo. Em fa mandra tirar enrera. Estic una estona pensant… i si no he marcat? I si em desqualifiquen? Acabo preguntant per whatsapp a la família si apareixo pel punt de pas. Mentre reviso el mòbil veig un allau de missatges d'amics i companys de feina que estan seguint la cursa. La Raquel, en Jordi, la Núria, en David, en Miquel... molts. Acabarem! És un no parar de pujar. Els arbres tapen el sol però fa calor. Hi ha diversos ponts de fusta per superar rius i alguna pujada pedregosa xula. Em passa gent. Com una gota malaia. Un a un. Pujar a la Flegere és etern. Un cartell senyalitza: La Flegere 1h 40 min. Mare meva. Per sort, no serà tanta estona. Finalment arribo al tram de pista d’esquí. Fa molta pendent però almenys es veu, a dalt de tot, la carpa de l’avituallament. Pas a pas, i ara, avançant algú, hi arribo. No m’aturo. Tot el que queda és baixada i tinc aigua de sobres. queden uns 8km i vaig el 541è.</span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"> </span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">La baixada és molt dreta. Majoritàriament per bosc. Els qudríceps estan destrossats i vaig fent com puc. Es fa molt llarg però, al canell, el rellotge em diu que vaig bé de temps. Passo pel mig dde la terrassa d’un bar d’un xalet molt famós. Molta gent anima. sé que sóc a tocar de Chamonix. Recordo els 59 dies estirat al llit en fracturar-me una vèrtebra, o la sang empastifant la cara després de caure de caps entrenant… Com celebraré l’arribada? Toco asfalt. Queden menys de dos km.</span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<span style="font-size: large;"><b><br /></b></span><b><span style="font-size: large;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNlNZM-18iRyZB24GR7KgraQrr1TwVy-XSusLTYTpje9nnhaIjDx0A5eRsirtSXYjBOTftmrhVN0ieShjdDErBhWe-9Lf0u3a2cfPavWKFbdUQ5XbygQ6bZxXwLXV0dvVUaOmHgNnIA3c/s1600/IMG-20180831-WA0015.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="898" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNlNZM-18iRyZB24GR7KgraQrr1TwVy-XSusLTYTpje9nnhaIjDx0A5eRsirtSXYjBOTftmrhVN0ieShjdDErBhWe-9Lf0u3a2cfPavWKFbdUQ5XbygQ6bZxXwLXV0dvVUaOmHgNnIA3c/s640/IMG-20180831-WA0015.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Últims metres. Foto: Albert Roura. </b></td></tr>
</tbody></table>
Comparteixo metres amb una noia portuguesa. La gent del poble ens anima. Li dic que corri que ja hi som. Primer no pot, però després esprinta. Jo freno: vull la meta només per mi. Veig el meu pare i la meva mare de lluny. Em filmen, em donen l’estelada. No sé què fer, faig volar la bandera i arribo amb cara d’orgasme. El 548è. Una xifra que m’és absolutament igual, però que és aquesta. Ja està, les mans a les cuixes i a pensar en tot el que he passat. L’Albert em fa fotos. Són brutals. Pregunto per en Xevi M. i en Sergio. Han fet una carrera tant bèstia que no els he ni vist. I en Toti, 32è. Enhorabona. Com el trio. Al cap d’una estona arribarà en Charles. A l’arribada hi ha la Caitlin, en Toti i en Tobi. I el pare d’en Kilian. Anem xerrant. Fua. 41 minuts menys que el 2014. Aquesta xifra sí que m’interessa. Qui m’ho havia de dir!</span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOjNDojKgKfW1OCZYTE1jcBRaU_J7W7b7SnE04-Avg1soOhD7LgQT2XZhJ3LqzkKKAI5FOZ8lDcrewlRMtvcRV-AbzKITBGX8HYYyo1qUex2b-dWka6usHNHTGdssxhxFEcQSCiAkZKYQ/s1600/IMG-20180831-WA0013.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="903" data-original-width="1353" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOjNDojKgKfW1OCZYTE1jcBRaU_J7W7b7SnE04-Avg1soOhD7LgQT2XZhJ3LqzkKKAI5FOZ8lDcrewlRMtvcRV-AbzKITBGX8HYYyo1qUex2b-dWka6usHNHTGdssxhxFEcQSCiAkZKYQ/s640/IMG-20180831-WA0013.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Arribada. Foto: Albert Roura.</b></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_0zy641FalKr1RxkrZ1D9qziL3mOUYRTGGmA6j-oZoUzCsHqSca-BQ_eVzXQmkdv8TaMYOeEPR-YCw7bk-_vwEljQjvE82XtFDIaP43X4qtIvS-NsF7DHghYLjN5DAfDjLvv8u5ZepQI/s1600/received_1010026552500550.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="1600" height="512" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_0zy641FalKr1RxkrZ1D9qziL3mOUYRTGGmA6j-oZoUzCsHqSca-BQ_eVzXQmkdv8TaMYOeEPR-YCw7bk-_vwEljQjvE82XtFDIaP43X4qtIvS-NsF7DHghYLjN5DAfDjLvv8u5ZepQI/s640/received_1010026552500550.jpeg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Patiment alegre. Foto: Albert Roura. </b></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH2X20TTjiwQR6mgulEV0OAoLjmDg1IoS7r6g-VW1LQ9Oy4zxziAr1QBHLXGgDMCgJQMVl3ddCgIubc7NbpNnVDrCMQ6PUuB0bzl-S7SDU_4JnPN7ZgYlFFKoty9D8e-PdZVZkXW4ImjQ/s1600/IMG-20180830-WA0050.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH2X20TTjiwQR6mgulEV0OAoLjmDg1IoS7r6g-VW1LQ9Oy4zxziAr1QBHLXGgDMCgJQMVl3ddCgIubc7NbpNnVDrCMQ6PUuB0bzl-S7SDU_4JnPN7ZgYlFFKoty9D8e-PdZVZkXW4ImjQ/s640/IMG-20180830-WA0050.jpg" width="480" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Amb l'Eduard Jornet.</b></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgTKsGJYKDxb5cYoyg46Hct9ptFx0-iJmDG6ZULVx7r4zYcDQ3SpxByemnx2jYfvNn1DzoNl5GVKq1d7bwec_ABEaO2p5iZqmdPLHYKEbHkCghNojZUsifmNGgrZB0fwHNVu64Gps5IuM/s1600/IMG-20180830-WA0020.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgTKsGJYKDxb5cYoyg46Hct9ptFx0-iJmDG6ZULVx7r4zYcDQ3SpxByemnx2jYfvNn1DzoNl5GVKq1d7bwec_ABEaO2p5iZqmdPLHYKEbHkCghNojZUsifmNGgrZB0fwHNVu64Gps5IuM/s640/IMG-20180830-WA0020.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Amb la tropa del club. </b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Gràcies Albert per les fotos Tant ben parides! Seguim!</span></b></div>
<div>
<br /></div>
Tapi Carrerashttp://www.blogger.com/profile/14097057767728960775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7023822106435682209.post-51112974616222988272018-08-23T21:31:00.002+02:002018-08-24T10:38:44.996+02:00CAP A CHAMONIX<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5vsINEd1YbDx7NkiXegE-JBNVPMZjCRt5jSRriXvRbrYXSHo4dlZkFgYODXWrrLaY6iNLqM9C-fPb16meQErnXsqZC-vs_lkwfkVr5mgMxTvpc_oaQDtxp5ICp24kx6_Jm67F-CE2p94/s1600/profilOCC2017.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="445" data-original-width="736" height="386" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5vsINEd1YbDx7NkiXegE-JBNVPMZjCRt5jSRriXvRbrYXSHo4dlZkFgYODXWrrLaY6iNLqM9C-fPb16meQErnXsqZC-vs_lkwfkVr5mgMxTvpc_oaQDtxp5ICp24kx6_Jm67F-CE2p94/s640/profilOCC2017.png" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: "helveticaneue";"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "helveticaneue"; font-size: large;"><b>I així de cop començo a preparar les coses que m’he d’endur a Chamonix i m’envolto de dubtes i de nervis. Queda just una setmana per la <a href="https://utmbmontblanc.com/es/page/217/occ.html">OCC</a>. Sembla mentida el que ha costat arribar fins aquí, però ja hi sóc. En breu ja marxo a fer uns dies de turisme per la zona abans de la cursa. El tret de sotida serà el 30 d’agost a les 8:15 del matí des d’Orsières (Suïssa) i he d’arribar a Chamonix (França) quan abans millor (55km i 3.500+ tot i que en algun lloc he vist 57 km). Pel mig, un munt de pobles (Champex, Trient, Vallorcine), muntanyes, pujades, baixades, llacs, camins, corriols, vistes impressionants al Mont Blanc, espectadors, caminadors, veïns de poblacions animant a la gent pel nom que llegeixen al dorsal…. </b></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC2utoJIFvR4qMDJnyKIVvroBxyLHln4hQpVKQWpYtWFmqfyH_fyyIizM0EH2PqwQFkrdlEvxlEL6txQ37lYjLtIuooJLqk1I0fLe1gPnuo5Rq-krf5D_Cm82rDdJoJ7WYuiXe-0XY2ao/s1600/caranc%25CC%25A7a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC2utoJIFvR4qMDJnyKIVvroBxyLHln4hQpVKQWpYtWFmqfyH_fyyIizM0EH2PqwQFkrdlEvxlEL6txQ37lYjLtIuooJLqk1I0fLe1gPnuo5Rq-krf5D_Cm82rDdJoJ7WYuiXe-0XY2ao/s400/caranc%25CC%25A7a.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Als llacs de Carançà.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">En les darreres setmanes he fet vuit visites als Pirineus, tres als àngels, dos a Sant Grau i dos a Rocacorba. Espero que serveixin. No he fet tants km com caldria però sí que he fet molt de pirineus i molt de desnivell. He visitat diversos cops cims com el Puigmal, Pic de la Dona, Roc Colom, Bastiments, Gra de Fajol…. </span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpSIfxSrzxyCd3QPzkjNaSW32kmwCnXu971Bv561B6PYKSnyObEPlE8wv6nIsh5zM9Braeo1BgLjzc-7ttQjIOXU2ujQ-YTwgkWxuV29Bzq_ehH7Ma5-5Po4pOsdRz-xV98By1MyoZ89Q/s1600/gra.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpSIfxSrzxyCd3QPzkjNaSW32kmwCnXu971Bv561B6PYKSnyObEPlE8wv6nIsh5zM9Braeo1BgLjzc-7ttQjIOXU2ujQ-YTwgkWxuV29Bzq_ehH7Ma5-5Po4pOsdRz-xV98By1MyoZ89Q/s400/gra.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Al Gra de Fajol.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">La cursa no la plantejo de cap manera. Només per acabar. Fa uns mesos hauria dit que volia baixar de 9 hores o de no sé quin temps però totes les intencions se’n van anar en orris primer per la castanya al cap que em vaig ventar i després pels dolors a l’esquena. També per la fascitis plantar que cada cop va en augment. Però aquest dijous vinent, hi hagi molèsties o no, és el dia.</span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><a href="http://tapiolet.blogspot.com/2014/09/occ-la-cronica.html">Fa quatre anys vaig fer 10 hores i 26 minuts</a>. Seria factible rebaixar aquests temps? No ho sé. Ja es veurà. Dependrà del clima. Aquell 2014 feia molta calor. Massa. Ara però, hi ha alguna previsió que ja indica que plourà. Ja em veig avançant amb les ulleres entelades…. Del 2014 recordo que el Col des Montets, inapreciable al gràfic, se'm va fer molt dur, així com la pujada a la Flegere i el dolor als genolls dels 8km finals de la baixada. I el km final, el més ràpid de tots els que vaig fer a la cursa, amb l'adrenalina a mil, d'alegria. </span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">De moment però, toca anar mirant el material a endur-me. L’obligatori el trobo excessiu. Que diuen que és per la meva seguetat? Sí. Però en una cursa així… cal que ens facin dur un frontal i piles de recanvi per si les del frontal s’acaben? Això només és un exemple. </span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">També he de tenir preparat un kit de canícula i un kit de mal temps per si el dia abans ens diuen que és el que caldrà dur. També et fan dur una manta de tèrmica amb una dimensions exactes i cinte per embenatge també de determinat gruix i allargada. En fi. Val més no dir massa res perquè tampoc val la pena. </span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Del club som uns quants que hi correm. Taronja i Girona a dojo, capitanejats per en Toti Bes. No dic més noms per no deixar-me’n cap. A més, hi haurà altres amics escampats per les muntanyes que possiblement faran companyia durant alguns km. I, com no, els meus pares als avituallaments. </span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Tot el que ja no he fet, ja no ho faré, i per tant no val la pena queixar-se ni lamentar res. Només queda esperar la meva sortida i que m’espereu a l’arribada. Tot el que hi ha al mig depèn només de mi. Apa, ja explicaré. </span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">(Aquí unes fotos de l’any 2014. Va ser brutal. Per això repeteixo.) </span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUWmp473aaslr6LCIgbGRLBlTgTRYiVxnO14EIGmhP0x76Mh-iZ7yK0bE8834rAHPgFbCLC4QbsCuQGihE4Cg5D_ZfNwe1Ppw-olS4hPgWtKfoYGaowXZ0T1Y1bhl1T9we3uU6SvwzaWI/s1600/22205199+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1067" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUWmp473aaslr6LCIgbGRLBlTgTRYiVxnO14EIGmhP0x76Mh-iZ7yK0bE8834rAHPgFbCLC4QbsCuQGihE4Cg5D_ZfNwe1Ppw-olS4hPgWtKfoYGaowXZ0T1Y1bhl1T9we3uU6SvwzaWI/s640/22205199+copia.jpg" width="426" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYTNaL-uLXRYwBqYUpz8agPvQ1bkWSlb8guWPk-55eT1mmW1A5t2kjyuTN6sAR5zSHC6jRt4kWr8ZcIKYXt6ezgXJ-80rH64GVdhmsV5tQU2uQq73W8WhjlP1xLYUcVtFmB6jZeB3TFww/s1600/22313439+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1067" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYTNaL-uLXRYwBqYUpz8agPvQ1bkWSlb8guWPk-55eT1mmW1A5t2kjyuTN6sAR5zSHC6jRt4kWr8ZcIKYXt6ezgXJ-80rH64GVdhmsV5tQU2uQq73W8WhjlP1xLYUcVtFmB6jZeB3TFww/s640/22313439+copia.jpg" width="426" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMNTjbdFatsuZGoLVXU30N6KZ5oKXR0CGPTxUAtPCdSEtJ0zDzii5d35BcCzLBBmUUuWGp3ePa9YOg0MXuKtGlWDXclPYQlUCl4bkzWjE9-bf65y8-ICNfU_ufdnMYTmul7dyXgje79kE/s1600/22234332+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1067" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMNTjbdFatsuZGoLVXU30N6KZ5oKXR0CGPTxUAtPCdSEtJ0zDzii5d35BcCzLBBmUUuWGp3ePa9YOg0MXuKtGlWDXclPYQlUCl4bkzWjE9-bf65y8-ICNfU_ufdnMYTmul7dyXgje79kE/s640/22234332+copia.jpg" width="426" /></a></div>
<br />
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
Tapi Carrerashttp://www.blogger.com/profile/14097057767728960775noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7023822106435682209.post-17649967235761558302018-07-17T22:55:00.002+02:002018-07-17T23:38:59.604+02:00ÉS EL QUE HI HA<span style="font-family: "helveticaneue";"><b><span style="font-size: large;">No arribaré en l’estat òptim a la OCC. Després de tants entrenaments verticals se m’ha carregat tota la zona lumbars fins al punt que he hagut de parar de córrer dues setmanes i anar a rehabilitació. A la tercera, només he fet pla i poc quilometratge. Ara he d’acabar la rehabilitació encara amb molèsties a l’esquena. Sobretot, baixant. És el que hi ha i encara sort que només és això. Per no parlar de la fascitis plantar que, per ara, només tiba quan m'aixeco. </span></b></span><br />
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Em faltaran quilòmetres d’entrenament però el mes i mig que queda intentaré, i les lumbars ho permeten fer tants quilòmetres com pugui. Aquests dies després del “paraón”, he anat dos cops als Àngels des de Can Mascort (15,5 km i 400+) per camions i corriols ombrívols per evitar la canícula, i a Rocacorba des d’Adri (13,5 km i 600+) amb els grills xisclant com si no hi hagués demà. Tot amb molèsties a l'esquena, per desconsol meu.</span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_ASyPNoQ9EukSwliCfgspPYf8N2TQ5rKu0sNrb9W6dDK-KvVDwZC9FlzcXbcVHDP80P_ff0fvH4Kq5139hjNRxuQqBkzQAeBajOVOlWIQwMifJO-inUYOE8ar9Fu2vnC0ngYkNh58Q6c/s1600/IMG_20180710_103120.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_ASyPNoQ9EukSwliCfgspPYf8N2TQ5rKu0sNrb9W6dDK-KvVDwZC9FlzcXbcVHDP80P_ff0fvH4Kq5139hjNRxuQqBkzQAeBajOVOlWIQwMifJO-inUYOE8ar9Fu2vnC0ngYkNh58Q6c/s400/IMG_20180710_103120.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Un dels dies de desconsol.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">I darrerament també he fet una volta per Vallter amb en Josep. Inicialment pensava en anar a Mantet i el Costabona, molts quilòmetres en alçada i bastant planers. Però anar al pic de l’Infern em feia gràcia. Per fer-ho una mica més llarg i dur, decidim fer sortida des del telecadira del Xalet fins al Bastiments (2.882m). L’inici té una rampes de ànic i en Josep em dur amb el ganxo. A msura que anem pujant, veiem els diferents aparcaments de la zona col·lapsats de cotxes. La Rambla. En Josep tira molt fort fins al Bastiments. Tot aquest tros no parem, ni al coll de la Marrana. Arribem a dalt en una hora i dos minuts. Allà xerradeta curta amb l’Esther, que està fent una excursioneta i seguim cap al Freser. És molt pedrAgós i impedeix agafar velocitat. Doncs xino xano, que l’important és fer quilòmetres i desnivell positiu. El camí es va perdent i reapareix sempre en un lloc diferent d’on estem passant. Per parar boig. Doncs anar rectificant. La pujada al Freser (2.835m), de lluny sembla dura però la fem bastant ràpid.</span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-lY4ZamSRxpgb4hElrdYP46hE57bmow8ecs71ML-eV2DdbgILBccu1bC5RH4DFGJCXvMyBngptwXJ4EePyylIq2P3_kUTZZvybUArkRBe3q0qXS0OHl4wnVhkcG25XRm-a71ivQsH6hM/s1600/IMG_20180715_121908.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-lY4ZamSRxpgb4hElrdYP46hE57bmow8ecs71ML-eV2DdbgILBccu1bC5RH4DFGJCXvMyBngptwXJ4EePyylIq2P3_kUTZZvybUArkRBe3q0qXS0OHl4wnVhkcG25XRm-a71ivQsH6hM/s400/IMG_20180715_121908.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Direcció al Freser.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Ja només ens queda la cresta fins al i de l’Infern i el pic. Hi algun tram una mica tècnic. Amb estimballs a banda i banda. Cap posar el peu al lloc. Anem a poc a poc, intentat no perdre el camí. Hi ha gent a tot arreu. Finalment arribem al pic de l’Infern (2.869m). Té la gràcia que és lluny de tot. De Vallter i de Núria. I, per tant, per pujar-hi requereix una bona ruta. Aquí sí que paem una estona. Però no massa. Hi ha un grup de gent nombrós. Ja baixem direcció al coll de tirapits, gravant-nos algun vídeo. Retallem la baixada i, en lloc d’anar al coll, fem drecera fins una cabana de pedra. D’allà, cap al coll de la Marrana. És bastant de bon passar. La idea és culminar amb una pujada al Gra de Fajol. Però l’esquena comença a fer la guitza amb intensitat. Al coll de lmrrana, dic que no millor no pujar. Baixem fins al cotxe, surten uns 13km i uns 1.100D+, i cap a Tregurà a dinar. Ha estat bé. Ara toca tornar a Vallter i fer més quilòmetres. O a la OCC patiré encara més del ja previst. </span></b></div>
Tapi Carrerashttp://www.blogger.com/profile/14097057767728960775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7023822106435682209.post-75967671417148649992018-06-13T21:51:00.002+02:002018-06-13T22:29:01.880+02:00OLLA (DE NÚRIA) TRENCADA 2018<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwWvUHMM7WaT3RiyjVuKi85N9akXUkvJ7-W_7ylYc_EuMdD1BcLhVr3Ddc0E-SPZnQ5FSJQy0KsyzR1jaG_x65RVD8v0LmE7H9FIcanoZRGmQc17kOEBuTtRe8aSb9T1h_FDgPqbfn8pY/s1600/IMG-20180610-WA0028.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwWvUHMM7WaT3RiyjVuKi85N9akXUkvJ7-W_7ylYc_EuMdD1BcLhVr3Ddc0E-SPZnQ5FSJQy0KsyzR1jaG_x65RVD8v0LmE7H9FIcanoZRGmQc17kOEBuTtRe8aSb9T1h_FDgPqbfn8pY/s640/IMG-20180610-WA0028.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>La colla.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;"><span style="background-color: white; font-family: "helvetica";">Després d'una setmana molt atapeïda, tocava pujar al cremallera per córrer l'Olla de Núria. Portava uns dies dormint poc pel viatge a Andalusia i per concerts i altres activitats. Però som-hi. A les quatre sonava el despertador. </span></span></b><b><span style="font-size: large;"><span style="background-color: white; font-family: "helvetica";">Mare meva. Qui em mana anar a fer la cabra? Dutxa, cafè, una mica d'esmorzar i en Pere em recull. </span></span></b><b><span style="font-size: large;"><span style="background-color: white; font-family: "helvetica";">Som nou del club i alguns altres companys que seran als cims per animar i donar-nos aigua. També hi haurà els meus pares. La meva mare serà a baix i el meu pare al coll de Nou Fonts.</span></span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7mEJLNS33IDMZzbFk4Y2dxyw3PTipFypHzOmEv74fvl7EQTbvpp6IpNyCI1LtC5Gp3RhLYDPEv9KCvVKGj1ieOPGlagFYZjl1jl1kGx93eqwSj67uhEb6aInslwnRtk70Q7nMH1Jv27A/s1600/FB_IMG_1528785690480.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="961" data-original-width="1438" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7mEJLNS33IDMZzbFk4Y2dxyw3PTipFypHzOmEv74fvl7EQTbvpp6IpNyCI1LtC5Gp3RhLYDPEv9KCvVKGj1ieOPGlagFYZjl1jl1kGx93eqwSj67uhEb6aInslwnRtk70Q7nMH1Jv27A/s400/FB_IMG_1528785690480.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Xerran amb en Pere, durant la Cursa de les Pedreres. Foto: Núria Gabernet.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;"><span style="background-color: white; font-family: "helvetica";">Tota la setmana he estat mirant el temps. Jo pessimista ho veia negre. Però els companys deien que no. Que no plouria. Que no faria fred. Que no faria vent. L'organització ens fa dur material obligatori que apunta a una jornada èpica. </span></span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOl2hXnXVD8439PvetNT9soyb3eT-chwWBj9oOSAE3p_50vOgk8H2mbq18M6EdtEbyMfLwsTQ3av7y_QGB6JcVHaeClb4bCQjASiWBU3NUDFU1kmZDU6EAqV_pibUl2kxoJolagsIvjmk/s1600/IMG-20180610-WA0000.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOl2hXnXVD8439PvetNT9soyb3eT-chwWBj9oOSAE3p_50vOgk8H2mbq18M6EdtEbyMfLwsTQ3av7y_QGB6JcVHaeClb4bCQjASiWBU3NUDFU1kmZDU6EAqV_pibUl2kxoJolagsIvjmk/s400/IMG-20180610-WA0000.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>A Queralbs, a punt d'agafar el cremallera.</b> </td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;"><span style="background-color: white; font-family: "helvetica";">Arribem al santuari un xic abans de les vuit del matí, després de pujar al cremallera. Al tren, les típiques tonteries de "qui em mana apuntar-me a la cursa amb la son que tinc... volia destrossar el despertador...." Hi ha l'Oriol Cardona a tocar. Tenim temps per canviar-nos i petar la xerrada abans de passar el control de material. Recollint el dorsal, em trobo la Tina. Comentem la matada que suposa aixecar-se tan aviat. </span></span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi78O5xbb-ObVJi0XS4n5R03zkduV0gvBZG4mC8TrOVO9_FjkMSvowNYsrAPN4TUWbkbbXJCAGwl9CSRIrGMUvkhWLtPjQfjVFyG9M-PDAXSV7APA3uvUn_RD62XGeawv6FH-erKLAMZKo/s1600/IMG-20180610-WA0019.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi78O5xbb-ObVJi0XS4n5R03zkduV0gvBZG4mC8TrOVO9_FjkMSvowNYsrAPN4TUWbkbbXJCAGwl9CSRIrGMUvkhWLtPjQfjVFyG9M-PDAXSV7APA3uvUn_RD62XGeawv6FH-erKLAMZKo/s400/IMG-20180610-WA0019.jpg" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>A la línia de sortida, amb l'Imma. Foto: Anna Colomer.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;"><span style="background-color: white; font-family: "helvetica";">Ja sóc a la línia de sortida. El popular Depa ens dona les darreres instruccions. L'organització diu que al Puigmal hi ha quatre graus de temperatura i que el vent és d'uns 30-40 km/hora. Tot plegat sembla ideal. Molt millor això que una bona cleca de sol. L'any passat és el que em va estabornir.</span></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="background-color: white;"><br style="font-family: Helvetica;" /></span><span style="background-color: white; font-family: "helvetica";">Vaig guarnit amb el paravents que m'ha deixat en Carles. Tret de sortida. Una volteta al santuari, resseguir les pistes d'esquí i cap al Puigmal falta gent. Tota l'estona vaig al ralentí enmig d'una cúrrua multicolor. Les cames pesen una mica de la son i de la pujada al Mulhacén i no és qüestió de rebentar com l'any passat, quan al km 10, entre Finestrelles, Nou Fonts i Nou Creus vaig defallir de mala manera. Fins al punt de vomitar i seure en una pedra una estona per veure com em passaven els corredors.</span></span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrhF2frdOaov-CUVioLnTJjKyeK1N39JMBX_llPb82sjbrdI8_mB7iIXsJzOVtDxaP3KXwHOlnGlPVGWjsCj1KKlmqro5hp-vGOTsALCKCiqamnpAgbN9ankUcijaTDA5QA-6v_dMhO3A/s1600/IMG-20180610-WA0010.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrhF2frdOaov-CUVioLnTJjKyeK1N39JMBX_llPb82sjbrdI8_mB7iIXsJzOVtDxaP3KXwHOlnGlPVGWjsCj1KKlmqro5hp-vGOTsALCKCiqamnpAgbN9ankUcijaTDA5QA-6v_dMhO3A/s640/IMG-20180610-WA0010.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Pujant al Puigmal. Foto: Guillem Ayats.