Aquest dissabte farà vuit
mesos que em vaig fracturar i aplastar una vèrtebra. Encara tinc dolors
permanents. I el 2 de juny farà 14 mesos d’unes molèsties al peu que primer
semblava fascitis plantar, després tendinitis al tibial posterior i una
ressonància diu que és una mena de desgast ossi possiblement degeneratiu. Un
dolor permanent caminant, corrent, assegut, dret i estirat.... Tot això m'ha desmotivat i em desmotiva a escriure...
M'HAN ROBAT
 |
| Amb en Pere, l'infalible. |
 |
| Amb en Txema i en Juli. |
Em sento mig robat. Com si
algú m’hagués mig près expressament la il·lusió. Però no m’he rendit i des de
fa setmanes corro trams curts. Molts cops tallafocs. Tres pujadetes amb
desnivell i a casa rebentat sense patir més del compte pel peu i l’esquena. Hi
ha hagut alguna sortida nocturna amb en Pere i una
matinal amb en Txema i en Juli.
Estic provant de crear una ruta recta per tallafocs al costat del Bicentury.
Seguint les línies elèctriques només hi ha nets els trams de pujada perquè en els trams de
baixada està ple de vegetació. Tocarà netejar d’alguna manera.
BATEGA AL BAC
Aprofitant que mig corro
(aguantant el dolor i procurant que no incrementi al peu i l’esquena) em vaig
apuntar a una cursa. La Batega al Bac, a Campelles. Encara no sé perquè. Potser
perquè era la darrera prova del Campionat de Curses de Muntanya del Ripollès i
hi anàvem dinou corredors del Club. I Potser per ganes de sortir a la foto del
podi per equips, ja que el Club anava en segona posició.
 |
| A punt d'acabar. Foto: Jordi C. Girbau. |
Em vaig plantejar si fer el Km
Vertical o la curta. La primera em va semblar massa destructiva i al final vaig
apuntar-me a la curta (11,5 km i 520D+, tot i que el GPS em marcaria 720D+). Ni
boig de provar la llarga de 25km i no sé quant desnivell. La cursa... per un 
paratge preciós per la serra de Montgrony amb el refugi de la Covil a mig camí.
Els dos primers km vaig anar bé. Tres de pujada amb intensitat de molèstia a l’esquena.
Una mica de pla amb molèstia al peu i una baixada on vaig acabar apretant, amb
una barreja de tot, perquè... no sé... m’agrada baixar. El drama van ser els
tres km en pla i sobre ciment. Des de la lesió a l’esquena no havia passat de 9
km en cap entrenament i se’m va fer etern, però vaig acabar. I feliç. Després
el dinar del Campionat i la foto de la recollida del trofeu per aconseguir la segona posició del Club.jo no tinc cap mèrit. El mèrit és dels companys del Club en les set o no sé quantes proves que s'han fet.
THE MAGIC LINE
Els propers dies seguiré anant
al tallafocs del Bicentury a fer camí i.... crear la que vull denominar “The
Magic Line”. La idea seria aconseguir fer una línia recta d'uns set quilòmetres o així. Si algú vol ajudar-me serà benvingut.
 |
| La línia acabarà essent recta... |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada