Pràcticament des de la sorra de la platja de Palamós fins al cor del Barri Vell de Girona. Pel bell mig de les Gavarres. Qui pot dir que no? Després de tres anys en què no hi he pogut ésser per un o altre motiu, aquest any ha estat que sí. M’he apuntat a la Transgavarres de Klassmark. 55km i 2.000 metres de desnivell positiu, passant per algun dels cims i racons del massís que desconec per complert. És la cursa que després d'aconseguir acabar la OCC (53km i 3.300+) sempre havia volgut córrer (La Trailwalker de 103km va ser una extra exagerat). És la cursa que més enveja em feia veure des de la meta. Veure els corredors que mentre anaven arribant se'ls hi dibuixava un somriure a la boca que trencava la cara flagel·lada per hores d'esforç i duresa. Ara em toca a mi.
Si no fos un repte, no estaria inscrit. Per tant, endavant. Em vaig acabar de decidir a l’Oncotrail. Allà s’havia de gestionar el quilometratge i el cap. I crec que les dues coses van anar prou bé: Ia competitivitat dels companys va ser una bona dosi de moral. Només caldrà repetir-ho, més o menys.
La distància, ara mateix, em va enormement llarga. Fa mesos que no faig 30 km seguits. A sobre, un refredat m’ha deixat KO deu dies seguits. Sempre hi ha una bona excusa per dir per avançat per si la cosa no va bé. Ja la tinc. Sí que darrerament havia fet alguna sortida "llarga" (una mitja marató de muntanya i algunes altres de 15km), però just quan feia la càrrega final, és quan el mal de cap, de panxa, de coll i els mocs, em van envair. Feina tenia a fer la feina a la feina... i cap a casa.
Els tres objectius
Per tant tocarà paciència i anar fent. Només hi ha tres objectius: El primer és disfrutar de l’emoció de la sortida, amb la música tot drap, la pell de gallina i ls nervis d’un principiant. el segon, veure companys ara a davant ara a darrera enmig de la natura i la verdor que ens acompanyarà al llarg del trajecte. El tercer és tocar la glòria a casa. Fer els darrers metres a la meva ciutat, trepitjant la catifa blava, altre cop amb música èpica sortint dels altaveus. Aturar el cronometre i poder dir: sí!
Amb aquestes tres idees al cap, guanyaré!
Salut, república i Transgavarres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada