ARDENYA AMB TOT A LLOC

La mitja marató de l'Ardenya va anar bé. Crec que més bé del que esperava. Vaig començat disparat i vaig acabar fos, com estava previst per un recorregut brutal dels amics de Matxacuca. He esperat uns dies a escriure perquè esperava alguna foto digna. Segurament massa i això m'ha deixat una crònica un pèl seca i freda... Aquí va...

Poc abans de l'inici vaig poder saludar a tots els del club: en Toni, en Josep, en Sergio, en Sergi, en Mario, en Xevi, en Quim, la Marisol... per allà també hi havia en Nelson (acabarà onzè!), la Susanna, l'Oriol, en Narcís, en Marc, en Joan Enric i en Gasau. I Juli, en Txema i en Bassas! Quatre periodistes de diferents mitjans junts... per anar a córrer! També vaig saludar algun dels cracks. En Zoel (acabaria cinquè), en Cani (segon), en Muixach (catorzè) i l'Edu (primer).

Amb companys del club.

Al calaix de sortida estava pràcticament a davant de tot, amb altres del club. Impacte "naranjito". També ho vam fer a l'Oncotrail. Surts sense entrebancs i sense perdre un segon. Adrenalina al màxim, ganes de sentir el tret. Feia molt que no podia notar aquesta sensació. El tret de sortida i a tot drap pel centre de Santa Cristina. Algú crida: "Va Tapi!". Veig els primers molt a prop. El rellotge m'avisa brivrant que ja duc un quilòmetre. Miro.... ai mare, en 3 mibuts i 51 segons. Aflueixo un pèl mentre comencem a resseguir prats i camps. El rellotge torna a vibrar. Segon quilòmetre a 4 minuts i 5 segons. Buf. He d'aixecar l peu de l'accelerador. Decideixo no mirar més el crono. Si vaig bé, perquè m'ha d'espantar el ritme? És important anar prou endavant per evitar possibles taps en llocs estrets.

Comencem tota una zona de sota bosc i les primeres pujades de consideració, amb el terra irregular, algun forat i alguna arrel. Cal estar atent. Em va passant gent que havia sortit darrera meu.Al km 5 no puc evitar mirar el rellotge. La mitja segueix a l'entorn dels 5 minuts el quilòmetre. 

 Anem direcció als Carcaixells, una zona pedregosa que despunta de la massa boscosa.em sembla que passem per algun lloc que desconec i que no havia fet mai. En acabar la cursa sabré que hem passat per la Capelleta, una novetat per fer la prova més dura i allargar l'arribada al punt dels Carcaixellls on altres anys hi havia hagut cues d'espera per pujar.Tot aquest tram se'm fa llarg. Quant més percentatge cap amunt més gent m'avança. Empalmem els Carcaixells amb el Montclar. Tot aques tram es fa lent perquè anem en fila india, sense opció d'avançar i perquè el terreny és prou perillós. Si no es vigila pots caure i fer-te mal. La meva obessió, no caure, que la vèrtebra no deu estar al cent per cent. Un descens ràpid i un tram seguint una riera per una zona molt humida. És un punt on vas creuant la riera i on per força has d posar els peus a l'aigua. Amb en Juli ens anem avançant. Ell tira a les pujades i jo l'aguanta a darrera com puc. A les baixades, qui va a davant sóc jo. Com m'agrada baixar! quan més salvatge millor. Llàstima de la por per l'esquena.

Pugem en direcció a Sant Baldiri. Serà el km 15, hi ha un avituallament i marca un clar punt i apart al recorregut. Comença una baixada de quasi tres km. Mentre pujo darrera d'en Juli em giro, darrera hi ha en Sergio, que sigilosament s'ha anat apropant. No estava mig lesionat? Més pressió. Arribo a l'avituallament i m'hi estic el mateix temps que en Juli. Que no se m'escapi. Gas avall. El primer tram darrera seu. Després em poso davant, és el moment de no mirar res. Avall que fa baixada. Si em posés a pensar coses ni boig aniria jugant-me-la a cada passa. Ara toca no mirar enrera i pensar que en Juli i en Sergio no em seguiran. Quasi a baix hi ha l'Enric i la Sílvia que fan d'animadors. Quins cracks! De lluny em sembla veure en Toni. Carai. No m'ho esperava. M'havia avançat camí dels Carcaixells, allà pel km7. Llàstima que se m'acaba la baixada. L'atrapo i fem uns metres junts. Ja som al pla. 

Altre cop toca resseguir camps de conreu i endinsar-se en la boscuria esquivant arbres. Vaig una estona davant d'en Toni. Però això no s'acaba mai. No tinc gasolina. Fa massa que no faig 21km seguits. No sé si en tot l'any ho he fet. Diria que només un etrenament per l'Oncotrail (28km). Les cames em pesen i el cervell també. I ja no puc baixar el temps de l'any 2013, quant vaig fer 2 hores 22 minuts i 59 segons (encara no sé que hem passat per un tros difrerent, més dur). En Toni m'avança i s'esvaeix. Vaig girant-me no sigui que aparegui en Juli o en Sergio i vaig regulant al llarg del darrer km i mig ja amb el peu fora de l'accelerador. L'única motivació ara és arribar bé i fer-ho en menys de dues hores i mitja. Creo la meta en 2 hores, 29 minuts i 52 segons. Hi ha companys del club esperant-me. I la judit també volta per allà. Que bé, he acabat sencer i no em fa mal res, ni el peu, ni sobretot l'esquena. I el ritme m'ha agradat. Llàstima que a les pujades faig figa. Tocarà millorar aquest punt. 

Recovery.

 Al final, he acabat el 113è dels 321 que van acabar la cursa. A recuperar-se i pensar en altres objectius.