</b> </td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;"><span style="background-color: white; font-family: "helvetica";">Arribo al Puigmal molt sencer. Hi ha molta boira, fa molt de fred i el vent em tira gotes de pluja a la cara i a les ulleres. Quasi no veig res. Són gotes bastant sòlides. En aquell moment no ho sé, però vaig tres minuts més lent que l'any anterior. </span></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="background-color: white;"><br style="font-family: Helvetica;" /></span><span style="background-color: white; font-family: "helvetica";">La baixada cap al Pic Petit del Segre està tota nevada. No veig res, tinc les ulleres entelades i plenes de restes de gotes d'aigua o calamarsa. Les passes les faig amb por per no saber què qui ha a sota. Alguns passen molt ràpid com l'Imma acompanyada d'en Guillem. Altres veig que cauen o patinen. En alguna trepitjada, la neu m'arriba a mig genoll. Lamento que m'hagin quedat les vambes i els mitjons molls per tota la cursa. L'any passat va ser l'únic punt amb neu. Innocent de mi. No sé el que m'espera. El vent cada cop és més fort i m'empeny cap als costats. I segueixo trepitjant neu. </span></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="background-color: white;"><br style="font-family: Helvetica;" /></span><span style="background-color: white; font-family: "helvetica";">Faig el Petit Segre i el Segre a ritme còmode, sense cap desgast. Cada cop el cel està més tapat, cau més aigua gelada i el vent és més fort. De sobte, no sé exactament on del Segre em trobo un voluntari de l'organització que diu: "Al coll de Finestrelles us agafem el temps i s'acaba la cursa". Ostia. No ho veig tant greu com per haver de parar. "Hi ha vents molt forts", assegura. Buf. Quina ràbia. Em trobava bé per anar fent convençut que acabaria baixant el temps del 2017. Deu quedar un km. Pràcticament ningú accelera per fer el darrer quilòmetre més ràpid avançant altres corredors. </span></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="background-color: white; font-family: "helvetica";"><br /></span></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><span style="background-color: white; font-family: "helvetica";">Arribem al punt de control. Ens expliquen que més endavant els voluntaris havien d'esperar estirats a terra per la virulència del vent fred. Doncs res, cap a Núria des d'allà. Cada cop ens plou més. Intento avisar els pares que ja venim. Vaig xop. L'Imma, en Pere, en Pepe, en Xevi, en Marc i en Charles van baixant. La Tina ha quedat tercera i la Carla desena. Si la Carla arriba a poder seguir la cursa, tenint en compte que quedaven moltes baixes, segur que avançava llocs.</span></span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFsJnfywd-HZ-oEaKDz4tlZM0_9Jdk1rDUfEsWnLDCyfyMIphgIFlGFAxpZPBaqqusVIaMgtziZnX74WqKY9mZMprMAkHw2zcjFjNuGZALUAFWI8TazHGna4gPnpoNCCCJIE1Aym-JX_g/s1600/IMG-20180610-WA0018.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFsJnfywd-HZ-oEaKDz4tlZM0_9Jdk1rDUfEsWnLDCyfyMIphgIFlGFAxpZPBaqqusVIaMgtziZnX74WqKY9mZMprMAkHw2zcjFjNuGZALUAFWI8TazHGna4gPnpoNCCCJIE1Aym-JX_g/s640/IMG-20180610-WA0018.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>A Núria, ben xop. Foto: Anna Colomer.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;"><span style="background-color: white; font-family: "helvetica";">Els companys del club que eren pels cims esperant-nos, també baixen: en Sergio, l'Oscar, l'Ignasi... També en Guillem. A baix arribo moll com un ànec. El meu pare no agafa el telèfon. Fins que acaba arribant empapat. confirma que per allà l Nou Fonts plou molt i fa molt de vent i fred. Marxem pitant. Marxo amb el meu pares. Els del club es queden a dinar i, com que deuen tenir les cames fresques, a la tarda pugen al Taga.</span></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="background-color: white; font-family: "helvetica";"><br /></span></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><span style="background-color: white; font-family: "helvetica";">En fred, la decisió de l'organització va ser ser l'encetada. Si el meu pare ho veia pelut, és que realment era un perill. I només hauria faltat una desgràcia. Millor sempre tirar de precaució i de seguretat que haver de lamentar i maleir. Millor a la muntanya ser conservador que valent. No és la vida d'un, si no la d'un i la dels altres. La de tots. Qui juga amb això?</span></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="background-color: white; font-family: "helvetica";"><br /></span></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><span style="background-color: white; font-family: "helvetica";">I ara què? No tinc prevista cap cursa abans de la OCC. Hauria de seguir fent entrenaments llars i en alçada. A veure què planifico. Idees?</span></span></b>Tapi Carrerashttp://www.blogger.com/profile/14097057767728960775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7023822106435682209.post-25182835354950796332018-06-08T20:37:00.001+02:002018-06-09T19:39:47.883+02:00MULHACÉN<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhejbol0UR0hw_8QcHAqrtA4C3cFuoAqg71eZGE36IplxZZnwR3KCg_96XazLf2uKOTbY2AsLXaaOnaERXJW4EVu1Mm-h2jDP_PHVUBvrLtOTSrit6vT9Sgmh3t64hdNHblzESXH6PuOw4/s1600/IMG-20180606-WA0023.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhejbol0UR0hw_8QcHAqrtA4C3cFuoAqg71eZGE36IplxZZnwR3KCg_96XazLf2uKOTbY2AsLXaaOnaERXJW4EVu1Mm-h2jDP_PHVUBvrLtOTSrit6vT9Sgmh3t64hdNHblzESXH6PuOw4/s640/IMG-20180606-WA0023.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Els tres al cim.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b style="font-family: HelveticaNeue;"><span style="font-size: large;">Sota la conducció del meu germà, ens plantàvem a la població granadina de Capileira, a la comarca de l’Alpujarra, en un tres i no res. L’endemà mateix ja tocava pujar al Mulhacén (3.479m), el cim més alt de la península ibèrica. Als peus de Sierra Nevada. Temps per treure el nas pel poble, tot pintoresc i de cases blanques que taquen el verd de les muntanyes, cap a sopar i dormir. En aquest poble, hi ha molts hotels i molts restaurants. A l’estiu deu està ple. Com la resta de petits poblets de l’Alpujarra. A prop hi ha Lanjarón. Sí, el poble de la deu d’aigua.</span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-hsJ_sy_W41mASxpSzGGb855w1tuOvhpWGA2I_MaI8L_QgMRYaWL6EKo5Zt1m8ZiJIcIH6zP2t0axXJo6rl9pvvpPHY_I7ogwfC48f1LPpPuzNOx0eNorPQGJ5nkFBkH_6oLkRVDL4eY/s1600/IMG_20180605_110228.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-hsJ_sy_W41mASxpSzGGb855w1tuOvhpWGA2I_MaI8L_QgMRYaWL6EKo5Zt1m8ZiJIcIH6zP2t0axXJo6rl9pvvpPHY_I7ogwfC48f1LPpPuzNOx0eNorPQGJ5nkFBkH_6oLkRVDL4eY/s640/IMG_20180605_110228.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>A la Virgen de las Nieves.</b> </td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Mirant les prediccions del temps, no pinta massa bé. Les temperatures són sota zero al cim i amb una sensació de fins a -12 graus. Però posem el despertador al la intenció de provar-ho. Carregats com mules anem al punt on un autobús ens ha de fer de llançadera i acostar-nos a la falda del cim. Però no. No es presenta. Plou una mica i això, per ells, és motiu suficient per anul·lar el tranport. Entre indignats i incrèduls, tornem a l’hotel. No hi podem fer res. Sort que hi ha un dia més, l'endemà. Per tant, tenim el dia per fer qualsevol altra cosa. Primer anem a l’estació d’esquí de Sierra Nevada (encara hi ha molta neu). Ens acostem a peu a la Virgen de las Nieves i intuïm on hi podria haver el Pico Veleta. El vent és gèlid. A continuació, unes tapes a Granada, una segona volta per Capileria, a sopar i a dormir. </span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Segon intent. Aquest cop sí, el conductor es presenta i ens puja amb una furgoneta a tots els qui esperem. Som menys i no ha agafat l'autobús. Hi ha dos noruecs, un polac, un granadí, un gallec i tres catalans: el meu pare, el meu germà i jo. El vehicle fa una ruta que, ben fàcilment, també podriíem haver fet a peu, però bé. </span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDYcxPFANwy3GSQLACxRUP5ZKqNSGi2E0s7NOQuXpJTRqyAYujQ5RQRK9NBJLNlVXrC3V4PEPr-GeCFgg3dcqWOVNrhpuD5Bir5sfM_j_UwEWBKsDEkrLZPW0fh0MXPCk7XY1zVT3vv6c/s1600/IMG_20180606_104502.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDYcxPFANwy3GSQLACxRUP5ZKqNSGi2E0s7NOQuXpJTRqyAYujQ5RQRK9NBJLNlVXrC3V4PEPr-GeCFgg3dcqWOVNrhpuD5Bir5sfM_j_UwEWBKsDEkrLZPW0fh0MXPCk7XY1zVT3vv6c/s640/IMG_20180606_104502.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Pujant, amb el meu pare.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Comencem a caminar per una pista ampla per on hi podrien passar cotxes. L’ascensió no té una pendent exagerada fins que prenen un desviament. La ruta comença a enfilar-se. Em noto les cames al 100%. Cap rastre de la fascitis a les plantes dels peus ni cap molèstia a les ingles. Llàstima que vaig carregat com un burro amb una motxilla plena de material d’hivern i la roba de pujar a l'Elbrus -o posada o a la motxilla-. L’itinerari és accessible, senzill i sense pèrdua. Anem creuant-nos amb la resta de personal que havia pujat amb nosaltres a la furgoneta.</span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaFztLr1abhaEFlnvYGOUWbqEsWo0QQ8JGJZyDyItqIPh-xK_p8FkUFbd8DLkQUMvxOroQ2oFcDguiTEpUpHmcI7RAxc2UH7eEcyi7Jz-y5hB0frbDa-AyPczPrnPKJ_5sOKGHBwUmSXs/s1600/IMG_20180606_115859.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaFztLr1abhaEFlnvYGOUWbqEsWo0QQ8JGJZyDyItqIPh-xK_p8FkUFbd8DLkQUMvxOroQ2oFcDguiTEpUpHmcI7RAxc2UH7eEcyi7Jz-y5hB0frbDa-AyPczPrnPKJ_5sOKGHBwUmSXs/s640/IMG_20180606_115859.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Paradeta al fals Mulhacén.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Pràcticament no toquem neu. Porto els grampons per res. Fa vent suau en algun punt i la boira va i ve. Sense adornar-nos ja arribem al fals Mulhacén (també conegut com a Mulhacén II). Carai. Ni suo. L’ascens a l’autèntic Mulhacén ja quasi és un passeig. Com d’altra banda, la resta de pujada. Per tant baixo una mica i torno a pujar. Així sumo algun metre més de desnivell positiu. Ens fem fotos enmig de la boira. No es veu absolutament res de l’entorn. Som al Mulhacén com podríem ser al Bastiments. Devem estar sota zero però sense guants. Mengem i bevem una mica i avall que fa baixada. És impossible anar a buscar algun tres mil de l’entorn. La furgoneta ens espera i el temps pot fer-nos alguna mala passada si comencem a carenar sense vista ni massa orientació.</span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjTuEsnFedf6fbYAcRgbhH5FCeRwl_Rb1N9QtdcaAzhzsWYDcyofjMrotx2ao32Cj5pZFQGCFjns-j1fiuYif2EjD-YZIp33zrM6BIacD1bQRitkY-5ZgBL7VYhHbsa2xmjuihbYSy75A/s1600/IMG_20180606_123322.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjTuEsnFedf6fbYAcRgbhH5FCeRwl_Rb1N9QtdcaAzhzsWYDcyofjMrotx2ao32Cj5pZFQGCFjns-j1fiuYif2EjD-YZIp33zrM6BIacD1bQRitkY-5ZgBL7VYhHbsa2xmjuihbYSy75A/s640/IMG_20180606_123322.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>El meu germà i el meu pare, al cim.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">El descens es fa desfent la pujada. Al fals Mulhacén hi ha dues cabres. M’hi acosto i faig algunes fotos ben a prop. Fugen esporugides però sense pressa. Semblen cabres ibèriques. Anem a buscar un antic niu d’ametrelladora. Es va fer servir durant la guerra civil. Quin "privilegi" de lloc. Allà on està, a uns 2.750m, sí que hi ha una bona vista. Es pot controlar una zona molt àmplia. Seguim baixant. Queda una hora perquè vingui la furgoneta. Veig un caminet que fa pujada i m’hi enfilo. Un cop allà, veig que, no massa més lluny, hi ha un altre pic. Estic per una zona amb una alçada d’entre 2.500 i 2.700m. Un dels pics es diu Prado Llano, el segon. El primer és més alt (segons el meu gps i el mapa de paper) però no sé trobar el nom. <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4lE97gadtmIL09XG1-GG6XcDxHBE4a97vcub4BpiUslpRwiQGf_tBAaJjtGT_d5GHZM4sYx9UNHFLwXDAj80VR0T-7Wr_q2PQ3aozdyhO91cm88bFHJwXtZ3tOu1dxrbbjE3zCpEJ9is/s1600/EzyWatermark180607100656656.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4lE97gadtmIL09XG1-GG6XcDxHBE4a97vcub4BpiUslpRwiQGf_tBAaJjtGT_d5GHZM4sYx9UNHFLwXDAj80VR0T-7Wr_q2PQ3aozdyhO91cm88bFHJwXtZ3tOu1dxrbbjE3zCpEJ9is/s640/EzyWatermark180607100656656.png" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Dues cabres (ibèriques?), a 3.000 metres.</b> </td></tr>
</tbody></table>
</span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Si estigués baixant estaria per la pista ampla o ja esperant el vehicle. En aquest turó, hi trobo un espectacle. Unes cabres enormes amb unes banyes d'espant. Deuen no entendre res. A aquest cim si que no hi deu anar ningú. Es van apartant sense perdre'm de vista. Sobretot la cabra més gran. Faig algunes fotos apropant-me en silenci i caminant poc a poc. Tenen les banyes molt més grans que les altres que he vist abans. Són cabres monteses. </span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdqvS7Uxc1N-DLaMPvMgGwnij4qsSjFYs8Gjxx35N_oyelSNFSfo0a8jLynrFMK9wtpxD3fWmos0SL2vdxlz-gBjrGdywh99TBNyNDlJxQb87KiZ-LNvpBZ0BEBsIlPu1SK9A4NdWzioQ/s1600/EzyWatermark180607094322622.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdqvS7Uxc1N-DLaMPvMgGwnij4qsSjFYs8Gjxx35N_oyelSNFSfo0a8jLynrFMK9wtpxD3fWmos0SL2vdxlz-gBjrGdywh99TBNyNDlJxQb87KiZ-LNvpBZ0BEBsIlPu1SK9A4NdWzioQ/s640/EzyWatermark180607094322622.png" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Tres cabres monteses.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Ha valgut molt la pena desviar-me. Torno a buscar el camí en content i mig corrent d'emoció, tot i que amb les botes, poca cosa puc fer si no em vull destrossar les plantes, els dits i tot el que hi hagi. </span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXqIPYazmrh-50NR-fLi14WtFGNdCtkIFlh3t_6chP7MfULwcnV5Yg03XRpT1FIHK2PM4zPL5EaaCt6NwLSeFwxXggYkp_J-x3S59RR1iUwHY4mjeDa3lGpmVfY0FP4LvjlSvyR4ddCqI/s1600/IMG_20180606_150424.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXqIPYazmrh-50NR-fLi14WtFGNdCtkIFlh3t_6chP7MfULwcnV5Yg03XRpT1FIHK2PM4zPL5EaaCt6NwLSeFwxXggYkp_J-x3S59RR1iUwHY4mjeDa3lGpmVfY0FP4LvjlSvyR4ddCqI/s640/IMG_20180606_150424.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Al cim de Prado Llano. </b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<span style="font-size: large;"><b>El desviament m’ha fet sumar metres de desnivell i, sobretot, veure aquests animals campant lliures. Al final, he sumat 20’5 km i 1.100D+. </b><b>Ja només toca tornar a casa. Aquest diumenge toca córrer l’Olla de Núria si el temps ho permet. Veure’m si l’ascensió al Mulhácen del dimecres haurà anat bé o no. </b></span></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<span style="font-size: large;"><b>Aquí unes foto més: </b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPDjBfmqh3Mx-9Fz9h1Um85u_8wY-IV0_FmuL_uEhf205wGI6PwRa2m1LWY0hkgxYpaAdfCsxQjGi3EXC65Y3Xmmc0fZOeGK7Ce6oJqrqbFBJ-VPCtMxk0dBV4DDnWMGEEQO4t-4oacBg/s1600/IMG_20180605_193940.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPDjBfmqh3Mx-9Fz9h1Um85u_8wY-IV0_FmuL_uEhf205wGI6PwRa2m1LWY0hkgxYpaAdfCsxQjGi3EXC65Y3Xmmc0fZOeGK7Ce6oJqrqbFBJ-VPCtMxk0dBV4DDnWMGEEQO4t-4oacBg/s640/IMG_20180605_193940.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Capileira. </b></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnBNb-Ltznhws6bkQHuW23UudFjYK2a3K6xpIF_7Ve0YVJAKxRRegigwQ2vZpjLchoISPBujhinrdqdjWfn2guFSoA4502gChOTjuAsEVuYjgpbLvIMnGuOVpOMSvtlDrAoYTVZ7HnyEQ/s1600/IMG_20180606_122608.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><b><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnBNb-Ltznhws6bkQHuW23UudFjYK2a3K6xpIF_7Ve0YVJAKxRRegigwQ2vZpjLchoISPBujhinrdqdjWfn2guFSoA4502gChOTjuAsEVuYjgpbLvIMnGuOVpOMSvtlDrAoYTVZ7HnyEQ/s640/IMG_20180606_122608.jpg" width="640" /></b></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>El meu pare. </b></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEDPJCWT5BvBFCEGIDWNe_moumHqf2xz9bnZUAv_dB4MZxhmnA-QRzjJPMU5HJipC-umxBzd4wmyOicbTNZkqrwaK3MKCyEfLaS31tJ3maq1cW7bgdR630p3pvLH34j4SJXzWfCaRL-2c/s1600/IMG_20180606_120543.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEDPJCWT5BvBFCEGIDWNe_moumHqf2xz9bnZUAv_dB4MZxhmnA-QRzjJPMU5HJipC-umxBzd4wmyOicbTNZkqrwaK3MKCyEfLaS31tJ3maq1cW7bgdR630p3pvLH34j4SJXzWfCaRL-2c/s640/IMG_20180606_120543.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>El meu germà.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"> </span></b></div>
Tapi Carrerashttp://www.blogger.com/profile/14097057767728960775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7023822106435682209.post-28230804713987238382018-05-23T21:33:00.002+02:002018-05-24T21:50:06.680+02:00MARXA DE FORNELLS 2018<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhyWxSiq40eYSzwKEBOqKux7-olEyFHulxK44ObHz_PG9Aa-Jpqaam_6Fyn3F8rQvohmFhAz6Mp43KN_2aQKCtLiNm3sErz6nE72Rg8Ajl7EPKHZVHbNttvjw_xnu4cFd4CP6fLqnE0tI/s1600/IMG_20180515_121807.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhyWxSiq40eYSzwKEBOqKux7-olEyFHulxK44ObHz_PG9Aa-Jpqaam_6Fyn3F8rQvohmFhAz6Mp43KN_2aQKCtLiNm3sErz6nE72Rg8Ajl7EPKHZVHbNttvjw_xnu4cFd4CP6fLqnE0tI/s320/IMG_20180515_121807.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Al cim de la Canal Mala.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;">Pràcticament a darrera hora vaig decidir incriure'm a la marxa popular de Fornells. Tota la setmana havia tingut un torn de feina que em permetia tenir lliure els matins i havia aprofitat per anar als Pirineus. Un dia, tot sol des de Setcases al Puig Pastuira (2.354m) i a la Canal Mala (2.419m) (13km i 1200+). El Puig Pastuira és un drama. Hi ha una confusió des de fa dècades amb el Pic de les Borregues. El més proper a Setcases seria el Pastuira i el més proper a la Coma d'Orri seria el de les Borregues. Crec. </span></b><b><span style="font-size: large;">És una animalada de pujada entre isards i marmotes, amb dinar a Can Baral·la. El segon cop vaig pujar el Taga (2.040m) amb en Pere (11,3km i 1.100+) amb cerveseta i braves a Can Gusi. Tenint en compte que pocs dies abans havia corregut <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2018/05/pa-amb-tomaquet.html">la cursa del Pa amb Tomàquet</a> (20km i 1.250+), em plantava a Fornells amb 44 km i 3.500+ a les cames.</span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDhfi0rTyu5zw9Ty09pGLelj1ZnkyxAhPCMF_fzL4z5fd2Os9v7w2QVSyUC_Fq5UjXjCUcPkeaVc64MWYi-zCfUNQzXknHQhwkKOhNisUlO6kewuxD5cKrE02lbk89zfcyeKJa201Wa6A/s1600/IMG_20180517_112604.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDhfi0rTyu5zw9Ty09pGLelj1ZnkyxAhPCMF_fzL4z5fd2Os9v7w2QVSyUC_Fq5UjXjCUcPkeaVc64MWYi-zCfUNQzXknHQhwkKOhNisUlO6kewuxD5cKrE02lbk89zfcyeKJa201Wa6A/s320/IMG_20180517_112604.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Al Taga amb en Pere</b>.</td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;">Tenia dues opcions. Fer 15 km o 10km. Com que a la de 15km hi vaig veure en Dani apuntat, vaig optar per la de 10km. No és qüestió que em destrossi públicament, jejeje. Sempre tinc l'excusa de dir que triava la de 10km perquè anava amb les cames rostides. Per tant, cap a la de 10km.</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">Des de l'organització, en Carles m'havia explicat el recorregut. El trencacames que <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2017/05/marxa-de-fornells.html">jo recordava de l'any passat,</a> enguany estava al principi. Almenys no faria la calor de fa un any. Sortiem tots barrejats. Abans del petard d'inici, saludo en Toti i en Pere. Tots fan la cursa de 15km. A en Pere li dic dos o tres o quatre vegades que la ruta no és tant plana com pot semblar, que és molt de pujar i baixar contínuament. Fins que veig que de tant pesat que sóc, ho ha entès. </span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">La cursa no té secrets. Començo a tot drap entre els primers. Anem barrejats els de les dues curses. Al cap de poc ja noto les cames com pals de fusta. Comença a avançar-me algun corredor, entre ells en Dani. A partir del km1 el corriol és molt estret perquè passa entre camps i finques. Estem així una estona on has d'estar una mica tens perquè pràcticament has de posar un peu davant de l'altre perquè al costat hi ha parets vegetals i marges. A partir del km 3,5 comença un circuit per un parell de bosquets connectats per una pista on tot és serpentejar, pujar, baixar, vigilar, girar, frenar, accelerar. Qui deia que això es podia fer a 4 min el km? Mare meva. Jajaja. Vaig tota l'estona entre dos nois. No tinc prou esma per avançar el de davant, que tampoc es deixa i no vull que m'avanci el de darrera, que no sé si pot. </span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGMyw3iQd-ZDxZnfSfYBKM9sesiKk8wJsczN2-VBMsJl5_ZgK22iG49bqitjBv6gYDxVXZT1z4Lm9FaAhzHTNogXnZouVOVhxmiibEVN-N6b0tPs3bdnkb0LzthPWpP051PkWjyM5yy0w/s1600/33199074_857259854469337_4572626069714108416_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGMyw3iQd-ZDxZnfSfYBKM9sesiKk8wJsczN2-VBMsJl5_ZgK22iG49bqitjBv6gYDxVXZT1z4Lm9FaAhzHTNogXnZouVOVhxmiibEVN-N6b0tPs3bdnkb0LzthPWpP051PkWjyM5yy0w/s640/33199074_857259854469337_4572626069714108416_o.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Pels corriols de Fornells. Foto: David Subirana.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;">Noto una mica de calor i passat el km7, els corredors de la cursa de 15km i els de 10km ens separem. És el punt d'avituallament. No crec que massa gent de la meva cursa pari... només ens queden poc més de dos km. Els dos corredors que anaven amb mi feien la cursa llarga. Jo segueixo per un traçat ja tendint a la baixada però encara amb algun ensurt en ascensió. Les cames van bullint. Avanço dos nois, un d'ells amb samarreta vermella i a la distància en veig un amb samarreta verda.</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">També hi ha caminadors, que tenien la sortida lliure. Tots s'aparten respectuosament i ens animen. Moltes gràcies! Intueixeo la meta. ja sento l'speaker de lluny. Ni idea com vaig de la classificació. Només sé que en un control em diuen "va, que fas bon temps". </span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDOxrXOdX9-FT1nuzCLx_1yBMupxEHFwRpJycA2sQF4jNNeZuP-0GhtSbgeC-ansBqX1BFPweAxJVxWZrkuW_U2B2Nw7Yt9uUpA8I7suVAiBo5v85WbhcKdGSGIZriqnSvjc9sJ2ifeLI/s1600/33516566_858509257677730_2902497946123632640_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDOxrXOdX9-FT1nuzCLx_1yBMupxEHFwRpJycA2sQF4jNNeZuP-0GhtSbgeC-ansBqX1BFPweAxJVxWZrkuW_U2B2Nw7Yt9uUpA8I7suVAiBo5v85WbhcKdGSGIZriqnSvjc9sJ2ifeLI/s640/33516566_858509257677730_2902497946123632640_o.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Arribada a meta. Foto: David Subirana.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;">Recta final. Al noi de verd ja no l'atrapo. I el noi de la samarreta vermella, com si ens juguéssim una medalla, fa un esprint per avançar-me quan queden dos metres. No sé si calia. Al final, resulta que he quedat dotzè. Espero l'arribada d'en Toti, que queda segon a la cursa llarga i a en Dani, que queda setè. També arriba en Pere que en confirma el que li havia advertit: un bonic trencacames que t'aniquila el ritme de cursa. Com diu en Carles: "Poc desnivell, però torracollons!". Ben descrit. </span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">En Toti se m'acosta i em diu "Vens a rodar?". Això deu ser que no n'ha fet o prou... "Collons, no tinc cames" (penso). "Ostres ja m'he canviat de roba", m'excuso. Un entrepà, una cervesa fresca i cap a casa, bastant satisfet per la cursa, vista la intensa setmana. </span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b><b><span style="font-size: large;">A la propera hauré de parlar d'una excursió a Sierra Nevada.</span></b>Tapi Carrerashttp://www.blogger.com/profile/14097057767728960775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7023822106435682209.post-24458640568823096122018-05-16T10:56:00.000+02:002018-05-16T11:07:35.871+02:00PA AMB TOMÀQUET 2018<div style="background-color: white; font-family: Helvetica;">
<b><span style="font-size: large;">Espectacular jornada a Santa Coloma de Farners amb un temps i un recorregut per sucar-hi pa. L'amenaça de pluja es va acabar complint i va convertir els quilòmetres finals en una ruta on tot allò que semblava impossible, acabava essent real.</span></b></div>
<div style="background-color: white; font-family: Helvetica;">
