I així de cop començo a preparar les coses que m’he d’endur a Chamonix i m’envolto de dubtes i de nervis. Queda just una setmana per la OCC. Sembla mentida el que ha costat arribar fins aquí, però ja hi sóc. En breu ja marxo a fer uns dies de turisme per la zona abans de la cursa. El tret de sotida serà el 30 d’agost a les 8:15 del matí des d’Orsières (Suïssa) i he d’arribar a Chamonix (França) quan abans millor (55km i 3.500+ tot i que en algun lloc he vist 57 km). Pel mig, un munt de pobles (Champex, Trient, Vallorcine), muntanyes, pujades, baixades, llacs, camins, corriols, vistes impressionants al Mont Blanc, espectadors, caminadors, veïns de poblacions animant a la gent pel nom que llegeixen al dorsal….
 |
| Als llacs de Carançà. |
En les darreres setmanes he fet vuit visites als Pirineus, tres als àngels, dos a Sant Grau i dos a Rocacorba. Espero que serveixin. No he fet tants km com caldria però sí que he fet molt de pirineus i molt de desnivell. He visitat diversos cops cims com el Puigmal, Pic de la Dona, Roc Colom, Bastiments, Gra de Fajol….
 |
| Al Gra de Fajol. |
La cursa no la plantejo de cap manera. Només per acabar. Fa uns mesos hauria dit que volia baixar de 9 hores o de no sé quin temps però totes les intencions se’n van anar en orris primer per la castanya al cap que em vaig ventar i després pels dolors a l’esquena. També per la fascitis plantar que cada cop va en augment. Però aquest dijous vinent, hi hagi molèsties o no, és el dia.
Fa quatre anys vaig fer 10 hores i 26 minuts. Seria factible rebaixar aquests temps? No ho sé. Ja es veurà. Dependrà del clima. Aquell 2014 feia molta calor. Massa. Ara però, hi ha alguna previsió que ja indica que plourà. Ja em veig avançant amb les ulleres entelades…. Del 2014 recordo que el Col des Montets, inapreciable al gràfic, se'm va fer molt dur, així com la pujada a la Flegere i el dolor als genolls dels 8km finals de la baixada. I el km final, el més ràpid de tots els que vaig fer a la cursa, amb l'adrenalina a mil, d'alegria.
De moment però, toca anar mirant el material a endur-me. L’obligatori el trobo excessiu. Que diuen que és per la meva seguetat? Sí. Però en una cursa així… cal que ens facin dur un frontal i piles de recanvi per si les del frontal s’acaben? Això només és un exemple.
També he de tenir preparat un kit de canícula i un kit de mal temps per si el dia abans ens diuen que és el que caldrà dur. També et fan dur una manta de tèrmica amb una dimensions exactes i cinte per embenatge també de determinat gruix i allargada. En fi. Val més no dir massa res perquè tampoc val la pena.
Del club som uns quants que hi correm. Taronja i Girona a dojo, capitanejats per en Toti Bes. No dic més noms per no deixar-me’n cap. A més, hi haurà altres amics escampats per les muntanyes que possiblement faran companyia durant alguns km. I, com no, els meus pares als avituallaments.
Tot el que ja no he fet, ja no ho faré, i per tant no val la pena queixar-se ni lamentar res. Només queda esperar la meva sortida i que m’espereu a l’arribada. Tot el que hi ha al mig depèn només de mi. Apa, ja explicaré.
(Aquí unes fotos de l’any 2014. Va ser brutal. Per això repeteixo.)
