2017: ALTS I BAIXOS

Mai seria just que em queixés per poder córrer, un any més, quasi tants quilòmetres com he volgut. Un sempre n'hauria volgut fer més, però l'únic culpable, en aquest cas hauria estat jo. Per sort, puc córrer, amb precaució, però puc córrer mirant enrera sabent que vinc d'un ensurt que em marcarà sempre però que ja queda lluny. 

Enguany he pogut córrer els dotze mesos i triar les curses que he volgut. Probablement massa, però, ja està fet. N'hi havia tres de "grans", mediàtiques, que estaven marcades al calendari i només ha sortit bé, per sorpresa la darrera, la Transgavarres. En canvi, ni la Marató del Trail Cap de Creus ni l'Olla de Núria han acabat de funcionar com volia. La de Alt Empordà va suposar la primera rendició en una cursa i la de la Vall de Núria em va costar agonies, suor i arribar a meta quasi de genolls. Menció a part per l'Oncotrall, per relleus i equips. Una cursa en majúscules que em va revifar l'ànim esportiu perdut gràcies als companys d'equip.

De cares a l'any vinent ja tinc clar quines seran de nou les curses "marcades". No hi ha massa diferències però sí que n'hi ha alguna. Possiblement no faré tantes curses. O almenys intentaré prendre-me-mes diferent, excepte les "importants".  Ho explicaré d'aquí a uns dies. Deixo aquí sota un breu resum de les curses, dels km i desnivell que he anat acumulant en els entrenaments i carreres. Cada cursa té un petit resum de com la veig ara i un link del que vaig sentir quan vaig fer la carrera.


TRAIL SANTA BRÍGIDA (AMER, 18,5km i 700D+): Descobrint una zona que tinc a prop però que no solc visitar. Paisatges bastant bonics i connexió ràpida d'ermites. La cursa era la primera de la Lliga Selvàtika (quatre curses de muntanya a la comarca de la Selva) i vaig tenir prou bones sensacions tot i que no hi havia massa baixades per remuntar llocs. La crònica, clicant aquí. 

A l'ermita de Santa Brígida. foto: Albert Roura. 

HOSTRAILRIC (HOSTALRIC, 26KM i 1200D+): Sortida i arribada en un entorn màgic. La distància em va agradar molt i el recorregut encara més, tot i que la meva forma era bastant baixa. Per repetir. Era la segona cursa de la Lliga Selvàtika. La crònica, clicant aquí. 

Primers km. 

PUIGDEFROU EXHAUST (LA CELLERA, 17KM I 1200D+). Em ve al cap un reguitzell de petites pujades matadore i una baixada kamikaze. Dies abans vam fer un entrenament conjunt per conèixer el recorregut, gràcies a l'organització. Una cursa molt maca que no acaba de tenr el renom que mereix. Era la tercera cursa de la Lliga Selvàtika. La crònica, clicant aquí.  

Cap al cim del PuigdeFrou. Foto: Albert Roura. 

TRAIL CAP DE CREUS (ROSES, 45KM i 2200D+): Era el segon cop que hi participava, amb l'objectiu de baixar el temps d'anys enrera. La sortida explosiva i la calor em van destrossar, com a molts companys. Vaig decidir plegar al km 22 i poc després vaig trobar en Charles. Vam arriar junts fins al km 30, on vam plegar. El Paradís m'en deu una. No penso tornar a plegar i milloraré el temps. La crònica, clicant aquí. 

Poc abans de plegar. Foto: Josep Maria Montaner.

MARXA DE FORNELLS DE LA SELVA (15KM): Cursa popular, pràcticament plana, excepte el final que era molt culo i molt trencacames amb corriols enmig del bosc sortejant arbres. A la meitat hi ha uns dos quilòmetres que "colarien" com a carril bici. Vaig començar massa ràpid i em vaig enfonsar. Bona proposta per un cap de setmana "mort". La crònica, clicant aquí. 

Abans de sortir. 

PA AMB TOMÀQUET (SANTA COLOMA DE FARNERS, 21KM i 1.200D+): Recorregut espectacular per paratges coneguts en algunes caminades. Una cursa que treu suc a totes les mutanyes de la zona. La calor em va deixar fregit i un mal regust de boca. Era la quarta i última cursa de la Lliga Selvàtika (on per sorpresa, vaig acabar tretzè). La crònica, clicant aquí.