<b><span style="font-size: large;"><br />Arrencàvem amb el tret a l'aire d'un trabucaire que espantava algun corredor del meu costat. Poc abans havia pogut saludar en Marc, en Dani i en Josep. També hi havia la Núria Picas. Entrenant veia l'Aleix i en Jordi. Ells rai. </span></b><b><span style="font-size: large;">Havia arribat tant just a Santa Coloma que va caler un esprint per arribar a temps a la sortida. Una bona esbufegada.</span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHlg-gx6SuCGKeSdL8xCSd2G2LkqFXhHv5ia0SKgDWL9snJkNYA9ioF9nk-EwBgAvIDnDPjfNh02d4drYohT123VIW-Cy62BbBITJkZ1y9AtlEhIT3JighptaiYpZnxlfx5t1RwHFqEM0/s1600/32501153_10160357500660608_6583586541463928832_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHlg-gx6SuCGKeSdL8xCSd2G2LkqFXhHv5ia0SKgDWL9snJkNYA9ioF9nk-EwBgAvIDnDPjfNh02d4drYohT123VIW-Cy62BbBITJkZ1y9AtlEhIT3JighptaiYpZnxlfx5t1RwHFqEM0/s640/32501153_10160357500660608_6583586541463928832_o.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Gatejant per la part inicial del Turó del Vent. foto: David Rueda.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="background-color: white; font-family: Helvetica;">
<b><span style="font-size: large;"></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;">Comença la festa. Un quilòmetre pla pel parc de Sant Salvador i en poca estona ja li fotem amunt direcció al Turó del Vent. Mamma mia, quina pujada. Pedrogosa i amb fang acumulat dels quilòmetres anteriors. Algunes cordes per ajudar a pujar i, fins i tot, una escala i un membre de l'organització per assegurar que no anirà ningú per avall. </span></b></div>
<div style="background-color: white; font-family: Helvetica;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="background-color: white; font-family: Helvetica;">
<span style="font-size: large;"><b>Un cartell que, tenint en compte l'espectacular boira, sembla una broma: "Aixequeu el cap i gaudiu de la vista". Doncs no, tot el que es veu és un mar blanc. Les esquetlles d'alguns animadors al cim del Turó que no acaben de sonar mai, bàsicament perquè un no arriba mai a dalt. Una castanya al genoll per avançar a quatre grapes i a seguir. </b></span><br />
<span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1fv1tkpZwmHuMSBw4PF300awdZt7tj824iSxTcY9hjTNgsKLP-7GN24t0GnCE_2FIobZ68K27Huf4aOkUWD8104eeJU8AEx2Rr9h9hHs_Z-NWggAhYFFzlj33wsuLUKfhBf8O6zfAL8k/s1600/32290815_10160363482540608_7799745868931792896_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1fv1tkpZwmHuMSBw4PF300awdZt7tj824iSxTcY9hjTNgsKLP-7GN24t0GnCE_2FIobZ68K27Huf4aOkUWD8104eeJU8AEx2Rr9h9hHs_Z-NWggAhYFFzlj33wsuLUKfhBf8O6zfAL8k/s640/32290815_10160363482540608_7799745868931792896_o.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Arribant al cim del Turó del Vent. Foto: Jordi Carruana.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="background-color: white; font-family: Helvetica;">
<b><span style="font-size: large;">Passem pel castell de Farners i comença una baixada frenètica. Em sento còmode. Anem saltant bassals i algun rierol. Menys mal que no he de posar el peu a dins penso. Il·lús. Poc després anem creuant i creuant rieres convertides en rius ample i profunds. Acabem posant les dues cames a dins de l'aigua almenys cinc o sis vegades. Fins mig bessó. Més o menys. Al principi busques com passar sense mullar-te, però quan ja hi has passat dos cops, ja tant li fa. Vambes molles, mitjons xops i a seguir corrent i enfangant-se de nou.</span></b></div>
<div style="background-color: white; font-family: Helvetica;">
<b><span style="font-size: large;"><br />La baixada té trams de l'any passat, com un corriol que acaba amb un muntatge de fustes que es recargolen i es converteixen en un pont que has de passar per sota. M'encanta aquest tram. És molt corrible i ideal per mantenir un ritme constant. Vinga passar per la riera. </span></b></div>
<div style="background-color: white; font-family: Helvetica;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="background-color: white; font-family: Helvetica;">
<b><span style="font-size: large;"></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;">Toca la segona gran pujada de la jornada. Fins a Argimon. És llarga. Va fent. El terreny però, és millor que al Turó del Vent. Solem córrer junts un quants. Unadesena. Ara uns a davant, ara a darrera. I anem comentant la jugada. No arribem mai a dalt ni als avituallaments. Un cop a dalt, toca tornar a baixar i encara la darrera gran ascensió, el turó de les Gatoses. També el vam fer l'any passat. Enguany estic convençut que pujaré millor. Tinc les cames quasi intactes i el cap al màxim de motivació. Passem de llarg unes cintes però veiem l'error ràpidament. És culpa nostra per badar un moment.</span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNSy3au_muw-HEypLxueCodUIG5XDO1ZYDJnl8KoKETpa7K8fwixOUQMHueFBAQ2rSiX9VwURg0h2lHByyKhT5VmwL3ioqlp-JqSusxaqTFF-VBzx1PylAQF8zpiTnWdTmpDCYVAgpLtg/s1600/32267163_10215286041451551_6522436545155170304_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1560" data-original-width="1170" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNSy3au_muw-HEypLxueCodUIG5XDO1ZYDJnl8KoKETpa7K8fwixOUQMHueFBAQ2rSiX9VwURg0h2lHByyKhT5VmwL3ioqlp-JqSusxaqTFF-VBzx1PylAQF8zpiTnWdTmpDCYVAgpLtg/s400/32267163_10215286041451551_6522436545155170304_n.jpg" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Just abans de començar a pujar a Gatoses. foto: Ivan Gómez.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="background-color: white; font-family: Helvetica;">
<b><span style="font-size: large;">Comença la pujada. M'escapo de tots. A terra van impactant gotes. Uf. Comença a ploure. Cada cop més. Miro el rellotge. Som al km 15. Queda molt. No alfuixo i tot pujant vaig dient-me a mi mateix que quan abans arribi a la meta menys em mullaré. Cada cop la pluja cau més fort. Molt. Fa vent i baixa la temperatura. Arribo a dalt, després d'una pujada on m'he sentit molt còmode. La pluja cau sense parar. Tinc les ulleres ben molles, plenes de gotes, i entelades. La baixada se'm fa perillosa. Tot el que havia guanyat pujant ho perdo baixant, quan precisament no hauria de ser així. M'avancen tots els que havia deixat enrera. No veig on poso els peus i això és perillós. Basses, pedres relliscoses, fang, arrels i fulles.... Al darrer quilòmetre torno a apretar, plou un xic menys i és pla. Arribada. </span></b></div>
<div style="background-color: white; font-family: Helvetica;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="background-color: white; font-family: Helvetica;">
<b><span style="font-size: large;">El ruixat ha obligat l'organització a prendre mesures a l'arribada, on hi feia molt de vent. M'he quedat sense foto. Estic content, he arribat xop però molt sencer. Una bona càrrega d'energia i moral. Saludo l'Esther. Felicitats pel podi. I, l'Ana, la tetapeta (el seu nom a Instagram). També l'Ivan, que me l'he trobat durant el recorregut i m'ha tirat agluan foto. Merci!</span></b></div>
<div style="background-color: white; font-family: Helvetica;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="background-color: white; font-family: Helvetica;">
<b><span style="font-size: large;">La cua perquè em donin l'entrepà es fa llarga. Tinc fred i tremolo. Quasi que marxo sense perquè tinc poc de posar-me malalt. Però al final recullo el menjar i la bossa del corredor. I marxo cap al cotxe pensant que, amb calor hauria anat pitjor. </span></b></div>
<div style="background-color: white; font-family: Helvetica;">
<b><span style="font-size: large;"><br />Aquest dia tenia el dubte sobre si anar a Santa Coloma o a la Cursa de les Gavarres d'Astrid21. En qualsevol de les dues m'hauria divertit, però estic satisfet d'haver escollit la capital de la Selva. </span></b></div>
Tapi Carrerashttp://www.blogger.com/profile/14097057767728960775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7023822106435682209.post-11449018037011640532018-05-11T21:30:00.000+02:002018-05-16T10:56:51.224+02:00TOCA SANTA COLOMA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl-B8EB0hdiVNUe6QVPgpOF-AOeJMorVks7sEqTz5-GkC1jji_WQgwGigZBOdxDvsnm4MiHFmCBsT5pjLn2z1-TIEipxV20rRHeos136icDw4-P_xcahnvjUFJLRS76P5UPOBTpcfVDH8/s1600/30657130_10160248152485608_9158224717947746471_n-2%257E2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="275" data-original-width="622" height="176" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl-B8EB0hdiVNUe6QVPgpOF-AOeJMorVks7sEqTz5-GkC1jji_WQgwGigZBOdxDvsnm4MiHFmCBsT5pjLn2z1-TIEipxV20rRHeos136icDw4-P_xcahnvjUFJLRS76P5UPOBTpcfVDH8/s400/30657130_10160248152485608_9158224717947746471_n-2%257E2.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<br /></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Com que vaig sortir desanimat de la marató del Cap de Creus, calia recapacitar. Quedava clar que em falten quilòmetres d’entrenament. Segurament també una mica més de constància. </span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Des del Cap de Creus he estat bastant sistemàtic en les sortides. Totes per muntanya, fins que he notat dolor -més de l'habitual- a la columna. Per tant, després d'algunes sortides amb desnivell, he baixat al pla. Darrerament he estat fent carril bici, amb una mica de ritme. La zona del Pla de Salt i les Deveses és perfecte. Tot net i polit, ni un paper, ni plàstic ni res. Alguns animalons i silenci. </span> </b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcjCSQ6df7cGXb46Mhu5f9S5R3p4NmgiMt3nuZd1_S16BHTXwUiaZvw9rVz-X-JHO-Qod_xlRklnZzSMYEKPVXkwHJv1fyoCjsMIK6nO2PBM3ZD4kqKvdC3knBzftKNBm6z2zghO5KrJw/s1600/IMG_20180407_124755.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcjCSQ6df7cGXb46Mhu5f9S5R3p4NmgiMt3nuZd1_S16BHTXwUiaZvw9rVz-X-JHO-Qod_xlRklnZzSMYEKPVXkwHJv1fyoCjsMIK6nO2PBM3ZD4kqKvdC3knBzftKNBm6z2zghO5KrJw/s400/IMG_20180407_124755.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<br /></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Aquests darrers dies he afluixat perquè m'he inscrit a la cursa del Pa amb Tomàquet, a Santa Coloma de Farners. Aquest diumenge. Serà un entrenament amb dorsal. Espero que la columna no se'n ressenteixi massa. I que no plogui, que les previsions són de ruixats a dojo.</span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">És una cursa extra, imprevista. M'hi he apuntat a darrera hora per garantir que sumaré quilòmetres a les cames (21 quilòmetres) i desnivell (1.300 m D+). <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2017/06/pa-amb-tomaquet.html">L'any passat la vaig fer</a> i gaudir fins que a mitja cursa, la calor em fa fotre garrotada al cap i vaig acabar a dures penes. El traçat era molt més punyetero del que podria semblar amb unes pujades que sembla mentida que hi puguin existir per la zona. Almenys aquest any ho han avançat unes setmanes i no serà al juny.</span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Aquest any tocaria baixar el temps i quedar davant d'algun conegut. Però resulta que l’organització ha canviat el recorregut per fer-lo més destraler amb un inici molt tècnic i alguna grimpada (m'han filtrat) que espero que no provoquin un tap, amb el pas per punts colomencs mítics com el Turó del Vent, Castell de Farners, el Far, Argimon i el Turó de les Gatoses. Per tant, a oblidar-me del temps. Potser millor. Menys neguit. </span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">La cursa, a més, m'ha de servir per seguir preparant la OCC, a finals d'agost. I també l'Olla de Núria. </span></b></div>
Tapi Carrerashttp://www.blogger.com/profile/14097057767728960775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7023822106435682209.post-30937910934481351352018-04-17T21:03:00.002+02:002018-04-17T21:06:51.243+02:00MARATÓ CAP DE CREUS 2018<div class="_h8t" style="flex-direction: column; font-family: system-ui, -apple-system, BlinkMacSystemFont, ".SFNSText-Regular", sans-serif;">
<div class="_5wd9 direction_ltr" data-hover="tooltip" data-tooltip-content="dilluns 18:51" data-tooltip-position="right" id="js_qm" style="color: #1d2129; direction: ltr; font-family: inherit; min-height: 24px;">
<div style="color: black; font-family: HelveticaNeue;">
<div data-hover="tooltip" data-tooltip-content="dilluns 18:51" data-tooltip-position="right" id="js_qm" style="direction: ltr; font-size: 12px;">
<div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjGeTLedFy9dToX6Yv9TxPudMErlRMF5QHsdYXz-HEzgbRbl8ZRQNt9TuN59PBPBsoFE9n-x-ddpRKtUOEzuOIMJt5upztxf_sintxMcjOO1JRc4bxZ2N-mN8OyJfyvVx2PVNsSCt9axE/s1600/IMG-20180415-WA0060.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="356" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjGeTLedFy9dToX6Yv9TxPudMErlRMF5QHsdYXz-HEzgbRbl8ZRQNt9TuN59PBPBsoFE9n-x-ddpRKtUOEzuOIMJt5upztxf_sintxMcjOO1JRc4bxZ2N-mN8OyJfyvVx2PVNsSCt9axE/s640/IMG-20180415-WA0060.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Amb els companys, abans de sortir.</b></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div>
<b><span style="font-size: large;">No va ser la meva millor cursa. Sabia que no seria bona, però no pensava que agonitzaria tant. La manca d'entrenaments<a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2018/04/entrebanc-rere-entrebanc.html"> per motius ja explicats</a> i la calor que sobtadament va irrompre just el dia de la cursa, després de dies ennuvolats i pluja, van actuar com a còctel demolidor. </span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCY6sZtbqrJvW1y28jnkbRQZZ_htMIzg9AeYdOda2W_FRaItxzCVSSN64hXtbIaHJ2zXuPl0lm4p-8dU4G0I6kQSC8y3x2Hxpwu6yWdyAHHyqOqWHxlupRix-8E2yXHR5ERwfSABTEJks/s1600/9fe44a_9ae3655a5233463b8f0392aa7c4f47ce%257Emv2_d_6137_2300_s_2.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="322" data-original-width="837" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCY6sZtbqrJvW1y28jnkbRQZZ_htMIzg9AeYdOda2W_FRaItxzCVSSN64hXtbIaHJ2zXuPl0lm4p-8dU4G0I6kQSC8y3x2Hxpwu6yWdyAHHyqOqWHxlupRix-8E2yXHR5ERwfSABTEJks/s640/9fe44a_9ae3655a5233463b8f0392aa7c4f47ce%257Emv2_d_6137_2300_s_2.png" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>La ruta.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;">El recorregut me'l coneixia, quasi de pe a pa, sobretot la primera part. A la sortida ja vaig perdre de vista en Nelson, en Tayssir, en Charles, en Xevi i en Pere. Els quatre primers km eren el que es coneix com a "fals pla". Després venia la salvatjada de pujar fins al castell de Verdera. En alguns moments havíem de fer cua pels taps que es produien. A la baixada i el carril bici fins al Port de la Selva, corria amb contensió. Sabia que les cames patirien al final. Però no que tot plegat seria tant cruel. </span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd1MIN46Gu3r87UXQqoL57n8iCre9jYd42y7E7BHHDT8S-46M9LzAChFbcKiGl3UuxZM2K3y5ytceOq_xe_la55Qy0JGmvhtH9TPr6RXeuxKeTC6duSn28nDCUv9JVUXyxQPCO_UzwS60/s1600/mikesteegmans5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1068" data-original-width="1600" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd1MIN46Gu3r87UXQqoL57n8iCre9jYd42y7E7BHHDT8S-46M9LzAChFbcKiGl3UuxZM2K3y5ytceOq_xe_la55Qy0JGmvhtH9TPr6RXeuxKeTC6duSn28nDCUv9JVUXyxQPCO_UzwS60/s640/mikesteegmans5.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Al castell de Verdera. Foto: Mike Steegmans.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;">Del Port de la Selva a Cadaqués, hi havia mil i una pujades inacabables. Primer per sortir de Cala Tamariua i després per arribar fins al Puig Bufadors. Els núvols inicials van desaparèixer i la suor em començava a negar la cara i els ulls. Fins al punt d'haver de parar a assecar-me la cara en més d'una ocasió. Pel mig, una sorpresa afraïda amb l'avituallament de l'Àngels a l'alçada de Tavellera. Des de Puig Bufadors fins a Cadaqués hi havia un descens pedregós que exigia la màxima concentració per no enviar el turmell l cementiri. En arribar a Cadaqués, la cara d'alegria que havia mostrat als meus pares a Sant Pere de Rodes i a Port de la Selva ja havia desaparegut. Vaig seure a treure'm pedres i sorra de dins de les vambes. Content de veure en Jordi a l'avituallament. Cadaqués és com un seleccionador de corredors. Només aquí, 44 persones van plegar. El qui havia estat líder, en Samuel, el primer. </span></b></div>
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBh_Jl4D9Xy_snyly70DwJT4EnkTVE8B8H1dc50Z7yYv_JLCVxnSZiIgHcmxgfXtq43Z_s3dwBXKFL8HHiC8GVCoSu58SLMU09k4QVpwMiXEGjgb-Xg95UFzivJc2s4IzuZfMPNuwKd00/s1600/ferransoler12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1069" data-original-width="1600" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBh_Jl4D9Xy_snyly70DwJT4EnkTVE8B8H1dc50Z7yYv_JLCVxnSZiIgHcmxgfXtq43Z_s3dwBXKFL8HHiC8GVCoSu58SLMU09k4QVpwMiXEGjgb-Xg95UFzivJc2s4IzuZfMPNuwKd00/s640/ferransoler12.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Sortint de Cala Jòncols. Foto: Ferran Soler. </b></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b style="font-size: 12px;"><span style="font-size: large;">A Cadaqués, els qui van més "fomuts" tiren la tovallola. És on ho vaig fer l'any passat. Enguany, vaig seguir endavant. </span></b><b style="font-size: 12px;"><span style="font-size: large;">Pràcticament a càmera lenta vaig passar pels carrers estrets que formen les cases blanques i, de nou, va tocar pujar amunt. Ara a pel Puig Sa Cruïlla. La calor apretava de valent. Estava fos. Anar fins a dalt va ser el primer dels torments de la jornada. La baixada fins a cala Jòncols la vaig fer al ralentí. Tenia poca energia, per no dir zero, i encara quedava molt per arribar al destí. A cala Jòncols hi havia en Jaume. "Sembles un cadàver" va dir. Ben cert. I així, mig mort, cap a cala Montjoï. Podria semblar fàcil: </span></b><b style="font-size: 12px;"><span style="font-size: large;">De cala a cala, hauria de ser per terreny pla. Però no. </span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDDXvn7LY4k5eXhAmpIkDKak0DSUfhntLNtFOtt63nQM_9NE_ssy1MuO2XZ7pISY-xNUKOxl7KtzBdm8vRRzXHUR1up4LqoKfiDd-BA9Em-AgYtjrvq28qA1VNjonFBVd442uyLIQjiVc/s1600/Mountainraw1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="925" data-original-width="1388" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDDXvn7LY4k5eXhAmpIkDKak0DSUfhntLNtFOtt63nQM_9NE_ssy1MuO2XZ7pISY-xNUKOxl7KtzBdm8vRRzXHUR1up4LqoKfiDd-BA9Em-AgYtjrvq28qA1VNjonFBVd442uyLIQjiVc/s640/Mountainraw1.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Anar de cala en cala. Foto: Mountain Raw.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b style="font-size: 12px;"><span style="font-size: large;">Era un trencacames descomunal. Em vaig trobar en Josep. Em volia esperar a cala Montjoï però la meva tardança el va portar a acostar-se fins a trobar-me. Jo agonitzava. Ell es va quedar darrera i vam anar fent junts. Com tortugues. Sentia l'Enric cridant per animar-me. Semblava a tocar però la lentitud va portar-me a sentir-lo, ben bé, uns vint minuts abans d'arribar a on era ell.</span></b></div>
<div data-hover="tooltip" data-tooltip-content="dilluns 18:51" data-tooltip-position="right" id="js_qm" style="direction: ltr; font-size: 12px;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVomst8Vv40TLLzClBaWBGAm-H4GT9AgLHXWvE1DWAyNl13sOHlc7oM64tYUSg5Zfl5tTeqWS7SJWwMuydPCbF2APD9dljLdkWHFsQeKVm5ZtQb6hKtSxdorSi7FhxqjhQ9xfy_4R6p6s/s1600/mikesteegmans2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="925" data-original-width="1387" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVomst8Vv40TLLzClBaWBGAm-H4GT9AgLHXWvE1DWAyNl13sOHlc7oM64tYUSg5Zfl5tTeqWS7SJWwMuydPCbF2APD9dljLdkWHFsQeKVm5ZtQb6hKtSxdorSi7FhxqjhQ9xfy_4R6p6s/s640/mikesteegmans2.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Pel camí de ronda amb en Josep. Foto: Mike Steegmans.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;">Juntament amb en Josep i l'Enric, faríem tot el recorregut fins a la meta. Si queia a terra, sabia que em recollirien. Gràcies per acompanyar-me i comprendre la meva necessitat de silenci. A l'avituallament de Cala Montjoï hi havia l'Ignasi que em va omplir el bidó. També en Marc. Van creuar quatre paraules i a continuar. Recordava la duresa del darrer tram, fins al Puig de les Gates. Una pujada allargassada que es va fer infinita i sense un sol arbre suficientment gros com per fer ombra. Com un degoteig, des de Cadaqués, m'anava avançant gent i gent. La darrera baixada i el tram de riera el vaig fer miserablement, ja sí, sabent que almenys arribavaria a la meta. Un paratge tant espectacular i una ruta tant aconseguida no mereixien el meu mal estat de forma.</span></b><br />
<div>
<div data-hover="tooltip" data-tooltip-content="dilluns 18:51" data-tooltip-position="right" id="js_qm" style="direction: ltr;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaq72gFJdz4A2NapDdLLoTHNGyDm8_KPIqeOWNzi9cdXEPXPbRHN0llD-A8G-VpfQldzTqM2dtYlmimCeI4yEXN-H9acbyFvItvvSsaOiymoaGr_cCBkkQ_6AMFKzybL1du3Lxyq9xXeQ/s1600/IMG-20180415-WA0057.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaq72gFJdz4A2NapDdLLoTHNGyDm8_KPIqeOWNzi9cdXEPXPbRHN0llD-A8G-VpfQldzTqM2dtYlmimCeI4yEXN-H9acbyFvItvvSsaOiymoaGr_cCBkkQ_6AMFKzybL1du3Lxyq9xXeQ/s640/IMG-20180415-WA0057.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Agonitzant cap al Puig de les Gates. Foto: Josep Bosch.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><br /></b></div>
</div>
<div data-hover="tooltip" data-tooltip-content="dilluns 18:51" data-tooltip-position="right" id="js_qm" style="direction: ltr;">
<b><span style="font-size: large;">El Paradís i l'espectacular ruta creada per Klassmark, conformen una cursa que enganxa. M'hi havia apuntat per això. I per treure'm l'espina de les dues anteriors edicions.<a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2014/05/international-trail-marathon-roses-cap.html"> El 2014 era la meva primera marató</a> i prou vaig fer en acabar i ara tocava millorar el temps. Ho vaig fer, però per molt poc.<a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2017/05/un-somni-trencat.html"> I l'any passat, vaig plegar</a> a Cadaqués agonitzant per la calor. No sé si m'he tret l'espina...</span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifbmpmN4OWKphDpqtDr1d6smDw6-RtYC2c9UwEOqWvS-l8YJbqiIVRY-22vUuxkYodOjz8AdHWWqy-9hTYOvcWtGkS0ha4KtRX1VkFTRUbuSmT6TQ2ugJVpXxMB51DM8n25eEwiZQN1_o/s1600/paufajol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="926" data-original-width="1388" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifbmpmN4OWKphDpqtDr1d6smDw6-RtYC2c9UwEOqWvS-l8YJbqiIVRY-22vUuxkYodOjz8AdHWWqy-9hTYOvcWtGkS0ha4KtRX1VkFTRUbuSmT6TQ2ugJVpXxMB51DM8n25eEwiZQN1_o/s640/paufajol.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>La meta. Foto: Pau Fajol.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;"> </span></b></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
Tapi Carrerashttp://www.blogger.com/profile/14097057767728960775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7023822106435682209.post-17074457876435920182018-04-01T19:39:00.000+02:002018-04-01T19:39:00.661+02:00ENTREBANC RERE ENTREBANC<span style="font-family: HelveticaNeue;"><b>Queden a només dues setmanes per la que havia de ser una de les grans curses de l’any, la <a href="https://www.trailcapdecreus.com/marathon">Marató de muntanya del Cap de Creus</a>. Una cursa descomunal de Klassmark a la que m’he inscrit dos anys i que, enguany, serà el tercer. <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2014/05/international-trail-marathon-roses-cap.html">El primer cop, el 2014</a>, era la meva primera marató i la vaig aconseguir acabar gràcies al suport d’en Carles, com vaig poder, mort de calor, i fregant les 8 hores. <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2017/05/un-somni-trencat.html">La segona vegada era el 2017</a> i vaig haver de plegar. El sol asfixiant em va fotre un cop de pal al cap i, abans d’agonitzar, vaig renunciar. </b></span><br />
