FRACTURA DE VÈRTEBRA

Quan tot semblava que podria participar a l’Oncotrail (una cursa per recaptar diners per la Fundació Oncolliga i als hospitals per millorar l'atenció als afectats de càncer i als seus familiars), no va poder ser. 

Havia anat a entrenar amb alguns companys d’equip, en Tobias, la Núria i en Pere per Palafrugell, Palamós i Vall-llobrega. Vam fer 18km. Després de bastant de temps sense passar dels 10km , els darrers km se’m van fer llargs però esperava aguantar els 36km planificats. Les curses ja són això, per patir una mica. 

Amb en Pere C, la núria i en Tobias. Foto: Olga F.

Però no va poder ser, tot intentant endur-me un sofà de casa, em va fer un mal a l’esquena horrorós i vaig caure a terra com si hagués rebut una ganivetada (no me n’han clavat mai cap). Vaig quedar estimbat per terra i amb prou feines vaig aconseguir arribar primer al telefòn i després al llit. Movent-me com un cuc que està fent la mili. Vaig acabar a la Clínica Girona mogut primer amb una cadira de rodes, després una camilla i finalment amb una ambulància amb l'ajuda de dos nois molt trempats. Eren l'alternativa als simpàtics del 112, que m'havien posat mil i una pegues a enviar una ambulància quan jo ni tant sols podia aixecarme del llit ni quedar-me assegut. Moltes gràcies, macos.  Ja sé que no em moria. Ja sé que són pocs. Ja sé que hi ha retallades. També sé que hi ha qui li surt sang de tant gratar-se els collons, es crema la llengua de fer tants cafès i fa manifestacions si té festa dijous i no li deixen fer pont el divendres.

Feia dies que tenia molèsties. A la feina ja havia notat coses cada cop que m’aixecava de la cadira i havia hagut d’anul·lar una sortida en bici amb en Miquel perquè notava que anava a més. Potser tot havia començat anant al gimnàs (ja que no podia córrer per la tendinitis al tibial posterior) i fent un sobreesfoç aixecant peses amb les cames.

Camí de la Clínica.

Tot va anar molt ràpid. Hores d’ara ja m’han fet la ressonància magnètica i el resultat diu alguna cosa així com “edema amb signes de fractura vertebral” i “línia de fractura vertebral”. És la última vèrtebra de totes, una de lumbar (L5). La que suporta més el pes del cos (això he llegit). Fa una setmana que em medico però no surto de casa. Demà el metge em dirà què he de fer amb tot plegat. De moment, repòs, repòs i repòs.

Estirat al llit i al sofà vaig anar seguint el que havia de ser el “meu” equip. Un grup creat amb dos dies i una barreja de gent jove, gran, nois i noies. No hi havia cap altre objectiu que no fos disfrutar i tot gràcies al patrocini "in extremis" de Càrniques Juià i a la confiança d'en Tobias. Vam fer un paper increïble. Sempre entre els deu primers. Al final, vaig patir com un boig perquè a l’últim relleu (això anava d’equips d’entre sis i vuit corredors que han de fer 100km amb quatre corredors sempre en marxa) tenien tres equips molt i molt aprop. Des de casa enviava whatsapps preguntant però ningú responia. I la pàgina web de la cursa estava col·lapsada. Fins que em van dir que havien conservat el desè lloc, vaig menjar-me les ungles de tots els dits. I els gats perquè s’havien amagat, que sinó se'n queden sense..... 

L'equip de Càrniques Juià. Desens!

 Enhorabona cracks!! Núria, Tobias, Pere C, Pere Q, Albert, Sergi, Xevi i Enric. El lloc a la classificació era el de menys però ho vau fer brutal i em vau fer vibrar!  I Enhorabona Toti i resta de cracks per guanyar la cursa. M'en sento una mica partícep també. El seu patrocinador, l'Ajuntament de Girona, m'havia ofert a mi representar la ciutat de Girona i ho vaig cedir al club perquè fes un equip guanyador. I enhorabona a tots per participar!!! Sobretot també als de Klassmark (tercers), als Skaldats (setens) a la Bego, a la Tina, a en Carles F, a en Carles S  a en Lluís, en Quim i a tots... i en especial, a l'Àngels. Això teu sí que era una repte.  I xapó per l'organització per pensar en com combinar esport, unió i solidaritat d'una manera tant genial!

Ciutat de Girona. Club Trail Running Girona. L'equip guanyador.