 |
| Al cim del Costabona. |
La primera setmana vaig anar a Vallter pujant al Pica de la Dona (2.702m) i la Serra de Bacivers (2.695m), mitja volta i cap al Costabona (2.465m) passant pel Roc Colom (2.510m). Arribar al Costabona se’m va fer llarg i tornant em vaig quedar sense aigua els últims 5km. Van ser 21,7km i uns 1.200D+. També vaig fer una volta per les hortes a plena canícula i una visita a la Mare de Déu del Mont pel tallafocs. En total van ser uns 10,7km i uns 820D+. Al tallafoc fas quasi 600D+ en 1,7km. I a la baixada de prop de 5km es disfruta com un berro. Això sí, vigilant els turmells.
 |
| Amb Mossèn cinto al Mont. |
A la segona setmana vaig tornar a Vallter. En arribar plovia molt. Deseperat. Vaig sortir sense motxilla ni aigua ni res cap a la portella de Mantet. Només un paravents. Plovia i el vent era gelat. La gràcia era fer aquest tram molt ràpid i tornar cap a casa. Almenys hauria fet quelcom. Fer més era una imprudència. Són 1,4km al 21% que et dona 250D+. Glaçat vaig arribar a dalt amb el millor temps que he fet mai en aquest segment i vaig tornar avall. Al cotxe, va sortir el sol. I després algun núvol. Em vaig equipar i cap al coll de la Marrana, Bastiments (2.881m) i Freser (2.834m). El temps anava canviant. Però direcció al Pic de l’Infern vaig perdre la visera, feia fred, vent i a la cara em picava una mica de calamarsa. Millor no jugarme-la. Vaig decidir baixar i tornar cap al cotxe. Impressionant veure tants i tants isards i… nou marmotes. Ja n’havia vist però mai tant a prop. El vent se’n duia el meu soroll i no s’adonaven del meu pas. Al coll de la marrana tornava a fer “bon temps”. I vaig fer una pujada ràpida al Gra de Fajol (2.714m) i ja si, cap a casa. Al final, la ruta va acabar amb uns 16,4km i uns 1400D+. I amb aigua de sobres.
 |
| Al Gra de Fajol. Feia fred. |
Vaig completar la setmana fent unes voltes per la Devesa i una excursió amb el meu germà al Pic Culfreda. De fet se n’encadena tres, de Culfredes. El Pic de Culfreda, el Culfreda Central i el Culfreda NE. El més alt fa 3.034. Els altres fan 3.032 i 3.028. Es va d’un cim a l’altra per una cresta que, aquest cop, no em va provocar cap pànic. Al revés. La pujada és bastant accessible. Set km sense patir gens, amb una mitjana d’un 13% i els tres últims sí, ja pur Pirineu, un cop superat el Puerto de Madera, eren més durs. hi havia una pujada per unes roques totalment cegades pel constant vent que sembla que trepitgessis ganivets perquè estvaven sueltes. Milers. Allargassades i afilades. Eren 1,2km al 25%, amb un tram d’uns 400 metres que és una bogeria, al 35%. La baixada va ser molt divertida, gravant videos i fent alguns esprints. La ruta va sortir per 20km i uns 1500D+ i tres 3000 més a la butxaca. Aquí van tres fotos. Al final del text n'hi ha alguna més.
 |
| Pel Culfreda. Fotos: Josep Carreras. |
La tercera setmana va ser un xic de “baixada”. La calor mata i la feina remata. O sigui no podia fer massa res que no fossin tecles i tecles. Només van ser dues sortidetes. Una volta per la zona del Ter passant per Salt, Bescanó, Sant Gregori i la Nestlé, amb uns 14,1 km i una altra pujada a la Mare de Dé del Mont altre cop pel tallafocs. Tenia les cames de fusta encara per la pujada al Culfreda però vaig rebaixar un xic el temps de la setmna anterior. Van ser 10km i uns 820D+.
 |
| De nou, amb Mossèn cinto al Mont. |
Finalment, la quarta setmana. Aquesta la deixo per explicar un altre dia. Només dir que primer vaig anar a fer voltes per la Devesa i que ja vaig reservar cames per fer la Porta del Cel. Una ruta per cinc refugis del Pallars Sobirà espectacular. Passa per la Pica d’Estats (3.143m) i fa uns 60km i uns 5.800+. Brutal i molt ben acompanyat. La quantitat d’històries a explicar mereixen un escrit a part. També l’explicació del gran repte de l’any. El Chimborazo (6.310m o 6.268m. No hi ha nassos que es digui una sola alçada????). Marxo el 25 de juliol amb l’intenció de fer cim l’1 d’agost.
Més fotos de l'excursió al Culfreda (3.034m), meves i del meu germà:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada