HOSTRAILRIC

Amb alguns companys.

 Ja fa una setmana de la Hostrailric. 26km i uns 1.200D+ que van valer la pena. No vaig trobar el ritme des de mitja cursa o... em vaig fondre. Per tant, a sumar km i ja està. Com un entreno massiu, pensant en una de les curses d'aquesta temporada, la Marató del Cap de Creus (44km i 2.200D+). El recorregut molt xulo, tot i que no devia ser dels que em van bé a Mi. El perfil dibuixava una serra on cada dent era una pujada amb la seva corresponent baixada. I les baixades eren curtes. 

El perfil: una serra.

 Potser hi havia poc corriol, però a mi ja em va bé. Pujant pots deixar pas o avançar i baixant no t'envies el peu a l'hospital. Vaig anar fent, trobant-me amb diferents companys que ara m'avançaven ara els avançava. En Charles, l'Esther, en Jordi, en Jose, l'Enric.... Vistes al Montseny, boscos, arbres, més bosocs, algun rierol... No conec la zona i, ara mateix no sabria com tornar-hi si no fos resseguint el meu track però la ruta va ser esplèndida. 

A mitja cursa em va venir com una mena de mal de cap. La setmana anterior no havia entrenat per precació. El peu feia la guitza i valia més no complicar-ho encara més. A Hostralric però, cap problema. El mal de cap i poc més. Potser una mica de mal estar com de nervis. No ho sé. Total, una marxa menys i a acabar. Els km es van fer llargs. EL final sobretot, que era menys lluït. Veies el castell d'Hostalric i semblava molt lluny. I ho era. Devien ser 3 ó 4 km de pista i ja verem a sota. Quedaven uns 500 metres de distància però al 24%. Havíem de superar 120 metres de desnivell positiu just al final de la cursa per arribar al cim del castell. Hi havia força gent animant l'últim esforç dels corredors. El tram va ser curt. Ningú a davant ni a darrera, per tant, els vaig fer xino xano i a la meta, entre crits d'ànim de la Núria i l'Ernest. A veure si coincidim més, senglanot!

Foto: Núria Gabernet.

Recorregut, preu, avituallaments, organització. Tot pràcticament de deu. També el marcatge. Molta estona vaig córrer sense ningú a davant i sempre vaig veure cintes una darrera l'altra. Sense por a perdre'm. M'hi havia apuntat perquè era part de la lliga de curses de la Selva (la segona després de la de Santa Brígida d'Amer), pel preu i pel màrqueting que s'havia fet de la cursa. La venien molt xula. I ho va ser. 

 

A l'arribada, vaig buscar en Josep. Quina cursa més bona que va fer! Últimanent li deia que havia de fer més carrilet per guanyar velocitat i em va passar la mà per la cara! Quatre fotos més amb els companys i cap a casa a pensar en la següent. Tot pensant en la cursa del Cap de Creus. En acabar-la i acabaar-la bé. Millor que fa tres anys. Era la meva primera marató i em van fregir al km 30. Vaig arribar de miracle. Mínim una hora més tard del previst. Mentrestant, la propera serà la Puigdefrou Exhaust (18km i 1.200D+), també de la lliga de la Selva. És el 2 d'abril.... Potser abans, pensant en Cap de Creus, faré la Corriols de Foc (30km i 1.350D+), a Vallfogona del Ripollès. Cursa de pota negra en territori perfecte.