TINC TEMPS

De moment, anar fent. Combinant sortides pels Pirineus amb sortides en pla, ja sigui a les pistes del GEiEG o al carril bici. I algun cop, trepitjant les Gavarres. Sempre poca distància. Quan hi ha muntanya, buscant fer molt desnivell. Quan és en pla, fent sèries i canvis de ritme. Si no puc arribar cansat a casa per la distància, que sigui per la intensitat. Pràcticament mai són més de 10 km.

Arribant al Bastiments. Foto: Jordi Ll.

Entre les sortides als Pirineus, n’hi ha hagut una amb en Jordi anant per la pista del Xalet de Vallter fins al Coll de la Marrana i després primer al Bastiments  i després de baixant, al Gra de Fajol (1000+). 

Arribada a la creu del Taga.

Com puja en Jordi.... També he anat al Taga dos cops des del Coll de Jou (700+). Volia fer-lo tres cop, més però les llagues als peus em demanaven precaució per no empitjorar-les.  Aquest any ja porto dos Bastiments i tres Gra de Fajol Grans. I seran més, segur.

A l’horitzó, no hi tinc res, només anar mantenint el que bonament estic aconseguint (torno a baixar de 5 min en pla ja durant alguns km i les pujaves fer-les un pèl més ràpid cada cop que hi torno uns dies després d’haver-hi passat). Només hi ha una intenció, córrer la Oncotrail amb l’equip de CàrniquesJuià- Club Trail Running Girona (De moment però, encara no ens hem apuntat...). L’any passat em vaig trencar i aplastar la vèrtebra una setmana abans i no va poder ser. A veure si aquest any tinc sort. Seria a l’Octubre. Són 100km per equips, per relleus i per muntanya. Seríem vuit corredors i sempre n’han de córrer quatre.

Tinc temps, espero.