<span style="font-family: HelveticaNeue;"><b><br /></b></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDMmEZQ2G-R0SSj1dcL4IOUFm62J4esgogg3kGR7WwOfSFwr-2i2BkbE1pswI6jftiCZLl2vRsRQzhihC-kSQ3R_4FxXN_WH2OjYzboCRVrurLrkvAuo3hg_IWgSEPhg3r6vPZawSVaxU/s1600/IMG_20180325_141252%257E2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1308" data-original-width="1600" height="326" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDMmEZQ2G-R0SSj1dcL4IOUFm62J4esgogg3kGR7WwOfSFwr-2i2BkbE1pswI6jftiCZLl2vRsRQzhihC-kSQ3R_4FxXN_WH2OjYzboCRVrurLrkvAuo3hg_IWgSEPhg3r6vPZawSVaxU/s400/IMG_20180325_141252%257E2.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>Aquest any havia previst dues grans curses, la del Cap de Creus i la OCC, a finals d’agost. Tot centrat en aquests dues curses. Per la primera m’havia apuntat a la <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2018/02/hostrailric-2018.html">Hostrailric</a> i a la <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2018/03/montserrat-skyrace-2018.html">Montserrat Skyrace</a>, també de klassmark. La cosa era entrenar amb dorsal. I pel mig, fer molts km, sobretot al febrer i al març. Però la caiguda, amb l’aturada obligada per posa el cos a lloc i les sessions de rehabilitació, la fred, la mandra, els dies de feina, les mobilitzacions per consolidar la República Catalana i un grapat de refredats i constipats, em fan replantejar la cursa al Cap de Creus per la meva nefasta preparació. La idea inicial era baixar de 7 hores però ara, serà simplement acabar-la. Imagino, això si, que finalitzant-la ja podré baixar el temps del 2014.</b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzxeRok9xpRwKLlFSg9Au5gvvd07tRWFkqtyFDEua9wyxSVlQiGQhUCmKts34-Xjk9tqprvb8jiO3VZW8yxouMCrvjZyxOtzRqeMhmmwpou4YLCioAGklM-6w-DMeOEwlP8hLKupEJwZY/s1600/IMG_20180318_124011.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzxeRok9xpRwKLlFSg9Au5gvvd07tRWFkqtyFDEua9wyxSVlQiGQhUCmKts34-Xjk9tqprvb8jiO3VZW8yxouMCrvjZyxOtzRqeMhmmwpou4YLCioAGklM-6w-DMeOEwlP8hLKupEJwZY/s400/IMG_20180318_124011.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Amb en Pere.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>Malgrat la multitud d’entrebancs aquests dos darrers mesos, sí que he pogut fer algunes sortides. Amb en Pere vam resseguir la cursa d’Astrid (20km) de fa quatre anys i he fet algunes rutes d’entre 10-15km, però me n’han faltat de més de 20km. Suposo que ho pagaré car. Ho havia de fer, precisament aquest dijous però el mal de cap i de coll (febre?) em van fer tornar a casa abans d’hora amb 14km a les cames. Un dies abans vaig anar del Bicentury fins a Sant Miquel i tornar (16km) passant exactament pel mateix lloc on vaig caure. Vaig trobar l’arrel de l'entrebancada i el lloc de terra on el meu front i el nas van quedar esclafats. Caminant surten cinc passos. Devia vlorar abans de picar a terra. </b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>Aquests quinze dies que queden aquest del 15 d'abril hauré de dividir-los en dos fragments. La primera setmana tocarà muntanya i desnivell. I la segona pla i relax. </b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVnFuLvD9G14QQprZ1NP89x-o16PULABh1SZAc3PZxdQy4FWFJutbcto99ij9mjOVV3miaIbsJ3Cf1pTJ2AUNmhxCfaWAKjRrC1P04rIVWlHyoR4HZ4GyaZi_gPhX__tYwWqH3MWM52XE/s1600/9fe44a_9ae3655a5233463b8f0392aa7c4f47ce%257Emv2_d_6137_2300_s_2.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="322" data-original-width="837" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVnFuLvD9G14QQprZ1NP89x-o16PULABh1SZAc3PZxdQy4FWFJutbcto99ij9mjOVV3miaIbsJ3Cf1pTJ2AUNmhxCfaWAKjRrC1P04rIVWlHyoR4HZ4GyaZi_gPhX__tYwWqH3MWM52XE/s640/9fe44a_9ae3655a5233463b8f0392aa7c4f47ce%257Emv2_d_6137_2300_s_2.png" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Cap de Creus. </b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
Tapi Carrerashttp://www.blogger.com/profile/14097057767728960775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7023822106435682209.post-36305826681226990712018-03-07T09:56:00.000+01:002018-03-07T10:04:31.543+01:00MONTSERRAT SKYRACE 2018<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN6-haVVGUD-zk1QUQzFqekiH4O1onzX3BoPB4Vli6IbXqcB6eVFsjRz7lvb6P9pCpicN00gQNcvV-uk1-snwyDNG-iUd1KF56HSCfCKXqqM2JkKqFUbQTXMYN1gAYgAgc4-O1uRLQW0w/s1600/montserrat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="354" data-original-width="822" height="273" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN6-haVVGUD-zk1QUQzFqekiH4O1onzX3BoPB4Vli6IbXqcB6eVFsjRz7lvb6P9pCpicN00gQNcvV-uk1-snwyDNG-iUd1KF56HSCfCKXqqM2JkKqFUbQTXMYN1gAYgAgc4-O1uRLQW0w/s640/montserrat.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>El perfil</b>.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">M’havia inscrit a la Montserrat Skyrace tard i estava a la llista d’espera. És de les curses on els dorsals s’esgoten en hores i vaig badar. Però un mail de l‘organització, Klassmark, em va obrir les portes a participar-hi. I cap a Monistrol de Montserrat falta gent.</span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">No en tenia ni idea del recorregut. Només el que marcava el perfil: mitja cursa pujar i mitja, baixar. I una canal de pujada, la de sant Jeroni, de vertigen, que diuen que s’ha de fer un cop a la vida. A baix em trobo algun conegut com en Javi, l’Isaac o en Carles. </span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Arrenquem molt aviat, a les vuit del matí. Encara fa un xic de fred. El primer km és per carretera. Hem de creuar el poble. A continuació uns 4 km de pista ampla, amb algunes baixades i algunes baixades. Uns 5km que no criden massa l’antenció. Però al km6 comença el festival. </span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2DpWv5sYii6wVo94PFAzKGGNLRaV5Hm4iTMkoYaVO-A4NNYJ69nPuImtVchBRDd-4KUga_a-YgPNJ8k5gxQ5O6ZHuwCtTN-C7pmWHIspv36-pi_eoOWxJzjUPmAmHW_JlaD2mtBleafk/s1600/david+rueda+visuals.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2DpWv5sYii6wVo94PFAzKGGNLRaV5Hm4iTMkoYaVO-A4NNYJ69nPuImtVchBRDd-4KUga_a-YgPNJ8k5gxQ5O6ZHuwCtTN-C7pmWHIspv36-pi_eoOWxJzjUPmAmHW_JlaD2mtBleafk/s640/david+rueda+visuals.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Camí de la canal de sant Jeroni. Foto: David Rueda.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Encadenem pujades per arribar a l’Aeri i a Santa cecília. Veiem el Massís magic i imponent a certa distància. Sembla lluny. Les pujades es combinen amb alguns descensos fins i que, de sobte notes que ets a sota de les pedreres de la muntanya. Alguna cua per iniciar l’ascensió per la canal. Hi ha un pas amb un cable enganxat a la paret. A l’altre costat, un petit barranc. Pugem i pugem. És més d’un 20%. La gent va al seu ritme i agafant-se a les arrels o a punts punxeguts de les roques, intentant no caure en les zones on hi ha fang i pedra freda. Si et toca algú que és lent a davant, paciència, perquè només hi ha un punt de pas. Veig com la gent de sobre meu és cada cop més petita. </span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">A dalt de la canal avanço els qui m’havien fet de tap i segueixo en direcció al cim més alt de la cursa, el mirador de sant Jeroni. Els creuem amb gent que ja baixa. S’hi arriba per unes llargues escales. A dalt, la vista és tant espectacular que més d’un i de dos s’atura a tirar fotos. Realment, se t’obre la boca. Portem uns 14km.</span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm0AEdu9tHXrVZvz7nabR30fjyTg6jdQTHxg_EQRyROMIetuDSiFuflTmwXEwa_tQLNDmX4txVdJxWh4Yn0jBanP4GehepEX7NWZIuFLxvsPKHKwI8ARUh11aMLztA6Bjrfj9F-ILlQeo/s1600/jmmontaner.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="799" data-original-width="1200" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm0AEdu9tHXrVZvz7nabR30fjyTg6jdQTHxg_EQRyROMIetuDSiFuflTmwXEwa_tQLNDmX4txVdJxWh4Yn0jBanP4GehepEX7NWZIuFLxvsPKHKwI8ARUh11aMLztA6Bjrfj9F-ILlQeo/s640/jmmontaner.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Comença la baixada. Foto: Josep m. Montaner / Nació Muntanya.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">El perfil marca que, a partir d’ara, hi haurà sobretot baixada. Però els primers km són durs. Molta roca en diagonal que t’obiga a posar el peu de tort. Passem per la serra de les Lluernes i el camí de l’Arrel. Em trobo bé i vaig avançant gent. Cop de gas fins a santa Cecília per un terreny serpenteja i on les pedres de terra són un perill de relliscar pràcticament a cada passa. Em trobo la Paula i la Lisi. El genoll em pica amb una pedra alta fins al punt que he de parar. Vaig uns 500 metres caminant per culpa del dolor. Fins que el genoll torna a estar calent, altre cop, peus avall que fa baixada. Vaig mirant el crono. En Gerard m’anima. Em faria gràcia arribar en menys de 3 hores i 30 segons. </span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzPUnIrwXSFXleni1I3ammE80Eim6jGHTiIzEZ5xeMFKA3hjsybwxLtnPkcVJc3ul12eU31qrnjcaMK5ez3WDCTmMaHx6q0Lfmg9ZYgpct5EONv_viV3JbE27JHVMCiLDWgYUow16bP7Q/s1600/joan+farreros.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzPUnIrwXSFXleni1I3ammE80Eim6jGHTiIzEZ5xeMFKA3hjsybwxLtnPkcVJc3ul12eU31qrnjcaMK5ez3WDCTmMaHx6q0Lfmg9ZYgpct5EONv_viV3JbE27JHVMCiLDWgYUow16bP7Q/s640/joan+farreros.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Serpentejant a la baixada. Foto: Joan Farrerós.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">A falta de 4km, un drama. Hi ha una barreja de corredors del traçat llarb i el curt i es forma una cúrrua multicolor on els més ràpids no poden avançar. Són metres i metres i metres sense altre opció que quedar-se on s’és. Avançar un corredor no serveix de res, n’hi ha com quaranta més a davant. Per què passa això? Els participants a la cura curta han sortit una hora i mitja més tard i ara tots coincidim. Suposo que és el que té pensar en què uns pocs, els primers, no trobis corredors que els bloquegin. Per mi, petit error, que pel que em comenten, passa cada any. Potser hauré de córrer més, un altre any, per evitar-ho. </span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Quan queda mig km, la ruta es torna ampla. Esprinto. Una corba i veig el rellotge de l'organització. Miro el canell, apreto les dents i faig una cosa lletja lletja. </span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-oEv7nV_2kX42ShOrPlln85JpU77Ps9lRhD0Aq1Jh7vf-TD6xPz97rSu0mEyIccJi76bw7R1rlS_KvBzNSxEF_kar-evbcQ8tb6rbIN4is1NGlYsSGZTRGUTTfo3na5qGvna4Cbg_-Kg/s1600/paufajol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-oEv7nV_2kX42ShOrPlln85JpU77Ps9lRhD0Aq1Jh7vf-TD6xPz97rSu0mEyIccJi76bw7R1rlS_KvBzNSxEF_kar-evbcQ8tb6rbIN4is1NGlYsSGZTRGUTTfo3na5qGvna4Cbg_-Kg/s640/paufajol.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Arribant a l'esprint... Foto: Pau Fajol. </b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Quan queden cinc miserables metres vaig tant apurat pel temps que avanço un noi a la línia d’arribada pràcticament allargant el coll. Em sap greu! I per postres, passo en nou segons de les 3 hores 30 minuts. Per la cua a la canal i a la baixada, per picar amb el genoll en una pedra o per posar-me massa enrere a la sortida. Però és igual. He gaudit, he fet 25 km i 1.500 metres positius de desnivell. A casa hauria fet menys. I les vistes espectaculars. I em quedo curt. </span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Abans de marxar cap a Girona amb la Núria, saludo la Cate, en Mateu i en Sergi. I cap a casa content d’haver-me aixecat a les quatre per haver estat un dels afortunats amb dorsal a Montserrat. Cap a casa amb unes imatges, una vista i una ruta màgiques.</span></b> <b><span style="font-size: large;">Ara a pensar en la Marató del Cap de Creus....... 15 d'abril...</span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue; font-size: 12px;">
<br /></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue; font-size: 12px;">
<br /></div>
Tapi Carrerashttp://www.blogger.com/profile/14097057767728960775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7023822106435682209.post-12476703333501577282018-02-23T10:55:00.000+01:002018-02-23T11:03:03.818+01:00HOSTRAILRIC 2018<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-duIqtedKZ77YwggZNkWtLJqDBScAlHWpC2eVJBeY8MBH7hbQtkutzKk_hVRDV5q19pDLqLI5asW2E38MPXfCgoOAIHi8r80jxF75J8vHzAccTA40cfIqJ6jF_X0M09GfW57-SI5d4k0/s1600/perfilbo.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="498" height="361" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-duIqtedKZ77YwggZNkWtLJqDBScAlHWpC2eVJBeY8MBH7hbQtkutzKk_hVRDV5q19pDLqLI5asW2E38MPXfCgoOAIHi8r80jxF75J8vHzAccTA40cfIqJ6jF_X0M09GfW57-SI5d4k0/s400/perfilbo.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>El perfil.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;"><span style="background-color: white; font-family: "helvetica";">Vaig caure el 29 de gener. La cara va picar directa amb el terra. Vaig començar a sagnar i em van dur a urgències. La castanya em va afectar les cercivals, l'espatlla i el nas, que em van cosir amb sis punts. </span><span style="background-color: white; font-family: "helvetica";">Estava inscrit a la Hostrailric del 18 de febrer. Però la caiguda em va deixar destrossat. Deu dies parat a casa. I en tornar a sortir a córrer, el dolor i les estrebades a l'espatlla i a les cervicals em feien pensar que no podria anar a Hostalric.</span></span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYChz1GH1STRWSp2n_gbUXY3n8nQYertBjdICT6rp_lLAfUctBM39bJj9kC_vzdVzDdnMR-KdAsPnauRySjxNtjDYnIrpR-9H4_jVM4o1xaBuvt641yt0tWWMfcGm6WcrXQ06ETNkZJV0/s1600/IMG_20180129_121313.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYChz1GH1STRWSp2n_gbUXY3n8nQYertBjdICT6rp_lLAfUctBM39bJj9kC_vzdVzDdnMR-KdAsPnauRySjxNtjDYnIrpR-9H4_jVM4o1xaBuvt641yt0tWWMfcGm6WcrXQ06ETNkZJV0/s400/IMG_20180129_121313.jpg" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>La mà mentre m'eixugava la sang.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;"><span style="background-color: white; font-family: "helvetica";">Va arribar un moment, quan ja només quedaven uns dies, que vaig decidir renunciar perquè no em veia capaç d'aguantar 27km amb dolor. Vaig escriure l'organització i em van posar totes les facilitats. Però un últim entrenament de només 5km i en pla em va fer canviar els pesaments. </span><span style="background-color: white; font-family: "helvetica";">Vaig decidir presentar-me la sortida i ja veuria a mig fer si anava fent. I no va anar malament.</span><span style="background-color: white; font-family: "helvetica";"> </span></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="background-color: white; font-family: "helvetica";"><br /></span>
<span style="background-color: white; font-family: "helvetica";">Amb en Marc i en Josep anàvem a Hostalric en cotxe. Al pàrquing vam xerrar una estona amb en Sergi. Havíem arribat molt d'hora. Salutacions a algun altre conegut, com en Josep i l'Esther i cap a la sortida. Una mica de nervis i pam, a córrer com bojos per un km d'asfalt que picava cap avall. </span></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="background-color: white;"><br style="font-family: helvetica;" /></span><span style="background-color: white; font-family: "helvetica";">El recorregut era ple de petites pujades dures. I baixades de vertigen. Al km.4 en un descens, la dificultat per baixar era tal, que la gent es parava i es va generar un tap. El terra era moll per la pluja dels darres dies. Normalment els taps passen això en pujades! Ens vam trobar una pujada conometrada al km 7,5. D'1 quilòmetre. El més ràpid s'enduria un pernil. Òbviament no vaig ser jo. Ho fa un noi en 7:07. Mare meva... el ritme era molt lent. Clarament, mostra la duresa del tram. Jo ho vaig fer en 11:04. Quan portava una hora, vaig començar a fer càlculs per mirar si podia <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2017/02/hostrailric.html">millorar el termps de l'any passat.</a> En aquells moments, no sabia que hi havia un tram del recorregut diferent. Molt diferent. Com que no ho sabia, no entenia que estigués anant més lent, quan em notava molt bé.</span></span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjXLgHre-YtFxgpX8j5iqC5Z7IMfUVpPDYQrw2Kbwn8SVeABJgI6vB45YDqA9HwiC7KUh1pwCYGIGF3_RRnuwYLVYnYcFYJ6PHFK8WE211VdAxLc8_gZ3d6hY3j3CAcizaCqRg8GNWPAk/s1600/aina+berenguer2everest.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjXLgHre-YtFxgpX8j5iqC5Z7IMfUVpPDYQrw2Kbwn8SVeABJgI6vB45YDqA9HwiC7KUh1pwCYGIGF3_RRnuwYLVYnYcFYJ6PHFK8WE211VdAxLc8_gZ3d6hY3j3CAcizaCqRg8GNWPAk/s400/aina+berenguer2everest.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Pujadot. Foto: Aina Berenguer.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;"><span style="background-color: white; font-family: "helvetica";">Les primeres molèsties a l'espatlla no les vaig notar fins cap al km 12. Però poca cosa. Vaig fer el braç més rígid per no balancejar-lo. Anava</span><span style="background-color: white; font-family: "helvetica";"> coincidint amb diferents corredors. Passava allò típic que a les pujades m'atrapaven i a les baixades els atrapava. I això que anava amb compte. No volia ni un sol ensurt que em fes recordar la caiguda de dies enrera Hi havia tres trams amb cordes. Dos per baixar i un per pujar. Tot plegat, dibuixava un llarg traçat on no hi havia quasi res de pla pla: o pujades o baixades. Al km 15, vaig passar de llarg unes cintes que marcaven un gir a l'esquerra. Quan ja duia uns tres-cents metres de baixada em vaig adonar que no veia les cintes i vaig frenar. I més quan vaig veure un noi que pujava caminant. Vam girar i vam pujar i aturar un tercer corredor que t'ambé nava pel camí rroni. Finalment vam trobar el punt del gir. A seguir.</span></span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhi0sH6Eh0SjaqxzRpr17cqjOKG8NvP8atMu5CkUjxqLfdfMPiYJUFAaOUKkkYw0nhluOQr1lnfSpVP0YCnZxvXGajhebd0CfDCc2wuBb3i8WeKPObvXIfTrFWBD69j_KgxgWYpYUjk0MQ/s1600/nuriagabernet12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhi0sH6Eh0SjaqxzRpr17cqjOKG8NvP8atMu5CkUjxqLfdfMPiYJUFAaOUKkkYw0nhluOQr1lnfSpVP0YCnZxvXGajhebd0CfDCc2wuBb3i8WeKPObvXIfTrFWBD69j_KgxgWYpYUjk0MQ/s320/nuriagabernet12.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Pujada infernal final. Foto: Núria Gabernet</b></td></tr>
</tbody></table>
<b style="text-align: center;"><span style="background-color: white; font-family: "helvetica"; font-size: large;">Cap al km 18 em vaig trobar en Jordi, amb rampes a les cames. Em va confirmar que el recorregut era més dur que el 2017, amb més corriols i més desnivell positiu. Menys mal. Jo anava bastant bé i vaig tirar endavant. A la segona hora ja venia que fer un temps inferior a l'any anterior era impossible. Qui sap què hagués passat amb l'itinerari calcat. Amb un gol a la mà esquerra encara balancejava menys el braç. Cap al km 21, les notava una mica molèties als dos costats del coll: les cervicals. Però res important. I la part més dura ja havia passat. Van començar espais planers amb alguna pujada i la seva corresponent baixada. Cap al km 23 vam arribar a una pista. Era l'inici d'un tram d'uns tres km, que ja hi era l'any passat, envoltats primer de camps i després de bosc. El camí és ample i planer i es fa avorrit, sobretot si es va sol. Però ja anava pensant en l'ascensió final al castell d'Hostalric, una autèntica paret. Són 500 metres al 24%. Es fan molt durs, però saps que són els últims, paciència i anar fent. Al final, vaig aturar el crono en 3 hores i 29 minuts. Quatre fotos, amb els companys del club, moltes maduixes a l'avituallament, un entrepà de botifarra i cap a casa força content. </span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2SrhrpuamRbv8s9IcL-31_Bqnpi3-erZ8PLKDQE6WWThAzjTLgn_hybhzFycKHJgKfaH6s4QlhJJTc58lBer4vfBvLPZKimEDl14z_fPdhR9St4GNzR0M_oFg4FweIX9rDD7ap8N5zF4/s1600/marcaelias3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="824" data-original-width="1600" height="328" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2SrhrpuamRbv8s9IcL-31_Bqnpi3-erZ8PLKDQE6WWThAzjTLgn_hybhzFycKHJgKfaH6s4QlhJJTc58lBer4vfBvLPZKimEDl14z_fPdhR9St4GNzR0M_oFg4FweIX9rDD7ap8N5zF4/s640/marcaelias3.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Arribada a meta. foto: Marc Elias.</b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="background-color: white; font-family: "helvetica";"><b><br /></b></span>
<span style="background-color: white; font-family: "helvetica"; font-size: large;"><b>Hauria pogut estar al sofà amb els gats però havia fet 27km i uns 1400D+, pensant ja en la <a href="https://www.trailcapdecreus.com/">Marató de muntanya del Cap de Creus</a>, que m'ha tocat al sorteig i en l'OCC que també m'ha tocat. Estaven a la meva <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2018/01/la-petita-carta-als-reis.html">petita carta als Reis.</a> Abans però, toca correr una cursa ue em fa especial il·lusió, la <a href="https://www.montserratskyrace.com/">Montserrat Skyrace </a>(25km i 1500D+), el 4 de març. L'any passat en Juli em va parlar tant que m'hi vaig apuntar. Els dorsals van volar però he estat afortunat en la llista d'espera. Veurem si la canal de Sant jeroni és tant espectacular com diuen. </b></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-sHKUpFIzXxrqZw395_rxZMeRYvOx2KpXcefuLi4zCTFleQVgE0gKGLzv-olFCWioVvsK8IB80dJfEDbePoprb_XjEFLW3IuTcETthqcRf43f8IAbz6f2aEh5c5HIgYAiQc6_eAwz4EU/s1600/IMG-20180218-WA0005.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1510" data-original-width="1600" height="604" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-sHKUpFIzXxrqZw395_rxZMeRYvOx2KpXcefuLi4zCTFleQVgE0gKGLzv-olFCWioVvsK8IB80dJfEDbePoprb_XjEFLW3IuTcETthqcRf43f8IAbz6f2aEh5c5HIgYAiQc6_eAwz4EU/s640/IMG-20180218-WA0005.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Amb en Marc, la Núria i en Josep. </b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="background-color: white; font-family: "helvetica";"><b> </b></span>Tapi Carrerashttp://www.blogger.com/profile/14097057767728960775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7023822106435682209.post-76796567503069983592018-01-11T00:38:00.003+01:002018-02-02T16:34:54.496+01:00LA PETITA CARTA ALS REIS<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>Ja ha arribat el 2018 i toca pensar en què córrer aquest any. Com que sóc tossut, les que no m'han deixat bon regust de boca són obligatòries. I algunes que em van agradar i que queden ben posades al calendari també me les apunto. </b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>De moment és només un esbós perquè n'hi ha que m'han de tocar per sorteig i altres que ara no tinc al cap i que m'hi acabaré apuntant a darrera hora o que hauré de posar enlloc d'una d'un sorteig fallit. Aquí una petita llista de desitjos:</b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>1.- Hostrailric (18 febrer, 26km i 1.300+). </b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>Millorar el temps del 2017. </b><b>La crònica, clicant <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2017/02/hostrailric.html">aquí.</a> </b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI4pZaJyJryxBV-xoj5E8NcO0_8ONnJczhGp5ldw1yCNVdHF-exyCztbBDF5TWTYl4yFFZYs62_ZZQVXu78g6nj9qQa6HhiEXscoWOCUembr-91FDkaoEQ5PjX8wfWiKTTxwEpZFRIC7A/s1600/hostrailric-perfil.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="251" data-original-width="989" height="161" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI4pZaJyJryxBV-xoj5E8NcO0_8ONnJczhGp5ldw1yCNVdHF-exyCztbBDF5TWTYl4yFFZYs62_ZZQVXu78g6nj9qQa6HhiEXscoWOCUembr-91FDkaoEQ5PjX8wfWiKTTxwEpZFRIC7A/s640/hostrailric-perfil.png" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b>
<b><br /></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>2.- Cap de Creus (15 abril, 45km i 2.200+). </b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>Per sorteig. Millorar el temps del 2014. </b><b>La crònica, clicant <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2014/05/international-trail-marathon-roses-cap.html">aquí</a>. </b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8T6EHeuZAZAEPrfi-4Mam01N0OZCqcRzQ6RQEWmEAUy2vgnHhH4Ws7tHBpCsEMJH0BwhsJeDX3R9-u8CeerLgGXTGJ2JKz87pwsSp8W9lcIfMb7A3t4zKAXjwu_9Sfni4KqdjCYk_ITM/s1600/9fe44a_0bbbac1e52584846bfb48f0474c9f19d%257Emv2_d_6137_2300_s_2.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="322" data-original-width="837" height="244" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8T6EHeuZAZAEPrfi-4Mam01N0OZCqcRzQ6RQEWmEAUy2vgnHhH4Ws7tHBpCsEMJH0BwhsJeDX3R9-u8CeerLgGXTGJ2JKz87pwsSp8W9lcIfMb7A3t4zKAXjwu_9Sfni4KqdjCYk_ITM/s640/9fe44a_0bbbac1e52584846bfb48f0474c9f19d%257Emv2_d_6137_2300_s_2.png" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<br />
<br /></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<br /></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>3.- Zegama (28 maig, 42km i 2.700+). </b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>Segon intent perquè em toqui per sorteig.</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb7KHcFfXpG9f7Mtd_aD0nNTSTpBNHr5GX_RhYKMPYKPMgIU5CKoVZB_21Ckl1Ej9kTr3FiTinbNbA9vCvOOHaAWGVpkX-pi1iuj2M2WO6v0AYFGsIE74nINRGySM64tFBONFweI-oIUI/s1600/perfil-zegama-aizkorri-2012.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="384" data-original-width="600" height="408" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb7KHcFfXpG9f7Mtd_aD0nNTSTpBNHr5GX_RhYKMPYKPMgIU5CKoVZB_21Ckl1Ej9kTr3FiTinbNbA9vCvOOHaAWGVpkX-pi1iuj2M2WO6v0AYFGsIE74nINRGySM64tFBONFweI-oIUI/s640/perfil-zegama-aizkorri-2012.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b>
<b><br /></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>4.- Olla de Núria (10 juny, 21km i 1.900+). </b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>Millorar el temps del 2017. </b><b>La crònica clicant <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2017/06/xi-olla-de-nuria.html">aquí</a>. </b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPqcnM05nRvNvN_yAA0p8MjT0Qzlswrmd7zNlzAgmtgKmm2ri0Qyqz7xbuE7eO9VmHZaXubVKkRyluyTwcSbsQUx_5mFVsLmkDL1bi9Sb0q9W7BYPfAwregBv9G2xi5k1IPH4WHYeTy20/s1600/perfil-2017-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="260" data-original-width="640" height="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPqcnM05nRvNvN_yAA0p8MjT0Qzlswrmd7zNlzAgmtgKmm2ri0Qyqz7xbuE7eO9VmHZaXubVKkRyluyTwcSbsQUx_5mFVsLmkDL1bi9Sb0q9W7BYPfAwregBv9G2xi5k1IPH4WHYeTy20/s640/perfil-2017-2.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b>
<b>5.- OCC (30 agost, 56km i 3.500+). </b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>Per sorteig. Millorar el temps del 2014. </b><b>La crònica, clicant <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2014/09/occ-la-cronica.html">aquí</a>. </b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqH91chv5s055KHskTRJv3znitsU0reVLWusJyBCVJ_dTgHv7Vozv5_6CyhNGtuFCltsDzIeC_ivuW0ubwHyEvZpbjUATkM3mBrSHHdKhnnKBX_WB9uv9q-DSvhjYXEWZomrFHNTfQNJc/s1600/profilOCC2017.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="445" data-original-width="736" height="385" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqH91chv5s055KHskTRJv3znitsU0reVLWusJyBCVJ_dTgHv7Vozv5_6CyhNGtuFCltsDzIeC_ivuW0ubwHyEvZpbjUATkM3mBrSHHdKhnnKBX_WB9uv9q-DSvhjYXEWZomrFHNTfQNJc/s640/profilOCC2017.png" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b>
<b><br /></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>6.- Transgavarres (novembre, 54km i 2.000+). </b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>Millorar el temps el 2017. La crònica, clicant <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2017/11/per-fi-transgavarres.html">aquí</a>. </b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq63LD3W2m5jMQiFS6H7aTFk8FC2Wc992IPXkoiox38lDZZH0fRMvSxxq0_P8fMAe9HL6bDE9m7-gI3AqkeDE5IMRFrVwQpYRDD7-xn8ijuyZ3bZhyphenhyphenVSygrlLlpDiITIgth3xkGUt4ySs/s1600/cmg3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="670" data-original-width="1024" height="417" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq63LD3W2m5jMQiFS6H7aTFk8FC2Wc992IPXkoiox38lDZZH0fRMvSxxq0_P8fMAe9HL6bDE9m7-gI3AqkeDE5IMRFrVwQpYRDD7-xn8ijuyZ3bZhyphenhyphenVSygrlLlpDiITIgth3xkGUt4ySs/s640/cmg3.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<br />
<b>Pel mig podria haver-hi alguna mitja marató de muntanya i perquè no alguna cursa llarga en pla. Al final de temporada, veuré si vaig a l'Ardenya i quina distància trio....</b>Tapi Carrerashttp://www.blogger.com/profile/14097057767728960775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7023822106435682209.post-19370674690589256412017-12-26T19:09:00.004+01:002018-12-29T19:02:07.973+01:002017: ALTS I BAIXOS<b><span style="font-size: large;">Mai seria just que em queixés per poder córrer, un any més, quasi tants quilòmetres com he volgut. Un sempre n'hauria volgut fer més, però l'únic culpable, en aquest cas hauria estat jo. Per sort, puc córrer, amb precaució, però puc córrer mirant enrera sabent que vinc d'un ensurt que em marcarà sempre però que ja queda lluny. </span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">Enguany he pogut córrer els dotze mesos i triar les curses que he volgut. Probablement massa, però, ja està fet. N'hi havia tres de "grans", mediàtiques, que estaven marcades al calendari i només ha sortit bé, per sorpresa la darrera, la Transgavarres. En canvi, ni la Marató del Trail Cap de Creus ni l'Olla de Núria han acabat de funcionar com volia. La de Alt Empordà va suposar la primera rendició en una cursa i la de la Vall de Núria em va costar agonies, suor i arribar a meta quasi de genolls. Menció a part per l'Oncotrall, per relleus i equips. Una cursa en majúscules que em va revifar l'ànim esportiu perdut gràcies als companys d'equip.</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">De cares a l'any vinent ja tinc clar quines seran de nou les curses "marcades". No hi ha massa diferències però sí que n'hi ha alguna. Possiblement no faré tantes curses. O almenys intentaré prendre-me-mes diferent, excepte les "importants". Ho explicaré d'aquí a uns dies. Deixo aquí sota un breu resum de les curses, dels km i desnivell que he anat acumulant en els entrenaments i carreres. Cada cursa té un petit resum de com la veig ara i un link del que vaig sentir quan vaig fer la carrera.</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">TRAIL SANTA BRÍGIDA (AMER, 18,5km i 700D+): Descobrint una zona que tinc a prop però que no solc visitar. Paisatges bastant bonics i connexió ràpida d'ermites. La cursa era la primera de la Lliga Selvàtika (quatre curses de muntanya a la comarca de la Selva) i vaig tenir prou bones sensacions tot i que no hi havia massa baixades per remuntar llocs. La crònica, clicant <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2017/01/trail-santa-brigida.html">aquí.</a> </span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd14nbI2N9WxSk0ndZzaMWFngZ33j4mbh5wBde17i5_SShLaAjgBMiIlT2r1w7C3yoPfx1opHVka4Sps1ljqP4ngYyUfNl4qJ4VP9SzWAVIfbxdDSW6UG6MlvuH64arDDCiX9UxjRKNDw/s1600/16389033_10211190174526309_1071091456_o+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1060" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd14nbI2N9WxSk0ndZzaMWFngZ33j4mbh5wBde17i5_SShLaAjgBMiIlT2r1w7C3yoPfx1opHVka4Sps1ljqP4ngYyUfNl4qJ4VP9SzWAVIfbxdDSW6UG6MlvuH64arDDCiX9UxjRKNDw/s640/16389033_10211190174526309_1071091456_o+copia.jpg" width="422" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>A l'ermita de Santa Brígida. foto: Albert Roura. </b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">HOSTRAILRIC (HOSTALRIC, 26KM i 1200D+): Sortida i arribada en un entorn màgic. La distància em va agradar molt i el recorregut encara més, tot i que la meva forma era bastant baixa. Per repetir. Era la segona cursa de la Lliga Selvàtika. La crònica, clicant <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2017/02/hostrailric.html">aquí</a>. </span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMlfuIXZizEp_Ja-C9BsZye1IDy6nIPiKQY0SYUjxrhDSBrwjgdVFdwVL3-3NMAUiSYujYM6QmZ6m8mjSjUbl6-NlCHODDrjB7XRiMuhZf0qzKIaMqzEQKH1t3LjyZ6LmvyDiVYbjlJ24/s1600/tapi1+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1066" data-original-width="1600" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMlfuIXZizEp_Ja-C9BsZye1IDy6nIPiKQY0SYUjxrhDSBrwjgdVFdwVL3-3NMAUiSYujYM6QmZ6m8mjSjUbl6-NlCHODDrjB7XRiMuhZf0qzKIaMqzEQKH1t3LjyZ6LmvyDiVYbjlJ24/s640/tapi1+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Primers km. </b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">PUIGDEFROU EXHAUST (LA CELLERA, 17KM I 1200D+). Em ve al cap un reguitzell de petites pujades matadore i una baixada kamikaze. Dies abans vam fer un entrenament conjunt per conèixer el recorregut, gràcies a l'organització. Una cursa molt maca que no acaba de tenr el renom que mereix. Era la tercera cursa de la Lliga Selvàtika. La crònica, clicant <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2017/04/puigdefrou-exhaust.html">aquí.</a> </span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBx-msJQhRazb_iGoyf8g6Xb_tIdAwgfNlU8YTMchYG76im5k5IyR7BKR2SW7dgWx8JV4w6RCSP-qER8YMdaOljBlJmqmQayHA9S-9k5dVzHYQHeHtmnncmhN1o0Z2pYY4N-QpdA1EUj0/s1600/17493126_10211807128789780_4181644167778979906_o+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="953" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBx-msJQhRazb_iGoyf8g6Xb_tIdAwgfNlU8YTMchYG76im5k5IyR7BKR2SW7dgWx8JV4w6RCSP-qER8YMdaOljBlJmqmQayHA9S-9k5dVzHYQHeHtmnncmhN1o0Z2pYY4N-QpdA1EUj0/s640/17493126_10211807128789780_4181644167778979906_o+copia.jpg" width="422" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Cap al cim del PuigdeFrou. Foto: Albert Roura. </b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">TRAIL CAP DE CREUS (ROSES, 45KM i 2200D+): Era el segon cop que hi participava, amb l'objectiu de baixar el temps d'anys enrera. La sortida explosiva i la calor em van destrossar, com a molts companys. Vaig decidir plegar al km 22 i poc després vaig trobar en Charles. Vam arriar junts fins al km 30, on vam plegar. El Paradís m'en deu una. No penso tornar a plegar i milloraré el temps. La crònica, clicant <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2017/05/un-somni-trencat.html">aquí</a>. </span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixpjm_LjnD68PB_oa1rj2Kh_E033xDfWjLfkc5KG_UXqWY9OJS9YCWJpmzgkZBlsqcnQi1dJ0j5hvesWuQXswTT5SlcDkmi4XlPyHXTIBMSwajO5YdyPCmm0AwOttbwFv7Doc4DB1r50E/s1600/18426361_10212181809316559_1661144432_o+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="799" data-original-width="1200" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixpjm_LjnD68PB_oa1rj2Kh_E033xDfWjLfkc5KG_UXqWY9OJS9YCWJpmzgkZBlsqcnQi1dJ0j5hvesWuQXswTT5SlcDkmi4XlPyHXTIBMSwajO5YdyPCmm0AwOttbwFv7Doc4DB1r50E/s640/18426361_10212181809316559_1661144432_o+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Poc abans de plegar. Foto: Josep Maria Montaner.</b></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">MARXA DE FORNELLS DE LA SELVA (15KM): Cursa popular, pràcticament plana, excepte el final que era molt culo i molt trencacames amb corriols enmig del bosc sortejant arbres. A la meitat hi ha uns dos quilòmetres que "colarien" com a carril bici. Vaig començar massa ràpid i em vaig enfonsar. Bona proposta per un cap de setmana "mort". La crònica, clicant <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2017/05/marxa-de-fornells.html">aquí.</a> </span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi64rbBHucnOKIjUW_DSVMdLn7CjC-EyL_KuqXVoWRmuNgj1GQDtn9o-Qrk8kwfUQuBbiGIckpYfYPRjYUlE9eJaIHrhf4LvEGgTui0EOlufnATTsgMCcbvUWpyrkXQgyLfUZUulhdqSsc/s1600/FB_IMG_1495399692324+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1080" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi64rbBHucnOKIjUW_DSVMdLn7CjC-EyL_KuqXVoWRmuNgj1GQDtn9o-Qrk8kwfUQuBbiGIckpYfYPRjYUlE9eJaIHrhf4LvEGgTui0EOlufnATTsgMCcbvUWpyrkXQgyLfUZUulhdqSsc/s640/FB_IMG_1495399692324+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Abans de sortir. </b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">PA AMB TOMÀQUET (SANTA COLOMA DE FARNERS, 21KM i 1.200D+): Recorregut espectacular per paratges coneguts en algunes caminades. Una cursa que treu suc a totes les mutanyes de la zona. La calor em va deixar fregit i un mal regust de boca. Era la quarta i última cursa de la Lliga Selvàtika (on per sorpresa, vaig acabar tretzè). La crònica, clicant <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2017/06/pa-amb-tomaquet.html">aquí</a>.</span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXS3PjBXtbbSk-tJRMGKpOVlj-gN-ke7vOYCHfglUoAUokK0_dksBlnOLl14_tkFmJAx_OJNefIKVHwLVvozqXDvs72NlWoSmYkjbzCYJslU9VwSvYwGYRm4iPlAXpVr5abGRL-frE9Ik/s1600/18766503_744003085760587_2822346676208728430_o+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1067" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXS3PjBXtbbSk-tJRMGKpOVlj-gN-ke7vOYCHfglUoAUokK0_dksBlnOLl14_tkFmJAx_OJNefIKVHwLVvozqXDvs72NlWoSmYkjbzCYJslU9VwSvYwGYRm4iPlAXpVr5abGRL-frE9Ik/s640/18766503_744003085760587_2822346676208728430_o+copia.jpg" width="426" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>A punt d'arribar.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">OLLA DE NÚRIA (QUERALBS, 21KM i 1940D+): Final agònic. La pujada inicial al Puigmal em va matar i no em va deixar ser persona fins que van acabar totes les pujades. Vaig patir com els descosits, asseure'm en una roa per veure passar corredors i vaig acabar-la per orgull. A la baixada final vaig renéixer. Toi i acabar-la, l'espina va quedar clavada. La crònica, clicant <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2017/06/xi-olla-de-nuria.html">aquí</a>. </span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0-uJ_1dIBdT1AkESEgXcP9hqS3xtBJxHX1I9rd6otZXH6ZxwXISZNbmbSgusy7ac3LfJntoBRwkSix9iCOn3_kjPclrIdmy6TH4h2sC8aYQsUr85LV0JClaCxtMI6-5ZvtJ_QfyA8fzM/s1600/IMG_20170615_230328_732+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1010" data-original-width="1010" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0-uJ_1dIBdT1AkESEgXcP9hqS3xtBJxHX1I9rd6otZXH6ZxwXISZNbmbSgusy7ac3LfJntoBRwkSix9iCOn3_kjPclrIdmy6TH4h2sC8aYQsUr85LV0JClaCxtMI6-5ZvtJ_QfyA8fzM/s640/IMG_20170615_230328_732+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Passant pel coll de Nou Creus. foto: Josep Carreras</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">ONCOTRAIL (PALAFRUGELL 100KM i 3750D+ per RELLEUS): Una passada. Ha estat el segon any que hi participo i l'experiència és cent per cent recomanable. Solidària i amb uns paisatges preciosos. I els dos anys, amb uns companys d'equip immillorables. A mi em van tocar fer uns 44km i uns 1.300D+. La crònica, clicant <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2017/10/oncotrail-2017.html">aquí</a>. </span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGdiapwMIeIW9KycVZm3INqkmWhyFrrUuQIDatDU8_nrmKY_u4bPBIJNmzP16JLO2-ipmvRRYzDuY3WTFYN6jd2cGgJA5zXksdRB5AyXCPT8ND9efoAa6bDO9BF6hTzeXdGWtd2smxVT0/s1600/Tapi+Colomer+-+IMG-20171008-WA0029+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="740" data-original-width="750" height="630" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGdiapwMIeIW9KycVZm3INqkmWhyFrrUuQIDatDU8_nrmKY_u4bPBIJNmzP16JLO2-ipmvRRYzDuY3WTFYN6jd2cGgJA5zXksdRB5AyXCPT8ND9efoAa6bDO9BF6hTzeXdGWtd2smxVT0/s640/Tapi+Colomer+-+IMG-20171008-WA0029+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>A punt d'acabar el primer tram, amb l'Enric.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">TRANSGAVARRES (PALAMÓS - GIRONA, 55KM i 2000D): Feia anys que la tenia entre cella i cella. DE Palamós a Girona per les Gavarres! De bojos!! Tal com anava l'any no ho tenia gens clar, però l'Oncotrail m'hi va animar. I necessitava trespunts IRTRA per si vull entrar al sorteig de la OCC.... Només importava arribar. Vaig començar fents uns 7km molt lent, vaig fer uns 40km a velocitat de creuer i vaig acabar els últims 8km, quasi tots de baixada, amb un somriure a la boca. Sempre tindré el temps marcat per baixar-lo. La crònica, clicant <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2017/11/per-fi-transgavarres.html">aquí</a>. </span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5-WpFLnavQ8F2qEKDPRwxXVRYomB1NKHJngZHo1LENcGDvQAAK4E0QNb1WyAEVLgogoogRQQPCxft8OdYJSQGcGze5wVOmIhp7WvIWqg7IoMeLnZcCvHTpEf_FCxjb0T_i_0fwP69EPo/s1600/TransGavarres617-143+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1069" data-original-width="1600" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5-WpFLnavQ8F2qEKDPRwxXVRYomB1NKHJngZHo1LENcGDvQAAK4E0QNb1WyAEVLgogoogRQQPCxft8OdYJSQGcGze5wVOmIhp7WvIWqg7IoMeLnZcCvHTpEf_FCxjb0T_i_0fwP69EPo/s640/TransGavarres617-143+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>A la meta de la Transgavarres, amb la Laia. foto: Ferran Soler.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">Val a dir la pena recordar dues aventures, novament amb resultats ben diferents, la Porta al Cel i l'intent d'ascensió al Chimborazo. </span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">LA PORTA DEL CEL: És una volta d'uns 60km i uns 6000D+ per tot l'entorn de la pica d'Estats, connectant refugis. Pirineus en estat pur. Vam fer-ho en dues etapes. La primera van ser molt bèstia, pujant a la Pica, el cim més alt de Catalunya i agonitzant fins arribar al refugi de Certascan, on dormiem al refugi. El segon dia, vaig esquivar el cim de Certascan i tot va anar molt millor, amb una pujada molt d'animal de Tavascan fins al cotxe, a Vallferrera. La crònica, clicant <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2017/07/la-porta-del-cel.html">aquí</a>.</span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_jHqH9BGNfgCswPAExVidCTMLhoZTtjJrGGuWMQMFRTgAZLfZoIAfp9L9kfBswmmW8wNeO3q4Nytg0dWIdCR451tDpys7jUwGeRyhnH3FxWWbdcVQc3MYKR6TqiyTAgR9gpBjzrOz8bs/s1600/IMG-20170714-WA0003+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_jHqH9BGNfgCswPAExVidCTMLhoZTtjJrGGuWMQMFRTgAZLfZoIAfp9L9kfBswmmW8wNeO3q4Nytg0dWIdCR451tDpys7jUwGeRyhnH3FxWWbdcVQc3MYKR6TqiyTAgR9gpBjzrOz8bs/s640/IMG-20170714-WA0003+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Porta del cel completada. </b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">CHIMBORAZO: A l'agost vaig intentar pujar un volcà espectacular de l'Equador, el Chimborazo (6.310m). Però no vaig poder. Em vaig quedar un xic per sota dels 6.000 metres d'alçada. Què va passar? Una barreja de coses. De moltes. El meu germà i en David, que també ho provaven, van aconseguir fer cim. Almenys vaig aconseguir pujar al Pasochoa (4.200m), Rucu Pichincha (4.698m) i Iliniza Norte (5.126m). La crònica, clicant <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2017/08/sense-cim.html">aquí.</a> </span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCqgpcWN7q7vn1xgx-xJSoIgIkO3G-KHzWKLL6wgkeJI7Nb7LLy3-2xjB062kx6E5Wxcp2RMZZPS1rPz2RZGiDx7hb0vFnc7rlbJFojFrIxmTzn4kOnm_7ppX0G9nMkmdBAg6Ul_o-ANc/s1600/20292720_10213050496753202_6482201889270241768_n+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="868" height="530" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCqgpcWN7q7vn1xgx-xJSoIgIkO3G-KHzWKLL6wgkeJI7Nb7LLy3-2xjB062kx6E5Wxcp2RMZZPS1rPz2RZGiDx7hb0vFnc7rlbJFojFrIxmTzn4kOnm_7ppX0G9nMkmdBAg6Ul_o-ANc/s640/20292720_10213050496753202_6482201889270241768_n+copia.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Cap al Rucu Pichincha. Foto: Xavi Llongueras.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">I finalment, el resum per mesos de l'any, on es veu que carregava les cames poc abans d'alguns dels reptes i com baixava després (també per algun refredat i algun viatge): </span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">GENER: 9 sortides. 113,9 km i 4.075D+</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">FEBRER: 10 sortides. 137,1 km i 4.625D+</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">MARÇ: 13 sortides. 176,9 km i 9.550D+</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">ABRIL: 12 sortides. 192,9 km i 6.910D+</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">MAIG: 12 sortides. 139 km i 5.400D+</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">JUNY: 11 sortides. 115 km i 6.400D+ </span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">JULIOL: 5 sortides. 92,3 km i 8.100D+</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">AGOST: 6 sortides. 94,5 km i 4.900D+</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">SETEMBRE: 14 sortides. 179 km i 5.160D+</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">OCTUBRE: 11 sortides. 156 km i 3.330D+</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">NOVEMBRE: 8 sortides. 121,3 km i 2.950D+</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">DESEMBRE: 7 sortides. 69,3 km i 2.000D+</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;">------</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;">TOTAL: 121 sortides. 1586 km. 63.470D+</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">Apa! Fins l'any vinent!! Més Km i més D+!!</span></b><br />
<br />Tapi Carrerashttp://www.blogger.com/profile/14097057767728960775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7023822106435682209.post-25220777635145751212017-11-22T14:34:00.004+01:002017-11-23T08:54:42.399+01:00PER FI, TRANSGAVARRES<b>Per fi! </b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGdummT2aLVoj3EymWHac7t_ffIvSBFc7jMRz7qwZQ_kgFy8GacqWuCxDVfnJDXh0o3RIGIHt05JL3-SsocliYv_uL0BwUyxDMKRR3I9f0OXPkJqgub4v3n2a5930NXkrj38k8uu-Qo-U/s1600/inici.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGdummT2aLVoj3EymWHac7t_ffIvSBFc7jMRz7qwZQ_kgFy8GacqWuCxDVfnJDXh0o3RIGIHt05JL3-SsocliYv_uL0BwUyxDMKRR3I9f0OXPkJqgub4v3n2a5930NXkrj38k8uu-Qo-U/s400/inici.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Amb alguns companys.</b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "helveticaneue";"><b>Per fi tinc la Transgavarres a la butxaca. Era una de les curses que més il·lusió em feia fer i acabar i aquest diumenge ha estat possible. De palamós a Girona pel mig de les Gavarres. Qui ho havia de dir fa només dos mesos? Em vaig apuntar després de veure que l’Oncotrail no havia anat malament (sobretot gràcies als companys). Un moment de bogeria i eufòria i pam, a la llista d’inscrits. </b></span><br />
<span style="font-family: "helveticaneue";"><b><br /></b></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxHwD9N6EDlYK2ibs_bS_XD7qUxZE-wdgdo1DDh8h1Hofa02S0gU2MatXKb17EWumvkJ5Zo66L-qZHhm6HnRS9IU1inYuXcDzMYa1yw-mXE-cD5YL64sNHvl4Zjnby0e8PhbwpIhAHq0k/s1600/mapa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="312" data-original-width="640" height="195" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxHwD9N6EDlYK2ibs_bS_XD7qUxZE-wdgdo1DDh8h1Hofa02S0gU2MatXKb17EWumvkJ5Zo66L-qZHhm6HnRS9IU1inYuXcDzMYa1yw-mXE-cD5YL64sNHvl4Zjnby0e8PhbwpIhAHq0k/s400/mapa.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "helveticaneue";"><b><br /></b></span>
<b style="font-family: HelveticaNeue;">La nit abans dormia amb alguns nervis però prou bé. Corrent cap a agafar l’autobús a la plaça Catalunya de Girona i cap a palamós. el recorregut per carreteraés llarg…. imaginat pel mig del bosc. Fa fred. Vaig mirant la temperatura i arribem al punt de sortida amb set graus. prou digne i es té en compte que he d’estar corrent unes horetes i que hauria d’arribar quan el sol estigués més amunt. I que jo i el sol no som massa amics. A Palamós som molts del club. l’Aitzane, la Núria, l’Esther, la Carla, en Pere, en Charles, en Pepe, en Xevi O, en Xevi M, en Tayssir, l’Edu, també veig en Mario i en Lluís… I altres coneguts, com en David o en Manu. </b><br />
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>Tinc dubtes. Surto amb paravents o directament en màniga curta? Em decanto per la segona opció. Seran un parell de km de fred. Sona el tret de sortida. Estic a darrera de tot, pràcticament dels deu últims. Som més de 200 corredors. El primer km per dins del poble és neutralitzat però la gent va que vola. Jo em mantinc bastant enrera. He d’anar a poc a poc sí o sí. M’hi he obligat com a única oportinta per acabar. Fa massa que no faig més de 21 km seguits. </b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2muMUnROpVJKanLkYnWCDsz_Aci3rebYYwVOtLPxACekzKWDxPE6KqqSx2sRpNvr53xKBq3RF4gusesy_ADWUHhPt_TjIWo7g8Zd5F44vMETow-8PlBO7hRM1bA2w8GxcueYdPVqCb5o/s1600/mike+steegmans.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1500" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2muMUnROpVJKanLkYnWCDsz_Aci3rebYYwVOtLPxACekzKWDxPE6KqqSx2sRpNvr53xKBq3RF4gusesy_ADWUHhPt_TjIWo7g8Zd5F44vMETow-8PlBO7hRM1bA2w8GxcueYdPVqCb5o/s400/mike+steegmans.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Esquivant un ciclista, al pricipi de la cursa. Foto: Mike Steegmans.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>Comença la festa. Primers corriols sepentejant arbres i pel mig de rieres i algunes pujades. Pam. Cua per seguir amunt. Cap problema. A ritme de tortuga. M’ho he imposat. El meu germà m’havia dit: “vigila amb el Puig Cargol que puja és del que sembla”. Em giro per mirar enrera. Nassos, no hi ha pas més de deu persones a darrera. Bé, ja avançaré quan pugui. Al km 6, cap al Puig Cargol, el ritme és tant baix que començo a demanar pas a alguns atletes. Em van deixant passar. Al cim ja he superat tot el grupet. ara una baixadeta i avanço en David. Cal estar atent al màxim. Hi ha pedres soltes a tot arreu i la pista està trencada per l’aigua de la pluja. A les parts baixes del bosc la temperatura és molt fresca. Pell de gallina i anar sumant metres. Vaig mirant el rellotge. Sobretot el ritme. Que no sigui massa ràpid. Serà clau. </b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>Corro a ritme d’ultra, com diu en Carles. O sigui, sense anar a morir. Queda moltíssim. El primer objectiu és el km12, on hi ha el primer avituallament. Parada, alguna xerrameca, algun tall de plàtan i una combinació que repetiré a cada parada: gominoles, fuet i olives. Dolç i salat. I omplir el bidó d’aigua. Entre els quatre avituallaments i en un que faran els meus pares, m’aturaré un total de se minuts i mig. A partir del km 12, començo a avançar amb un noi, en Bartolomé (el nom el sabré després). Al km 13 som en un punt un xoc eleat on els abres són oberts i entre les fulles es pot observar l’horitzó. Al fons de tot hi deu haver Girona. només és una il·lusió perquè només es veuen onades i onades verdes i farcides d’arbres del massís. Passem pel km 17, on hi ha els meus pares i només tinc temps de saludar i seguir en direcció al segon avituallament, cap al km 21. He de fer una parada extra per fer un pipí. Vaig bevent dos o tres glops cada quilòmetre i mig o cada dos i per algun lloc ha de sortir. </b><b>Anem xerrant amb en Bartolomé i arribem a l’objectiu. Ja tenim mitja marató. En falta una altra mitja i encara n’haurem de sumar 12 km més.</b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnKaR8yy_EN40QJEmpG_WbZw4cz_cuuNgdY4Dcble3PaZlCfc221-uFXL007ep-ZEFjxP_Z7cLGmMOM0o4oqIZ9gvgEiFxp5oBA347iQHsQQaxyM3HoRn-MHo1pa66SXgTTWdpv-tTpLc/s1600/quim+carreras.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="609" data-original-width="697" height="348" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnKaR8yy_EN40QJEmpG_WbZw4cz_cuuNgdY4Dcble3PaZlCfc221-uFXL007ep-ZEFjxP_Z7cLGmMOM0o4oqIZ9gvgEiFxp5oBA347iQHsQQaxyM3HoRn-MHo1pa66SXgTTWdpv-tTpLc/s400/quim+carreras.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Al km 17. Foto: Quim Carreras.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>Agafo quatre coses per picar i quasi no paro. Només per omplir el bidó d’aigua i posar-me el menjar a les mans. La tècnica és agafar-ho tot i anar-m’ho menjant els primers metres. Passem per una zona plana. Uns camins enmig de camps. És pràcticament l’únic lloc on no estic pujant o baixant i on no estic envoltat d’arbres. Se’m fa estrany i es fa llarg. </b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>Al km 27 comento “mira, ja tenim mitja cursa”. Miro el rellotge i faig càlculs. És possible baixar de les set hores? Involuntàriament canvio el ritme. Una punteta de gas més. Serà el km amb les pulsacions més altes. Deixo enrera gent i segueixo estudiant si puc baixar de les set hores. Això sí. Acabaré. Ho sé. Tinc la moral pels núvols. “El poder de la mente”, em deia en Manu. I sí. Tinc el cap a lloc i les cames noten alguna cosa, però les ganes ho esborren tot. Vaig devorant camins. Espectacular ruta. Un recorregut que m’encanta. Al km 31 hi ha el tercer avituallament. I m’hi trobo l’Edu. Està fotut de l’esquena. Haurà de plegar. Ànims. Jo segueixo endavant. En sento pletòric. Ja vaig imaginant com arribaré. Com ho celebraré. Que per fi hauré complert el somni. El repte. Vaig avançant gent. Estic molta estona sol i continuo mirant el rellotge i el ritme. L’itinerari està impecablement marcat. Felicitats a Klassmark. Quina feinada. A partir del km 35 vindrà la pujada més temuda. El Montnegre i el Montigalar. Em trobo l’Isaac, caminant. Ens posem de costat. S’ha fotut una castanya i li fa mal la cama. Ànims. Segueixo. </b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjldk-3c93xdpJJCaiASkuzLkFUm4ZQ7RRtoCHQ0idbXqnKyCxEdl6_ruCrjY3Ikh8iZgp5nGA0mNA8fCpJF6LmI07UstOoCjRfuCdxy3Xw0uy8C7Myd6duWzf__Qm3WjgYINKplLPMB5Y/s1600/josepcarreras.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1199" data-original-width="1600" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjldk-3c93xdpJJCaiASkuzLkFUm4ZQ7RRtoCHQ0idbXqnKyCxEdl6_ruCrjY3Ikh8iZgp5nGA0mNA8fCpJF6LmI07UstOoCjRfuCdxy3Xw0uy8C7Myd6duWzf__Qm3WjgYINKplLPMB5Y/s320/josepcarreras.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Km 43. Foto: Josep Carreras.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>La pujada va fent però és menys temible del que feia pensar la gràfica. Em trobo la Sònia que va amb en Toni. Vaig disparat. Eufòric. Al Montnegre, cap al km37, hi ha els meus pares, amb una coca cola i una mica de pa amb nocilla. La nocilla m’anirà de nassos. Quina dosi d’energia! queden només dues pujades dures i ja tindré el repte a la butxaca. El primer és el Montigalar. Es fa dur. És curt però sec. Se m’atraganta. Noto que hauria de prendrem algun gel, però tinc l’estòmag remogut i penso que pot ser pitjor. Baixo una marxa. Arribo al quart i darrer avituallament (al km 44) però just abans veig el meu germà i la Laia. Es posa a córrer al meu costat mentre va dient “tiet tiet!”. També en Víctor i la mireia. Quasi no paro, l’Ignasi em posa aigua al bidó i agafo quatre coses per picar i tiro endavant. De sobre em torno a trobar bé. Les plantes dels peus comencen a bullir però això ara ja és secundari. M’encurioseix veure com la tuta connecta Montigalar amb la carretera dels Àngels. Ho vaig fer un cop a l’inrevés i mai més ho he sabut trobar. No sembla difícil, però algun corriol malparit de pujada és díficil de captar si no hi ha marques. M’empalmo tres de seguides. Mare meva quin disbarat de desnivell a aquestes lçades. En Jimmy i la Bego són al capdamunt d’una. “Va que ja només t’en queda una i ja ets a la carretera dels Àngels”. Ara ja miro el cronèmetre cada dos per tres. Arriba l’última ascensió. Curta. </b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtO_-I30r1Ipa6ksK4BKzb4DjoQJz0RPeZ46Afftb1wJHSBQ4FyYmGPAEHsYdxq5YE9sWvUqZbKxVsGplSOSU5PqyKl0Ikm2Iedup_GITFnRnHkh2uqQ_t8DnFr08iTUFpSFfX2yytz4g/s1600/jaume+font.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="853" data-original-width="640" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtO_-I30r1Ipa6ksK4BKzb4DjoQJz0RPeZ46Afftb1wJHSBQ4FyYmGPAEHsYdxq5YE9sWvUqZbKxVsGplSOSU5PqyKl0Ikm2Iedup_GITFnRnHkh2uqQ_t8DnFr08iTUFpSFfX2yytz4g/s320/jaume+font.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Km 48. Puja que pujaràs. Foto: Jaume Font. </b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>Ara toca baixar i baixar. No sé si el recorregut serà com recordo del mapa que havia vist. Si és així, baixaré de les set hores. Somric i em venen pessigolles a l’estòmac El Camí de les Dones se’m fa llag. Després hi ha la Font dels Lleons fins al Cul del Món, ja en pla. M’avancen tres o quatre corredors. Però m’és igual. La pujadeta del Cul del Món a la muralla i a Sant Domènec ja la faig més que tranquil. Em sobra temps. Quan queden cent metres veig la Laia. Li agafo la mà. Trepitgem la catifa blava, aixeco el puny i creuo la meta en 6 hores, 54 minuts i 12 segons. Dels més de 200 que hem sortit, alguns s’han quedat pel camí i jo he arribat el 108è. Secundari. Només volia arribar. Em felicita en Gerard, els companys que han fet la Transgavarres, en Carles, en Josep, en Sergio,... em trobo en Manu, en Llorenç, en Jordi, la Blanca… Hi ha els mus pares, el meu germà, l’Alba, la Magda... Que bé. </b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu-8AzJezMHaCkZHbBCCB_pKuVdpJHz77DduaCmi96UUlOCCJgg2WkDgINapw6dfF9iztQoDf3I1YgsRYbnD-PiPM4EmU1kODJdYwLZ3RiV0bwaDvXYUlqRYT7nZ3nDtt1JCLRjXxbI5g/s1600/Screenshot_20171120-091535+copia.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="900" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu-8AzJezMHaCkZHbBCCB_pKuVdpJHz77DduaCmi96UUlOCCJgg2WkDgINapw6dfF9iztQoDf3I1YgsRYbnD-PiPM4EmU1kODJdYwLZ3RiV0bwaDvXYUlqRYT7nZ3nDtt1JCLRjXxbI5g/s640/Screenshot_20171120-091535+copia.png" width="360" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Arribada amb la Laia! Foto: Ferran Soler. </b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>L’any vinent, a baixar temps! </b><br />
<b><br /></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8xdQRLHWWrJ99FDbG20_u_Tz5shUn9DYu2QWWWx9wsee1SAA_B5d1EYX4tV1377jDGqXu0row8wAxoHI73UhZoAaN79T0f6-DwLxeuR9MEGEL7X4zo_1YByytE2Cyg6AsjOZVKkZvGyY/s1600/gerard+freixes2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="854" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8xdQRLHWWrJ99FDbG20_u_Tz5shUn9DYu2QWWWx9wsee1SAA_B5d1EYX4tV1377jDGqXu0row8wAxoHI73UhZoAaN79T0f6-DwLxeuR9MEGEL7X4zo_1YByytE2Cyg6AsjOZVKkZvGyY/s400/gerard+freixes2.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Amb els companys. Foto: Gerard Freixes. </b></td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br /></div>
<b>Felicitar també l'incombustible Toti Bes, per la seva descomunal cursa, desotrssant records i aconseguint el seu quart triomf seguit de la Transgavarres.</b><br />
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue; font-size: 12px;">
<br /></div>
Tapi Carrerashttp://www.blogger.com/profile/14097057767728960775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7023822106435682209.post-69397591454768858612017-11-13T21:18:00.000+01:002017-11-13T21:54:58.819+01:00TRANSGAVARRES, PER FI<span style="font-family: "helveticaneue";"><b>Ara em toca a mi</b></span><br />
<span style="font-family: "helveticaneue";"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "helveticaneue";"><b>Pràcticament des de la sorra de la platja de Palamós fins al cor del Barri Vell de Girona. Pel bell mig de les Gavarres. Qui pot dir que no? Després de tres anys en què no hi he pogut ésser per un o altre motiu, aquest any ha estat que sí. M’he apuntat a la <a href="https://www.cursademuntanyadegirona.com/transgavarres">Transgavarres de Klassmark</a>. 55km i 2.000 metres de desnivell positiu, passant per algun dels cims i racons del massís que desconec per complert. És la cursa que després d'aconseguir acabar la OCC (53km i 3.300+) sempre havia volgut córrer (La Trailwalker de 103km va ser una extra exagerat). És la cursa que més enveja em feia veure des de la meta. Veure els corredors que mentre anaven arribant se'ls hi dibuixava un somriure a la boca que trencava la cara flagel·lada per hores d'esforç i duresa. Ara em toca a mi. </b></span><br />
<span style="font-family: "helveticaneue";"><b><br /></b></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5yIyWtg-fVCPx4FqAvBMYVqA-_-9ky3plI0Aycr62ixfR2V8zdTlb-JTD7Ri_UR2BMzxelljB3BT2jKS3rUtsTo2lNM1kKcJ05A3MBagg7Qkz28iKE6LUhZexjbJYj38EkF6YRjHgH0Y/s1600/22382104_10213672693907742_6704826278484632352_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="871" data-original-width="1249" height="446" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5yIyWtg-fVCPx4FqAvBMYVqA-_-9ky3plI0Aycr62ixfR2V8zdTlb-JTD7Ri_UR2BMzxelljB3BT2jKS3rUtsTo2lNM1kKcJ05A3MBagg7Qkz28iKE6LUhZexjbJYj38EkF6YRjHgH0Y/s640/22382104_10213672693907742_6704826278484632352_o.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>Si no fos un repte, no estaria inscrit. Per tant, endavant. Em vaig acabar de decidir a l’<a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2017/10/oncotrail-2017.html">Oncotrail</a>. Allà s’havia de gestionar el quilometratge i el cap. I crec que les dues coses van anar prou bé: Ia competitivitat dels companys va ser una bona dosi de moral. Només caldrà repetir-ho, més o menys. </b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<div>
<b><br /></b></div>
<div>
<b>La distància, ara mateix, em va enormement llarga. Fa mesos que no faig 30 km seguits. A sobre, un refredat m’ha deixat KO deu dies seguits. Sempre hi ha una bona excusa per dir per avançat per si la cosa no va bé. Ja la tinc. Sí que darrerament havia fet alguna sortida "llarga" (una mitja marató de muntanya i algunes altres de 15km), però just quan feia la càrrega final, és quan el mal de cap, de panxa, de coll i els mocs, em van envair. Feina tenia a fer la feina a la feina... i cap a casa. </b></div>
<div>
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtx2jQebMyjyRs_V6Gevc66-q7-VXB-LQT8monm2DZ3RQi2jbLapKxRN7L0U2_gavjetsHc_TMOWc4FvK2FhbQPgg2FqdT8Efgsdcw_yX2KQjNt5hJebp-Pplrh7AWN-DyDjPwwtb4Vm4/s1600/22426353_10213673569689636_8119442608038273413_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="627" data-original-width="1288" height="310" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtx2jQebMyjyRs_V6Gevc66-q7-VXB-LQT8monm2DZ3RQi2jbLapKxRN7L0U2_gavjetsHc_TMOWc4FvK2FhbQPgg2FqdT8Efgsdcw_yX2KQjNt5hJebp-Pplrh7AWN-DyDjPwwtb4Vm4/s640/22426353_10213673569689636_8119442608038273413_o.jpg" width="640" /></a></div>
<div>
<b><br /></b></div>
<div>
<b>Els tres objectius</b></div>
<div>
<b><br /></b></div>
<div>
<b>Per tant tocarà paciència i anar fent. Només hi ha tres objectius: El primer és disfrutar de l’emoció de la sortida, amb la música tot drap, la pell de gallina i ls nervis d’un principiant. el segon, veure companys ara a davant ara a darrera enmig de la natura i la verdor que ens acompanyarà al llarg del trajecte. El tercer és tocar la glòria a casa. Fer els darrers metres a la meva ciutat, trepitjant la catifa blava, altre cop amb música èpica sortint dels altaveus. Aturar el cronometre i poder dir: sí!</b></div>
<div>
<b><br /></b></div>
<div>
<b>Amb aquestes tres idees al cap, guanyaré! </b></div>
<div>
<b>Salut, república i Transgavarres. </b></div>
</div>
Tapi Carrerashttp://www.blogger.com/profile/14097057767728960775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7023822106435682209.post-60896658474480122852017-10-15T23:06:00.004+02:002017-10-16T00:02:47.729+02:00ONCOTRAIL 2017<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1uv0BOsb1u60NeeboZDZ9UzU_OS6rCBipput0_nwjkx1OAwS_dCwjPMURqdScGCGPOg9P6k6NwwLJ2PjsfUEOFpqNNEXAV9Q63D-4CWv_WXO8YfoO8qJiUDkquRMwcTjpbXsiHCjl7sc/s1600/Tapi+Colomer+-+IMG-20171007-WA0007.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="750" data-original-width="1000" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1uv0BOsb1u60NeeboZDZ9UzU_OS6rCBipput0_nwjkx1OAwS_dCwjPMURqdScGCGPOg9P6k6NwwLJ2PjsfUEOFpqNNEXAV9Q63D-4CWv_WXO8YfoO8qJiUDkquRMwcTjpbXsiHCjl7sc/s640/Tapi+Colomer+-+IMG-20171007-WA0007.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Equip femení i masculí.</b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "helveticaneue";"><b><span style="font-size: large;">Inicialment no tenia clar si participar a l’Oncotrail d’aquest 2017. Ho havia fet l<a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2016/10/oncotrail-2016.html">’anterior</a> i va ser tan genial que creia que un segon any podia esguerrar l’experiència. Però les últimes curses i excursions m’havien deixat un mal gust de boca que no sabia com treure’m de sobre. L’abandonament a la marató de muntanya del <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2017/05/un-somni-trencat.html">Cap de Creus,</a> una <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2017/06/xi-olla-de-nuria.html">Olla de Núria</a> patint en excés i el fracàs del <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/2017/08/sense-cim.html">Chimborazo</a>. I el regust me l'havia de treure l’Oncotrail, empès pels companys d’equip: Tayssir, Albert, Marc, Pere, Xevi O, Xevi M i Enric. I l’acompanyament de l’Olga, l’Anna i la Sara. Com no podia anar bé? Doncs: samarreta taronja, visera a l’inrevés, dorsal i a gaudir.</span></b></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGjgnwFX89xslwgyJ7PFHVrYLltjDI5hGN7IYEhENONsv40FlrUUfVAxn19AdJcrps3H5SEP1UYJoVdVDDelUN0mqAn_97NRl-T88zVbjxYmVtYg3nR_cmrJSyVhBF8EUJ9z_eWI4nAtQ/s1600/Tapi+Colomer+-+IMG-20171007-WA0013.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1599" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGjgnwFX89xslwgyJ7PFHVrYLltjDI5hGN7IYEhENONsv40FlrUUfVAxn19AdJcrps3H5SEP1UYJoVdVDDelUN0mqAn_97NRl-T88zVbjxYmVtYg3nR_cmrJSyVhBF8EUJ9z_eWI4nAtQ/s400/Tapi+Colomer+-+IMG-20171007-WA0013.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Sortint de Castell. Foto: Alba Carmona</b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "helveticaneue";"><b><span style="font-size: large;"></span></b></span><br />
<b style="font-family: HelveticaNeue;"><span style="font-size: large;">Jo començava al segon tram (7,6km i 300D+). Entre la platja de Castell i Llafranc. La nostra sortida va ser amb gas fons. Com si no hi hagués cap altre tram pendent. Com si féssim la cursa del carrer Nou, amb la diferència notable que quedaven molts km i molt de desnivell. Buf. No podia seguir els companys. L’Enric, m’esperava i animava. Vaig arribar esbufegant i ben suat. Era impossible que els quatre trams restants jo pugués anar a tota castanya com en aquest. Ja em veia renunciant. Ara però, per sort, tenia descans fins al cinquè tram. </span></b><br />
<b style="font-family: HelveticaNeue;"><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZKI5WG_M348NeBWNKLlhWw4McY52xgveD-mpwYK__T6LMGCOsUBERJOR-ZVOsCA23o6LtfEOuzlPMzASgyHtuj3Zt6hGUPvPTC2mZQ5Qz4p2Ajc9UdYzG14YJ3WK5CnvRp_TZ-wHklRA/s1600/sebivila1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="963" data-original-width="1444" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZKI5WG_M348NeBWNKLlhWw4McY52xgveD-mpwYK__T6LMGCOsUBERJOR-ZVOsCA23o6LtfEOuzlPMzASgyHtuj3Zt6hGUPvPTC2mZQ5Qz4p2Ajc9UdYzG14YJ3WK5CnvRp_TZ-wHklRA/s640/sebivila1.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>A punt d'arribar a Llafranc, amb l'Enric. Foto: Sebi Vila.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">El cinquè tram connectava la Platja del Racó amb Pals (10,4km i 390D+). El president del Club, en Tobi, feia el seguiment de l’equip femení del club. Ens havia avisat que aquest tram era nou i que hi havia molts km amb sorra. I sí, ben cert. També per sort, no vam anar tant al límit com al tram anterior. Em van deixar posar a davant i el ritme el marcava jo, sobretot a les pujades. Això em donava seguretat. Però es va fer dur. En acabar, em notava amb fred i calor i mig marejat. Podria fer els tres trams que em quedaven? Per sort, tocava descansar fins al vuitè tram. Al cotxe, cap als diferents punts de controls per on anaven passant els companys van beure moltíssima aigua. I un plat de macarrons, cortesia de l’organització.</span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDhBFWsVXTNR0276oleO2VTyAz2WGz8MZzhw9BVp67__E5CmiNZtDkiVtzsY-Ej2txq9hxw6mXgBgG8lxhx8UPpwI-bn8xq5a81n-rYz4HUcrReRfeo0fb_af-w3WzgiSu_rZzDMwHNiQ/s1600/Tapi+Colomer+-+IMG-20171008-WA0029.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="740" data-original-width="750" height="393" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDhBFWsVXTNR0276oleO2VTyAz2WGz8MZzhw9BVp67__E5CmiNZtDkiVtzsY-Ej2txq9hxw6mXgBgG8lxhx8UPpwI-bn8xq5a81n-rYz4HUcrReRfeo0fb_af-w3WzgiSu_rZzDMwHNiQ/s400/Tapi+Colomer+-+IMG-20171008-WA0029.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Amb l'escuder, Enric.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">El que era el tram més temut però va anar millor del que esperava. Havíem d’unir el Camp de Cadena a Fitor (11,1 km i 440D+). Els companys portaven molts km a les cames i el motor anava ja bastant justet. Em van deixar anar tota l‘estona a davant a un ritme que era bo per mi i també per ells. Les pujades van passar prou bé. Feia molt de sol però el vent feia agradable el tram. L’any passat també em va tocar aquest tram, i la calor va ser horrible. Vaig arribar eufòric a Fitor. Veia clar que podria fer els dos trams que em quedaven. Compliria el compromís de fer cinc trams (42km i uns 13.50D+). A Fitor, vaig seguir amb l’aigua. Però recordava el caldo que servien els voluntaris i vaig anar-hi de cap. És màgic. Energia per un tub. També una miqueta d’arròs. I cap al cotxe.</span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"></span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsVC4iAqMypmUEdEikjYmFJRb_kk-KwddC8oNuGK5lJ5nya-7dSYDGRnrhe1yOAGRupX9qh0iBnWEZ1Ym3WIr6VmHuFhnZLVZhPjvu6e6J1Z4xcSUYjxmJ7LgZL9jRaeM5o3BA8VegSBo/s1600/ONCOTRAIL+-+188.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="903" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsVC4iAqMypmUEdEikjYmFJRb_kk-KwddC8oNuGK5lJ5nya-7dSYDGRnrhe1yOAGRupX9qh0iBnWEZ1Ym3WIr6VmHuFhnZLVZhPjvu6e6J1Z4xcSUYjxmJ7LgZL9jRaeM5o3BA8VegSBo/s400/ONCOTRAIL+-+188.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Un arrosset i Fitor. Foto: Sara Tardio</b></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Em quedaven els dos darrers trams, que, a més, eren els dos darrers de la cursa. Esperàvem a la cruïlla de Calonge. Quins nervis. Allà vaig veure un munt de conneguts, com també a Camp Cadena. El primer tram er de la Cruïila de Calonge a Vall·llobrega (6,3km i 100D+) i el segon de Vall·llobrega a Palafrugell (7,7km i 120D+). Vaig sortir com un brau enfurismat. En Tobi se m’havia acostat sigilosament i com aquell que no vol la cosa m’havia fotut la pressió a sobre. Va fer un gest amb el canell i em va dir: “Si li foteu una mica el gas, baixareu d’onze hores”. Era el temps somniat per en Pere i algun altre company. I és el que en Tobi ens havia dit abans de la cursa. Deia: “Què t’hi jugues?”. I jo “No em fotis pressió!". Doncs això, a córrer com un beneït. Segurament massa. La resta de companys, excepte l’Enric que sempre va fer els mateixos trams que jo), anaven fosos perquè havien fet els trams més durs de tota l’Oncotrail. Venia un equip a darrera, poc a poc, km a km anava retallant distància. No ho he dit perquè ni m’importava, però aquí anavem tretens. Sempre ens havíem mogut entre el dotzè i el 15è lloc. Però això era secundari. Jo només mirava el rellotge per calcular si podiem baixar d’onze hores. </span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyIBr6aghDol1skKngWdUpbWCw0WC-KuSDO_qT1rd7IgDYecLJjvQJKMjbt44hpPpIAYpofW5jFHAGH2YCKCggFOaq43Ps3ItEsU74m_LZfJsfjoCp7BBrCUkLSE7UWpgSCFV0H6zg08M/s1600/adria_colomer-8_original.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyIBr6aghDol1skKngWdUpbWCw0WC-KuSDO_qT1rd7IgDYecLJjvQJKMjbt44hpPpIAYpofW5jFHAGH2YCKCggFOaq43Ps3ItEsU74m_LZfJsfjoCp7BBrCUkLSE7UWpgSCFV0H6zg08M/s640/adria_colomer-8_original.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Anant fent Gavarres. Foto: Adrià Colomer.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Arribem a Vall·llobrega, i entren dos companys i dos paren. Són els relleu de l’Oncotrail. Teniíem l’altre equip darrera. Per treure emoció, dir que ens van acabar passant. Van anar corrent ja com vam poder. Jo ja una mica just amb l’Enric al costat. Ara ja amb l’obessió del rellotge. Ja flairava la meta mentre es feia fosc. Veiem frontals a dojo a davant. Quan quedaven 400 metres per la meta, veiem la resta de l’equip a davant cridant com bojos “Va, que queden tres minuts per baixar d’onze hores”. Tenint en compte la distància era obvi que ho aconseguiem. Vam treure l’estelada i vam arribar tots a la meta junts, els vuit amb les tres grans suporters, quan quedava un minut i mig per les onze hores! Aconseguit! Sort que amb el presi n’ m’hi havia jugat res. Vam acabar catorzens a 40 segons de l’equip de davant i a uns dos minuts del dotzè lloc. Però això és ben bé igual. Aquests dos minuts els podriem haver guanyat en algun relleu sense error? En algun tram anant més ràpid? Potser haurem acabat rebentant. </span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMNwXYPlRLtQW-wmAurz8VtgiEmbCDAAMfR7wg0JgP-XBcqyTEB9lIm8uzGR7dJ06FGh995zrnmbQ2yGo7EarEwkB16E9ORJxjx9tdiagDapHn2UCWH-NG6pDzSCLB3-2mn4Qn6lG8338/s1600/Tapi+Colomer+-+IMG-20171007-WA0010.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMNwXYPlRLtQW-wmAurz8VtgiEmbCDAAMfR7wg0JgP-XBcqyTEB9lIm8uzGR7dJ06FGh995zrnmbQ2yGo7EarEwkB16E9ORJxjx9tdiagDapHn2UCWH-NG6pDzSCLB3-2mn4Qn6lG8338/s400/Tapi+Colomer+-+IMG-20171007-WA0010.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Vam fer-nos la foto abans que el crono posés 11 hores. </b> </td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiODo9tvoR9THc4GtKttSxGLqSwh0EEZ8PLsHFHIGD8JWjaRcFFNeTyEsze2e8ddQgviAoLjdp4rBTb8snP9-s1Vh1Rp-C3H5Rx_O23EcSmbULZfjPUgBNZ8K-lvpv-PTH0JqxQ4cfHq0/s1600/Tapi+Colomer+-+IMG-20171007-WA0016.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiODo9tvoR9THc4GtKttSxGLqSwh0EEZ8PLsHFHIGD8JWjaRcFFNeTyEsze2e8ddQgviAoLjdp4rBTb8snP9-s1Vh1Rp-C3H5Rx_O23EcSmbULZfjPUgBNZ8K-lvpv-PTH0JqxQ4cfHq0/s400/Tapi+Colomer+-+IMG-20171007-WA0016.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>A la meta.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Per fi sortia una cursa bona. En tres trams em vaig sentir molt i molt bé. Quina alegria. Només queda felicitar tots els companys del ‘equip, els acompanyants, els amics que vam anar trobant en els punts de control. També a l’equip de les noies del Club que vam acabar en 12 hores i 10 monuts , en 32ena posició i, sobretot, com a primer equip totalment femení amb molta diferència. donar les gràcies també als organitzadors i als maggnífics voluntaris que fan possible aquesta gran cursa solidaària que recapta diners per a projectes d’ajuda a les persones ue lluiten contra el càncer. Sempre especifiquen perfectament tots els diners recollits i exactament a què es destinen. Xapó.</span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCN6omr92Pe25y01WZmU-DH2Epgq20p9Gqw4-e8-hEYB6W__PArPORjGmDhm_RFM1s3eBsZ2WT13yjhYfcsAN9Lidl2jZgc0cawswxKhDc7yOVGCC0h9GQgyJPkLC3SyroesOy0wZCyj4/s1600/Tapi+Colomer+-+IMG_20171007_211716.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCN6omr92Pe25y01WZmU-DH2Epgq20p9Gqw4-e8-hEYB6W__PArPORjGmDhm_RFM1s3eBsZ2WT13yjhYfcsAN9Lidl2jZgc0cawswxKhDc7yOVGCC0h9GQgyJPkLC3SyroesOy0wZCyj4/s400/Tapi+Colomer+-+IMG_20171007_211716.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Les noies.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Finalment, gràcies als patrocinadors que ens han ajudat a poder participar a l’aventura: Càrniques Juià, FotoCiutadans, FisioActua, així com Esports Nabes, Axxon i el Club Esquí Girona. I com no, al Club Trail Running Girona. </span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Tot plegat m’ha remotivat. </span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCvjfQCWg6iUtD8ospWniqTf_ptagfn6llOzvBq_I17xjShiAPk6I7F1c3FCBS1gqWNQTgeA1N_n-hoeyE-PRMhBmDsaRyrU-58DwyTmG5fSyiSBe1yY7aK8ny71AW8d8nRpkSPO9DXFQ/s1600/Tapi+Colomer+-+IMG_20171005_224724.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCvjfQCWg6iUtD8ospWniqTf_ptagfn6llOzvBq_I17xjShiAPk6I7F1c3FCBS1gqWNQTgeA1N_n-hoeyE-PRMhBmDsaRyrU-58DwyTmG5fSyiSBe1yY7aK8ny71AW8d8nRpkSPO9DXFQ/s400/Tapi+Colomer+-+IMG_20171005_224724.jpg" width="300" /></a></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
Tapi Carrerashttp://www.blogger.com/profile/14097057767728960775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7023822106435682209.post-9632381670905292252017-10-06T08:49:00.002+02:002017-10-06T23:07:55.444+02:00CAP A L'ONCOTRAIL<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">Per fi arriba l'Oncotrail. Aquest darrer mes ha estat molt diferent. He fet molts km (uns 180km amb uns 5.100D+) i tot semblava alegria i il·lusió però la última setmana han passat un seguit de fets que podem canviar la història del meu país. Molts catalans han estat colpejats salvatgement per policies espanyols amb una violència desproporcionada. Tot només per voler votar. Ens han deixat quasi un miler de ferits, alguns greus. Però la majoria dels que volíem fer-ho, hem votat. Les fotos i els videos que es van gravar mostren cares d'odi dels policies i un acarnissament desmesurat contra pobles petits on els seus ciutadans tenien les mans enlaire per no respondre a les agressions. També en col·legis electorals de la meva ciutat, Girona. Amb la família vam estar tot el dia al pavelló de Santa Eugènia. Vam tenir sis moments de molta tensió, amagant les urnes on hi havia els vots (sí, surrealista), i corrent unint-nos tots per evitar que entrés la policia per qualsevol de les sis portes d'accés. Erem tants, milers, que no van venir. Tot el que va passar aquell dia no ho oblidaré ni ho perdonaré mai. </span></b></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRd8Ta7AY7-oikzS-ksykAapbG3Zt8tjT4AmmgzABsYEHTOF9VrRpRhjtpIHMMLj2R10uLh-oC9DpGap0nKj6-A9mix4eNT8i-loHNXPsRXbKfU9X2jLnCqfbK1aK5ezHegkpNmqARwU8/s1600/22195256_10213628126313580_8249686105305454635_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="960" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRd8Ta7AY7-oikzS-ksykAapbG3Zt8tjT4AmmgzABsYEHTOF9VrRpRhjtpIHMMLj2R10uLh-oC9DpGap0nKj6-A9mix4eNT8i-loHNXPsRXbKfU9X2jLnCqfbK1aK5ezHegkpNmqARwU8/s640/22195256_10213628126313580_8249686105305454635_n.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Policies a punt d'embestir. Foto: Joan Montaner.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;">Han passat tantes coses que ja ni recordo quins entrenaments he fet aquestes últimes setmanes a part de la sortida de 31km amb molts companys del club per diferents trams per on ha de passar la Oncotrail. Vaig patir massa. Espero que dissabte no sigui així. També recordo moltes sortides a Sant Grau, pujant per corriols desconeguts per mi. Divertits. Un dia que vaig planejar uns 15km a ritme ràpid vaig trobar-me en Josep T. Quin crack. Ni suava. Era un dels seus últims entrenaments per l'Ultra Pirineu.... i ho va fer de nassos. Quin goig ser jove.</span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilM79AOuL7yBGLdZ6tjT8E79a8A0HyP97Xix-SjGWK4qyWvfcUPxyzvK7d-jnwBdyTTyrqV_xJwVs-cq82YQPcg7mi_uc2cCCY5GG_TqBCj_nsfwxFNXZOtM3ThoC9KF1L7iTLk3FRuqQ/s1600/22051225_10213583275752344_705138640683971837_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="817" data-original-width="1280" height="408" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilM79AOuL7yBGLdZ6tjT8E79a8A0HyP97Xix-SjGWK4qyWvfcUPxyzvK7d-jnwBdyTTyrqV_xJwVs-cq82YQPcg7mi_uc2cCCY5GG_TqBCj_nsfwxFNXZOtM3ThoC9KF1L7iTLk3FRuqQ/s640/22051225_10213583275752344_705138640683971837_o.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>La colla que vam entrenar l'Oncotrail. </b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;">Amb els companys d'equip de l'Oncotrail hen dissenyat els relleus per als cent km. L'Enric farà amb mi els 5 trams que tinc adjudicats. Els altres dos companys aniran variant, pero correré amb tots en algun tram: Xevi O, Pere, Xevi M, Tayssir, Marc i Albert. Serà fantàstic. Segurament sóc el més lent i puc pagar-ho perquè aniré darrera amb la pressió de no fer perdre massa temps als companys de grup. Entre els 5 trams em tocarà fer uns 44km i més de 1.300D+. Últimament em fot una mica de mal l'esquena. Espero que no em foti massa la guitza, que porto un any on córrer amb dorsal, i de fet córrer, no m'està anant massa bé. Quines ganes de córrer i ajudar a la <a href="https://www.oncolligagirona.cat/">Fundació Oncolliga</a> i als malalts de càncer. De fet, la donació econòmica està feta. Sempre han ensenyat a què destinen els diners i això garanteix que els diners els inverteixen molt bé i amb la finalitat adequada.</span></b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMWdpLt1D0r-dufbBv9C4xJRdid4ViCK6cibmdDH1aBlywYl6NedPKKrVnEHWSXQmu2X1SeYirfUzH8JXbPXj083erXUybAf4DC_pGkywmauKL9waGqRaoe7209vJFcaVyOIs761w9LYA/s1600/22255014_10213628126833593_619712558437328420_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="458" data-original-width="1232" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMWdpLt1D0r-dufbBv9C4xJRdid4ViCK6cibmdDH1aBlywYl6NedPKKrVnEHWSXQmu2X1SeYirfUzH8JXbPXj083erXUybAf4DC_pGkywmauKL9waGqRaoe7209vJFcaVyOIs761w9LYA/s640/22255014_10213628126833593_619712558437328420_o.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b><span style="font-size: large;">PD: Em sap greu que aquest escrit estigui massa centrat en un tema que no sol ser motiu en aquest bloc. Però la democràcia s'ha de defensar sempre. El dret a votar per decidir el que calgui. I la violència s'ha de rebutjar sempre. Absolutament sempre. Però que sàpiguen que guanyarem. Que ja estem guanyant. </span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b><span style="font-size: large;">I una altra cosa. Qualsevol burla sobre aquest escrit que es faci en cap xarxa social, no el permetré. Directament el bloquejaré. El feixisme no va morir i jo no el deixaré entrar aquí. Que escrigui sol. Que xerri sol. Que piqui de cap contra la paret. </span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh85aEeIp37kSsv28Bi8Vg9F2JnQOKvRYeAEvNWIpgnK74i1GQ8Pvzw-SyPYkLJVHChfsdkVrT3zFyXgC0RU8XCG-NEahZHbFJdmwoZUaqHA3BFheZLzlCL1n3fTrfDK_mueXOixruIBVE/s1600/22137314_10214114689131941_6847575093641007999_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="395" data-original-width="1167" height="216" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh85aEeIp37kSsv28Bi8Vg9F2JnQOKvRYeAEvNWIpgnK74i1GQ8Pvzw-SyPYkLJVHChfsdkVrT3zFyXgC0RU8XCG-NEahZHbFJdmwoZUaqHA3BFheZLzlCL1n3fTrfDK_mueXOixruIBVE/s640/22137314_10214114689131941_6847575093641007999_o.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Manifestació de rebuig a la violència de la policia espanyola a Girona I no s'ens veu a tots. Fotassa: Oriol Batista.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b><span style="font-size: large;">Aquelles cares de por, aquelles imatges de caps oberts ensangrentats, de noies plorant, d'àvies per terra, de gent empesa per les escales, gent estirada pels cabells.... Cop de porra, escopetes disparant bales de goma... pobles on apareixien 80 policies a l'estil robocop per desallotjar trenta persona de davant d'una porta a òsties i amb gasos lacrimògens. Porcs, cabrons. Covards. I el govern espanyol diu que vam fer teatre, que no hi ha ferits, que ... que tantes coses. Poble poble espanyol. quan marxem, els hi desitjo, i si cal els ajudo a fer fora aquesta colla d'energumens que ressorgeixien del franquisme que mai va morir. Les manifestacions de rebuig posteriors i l'aturada de país van ser històriques. I el que queda per venir....</span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg2OL_qy1Rpmx-85aOagHKAuBpz74eYeSRt6cOjf2_UuExV5_Dq-3KpOSNFA5mPVOTkZNQ2D9k7DunpENeD9fkVte9PKYXtYlC4PATUZEYjYGN1i-ibjP8GaBmjgvw1D_n2PhAX6FIflw/s1600/arp-referendum-st-julia-21-45_g.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="667" data-original-width="1000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg2OL_qy1Rpmx-85aOagHKAuBpz74eYeSRt6cOjf2_UuExV5_Dq-3KpOSNFA5mPVOTkZNQ2D9k7DunpENeD9fkVte9PKYXtYlC4PATUZEYjYGN1i-ibjP8GaBmjgvw1D_n2PhAX6FIflw/s400/arp-referendum-st-julia-21-45_g.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Guàrdia civils impedint el pas a votants. Foto: Aniol Resclosa.</b></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVjwLgJlgBIu2SBfCTZf0gXAMnjCrotHtGvztcrHDPsB9HX0BLRw4Sd_w3WvEBogQ1C0I4lVGFM0ufgrmZGSUrHrUK6sOS81eRvuQX2DY5KWI-szYLRqRzP5F-yA5GUvY-ypP9UspaCAo/s1600/efe20171001151031-133_g.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="669" data-original-width="1000" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVjwLgJlgBIu2SBfCTZf0gXAMnjCrotHtGvztcrHDPsB9HX0BLRw4Sd_w3WvEBogQ1C0I4lVGFM0ufgrmZGSUrHrUK6sOS81eRvuQX2DY5KWI-szYLRqRzP5F-yA5GUvY-ypP9UspaCAo/s400/efe20171001151031-133_g.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Guàrdia civils impedint el pas a votants.</b></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAvJL42pT-y2ZVudhprMBMx_PmOG2GAyT2dC6QE7bzj31ntzrUP84ERAVneBn0wsDCGEuVAdbQrhpiHqNSTh3R47vSx7J-ti_tuKrmBALuzxe0OMG8bs8namC8h6vKSakU1jO49qexmxY/s1600/m-referendum-85-107_g.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="669" data-original-width="1000" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAvJL42pT-y2ZVudhprMBMx_PmOG2GAyT2dC6QE7bzj31ntzrUP84ERAVneBn0wsDCGEuVAdbQrhpiHqNSTh3R47vSx7J-ti_tuKrmBALuzxe0OMG8bs8namC8h6vKSakU1jO49qexmxY/s400/m-referendum-85-107_g.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Votants i policia espanyola. Foto: Marc Martí.</b></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjjKNJB7LVL5J_WV9FMAcfSjfpir3q7J8QD4sBFQOqfQsiqt6eK2cP1Q0-bA6813VtWlZ82GvKWkqp9wyIBdceCY3s-GQGEiUprbpu6ANiMnFlVOLIjCkaAG3SNOx0Onu5hS74FA6JggM/s1600/whatsapp-image-2017-10-01-at-094157-copy-11_g.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="934" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjjKNJB7LVL5J_WV9FMAcfSjfpir3q7J8QD4sBFQOqfQsiqt6eK2cP1Q0-bA6813VtWlZ82GvKWkqp9wyIBdceCY3s-GQGEiUprbpu6ANiMnFlVOLIjCkaAG3SNOx0Onu5hS74FA6JggM/s400/whatsapp-image-2017-10-01-at-094157-copy-11_g.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Votants i policia espanyola. </b></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcvZj92s7paNezPyyoO2kEyjcHKI17mVkCdCIDf9S48-hoKrZh7v9meXXDaeA9uZ8JAg-RLxjwMJUlOapkh9krFv-aM6hi9lAgf-iJrrE-uKVgNqemf-TGXPe3APvD3TSZDcXbsJE9mdY/s1600/fotospropies20171001171538-18_g.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="667" data-original-width="1000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcvZj92s7paNezPyyoO2kEyjcHKI17mVkCdCIDf9S48-hoKrZh7v9meXXDaeA9uZ8JAg-RLxjwMJUlOapkh9krFv-aM6hi9lAgf-iJrrE-uKVgNqemf-TGXPe3APvD3TSZDcXbsJE9mdY/s400/fotospropies20171001171538-18_g.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Gent votant al pavelló de Santa Eugènia. </b><b>Foto: Aniol Resclosa.</b></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkGEXgIDZTTe2Bq-dKP6EZSEHDOgEEt1Y8in7RO8UFRgRwD8C0cr_QEFzV1Cf74x_JYrG2h77MBd10W3VID1h9CbcCEHocJYoxASADEFCc-Shyl7O100fneUq1E_PXDi4WVh4FtFQ4NHE/s1600/arp-referendum-st-julia-11-11_g.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="667" data-original-width="1000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkGEXgIDZTTe2Bq-dKP6EZSEHDOgEEt1Y8in7RO8UFRgRwD8C0cr_QEFzV1Cf74x_JYrG2h77MBd10W3VID1h9CbcCEHocJYoxASADEFCc-Shyl7O100fneUq1E_PXDi4WVh4FtFQ4NHE/s400/arp-referendum-st-julia-11-11_g.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Una votant ofereix una flor a un policia. Foto: Aniol Resclosa.</b> </td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaMoCSUCGG5XPN5DKFDOpgAI2L_K9Udb2FFscZWyAadlFQiAeTK2rphAfK2TxirVMoPCEZdw49iJw1IIu16aE6t0ptEBiUsQA4MUNaLqdrynG3Psjr6iSuB8w2IM_eL8Jr80dX436_0iQ/s1600/22254754_10210367042876575_2155322337581326969_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1050" data-original-width="1600" height="262" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaMoCSUCGG5XPN5DKFDOpgAI2L_K9Udb2FFscZWyAadlFQiAeTK2rphAfK2TxirVMoPCEZdw49iJw1IIu16aE6t0ptEBiUsQA4MUNaLqdrynG3Psjr6iSuB8w2IM_eL8Jr80dX436_0iQ/s400/22254754_10210367042876575_2155322337581326969_o.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Foto: Aniol Resclosa.</b></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4n81F07ljn0MQ5teIXtdeNxH3tEbJne89EzOIwydGFlMW-lozCZF-rClIC6TkCYwyjpqNmDPF7AF0A2-aX_4_g36qQa97Y0RhCm1lTThnAfhpq_xBOwDVrBIRnvKBKjXSCsSy161BTKE/s1600/22095839_10210344984325125_4334574800297210245_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="985" data-original-width="1600" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4n81F07ljn0MQ5teIXtdeNxH3tEbJne89EzOIwydGFlMW-lozCZF-rClIC6TkCYwyjpqNmDPF7AF0A2-aX_4_g36qQa97Y0RhCm1lTThnAfhpq_xBOwDVrBIRnvKBKjXSCsSy161BTKE/s400/22095839_10210344984325125_4334574800297210245_o.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Policies i votants. Foto: Joan A. Martí.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br /></div>
<b><span style="font-size: large;">No penjo cap foto on es veu violència o sang. La policia espanyola m'ha obligat a barrejar esport i democràcia. No podran res contra un poble, unit alegre i combatiu.</span></b>Tapi Carrerashttp://www.blogger.com/profile/14097057767728960775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7023822106435682209.post-1027576067758027872017-09-06T10:08:00.003+02:002017-09-06T10:08:52.364+02:00SANT TORNEM-HI<span style="font-family: HelveticaNeue;"><b><span style="font-size: large;">Han passat ja algunes setmanes des de l’intent fallit de pujar al Chimborazo i millor no pensar-hi més. A l’horitzó hi ha l’Oncotrail, una cursa per relleus de 100km que és 100% solidària i que volta pel Baix Empordà des de Palafrugell, passant per Begur, Pals.... Serem vuit i sempre hem de ser quatre corrent durant 100 km. Hi haurà en Pere, en Xevi M, en Xevi O, en Tayssir, en Marc, l’Albert, l’Enric i jo. Serà el segon any que hi participo.</span></b></span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpl69sTKpogH40a2i4e-PCSrsOl7dNzn1LAXziRVW72piQvN29mIuN3CyMkrOj_DtmI_4r3XSazFhgY-c07evB7laGMNg5fo0UuS0KebKXVuCZF2DTIw7aG-_sABN0CT7bzc_yalu2WMI/s1600/foto4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpl69sTKpogH40a2i4e-PCSrsOl7dNzn1LAXziRVW72piQvN29mIuN3CyMkrOj_DtmI_4r3XSazFhgY-c07evB7laGMNg5fo0UuS0KebKXVuCZF2DTIw7aG-_sABN0CT7bzc_yalu2WMI/s640/foto4.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Pujant el Torreneules. Foto: Xevi Montal.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Mentrestant he anat fent sortides intentant sumar km i desnivell. Poc després de tornar vam anar amb en Pere i en Xevi M. al Torreneules (2.711m) des de Daió i Coma de Vaca, baixant per Núria i el camí de Queralbs (23,6km i 1.800D+). Ruta molt guapa i amb molt de pendent que es va fer dura al final pel quilometratge i perquè el camí de Queralbs és molt rocós. Abans de marxar de viatge a Galícia una setmana, encara vaig tenir temps d'anat a una de les clàssiques sortides dels dimecres amb gent del <a href="https://www.trailrunninggirona.com/">Club Trail Running Girona</a> per les Gavarres (11km i 400D+) i una pujada a Sant Grau des de Casa amb aproximació i retorn pel carril bici (22,5km i 425D+). </span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie-iVUPdCGOoHI8rjCKc91HR91IPsJhxPBhnt51Z9JmQZHZkf8ODCULgggllBl2_DdFz8sE3Qb1XuQbL_17xQDya1W-qdcdocXYkR53L3Ld-djdQw4pWHEny04raks34t-v2rL0iQe53w/s1600/foto2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie-iVUPdCGOoHI8rjCKc91HR91IPsJhxPBhnt51Z9JmQZHZkf8ODCULgggllBl2_DdFz8sE3Qb1XuQbL_17xQDya1W-qdcdocXYkR53L3Ld-djdQw4pWHEny04raks34t-v2rL0iQe53w/s400/foto2.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>A dalt del Torreneules.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Un cop tornat de Galícia amb un fart de menjar pops, músclos i cloïsses i altres mariscs i algun vinet blanc tocava tornar-hi. Primer un sortida per les Gavarres (11km i 475D+) amb una calor i una suada considerable i una escapada als Pirineus. Allà vaig anar al Puigmal (2.910m) des del collet de les Barraques i el pas dels Lladres. A la tornada vaig passar pel puig de Dòrria (2.547m), un cim nou que no havia fet mai. </span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgr9ra9woVE-W45l-FuzrAhaG42cj02rQshVK2Gckw3-HDs8iblJHB26w_1hIVIK_PpZaZ2-Qw8RmqQtUgdelUrcJcMd7V5Gv_OKyImHCNRC4g6mbJ3J5NUY5nSrT2vQZIptCVAaEQn1Yw/s1600/foto3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgr9ra9woVE-W45l-FuzrAhaG42cj02rQshVK2Gckw3-HDs8iblJHB26w_1hIVIK_PpZaZ2-Qw8RmqQtUgdelUrcJcMd7V5Gv_OKyImHCNRC4g6mbJ3J5NUY5nSrT2vQZIptCVAaEQn1Yw/s400/foto3.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>A Sant Grau.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Encara hi ha hagut alguna sortida més. Entre ells una ascensió més a Sant Grau per un corriol nou (10km i 420D+), una volta per la ciutat (8,4km) passant pel pont Nou del Ter, una sortida ràpida fins a la Nestlé (6,7km) i una pujada clàssica als Àngels des de casa (21,1km i 750D+). Una mitja marató, pim pam. Feia tres ansy que no feia la ruta que coincideix exactament amb la de la cursa del GEiEG. Aquest tram el vaig pujar en 59minuts, uns sis més lent que el dia que vaig fer la cursa. Vaig pujar-hi de tarda aprofitant que les temperatures ja baixaven i que era diumenge. Vaig pujar a bastant de ritme, però, està vist que ara mateix no sóc ràpid. Cert és que el primer km, d’asfalt, el vaig fer bastant més a poc a poc i que en cursa treus tota l’adrenalina. Seguirem insistint en tres aspectes: sumar km, algunes sèries per guanyar velocitat i fer pujades de puntetes per reforçar els bessons, que estan fofos. </span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"></span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiugGVZi-IHvssP242zN7AWc_aTSv1ynLf0aSd5sQdT3rraxkjVCWQtTkRUdu75YDCd-bIzjpg3H-fQz2QNd0Ql66TyvrLjjP0-MAHSm4j58YD8P66Nra2fsQmefN1l1hTM1lKX085f8uo/s1600/foto1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="682" data-original-width="682" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiugGVZi-IHvssP242zN7AWc_aTSv1ynLf0aSd5sQdT3rraxkjVCWQtTkRUdu75YDCd-bIzjpg3H-fQz2QNd0Ql66TyvrLjjP0-MAHSm4j58YD8P66Nra2fsQmefN1l1hTM1lKX085f8uo/s400/foto1.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Arribant al Puig de Dòrria.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">I un reconeixement als companys que fa pocs dies han acabat la OCC a Chamonix- Mont Blanc (56km i 3.500D+): Esther, Sergio, Sergi, Toni i Edu. Quins records de fa tres anys. Menció especial per l'Esther i en Sergio. Brutals. I a la resta, que arribar a meta ja és una gran victòria. I a en Lluís que ha completat la CCC (101km i 6.100D+). També a la Tina i en Toti que han provat de fer la UTMB (170km i 10.000D+). </span></b></div>
Tapi Carrerashttp://www.blogger.com/profile/14097057767728960775noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7023822106435682209.post-69582034917982384402017-08-10T21:16:00.004+02:002017-08-10T22:30:47.302+02:00SENSE CIM<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu4WnBW-_LsAepaytjv94mgjoMLOm2Hdqtz_akQFQJNqM5oP1FbFn0PulRhpltH_trVH-QQBREB248o7RJcOZBfCO4w9WYWDq4chxe9Zv73Vz2PbPCf0FMhJm6yPJHjYTCWeY_J33GCwI/s1600/Tapi+Carreras+-+IMG_20170731_161247.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu4WnBW-_LsAepaytjv94mgjoMLOm2Hdqtz_akQFQJNqM5oP1FbFn0PulRhpltH_trVH-QQBREB248o7RJcOZBfCO4w9WYWDq4chxe9Zv73Vz2PbPCf0FMhJm6yPJHjYTCWeY_J33GCwI/s640/Tapi+Carreras+-+IMG_20170731_161247.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption"><b>El Chimborazo.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b style="font-family: HelveticaNeue;">Podria mantenir l’incògnita uns paràgrafs o uns dies més. Però no val la pena amagar-ho. No vaig pujar al cim el Chimborazo. Per què? Massa llarg d’explicar. Quedarà per mi. Només dir que depenia de mi i que sóc jo qui no va poder. M’acompanyaven el meu germà, Josep, en David i els guies Xavi Llongueras i Marcial Vásquez, una institució al país.</b><br />
<b style="font-family: HelveticaNeue;"><br /></b>
<br />
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNL9yvkvrI_7deqlPzqRNOsl6wEDkyOWfkFbxahg06qBntg1CuLnuIP5D3zNZ1Bw-jTrvqS-fcUztywy67-j3jzw6oR9lLlx-f-K7C2FIbepdJxUXLBXcAgdNx6vRx9RYEh4CDGE1pJ9k/s1600/20604639_10212678676217106_461414224000213229_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNL9yvkvrI_7deqlPzqRNOsl6wEDkyOWfkFbxahg06qBntg1CuLnuIP5D3zNZ1Bw-jTrvqS-fcUztywy67-j3jzw6oR9lLlx-f-K7C2FIbepdJxUXLBXcAgdNx6vRx9RYEh4CDGE1pJ9k/s640/20604639_10212678676217106_461414224000213229_n.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Els cinc.</b></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>El viatge a Equador pintava molt bé. Tres cims d’aclimatació i progressivament més difícils. Només d’arribar, vam pujar al Pasochoa (4.200 metres), un volcà que semblava de propietat privada i on segurament aquell dia ningú més va trepitjar el cim. Ens va ploure, fer sol, núvols, vent i una mica de calamarsa. I son...</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqJMh1u09Hp1roosrAu0p4bFP7hp57TG03HcEOQSAeOnIqBfpwEmdkpXOJ8K8KMB0i7FDGdQx7gcIQQ27Gq_OJI25jFPHDr7qhO1-77tXBvTcw51ZTzcIZDgTYlc-u0p9s9HVtaFSBQBw/s1600/Tapi+Colomer+-+IMG_20170726_175432.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqJMh1u09Hp1roosrAu0p4bFP7hp57TG03HcEOQSAeOnIqBfpwEmdkpXOJ8K8KMB0i7FDGdQx7gcIQQ27Gq_OJI25jFPHDr7qhO1-77tXBvTcw51ZTzcIZDgTYlc-u0p9s9HVtaFSBQBw/s640/Tapi+Colomer+-+IMG_20170726_175432.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Cap al Pasochoa.</b></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR4MOS8EPsjEuXANq_kVuZ3xrWiTS9kXvzadnJ5fcYFUjZGInqyefGz44jN7YjTlsNNcbx3Z4P71soBm7Ev7iUN8ekKS1fmhQastCH2QjsnN-tJAIBdKomrBvXKmu8ridl40j1zHaAnU0/s1600/Tapi+Colomer+-+IMG_20170726_192232.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR4MOS8EPsjEuXANq_kVuZ3xrWiTS9kXvzadnJ5fcYFUjZGInqyefGz44jN7YjTlsNNcbx3Z4P71soBm7Ev7iUN8ekKS1fmhQastCH2QjsnN-tJAIBdKomrBvXKmu8ridl40j1zHaAnU0/s640/Tapi+Colomer+-+IMG_20170726_192232.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Al cim del Pasochoa.</b> </td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>L’endemà al Rucu Pichincha (4.698 metres), a tocar de Quito. Molt freqüentat per turistes domingueros, ja que hi ha un enorme i desaprofitat parc d’atraccions molt a prop i perquè el primer tram és un camí ample i sense cap dificultat on la gent hi camina amb botes aptes per la Rambla i amb bolso. El darrer tram ja requeria l’ús de les mans i més d’un i de dos es feien enrera. </b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfYISDvQRUgQiveSGxs6pJp2E6lYsyuP0ugIf0PupLUwqOvF9vmcZc-8wL93B7KpvTxug46a89gLqRnZKJaP-7UMcJhAFp69YW4dCQtRcL4m4xNIgoO4Eg0tlm3OHOvE3Lby4bp18rJps/s1600/Tapi+Colomer+-+IMG_20170727_173931.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfYISDvQRUgQiveSGxs6pJp2E6lYsyuP0ugIf0PupLUwqOvF9vmcZc-8wL93B7KpvTxug46a89gLqRnZKJaP-7UMcJhAFp69YW4dCQtRcL4m4xNIgoO4Eg0tlm3OHOvE3Lby4bp18rJps/s640/Tapi+Colomer+-+IMG_20170727_173931.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Cap al Rucu Pichincha.</b></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip2XVJ6EQQIMy4PIC55Zi82vL4eJKmhiLv2J7iR5-xp8YdBdzVxP_V9y9mzk5ClqVvbvHEQilLBa6irLUJIY54muZg3vlu8zwwf3-LolPuFZRbVKZKGy_ednY6RCOfqPRnfhJOr_0aJYY/s1600/20293151_1461532470580267_5164069870123804984_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip2XVJ6EQQIMy4PIC55Zi82vL4eJKmhiLv2J7iR5-xp8YdBdzVxP_V9y9mzk5ClqVvbvHEQilLBa6irLUJIY54muZg3vlu8zwwf3-LolPuFZRbVKZKGy_ednY6RCOfqPRnfhJOr_0aJYY/s640/20293151_1461532470580267_5164069870123804984_n.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Camí del cim. Foto: Xavi Llongueras.</b></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSl6ewhSNw2U4AucRUw_cRkQ2FXH-J1NwwyP1acp-Fx4OXCI8cQscwMezv7FMWwAEzh1VdtpSf067QSwGBo5wjAdhwEk7sFcKuLDqss9w5frG-Ztj-LJO5VeQjOouuB_4ouPaWYFIWFEY/s1600/20292720_10213050496753202_6482201889270241768_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="868" height="529" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSl6ewhSNw2U4AucRUw_cRkQ2FXH-J1NwwyP1acp-Fx4OXCI8cQscwMezv7FMWwAEzh1VdtpSf067QSwGBo5wjAdhwEk7sFcKuLDqss9w5frG-Ztj-LJO5VeQjOouuB_4ouPaWYFIWFEY/s640/20292720_10213050496753202_6482201889270241768_n.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Pujant. Foto: Xavi Llongueras.</b></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig9relLAQjS-6Z81B_mu0Y9JeNSL3rPhMVQFCIKBhJiAp5QAunQXZSTzwQ5urDIZlKyGsznGz9daOQncZ8siGBLO_t7cS3py3pt4pdJH6WrWy4jQgQOQwGGMqRfnIUK34JwcggawBK_0k/s1600/20293162_1461532517246929_8840061786425083218_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig9relLAQjS-6Z81B_mu0Y9JeNSL3rPhMVQFCIKBhJiAp5QAunQXZSTzwQ5urDIZlKyGsznGz9daOQncZ8siGBLO_t7cS3py3pt4pdJH6WrWy4jQgQOQwGGMqRfnIUK34JwcggawBK_0k/s640/20293162_1461532517246929_8840061786425083218_n.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Cap al cim. Foto: Xavi Llongueras.</b></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaINUuzrF2jU7pId8T8wWr8hwSzOo8_MUOimFozM3W8PnQo4WeSF8nJmpxnjC-mf9Syu-DXW9QHETa33vgTKagr4bV5dUn3nBZunHv9h25T0UHAHFpzmRW9xlplHutbvH8wVgjhoAuiWQ/s1600/20376049_10212617893137567_5455441132544649409_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaINUuzrF2jU7pId8T8wWr8hwSzOo8_MUOimFozM3W8PnQo4WeSF8nJmpxnjC-mf9Syu-DXW9QHETa33vgTKagr4bV5dUn3nBZunHv9h25T0UHAHFpzmRW9xlplHutbvH8wVgjhoAuiWQ/s640/20376049_10212617893137567_5455441132544649409_n.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Pujant. Foto: Josep Carreras.</b></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEfQPLnXlg7iI5Ccnx5RWsGQRay1DfYE7pl8Shy6F1oPrvnMfnM3BLblt4UEmaGZl0j4r3UuOq38yI6cAKe5g1WSFcnfzOMAoJ_32zG5ZDIwceDBixQ7Z3k1Cxp5SEGDvaY8vJjO36vsg/s1600/20771566_10213170326668875_1121319475_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEfQPLnXlg7iI5Ccnx5RWsGQRay1DfYE7pl8Shy6F1oPrvnMfnM3BLblt4UEmaGZl0j4r3UuOq38yI6cAKe5g1WSFcnfzOMAoJ_32zG5ZDIwceDBixQ7Z3k1Cxp5SEGDvaY8vJjO36vsg/s640/20771566_10213170326668875_1121319475_o.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Al cim del Rucu Pichincha. Foto: Josep Carreras.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b style="font-family: HelveticaNeue;">L’endemà mateix, sense temps, vam pujar en direcció a l’Iliniza Norte (5.116 metres) després de dormir a El Chuapi. L’ascensió necessitava dos dies i una nit en un refugi humit, ossos inclosos, que ho deixava tot xop, situat a 4.700 metres. Per arribar-hi, un bon desnivell per un camí sense descans però senzill. Tot amb boira. Al refugi hi havia poca gent. Entre ells, dos quebequesos. De bon matí vam pujar al cim, ja amb grampons i molt de vent i fred. El tram final era un pèl tècnic. El meu gran llast va ser que la humitat i la respiració m’entelava les ulleres i el fred i el vent em gelava els vidres. Fins al punt que no veia on posava els peus. I com en els altres dos pics, la son. El descens va ser divertit amb un inici per una tartera.</b><br />
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<br />
<b></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqL91uNtELwxDrEhUTpMmOalpM6GSF6h1f-M5P5sDjyx0CLMlGgaQlRsjeoFgxFBP_mLv9gx2RQ3fDJSluugvC4YAzOfeDPi6tBdMHXw4UJP7C5skA_mxMSDGWN8w3IIZlZAyS5BWuO4E/s1600/20375720_10212636941573766_7314406456585534475_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqL91uNtELwxDrEhUTpMmOalpM6GSF6h1f-M5P5sDjyx0CLMlGgaQlRsjeoFgxFBP_mLv9gx2RQ3fDJSluugvC4YAzOfeDPi6tBdMHXw4UJP7C5skA_mxMSDGWN8w3IIZlZAyS5BWuO4E/s640/20375720_10212636941573766_7314406456585534475_n.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Pujant. Foto: Josep Carreras.</b></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8OkdzLtzN4AyZEsyjUM71e8prJ6t9rixL03IAiKzgds4jS8r-GHM07GXl9mWb7AbFlUU7wb_d59eWCXRMpskfnatsVAq0nzhjVgbenzmEJ11c1Xrd89SqNqp6SziupevLu30vBXkrsG8/s1600/20429792_1463329973733850_8652112196905429743_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8OkdzLtzN4AyZEsyjUM71e8prJ6t9rixL03IAiKzgds4jS8r-GHM07GXl9mWb7AbFlUU7wb_d59eWCXRMpskfnatsVAq0nzhjVgbenzmEJ11c1Xrd89SqNqp6SziupevLu30vBXkrsG8/s640/20429792_1463329973733850_8652112196905429743_n.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.800000190734863px;"><b>Cap al cim. Foto: Xavi Llongueras.</b></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQqCEs5x4o7I-XIXsebgM68B8UtbZZXFH9D0do6u-Ln9QExm8B-DdO9f0bLQX9QaepyNrXdbOn0TllyfvWSxxCqKB-gTA3ntO56gxGJrESBYDeLRPio8ERAwKbzh_V2otEhzI83FEK180/s1600/20429910_10212636945613867_3272295190406325180_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQqCEs5x4o7I-XIXsebgM68B8UtbZZXFH9D0do6u-Ln9QExm8B-DdO9f0bLQX9QaepyNrXdbOn0TllyfvWSxxCqKB-gTA3ntO56gxGJrESBYDeLRPio8ERAwKbzh_V2otEhzI83FEK180/s640/20429910_10212636945613867_3272295190406325180_n.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Quasi al cim. Foto: Xavi Llongueras.</b></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkvWOHM9HiNIdLRSIEiy9N8No3EkDEHLJAVQ9YnXKxY2nRwJiop_c2M_jSkT4YZi4RInJnXYYm8sYizUoyTvqKL8DVIciUBi57z_6Izum0Zeuf7YnN93cV8nf1DHq5QB-5BU0wtwByGww/s1600/19905460_10212636941373761_4170800208966062260_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkvWOHM9HiNIdLRSIEiy9N8No3EkDEHLJAVQ9YnXKxY2nRwJiop_c2M_jSkT4YZi4RInJnXYYm8sYizUoyTvqKL8DVIciUBi57z_6Izum0Zeuf7YnN93cV8nf1DHq5QB-5BU0wtwByGww/s640/19905460_10212636941373761_4170800208966062260_n.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Al cim de l'Iliniza Norte. Foto: Xavi Llongueras.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>Tocava ja enfilar cap al Chimborazo (6.310 mtres). Primer un dia de relax a Baños de Agua Santa amb temps per relaxar-nos, veure el poble i algunes cascados com el Manto de la novia des d’una cistella penjant del riu o el Pailón del Diablo, espectacularment inesperat. </b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkVBQi9-CSjhRichI4h2wAOhmWlnxyCUfifFx_gsLm8yFN4lbcqIcR_JF3HtT1tD0PwO2vwfopjmRKn3JDqp-Lz0q9_d5y7359EybTqNRJqfqEw2bPeaZyS6j8Rq9T4VZTJZJziLAW0Qw/s1600/Tapi+Colomer+-+IMG_20170730_094805.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkVBQi9-CSjhRichI4h2wAOhmWlnxyCUfifFx_gsLm8yFN4lbcqIcR_JF3HtT1tD0PwO2vwfopjmRKn3JDqp-Lz0q9_d5y7359EybTqNRJqfqEw2bPeaZyS6j8Rq9T4VZTJZJziLAW0Qw/s640/Tapi+Colomer+-+IMG_20170730_094805.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>El Manto de la Novia.</b></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlvIxXlVc0VgooPGW2O6ecyFgtf2yxqH1BziGI0K9WzmUFiB-50dkjlhcjeQJ2dOePXoPlN8DxGYOZeKsr_tmaHb0l8dOt6RHU4xnm-lJSSyzABmqBdzfQrF_UKW3k6-jHaVsmtewkeqk/s1600/Tapi+Colomer+-+IMG_20170730_102220.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlvIxXlVc0VgooPGW2O6ecyFgtf2yxqH1BziGI0K9WzmUFiB-50dkjlhcjeQJ2dOePXoPlN8DxGYOZeKsr_tmaHb0l8dOt6RHU4xnm-lJSSyzABmqBdzfQrF_UKW3k6-jHaVsmtewkeqk/s640/Tapi+Colomer+-+IMG_20170730_102220.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Pailón del Diablo. </b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>Fora ja del dia de descans vam anar ja al refugi del Chimborazo. A 4.800 metres. Pràcticament l’alçada del Mont Blanc. Molt confortable i espaiós. El volcà, el més alt de l’Equador i amb la peculiaritat que és el punt més alt del planeta des del centre de la terra, no s’havia deixat veure en cap dels dies del viatge. Sempre hi havia un o altre núvol. Aquell dia però, tots es van apartar i el monstre es va deixar veure. Una massa de roca i gel que abarcava una superfície descomunal. Temps per tirar quatre fotos, estudiar la jugada i descansar. Però no dormir...</b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTH49ZpjcdWCuuynsgTh3mOBjeIQhWujsu_nyImWB3vUHTK8ufWmJ71TxvjCjr0oVqcskbKlRw5O8l1G0WgL3SdAWt8hSoDIH-fDtVv6S04Rr5GLoP5zE53oIQrlNd2tzyCwzI_mzkyOE/s1600/20476612_10212669337143635_2584851893243426427_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="612" data-original-width="960" height="408" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTH49ZpjcdWCuuynsgTh3mOBjeIQhWujsu_nyImWB3vUHTK8ufWmJ71TxvjCjr0oVqcskbKlRw5O8l1G0WgL3SdAWt8hSoDIH-fDtVv6S04Rr5GLoP5zE53oIQrlNd2tzyCwzI_mzkyOE/s640/20476612_10212669337143635_2584851893243426427_n.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Un monstre. Foto: Josep Carreras.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>Sortíem a les 22.30 de la nit, per aprofitar que no feia tant de vent, la neu era més sòlida i no caurien tantes pedres a la zona coneguda com el Castillo, un bloc gegant de pedra a l’esquerra del volcà que sembla que t’esperi pacientment per veure si seràs capaç de superar-lo i arribar fins al cim. En Josep i en David anaven encordat amb en Xavi i o amb en Marcial. Em tocava anar a davant. I vinga. Poc a poc, un pas davant d’un altre. Als 5.000 passàvem un refugi en desús. Als 5.200 començavem a encarar la pujada fins al Castillo. Superar 200 metres de desnivell amb les mans suposava molt de temps. Ja duiem grampons i casc, per no dir que les cames estaven protegides per tres capes de pantaló. Els bastons es van substituir per un piolet que em feia anar molt corbat. Als 5.500 va acabar el tram del Castillo. Ja només quedava remuntar per la carena empinada i sense ni un punt de descans fins al cim. Vinga caminar. Endavant. Als 5.600 ja començava una capa de gel que connectava amb el punt més alt del volcà. La pujada era tant dreta i perillosa que es feia impossible caminar recte i s’havia d’anar superant fent diagonals curtes amb els peus torçats dins les botes. Van començar els dubtes. La cordada de tres va passar a davant.</b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrYnkYwX2jJ5dHPrnFPXoWdqxc7PES50J3mYn3iz2QuJUT8W8yZpRyizn48EFR-C6qKf9uvlRt0497hUnHvuljY7L4ye0M-cgb5ywm9yzl7tTUPOJSTZhcjmxSCb1wyzndqEzrfP3fSGg/s1600/20476527_1465808103486037_4000711894302066651_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrYnkYwX2jJ5dHPrnFPXoWdqxc7PES50J3mYn3iz2QuJUT8W8yZpRyizn48EFR-C6qKf9uvlRt0497hUnHvuljY7L4ye0M-cgb5ywm9yzl7tTUPOJSTZhcjmxSCb1wyzndqEzrfP3fSGg/s640/20476527_1465808103486037_4000711894302066651_n.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Preparatius. Foto: Xavi Llongueras.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>Jo de genolls. En silenci. Esperant. El vent em picava a la cara. Més amunt veia tres llums de frontal. Vaig seguir. Pas rera pas. Poc a poc. Fins que vaig parar. De nou de genolls. I en silenci. La resta no té massa incògnita. Un calvari baixant, entre llàgrimes. Tants esforços i il·lusions, tants entrenaments, tantes esperances, tanta gent confiant en mi, tants diners… tot a les escombraries. Sí, una experiència més. Sí, el que no et mata et fa més fort. Sí, amb dos quatre mils i un cinc mil a la butxaca. Sí, unes vacances en un entorn maravellós. Sí, una retirada a temps és una victòria i, sí, molta gent mai arribarà als 5.800 metres… Sí, hi ha més muntanyes que llonganisses i, sí, la muntanya seguirà allà. Però jo ho havia preparat tot per una fita que era possible d'assolir. I no la vaig aconseguir. Vaig fallar. Fracassar. A baix, al refugi, anava esperant l'arribada de la resta de l’equip preguntant a gent que veia baixant. Malgrat la son de moltes hores sense dormir, de molts dies amb el cap guirat, no podia dormir. Aquell dia van fer cim quatre mexicans, un suís, un quebequès -que van conèixer a l’Iliniza- i el meu germà, en David i en Xavi. Enhorabona!!! </b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><br /></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvEJ3i2d0MRVcJXxbBn3Ia8dZkETDC8TbrZjCRTdzhOPJHn1mH_nIgWrrRsS755dt9jShkm10xRloCqxL01MZKiHevFJrBgqjUbrpuyB11ARBR9ifr_s7aAd_9jWWSfPvTK3ncJHwoIxg/s1600/20604717_10212661239501199_4275076159170454960_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvEJ3i2d0MRVcJXxbBn3Ia8dZkETDC8TbrZjCRTdzhOPJHn1mH_nIgWrrRsS755dt9jShkm10xRloCqxL01MZKiHevFJrBgqjUbrpuyB11ARBR9ifr_s7aAd_9jWWSfPvTK3ncJHwoIxg/s640/20604717_10212661239501199_4275076159170454960_n.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Moltes felicitats! Foto: Xavi Llongueras.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b>El darrer dia, per nassos, va tocar fer una mica de turisme per Quito, visita a "la mitad del Mundo" inclosa, amb ganes de tornar a casa i poques ganes d’escriure tot això. Ja m'ho he tret de sobre. No és cap consol, haver fet cim al Mont Blanc, a l'<a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/p/blog-page_17.html">Elbrus</a> o al <a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/p/blog-page.html">Kilimanjaro</a>. </b><br />
<b><br /></b>
<b>(Cada dia, en arribar a lloc segur, treia algun paper que tenia guardat i escrivia quatre ratlles del que sentia. Quedaran per mi, quan els trobi. De fet, el dia del cim al Chimborazo, en arribar a baix ja no vaig anar a buscar aquests papers).</b></div>
Tapi Carrerashttp://www.blogger.com/profile/14097057767728960775noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7023822106435682209.post-44870605213357839002017-07-24T10:56:00.000+02:002017-07-24T11:20:32.584+02:00CAP AL CHIMBORAZO<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5pVj8zWbmuoJsFnzVEmKKIMmdGWh4Y3VbdYgPlxqphyphenhyphenpjusEvYyAtDnPm66_Hxt-6ci272gTLzAFd_ItDlbNyR2dqYdiPnivvEAHsMRoCY6aYFmFK2LTyNFhbe4bCfkHHMuyuzS4SAdQ/s1600/1459968044_919086_1459969301_sumario_normal.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="527" data-original-width="980" height="344" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5pVj8zWbmuoJsFnzVEmKKIMmdGWh4Y3VbdYgPlxqphyphenhyphenpjusEvYyAtDnPm66_Hxt-6ci272gTLzAFd_ItDlbNyR2dqYdiPnivvEAHsMRoCY6aYFmFK2LTyNFhbe4bCfkHHMuyuzS4SAdQ/s640/1459968044_919086_1459969301_sumario_normal.png" width="640" /></a></div>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">En unes hores marxo al que és el repte de l’any amb el meu germà: Pujar al Chimborazo (6.310m). Cim més de l'Equador. Té la peculiaritat mediàtica que les darreres medicions han confirmat que és la muntanya més alta des del centre de la Terra. Per tant és el punt més proper al sol. Més que l’Everest. Tot per la forma “axatada” de la Terra. </span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidMVzwBuvN3QENf9EdMH70E0WUmfgCPQ5BgPob6nE7rROPMiZk7G3QXqMsJfban8MMOQfBpeZ6VWoLqJJgRJCHyKNVPz36O40fJc6WkmrfCHhgal05ByBpfHu8nxRv8EN_uhGqZAd3KcU/s1600/CtePXcTXEAA-Mze.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="647" data-original-width="1167" height="354" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidMVzwBuvN3QENf9EdMH70E0WUmfgCPQ5BgPob6nE7rROPMiZk7G3QXqMsJfban8MMOQfBpeZ6VWoLqJJgRJCHyKNVPz36O40fJc6WkmrfCHhgal05ByBpfHu8nxRv8EN_uhGqZAd3KcU/s640/CtePXcTXEAA-Mze.jpg" width="640" /></a></div>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<br />
<div>
<b style="font-family: HelveticaNeue;"><span style="font-size: large;">També ve en David, que el coneixem de l’Elbrus. Anem amb el guia d'alta muntanya <a href="http://www.guiallongueras.com/ca">Xavi Llongueras</a>, que ja ens ha portat al Mont Blanc i a l’<a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/p/blog-page_17.html">Elbrus</a> i que és garantia d’èxit amb les seves peculiars i infalibles regles. Aquelles de:</span></b></div>
<div>
<b style="font-family: HelveticaNeue;"><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">1.- Primer tornar sans i estalvis.</span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">2.- Passar-ho bé.</span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">3.- Fer el cim.</span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Estic fent la maleta i sorgeixen els mil dubtes de cada gran excursió. Aquestes o aquelles botes? Aquests o aquells bastons? Quanta roba d’abrigar? Si és a l’Equador, no ha de fer calor? Bé, són més de sis mil metres i allà dalt fa fred a tot arreu. Nervis venen, nervis romanen, nervis no s'en van. </span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHpE1fKoDbF15Z1BxSszrDgM2z0fezenpHuWP7OqLzP4tA7QhgZJIx8zh6kupWnlzMZgsChMZts_y78YOqkFtkSJuNlFfegHBIy_tcvLGvdyJNho4N04Q8GEGJUqY7N3nEM0yFx80rJyY/s1600/IMG_20170724_001823.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHpE1fKoDbF15Z1BxSszrDgM2z0fezenpHuWP7OqLzP4tA7QhgZJIx8zh6kupWnlzMZgsChMZts_y78YOqkFtkSJuNlFfegHBIy_tcvLGvdyJNho4N04Q8GEGJUqY7N3nEM0yFx80rJyY/s320/IMG_20170724_001823.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>I el que falta...</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Deixo aquí sota el programa però s’han de tenir en compte dos factors. El primer és que és un calendari flexible i poden variar les coses. I el segon és precisament que una de les muntanyes d’aclimatació pot ser el Cotopaxi (5.897m), la segona muntanya més alta de l’Equador. Pràcticament com el<a href="http://tapiolet.blogspot.com.es/p/blog-page.html"> Kilimanjaro</a>. </span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">És un volcà que està tancat fa uns anys perquè està actiu. Però sembla que en breu el Govern equatorià el pot reobrir. A veure si tenim sort i a més del Chimborazo, podem sumar el Cotopaxi.</span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKKL5MnoB2ta2WCClnaWX3xBBWJIlbSFngMF6Q2EgHKIO_z1Mz3zhY-ZtOJhHxVgCF6dpkupjWYM8sOi8M5hpYVXRMi_hWLprM9i8ngHeskIPLZ0sXB_TRwUFwSxB1srtPmKsfCYOXSdQ/s1600/IMG-20170721-WA0005.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="552" data-original-width="736" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKKL5MnoB2ta2WCClnaWX3xBBWJIlbSFngMF6Q2EgHKIO_z1Mz3zhY-ZtOJhHxVgCF6dpkupjWYM8sOi8M5hpYVXRMi_hWLprM9i8ngHeskIPLZ0sXB_TRwUFwSxB1srtPmKsfCYOXSdQ/s400/IMG-20170721-WA0005.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Cotopaxi.</b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<br /></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">(Indicar que el Chimborazo medeix 6.310m però en alguns llocs posa 6.263m. Quina diferència…)</span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">Apa, ens veiem a la tornada!</span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<b><span style="font-size: large;">El programa: </span></b></div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<div class="page" title="Page 2">
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<span style="color: #b84747; font-family: "verdana";"><b><span style="font-size: large;">Pasochoa 4126, Rucu Pichincha 4698m, Illiniza Norte 5116 i Chimborazo 6310m.</span></b></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div>
</div>
</div>
</div>
<div style="font-family: HelveticaNeue;">
<div title="Page 2">
<b><span style="font-size: large;">25 juliol: Girona: Vol Barcelona- Madrid. Madrid- Quito. </span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">26 juliol: Ascensió al Pasocha (4164m). Unes 5 hores d’activitat i 520D+. </span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">27 juliol: Rucu Pichincha (4698m). Unes 4-5 hores i 600D+.</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">28 juliol: Ascens al refugi de l’Illiniza (4.700m). Al Parque Nacional Los Illinizas. Unes 4 hores per arribar-hi i superar 840D+</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;">Dia 29 juliol: Cim de l'Illiniza Norte (5116m). Sortim sobre les 5:00. Tot seguit remontarem per una aresta de roc. Des del cim tindrem una vista privilegiada de l'Avinguda dels Volcans: Cayambe, Cotopaxi, Chimborazo. Descens fins el parquing i trasllat cap a Baños. Unes 7 hores i 430D+.</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">30 juliol: Recuperació a Baños.</span></b></div>
<div title="Page 3">
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">31 juliol: Refugi Hermanos Carrel (4.800m). Caminada fins el refugi.</span></b><br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">1 agost: Ascens al cim del Chimborazo (6.310m). Depenent del temps i de es condicions físiques en que es trobi el grup, sortirem sobre les 11 o 12 de la nit. Farem un camí d'una hora aproximadament fins a l'aresta nord, i d'aquí seguirem amunt fins entrar a la glacera a 5.300m. Segons les condicions de la zona del Castillo agafarem la ruta alta o la baixa per resguardar-nos de la caiguda de rocs. A la part superior una sèrie de rampes de neu i gel, ens duran al principi de la gran travessa a uns 6.000 metres, i que ens durà a la darrera secció de la muntanya i al primer cim, La Veintimilla de 6.200m. D'aquí un petit descens per tornar a remontar fins el cim principal, el cim Whymper de 6.310m el punt més distant del centre de la terra! Unes 12 hores i 1.520D+. El descens el farem pel mateix itinerari. </span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">2 agost: Dia de marge per si el primer fa mal temps. En cas de que es faci cim en el primer intent, serà un dia per fer el trajecte cap a Quito tranquil·lament.</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">3 agost: Vol de tornada. Quito- Madrid, Madrid- Barcelona. Girona. </span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdT8aFhYdNSlFb-YCxmDlFUCH4XWXk2zBonnskRJSa9O5gMKmVx19f8YrXxN2Le2tbAvHnHG4STxMSfk3eT0YCiL2rcO0UzaSdXOsy5W8m4LHnUY0BB2PohK5nUOcQUdiBqFq_x84mle4/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="141" data-original-width="356" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdT8aFhYdNSlFb-YCxmDlFUCH4XWXk2zBonnskRJSa9O5gMKmVx19f8YrXxN2Le2tbAvHnHG4STxMSfk3eT0YCiL2rcO0UzaSdXOsy5W8m4LHnUY0BB2PohK5nUOcQUdiBqFq_x84mle4/s640/images.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Chimborazo.</b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<br />
<div>
<br /></div>
</div>
</div>
</div>
Tapi Carrerashttp://www.blogger.com/profile/14097057767728960775noreply@blogger.com0