BATEGA AL BAC. COM HE POGUT

Em planto a Planoles sense pràcticament haver entrenat des de la Trailwalker. Del 18 d’abril al 26 de maig havia sortit tres vegades pel carril bici amb un total miserable de 24km. Tot pel dolor al peu esquerra. Això sí, havia fet una mica de bici. Sé que a la Batega al Bac hi vaig a acabar la prova i poc més, per finalitzar la quarta cursa del campionat del Ripollès i poder formar part de la classificació final. Hauré d'anar al ralentí perquè sé que a mig camí començaré a patir i més val que sigui quan més tard millor.

La cursa comença pels carrers del poble amb tendència descendent fins al km. Allà em creuo amb la Lluïsa. Després hi ha un corriol d’uns 2 km més que anava barrejant-se amb una riera. Un espectador m’anima i em diu pel nom. Caram, és l’Eric Moya. Avui no corre el molt crack. Quin detall venir a animar-nos i que em reconegui! 

A punt per la primera pujada. Foto: SportFoto.

Continuo amunt seguint unes marques curioses: cranis d’animal mort enganxades als arbres, fins que ens quedem aturats. Al davant un tram rocós on s’ha de fer servir les mans per pujar. És la Roca Aguda, un pas molt tècnic. A continuació una estona cap avall per tornar cap amunt fins a la Coma Ermada. Començo a notar dolor al peu. Després d’un tram de pista on puc estirar les cames torna la tendència ascendent fins que topem amb la Covill. Una pujada recta per l’herba que es fa amb les mans als quadriceps. Empalmem amb el cim de la Costa Pubilla, on hi ha dos nois ajudant-ne un altre que està estirat amb rampes en una cama. Mentre carenem trepitjant gespa, puc veure el Pedraforca a la meva esquerra. Brutal. Ha valgut la pena l’esforç i ser corrent per aquí. 

Creuant la riera en un tram de pedretes. Foto: SportFoto.

Un petit descens i nou ascens ara al Roc dels Llamps. Ens espera una baixada de pànic. Un tram de gespa on l’únic camí a seguir és anar recte avall, amb trams del 46%. Arribo a un descans amb les cames molt carregades. Ja no es recuperaran. Em queden 6 km dels quals 4km són de corriols de baixada que faré al ralentí. Poc a poc. Estic molt carregat de les cames i el dolor al peu ha pujat una mica. Baixo més el ritme, mentre vaig "escoltant" què fa el peu. A mi que m’agrada córrer baixant, m’he d’apartar per deixar passar alguns corredors. Creuem un riu on no hi ha altre remei que passar per l’aigua i per acabar una escala terrorífica de pujada.

Al final, aconsegueixo el que era el meu únic objectiu. Arribar a la meta. Amb un temps discret: 3 hores 25 minuts i 25 segons. No calia res més i el dolor al peu no ha sigut excessiu. M’esperen la Bego, la Núria, l’Arki, en Sergi  i en Xavi. Amb aquesta cursa, que he acabat en un lloc més que discret,  aconsegueixo la 22a posició al campionat de curses de muntanya del Ripollès. Fa gràcia. I amb el club hem quedat sisens per equips.

Arribada a la meta. Foto: Núria Gabernet.

Si he de parlar de l’organització, potser dir que els avituallaments em van resultar un pèl escassos, segurament perquè anava dels últims i els de davant s’ho havien polit tot. Això sí, el recorregut i el paisatge, espectacular. Només per això, val la pena tornar l’any vinent. I la bossa del corredor, millor que altres proves.

Amb la gent del club.