Vaig decidir anar a repetir la Hostrailric i a descobrir la Montserrat Skyrace. Després ja tocava preparar clarament la OCC, retenit en tres curses: Pa amb Tomàquet, l'Olla de Núria, la Marxa de Fornells. I la OCC va anar prou bé. I tot i l'increment en 3km i en 200D+ respecte del primer any que l'havia corregut, vaig rebaixar el meu cronòmetre en prop de 45 minuts. Un cop feta la cursa, sempre hi ha alguna cosa que penses que podries haver encarat diferent però el resultats qui sap quin hauria estat.
A continuació volia córrer la Transgavarres, de Palamós a Girona, aprofintat el fons aconseguit de tots els mesos enrera, per rebaixar el temps del 2017. Però, la fascitis plantar que m'havia deixat córrer a Chamonix, ja es mostrava intractable i a meitat del mes de setembre vaig reduir notablement els entrenaments. I encara estem així. Val a dir que, pel mig, vaig pujar el Mulhacén a Sierra Nevada, el pic més alt de la península (3.479m). Aquí hi ha un petit resum de tot plegat, no massa llarg.
 |
| Hostrailric. Foto: Núria Gabernet. |
Cursa llargueta (27km i uns 1.400D+) que servia per recuperar sensacions després que poc abans hagués caigut de caps. No vaig tenir el millor ritme possible però almenys aquell dia vaig decidir anar a fer km. M'hi havia apuntat després que l'any abans m'ho hagués passat pipa pel recorregut, tot i que respcte del 2017 tenia canvis, mantenia el final amb uns 3/4 plans i una rampa descomunal final per arribar a la meta del castell. Repetiria aquest 2019 si no fos que estic parat. La crònica, clicant aquí.
 |
| Montserrat Skyrace. Foto: David Rueda. |
Una cursa organitzada per Klassmark ha de ser "pata negra". I efectivament. Paisatge mitològic per Montserrat i recorregut molt ben ideat amb la gran dificultat de passar per la canal de sant Jeroni, que fa alentir la ruta (25km i 1500D+). Em va agradat tant, que mesos després hi vaig voler anar més tranquil amb l'Alba per passar-hi un cap de setmana per reviure la cursa i compartir els paisatges. La crònica, clicant aquí.
 |
| Cap de Creus. Foto: Mike Steegmans. |
L'any 2014 l'havia acabat a dures penes i fos per culpa del sol i l'any 2017 vaig plegar de cansament i calor en un Paradís que sempre se'm fa extremadament dur (45km i 2.200D+). Aquest any tocava acabar-la amb més dignitat i millor temps que el 2014. Amb un traçat made in Klassmark, així va ser, tot i que a partir de mitja cursa vaig punxar i el ritme de creuar que portava va quedar esmicolat i duramnt molts quilòmetres vaig avançar amb més pena que glòria. Potser s'hi hauria de tornar perquè encara hi ha una espina clavada, però ja es veurà. La crònica, clicant aquí.
 |
| Pa amb Tomàquet. Foto: Jordi Carruana. |
Repetira de l'any anterior perquè el recorregut m'havia encantat. Hi havia molts canvis a'itinrari d'aquest 2018 tot i que es mantenia la distància (21km i 1300+) i novament em va sorprendre positivament amb una pujada inicial pedrogosa amb cordes i un final enmig de la pluja jut quan em començava a notar bé les cames. La crònica, clicant aquí.
 |
| Marxa de Fornells. Foto: David Subirana. |
Després d'uns dies de sumar molt desnivell mb sortides curtes però amb molta pendent, vaig inscriure'm a la Marxa de Fornells 10km). Bàsicament per aprofitar el cap de setmana i no quedar-me fent el ronso. Tot i que anava rostit, no va estar malament i el circuit "torracollons" entre els arbres va ser molt entretingut. La crònica, clicant aquí.
 |
| Mulhacén. |
Pujar al cim més alt de la península va ser molt més senzill del que podia semblar a priori. Vaig anar-hi amb el meu pare i el meu germà. Ni tant sols hi havia neu, tot i que anava carregat com una mula de grampons i material per la fred. Això sí, em vaig trobar diversos grups de cabres que em van alegrar la jornada per Sierra Nevada. Com que teniem temps de sobres, vaig aprofitar per sumar desnivell extra amb pujades a llocs improvisats. La crònica, clicant aquí.
 |
| Olla de Núria. Foto: Guillem Ayats. |
Hi anava amb l'objectiu de treure'm l'espina de l'any anterior, quan vaig acabar totalment marejat per una sortida massa acclerada. Aquesta any anava regulant molt bé i mantenia pràcticament el ritme de l'any 2017 en el priemr tram pero amb la sensació d'anar guardant forces. Però el recorregut, en gran pat per sobre dels 2700m estava ple de neu. La boira va anar tapant les muntanyes i el fort vent va obligar l'organització a aturar la cursa al km 8,5. Algun any hi hauria de tornar. La crònica, clicant aquí.
 |
| Felicitat a Chamonix. foto: Albert Roura. |
Era la cursa del 'any. La que em feia més il·lusió. Hi arribava una mica masegat per diverses qüestions. però a l'hora de la cursa tot va sortir molt bé. Un ritme espectacular per mi, arribant a anar el número 200 de la classificació dels més de 1350 apuntats. A partir del km38 vaig haver d'afluoxar i mantenir tot el que tenia guanyar de l'anterior any que hi havia participat. Al final va acabar essent duret, però vaig tocar la glòria. La crònica, clicant aquí.
I finalment, el resum per mesos de l'any, on es veuquealguns mesos he tingut algunes caigudes o lesions:
GENER: 13 sortides. 159 km i 4.430D+
FEBRER: 8 sortides. 86 km i 2.275D+
MARÇ: 11 sortides. 135 km i 6.100D+
ABRIL: 11 sortides. 157 km i 5.400D+
MAIG: 15 sortides. 180 km i 6.600D+
JUNY: 7 sortides. 68 km i 3.425D+
JULIOL: 12 sortides. 181 km i 8.500D+
AGOST: 9 sortides. 189 km i 10.200D+
SETEMBRE: 6 sortides. 51 km i 500D+
OCTUBRE: 2 sortides. 18,5 km i 1.000D+
NOVEMBRE: 3 sortides. 18,5 km i 440D+
DESEMBRE: 2 sortides. 11 km i 150D+
------
TOTAL: 99 sortides. 1.254 km. 49.020D+
Apa! A veure què em depara el 2019!! Més Km i més D+!!
