CAP DE CREUS IS COMING

Finalment arriba una de les curses que em feia més il·lusió d'aquest any, la Marató del Cap de Creus (45km i uns 2.200m+). M'hi vaig apuntar estant de viatge a Portugal. Per sort, estava l'hotel quan van obrir les inscripcions perquè van volar en 40 minuts. Serem uns 400 afortunats en una cursa on  l'empremta de Klassmark és garantia de diversió i d'espectacularitat en la ruta i el paisatge: el Paradís.  

Va ser en aquesta cursa, l'any 2014 quan em vaig estrenar en una marató de muntanya. La sortida va ser prop d'un km més endins del previst perquè feia massa vent. Vaig patir el que no està escrit a partir del km30. Només vaig arribar perquè al costat hi vaig tenir un company fidel, en Carles, que amb la seva presència em va anar estirant fins a meta. La calor i, possiblement, la inexperiència van convertir aquella cursa en una aventura molt més dura del previst. Vaig arribar fregant les vuit hores i amb la família desesperada perquè no arribava mai.
Aquest 7 de maig no hi ha massa més objectius que no siguin arribar sense aquell mateix patiment.... i si pot ser rebaixant aquell temps, ara que tinc ja més experiència. Per això hi seré. Per treure'm aquella l'espineta.

A la cresta camí del castell de Verdera, l'any 2014. Foto: Bookeh.

L'estratègia pot semblar inversemblant: A les pujades - el meu punt dèbil- no forçar; i a les baixades- el meu punt fort- tampoc. D'aquesta manera tindré cames per anar fent sense rebentar a l'última part del recorregut. Sobretot de Cadaqués a Roses, passant per la pujada a sa Cruïlla, però sobretot al Pla de les Gates, on el sol pot apretar de valent. Allà és on va caure sobre mi, tota la dursa d'una marató de muntanya. 

Òbviament però, la pujada més "bèstia" és la primera, fins al castell de Sant Salvador de Verdera. Comencem a Roses, a cota zero sobre el desnivell del mar i al km 11, serem a 682 metres. Això tenint en compte que la pujada comença al km5. I durant la marató, més pujades: Sant Baldiri de Tavellera i el Puig de Bufadors, per exemple.
Si tot funciona com crec, rebaixar les vuit hores de fa tres anys, sortirà sol.  

Amb en Carles, camí del Port de la Selva, l'any 2014.

Els darrers mesos, han estat plens d'entrenaments, molts pensant en el Cap de Creus. Potser no he fet cap sortida llarga. Màxim una de 33km on vaig empalmar el Calvari, els Àngels i Sant Miquel, la Hostrailric de 26km i tres o quatre sortides de mitja marató, passant sempre pels Àngels. També hi ha hagut molt de pla. Moltes hortes i carrils bici per sumar i sumar km. I alguna visita a la zona del Puig d'en roca, els boscos de Taialà i els Ocells Perduts. En dos mesos, uns 370 km i més de 16.000+, tot i que això últim ves a saber, que les aplicacions solen no enganxar-la massa exactament.
I res, quan torni a escriure, tot haurà passat. 

Arribant amb els nebots, el 2014.

(Fixeu-vos que no he parlat de l'esquena 😉).


----
Gener: 9 sortides i 113,9 km (4.075m+)
Febrer: 10 sortides i 137,1 km (4.625m+)
Març: 13 sortides i 176,9 km (9.550m+)
Abril: 12 sortides i 192,9 km (6.910m+)