El material, amb en brownie fent el xafarder. |
Amb en Marc. |
Des d'aquell moment vaig baixant amb el temor de no veure la següent cinta, tot i que le vaig veient. Però no tots. He de cridat un noi que no havia escollit el camí correcte. L'he de cridar dos cops. Maleïts cascos. Han d'escoltar música? Hi ha un tram ple de saltirons per a BTT. És un circuit per a ells. O això posar en algun cartell. I ple de bonys de terra, molt molestos. En fem uns 15 en només 200 metres. Els últims 4 km els faig sol. Anirà just això de les 3 hores. no tot és baixada. Jusr quan vas a ritme de creuer, pujada torracollons. No serà possible. Baixo el ritme. els dos últims km són d'asfalt. El rellotge ja marca 26... però la meta ni es veu. Al final, em surten 27,4 km (un més de l'anunciat) i uns 910D+, un pèl més del que deien. Paro el crono en 3 hores 5 minuts i deu segons. Tampoc està malament.
A la meta, detecto que molta gent ha tingut problemes al km18. Hi ha gent però que s'ha perdut tres i quatre cops! I diria que la segons nois classificada no ha guanyat perquè s'ha perdut molt i molt. L'speaker admet que hi ha gent perduda, sobretot de la cursa curta. Més tard, ha facebook, han demanat disculpes.
Arribant a la meta. Foto: Quim Carreras. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada