Un cop passada l’ascensió a l’Elbrus, no hi ha massa
res a explicar. Sobretot positiu. He provat de córrer però el peu segueix
molestant i durant més d’un mes he
decidit no pensar en plantejar-me res que pugui perjudicar-me més, si no és per un causa molt gran. He descartat
participar a la TransGavarres (50km), com també va succeir l’any passat.
Màxim corro un o dos dies a la setmana i són entre
3,5 i 10km. Molt poca cosa i algun dia pel carril bici. No puc fer més i potser
estic fent massa. Intento no perdre la poca forma física que em deu quedar.
Algun dia també vaig en bici. M’agrada molt més per carretera que per camins
estranys.
No tenia previst cap cursa fins, com a mínim al
desembre. Si hi havia alguna escletxa de recuperació, tenia en ment alguna
prova de l’Ardenya. Ja es veuria la distància. El plantejament era primer fer
pocs km i guanyar velocitat i
posteriorment ja anar augmentant distància.
Però hi ha hagut algun canvi els darrers dies. Ha
sortit la possibilitat de participar a l’Oncotrail, en benefici a la Fundació Oncolliga.
Perquè els malalts puguin tenir llits més còmodes i els familiars una sala d'espera digna. És una cursa de 100km per relleus en grups de 4 gràcies on correrem gràcies al suport de Càrniques Juià. Sense pensar-ho vaig dir que sí. Això sí que val un esforç.
Serem en Francesc, la Núria, en Pere C, en Pere Q, l’Albert, en Xevi, en Sergi
i jo. Tocarien uns 50km cadascú però la meva forma i les molèsties i la d’alguns
altres fan que s’hagin de generar un desequilibris. Hem fet una taula on alguns
fan 30km i altres 70km. Jo inicialment en faig 40 en 4 relleus. Veurem. Queden
15 dies i no sé si tant sols seré capaç de fer-ne dos. Aquest dissabte tenim un entrenament.
La cursa és el 3 d’octubre. Objectiu: solidaritat i passar-ho bé. Seguiré
informant!!!
 |
| Un esboç dels relleus. Au a desxifrar ;) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada