TRAILWALKER

Aquesta setmana era d’impàs, entre la Hivernal de Campdevànol i la Corriols de Foc de Vallfogona que se celebral l‘1 de març. Per tant tinc temps d’explicar alguna altra cosa. Per exemple, que després de mesos intentant-ho finalment he aconseguit inscriure’m a la TrailWalker, una cursa solidària per equips (quatre corredors) en benefici a la ONG Intermón-Oxfam. Són 100 quilòmetres pel carril bici. D’Olot a Sant Feliu de Guíxols. Un autèntic repte no només per les cames i el cap, sinò també pels diners. S’han de sumar 1.700 euros, que són els que es destinen a la ONG. De moment, cada corredor hi posarem 50 euros. entre els quatre participants hi ha en Carles. Els altres dos encara no els conec, en David i en Jordi. Ja arribarà! Ja són 200 euros. També tenim un patrocinador que ens donarà 1.200 euros. Quedaran 300 euros que haurem d’aconseguir amb donacions d’amics o posant-ho de la nostra butxaca. De moment, tenim una donació, de 30 euros, d’en Víctor Ruiz. Genial! Em diu: “he fet una petita donació”. Petita? Brutal! Merci!! A veure si altra gent s’anima. Cadascú que ens ajudi segur que estarà al meu cap en els moments de debilitat durant la cursa. De fet, més que una cursa és un simple repte: arribar. Podeu veure més informació i fer els donatius clicant aquí.

Com deia, tenia uns dies d’entre curses. Precisament he aprofitat per fer una sortida llarga pel carril bici. Vaig sortir amb l’objectiu d’anar a Llagostera i tornar, poc a poc. Eren 43 km. La primera meitat, molt bé, xino xano. El carrilet està farcit de gent. Caminant, corrent, en bicicleta. S’ha d’anar esquivant. Pararé a totes les fonts a beure aigua. Porto una motxila amb aigua i menjar, però si hi ha fonts s’han d’aprofitar. La font de Quart no funciona. Comencem bé. Em trobo la Luisa a Llambilles que m’explica que ha fet 22km per les Gavarres. Una foto junts i a seguir, anar fent. 

A Llambilles.

A Llambilles, com a Cassà i a Llagostera trobaré aigua. El carril es fa llarg, pesat, monòton, però és el que toca. Em tiro fotos corrent. Arribant a Llagostera, just quan he de creuar la carretera, la finestra d’un cotxe s’abaixa. Surt la Carme Martínez, que em tira una foto. Jejeje. I res, poc després mitja volta. Queda tota la tornada. Estic molt bé de cames i de cap. Vaig a un ritme de 6:12/km i crec que el puc rebaixar. 

A Llagostera. Foto: Carme Martínez

 Però de sobte noto un vent infernal en contra. Em tira sorra a les ulleres. Em desquilibra. 

Selfie a llagostera.

Em surten llàgrimes dels ulls. 

He de córrer amb el cap a davant com intentant tallar l’aire. 

No avançava. La sensació era de córrer sobre una cinta. I res, metre a metre, vaig retornant a casa. A l’alçada de Cassà em pita un cotxe blau. Era en Jordi Rabionet!!! Que gran! Tornava d’arrassar a la Marató de les Vies Verdes. Al final, la mitjana serà de 6:19/km pel vent. Però bé, el ritme era el de menys. De fet, encara he anat massa ràpid respecte al previst per la TrailWalker. Hauré de tornar a fer una cosa semblant. Buff que avorrit.

Per cert, des d’aquí, assenyalar que en Joel Jaile, aquell que corria la cursa més dura i freda del món, no només l’ha acabat (9 dies i 22 hores) sinò que ha fet segon. Impressionant. Aquí una foto de l’arribada a meta. Antològic.

En Joel, a l'arribada.