
Com deia, tenia uns
dies d’entre curses. Precisament he aprofitat per fer una sortida llarga pel
carril bici. Vaig sortir amb l’objectiu d’anar a Llagostera i tornar, poc a
poc. Eren 43 km. La primera meitat, molt bé, xino xano. El carrilet està farcit
de gent. Caminant, corrent, en bicicleta. S’ha d’anar esquivant. Pararé a totes
les fonts a beure aigua. Porto una motxila amb aigua i menjar, però si hi ha
fonts s’han d’aprofitar. La font de Quart no funciona. Comencem bé. Em trobo la
Luisa a Llambilles que m’explica que ha fet 22km per les Gavarres. Una foto
junts i a seguir, anar fent.
![]() |
A Llambilles. |
A Llambilles, com a Cassà i a Llagostera trobaré
aigua. El carril es fa llarg, pesat, monòton, però és el que toca. Em tiro
fotos corrent. Arribant a Llagostera, just quan he de creuar la carretera, la
finestra d’un cotxe s’abaixa. Surt la Carme Martínez, que em tira una foto.
Jejeje. I res, poc després mitja volta. Queda tota la tornada. Estic molt bé de
cames i de cap. Vaig a un ritme de 6:12/km i crec que el puc rebaixar.
![]() |
A Llagostera. Foto: Carme Martínez |
Però de
sobte noto un vent infernal en contra. Em tira sorra a les ulleres. Em
desquilibra.
![]() |
Selfie a llagostera. |
Em surten llàgrimes dels ulls.
He de córrer amb el cap a davant
com intentant tallar l’aire.
No avançava. La sensació era de córrer sobre una
cinta. I res, metre a metre, vaig retornant a casa. A l’alçada de Cassà em pita un cotxe blau. Era en Jordi Rabionet!!!
Que gran! Tornava d’arrassar a la Marató de les Vies Verdes. Al final, la
mitjana serà de 6:19/km pel vent. Però bé, el ritme era el de menys. De fet,
encara he anat massa ràpid respecte al previst per la TrailWalker. Hauré de
tornar a fer una cosa semblant. Buff que avorrit.
Per cert, des d’aquí,
assenyalar que en Joel Jaile, aquell que corria la cursa més dura i freda del
món, no només l’ha acabat (9 dies i 22 hores) sinò que ha fet segon.
Impressionant. Aquí una foto de l’arribada a meta. Antològic.
![]() |
En Joel, a l'arribada. |