MARXA DE FORNELLS 2017

Han passat ja alguns dies des de la decepció del Cap de Creus i, inicialment, no em tornava a posar un dorsal fins al 28 de maig, per anar a la cursa del Pa amb Tomàquet de Santa Coloma de Farners (nom estrany per una cursa, però ja he vist de tot i resulta que es perquè es fa una Fira). Abans però, i pràcticament sense pensar-ho em vaig acabar apuntant a la Marxa Popular de Fornells, de 15km, amb poc desnivell però alguns corriolets macos. Segurament em vaig inscriure perquè aquell diumenge m'hauria fet mandra sortir a entrenar per la calor i el cansament acumulat de la feina. Amb un dorsal, tocaria anar-hi i sumar km sí o sí. En Juli i en Toti em van acabar de convèncer.

Allà abans de sortir en trobo en Toni, en Charles i conegut del Club Atletisme Girona i xerrem una estona. Una mica d'escalfament amb en Toti i en Charles i cap a la línia de sortida. Abans però, una foto amb l'Elton, fill d'un professional de l'equip Movistar de ciclisme que està corrent el Giro. El nano és de l'escoleta del club i s'ho pren molt seriosament.  

Amb en Charles, l'Elton i en Toti.

A l'arc de sortida sento com l'speaker, en Carles, em cita om un dels favorits. Boig! Què dius! jajaja!! Amb el desànim que porto a sobre, feina tindré a acabar amb dignitat! Sigui com sigui ja m'ha posat pressió. Sortida, els primers metres a tota castanya. Pràcticament darrers d'en Toti. Som un grap de set. Jo enganxat a darrera. Fem un km i la cosa segueix igual. A partir d'allà però, he d'anar afluixant poc a poc. Cada km em passa un corredor, com en Llorenç. I si en un km no m'en passa cap, al següent són dos. 

Sortida. Pràctiament l'´únic moment en què vaig anar a davant.

La primera part del traçat permet anar molt ràpid, amb pistes amples i un km recte on el sol pica massa fort. La segona part és la divertida entre boscos, serpentejant, amb pujadotes i baixadetes i on m'adono que les cames segueixen sense anar. Què serà de mi a l'Olla de Núria? Em passa en Charles... i altra gent. Només tinc una cosa al cap: fer els 15km. Arribo a meta el 23è. Ben suat i amb el cap a l'Olla, tot i que encara hauré de fer la Pa amb Tomàquet. En David m'explica el grapat de corriols que empalmarem a Santa Coloma. Tots amb noms curiosos que mai seré capaç de recordar. 

El que toca a Santa Coloma. 

I res, ara cap a Santa Coloma (21km i 1.200D+), a fer, com pugui, l'última cursa de la lligueta Selvàtika. He vist que són quatre grups de pujadetes passant per Farners i Artimon, entre altres) i només tres avituallaments (ai la calor). Però bé, a l'Olla tot això ja seria molt. Allà: cap avituallament. Ho has de dur tot a sobre. L'aigua i la força física i mental. Ja explicaré com he sortit viu de la capital de la Selva....