A punt d'arribar.

OLLA DE NÚRIA (QUERALBS, 21KM i 1940D+): Final agònic. La pujada inicial al Puigmal em va matar i no em va deixar ser persona fins que van acabar totes les pujades. Vaig patir com els descosits, asseure'm en una roa per veure passar corredors i vaig acabar-la per orgull. A la baixada final vaig renéixer. Toi i acabar-la, l'espina va quedar clavada. La crònica, clicant aquí.  

Passant pel coll de Nou Creus. foto: Josep Carreras

ONCOTRAIL (PALAFRUGELL 100KM i 3750D+ per RELLEUS): Una passada. Ha estat el segon any que hi participo i l'experiència és cent per cent recomanable. Solidària i amb uns paisatges preciosos. I els dos anys, amb uns companys d'equip immillorables.  A mi em van tocar fer uns 44km i uns 1.300D+. La crònica, clicant aquí. 

A punt d'acabar el primer tram, amb l'Enric.

TRANSGAVARRES (PALAMÓS - GIRONA, 55KM i 2000D): Feia anys que la tenia entre cella i cella. DE Palamós a Girona per les Gavarres! De bojos!! Tal com anava l'any no ho tenia gens clar, però l'Oncotrail m'hi va animar. I necessitava trespunts IRTRA per si vull entrar al sorteig de la OCC.... Només importava arribar. Vaig començar fents uns 7km molt lent, vaig fer uns 40km a velocitat de creuer i vaig acabar els últims 8km, quasi tots de baixada, amb un somriure a la boca. Sempre tindré el temps marcat per baixar-lo. La crònica, clicant aquí.  

A la meta de la Transgavarres, amb la Laia. foto: Ferran Soler.

Val a dir la pena recordar dues aventures, novament amb resultats ben diferents, la Porta al Cel i l'intent d'ascensió al Chimborazo. 

LA PORTA DEL CEL: És una volta d'uns 60km i uns 6000D+ per tot l'entorn de la pica d'Estats, connectant refugis. Pirineus en estat pur. Vam fer-ho en dues etapes. La primera van ser molt bèstia, pujant a la Pica, el cim més alt de Catalunya i agonitzant fins arribar al refugi de Certascan, on dormiem al refugi. El segon dia, vaig esquivar el cim de Certascan i tot va anar molt millor, amb una pujada molt d'animal de Tavascan fins al cotxe, a Vallferrera. La crònica, clicant aquí.

Porta del cel completada. 

CHIMBORAZO: A l'agost vaig intentar pujar un volcà espectacular de l'Equador, el Chimborazo (6.310m). Però no vaig poder. Em vaig quedar un xic per sota dels 6.000 metres d'alçada. Què va passar? Una barreja de coses. De moltes.  El meu germà i en David, que també ho provaven, van aconseguir fer cim. Almenys vaig aconseguir pujar al Pasochoa (4.200m), Rucu Pichincha (4.698m) i Iliniza Norte (5.126m). La crònica, clicant aquí. 

Cap al Rucu Pichincha. Foto: Xavi Llongueras.

I finalment, el resum per mesos de l'any, on es veu que carregava les cames poc abans d'alguns dels reptes i com baixava després (també per algun refredat i algun viatge): 

GENER: 9 sortides. 113,9 km i 4.075D+

FEBRER: 10 sortides. 137,1 km i 4.625D+

MARÇ: 13 sortides. 176,9 km i 9.550D+

ABRIL: 12 sortides. 192,9 km i 6.910D+

MAIG: 12 sortides. 139 km i 5.400D+

JUNY: 11 sortides. 115 km i 6.400D+ 

JULIOL: 5 sortides. 92,3 km i 8.100D+

AGOST: 6 sortides. 94,5 km i 4.900D+

SETEMBRE: 14 sortides. 179 km i 5.160D+

OCTUBRE: 11 sortides. 156 km i 3.330D+

NOVEMBRE: 8 sortides. 121,3 km i 2.950D+

DESEMBRE: 7 sortides. 69,3 km i 2.000D+
------
TOTAL: 121 sortides. 1586 km. 63.470D+


Apa! Fins l'any vinent!! Més Km i més D+!!