CAP A L'ELBRUS

En unes hores agafo les maletes i marxo cap a Rússia. Amb el meu pare i el meu germà i set persones més. Guiats per en Xavi Llongueras. És el repte de l’any: Pujar l’Elbrus (5.642m), la muntanya més alta d’Europa a la serralada caucàsica de la regió de Kabardia-Balkaria. Uns noms ben estranys. A les maletes hi ha piolet, grampons, polaines, botes, paravents, anorac de plomes, arnés, casc, ulleres antitempesta, manoples i un infinit de coses que sembla que marxi per un any i mig de casa.   

En els darrers temps no he pogut entrenar corrent (per una lesió al tendó tibial posterior pel peu esquerra) però ho he intentat caminant ràpid pels Pirineus. L’objectiu era tenir les cames apunt i anar aclimatant el cap a les alçades. He sortit amb el meu pare fins al Puig de Fontlletera (2.581m), passant pel Puig de les Borregues (2.675m). He anat per l’entorn de Núria amb gent del Club Trail Running Girona per passar pel Puigmal (2.910), Segre (2.843m), Finestrelles (2.828m) i Nou Fonts (2.861m) entre altres. He anat amb la Lluïsa de Vallter al Nou Creus (2.799m) itornar per animar els dela cursa de l’Olla de Núria. I he anat amb en Markus i en Josep al Bastiments (2.881m) per la Coma de l’Orri. Hauria volgut fer més sortides però la feina, la lesió i altres elements, han limitat les meves sortides. Però estic apunt!!! i la rehabilitació a Fisiomèdic espero que m'hagi acabat de posar a to.

Aquest serà el guió, més o menys de l’excursió un cop agafem fet el seguit de vols d’avió:

Dia 31 juliol: Aclimatació al cim Cheget de 3.600m (o a la zona de l'observatori). Caminarem fins el cim del Cheget de 3.600 metres d'alçada, amb un desnivell de 1.100 metres en 4 hores. Des d’aquest cim tindrem per primera vegada el cim de l'Elbrus davant nostre.

Dia 1 d'agost: Ascensió al Prijut Hut a 4.200m. Arribada a Gara Bashi o Barrels Camp a 3780. Des d’allà començarem a caminar fins a 4.200m on hi ha el refugi Prijut. Farem uns 420 metres de desnivell en 3 hores. Tornarem al camp de Barrels. 

Dia 2 d'agost: Aclimatació a Pastukhov rocks. Ascensió fins les Pastukhov rocks a 4.800 metres. Seran uns 1000 metres en 5 hores.

Dia 3 d'agost: Dia de descans. Dia de relax per acabar d'aclimatar.

Dia 4 d'agost: Cim de l'Elbrus. Dia d'atac al cim. Sortida a les 4 del matí. Unes 6 a 10 hores de pujada i unes 4 a 6 de baixada. 1100 metres de pujada i 1850 de baixada.   
Dia 5 d'agost: Dia de reserva. Dia de marge en cas de mal temps en el dia d'atac al cim.
Com es veu, els desnivells diaris i els quilòmetres  no són massa durs. La tendinitis tampoc serà el problema. La dificultat serà l’alçada. Espero que no em vingui mal de cap.... També les botes... entranyables torrecollons que mai se’m posen bé siguin quines siguin. Ai si s’hi pugués anar en vambes.... I el dia a dia.... Això dels refugis no ho aguanto. Menges malament, dorms malament, beus malament i “descarregues” malament i com pots. Però és un peatge necessari. Som-hi!!!!!!!!!
Aquí algunes fotos de les sortides pels Pirineus:

Avituallant en Pere en plena Olla. foto: Lluïsa Crenes.

Pujant per la Coma de l'Orri. Foto: Markus Vila.

al cim del Puig de Fontlletera.

 

Camí del Segre. Foto: Toni Oller.

LA REHABILITACIÓ

La inactivitat d’aquest bloc es deu, segurament, a la meva aturada esportiva. Suposo que no cal, ni interessa, que vagi explicant els meus mals i tampoc vull ser victimista. De fet, ja he posat fil a l’agulla i he començat un seguit de sessions de rehabilitació que espero que serveixin per tornar-me a permetre sentir lliure. Ben bé no sé què tinc però parlen de tendinitis del tibial posterior. Per dir-ho fàcil, és una molèstia caminant que m’afecta a la part dreta de del pont del peu esquerre, que corrent es converteix en dolor.

Rehabilitació a Fisiomèdic Girona (FMG).

El primer dia que ho vaig notar va ser el 2 d’abril. Aquell dia vam anar amb en Pere a Sant Grau per un corriol.  Ja vaig pujar malament i al baixar vaig notar les primeres males sensacions. Vaig seguir entrenant perquè tenir a tocar la Trailwalker (103km) el 18 de l’abril. Pel mig, no sé com vaig guanyar la cursa de les Vetes de Salt (5km). Després encara vaig estirar fins a la cursa Bategael Bac (20km i 1.450D+) del 24 de maig tot i que ja quasi no entrenava. Només unes proves pel carril bici. Vaig tornar-me a posar les vambes per participar al City Trail de Salomon i Esports Nabes (9 juny). 

 

Entrenament City Trail Salomon/Esports Nabes.

A partir d’aquí vaig decidir agafar la bici. Em considero bastant patata però això m’ajudava a mantenir una mica la forma. Vaig fer algunes sortides pel carril bici i diverses pujades a la Pujada als Àngels i a Sant Mateu de Montnegre. També un pas per Santa Pellaia. Es veu que no ets ciclista si no hi has passat. Però també em vaig adonar que el peu protestava i he afluixat també.

Pujant als Àngels. Foto: Miquel Tràfach.

Amb tot plegat s’acosta l’expedició cap a l’Elbrus (el viatge a Rússia comença el 30 de juliol) i m’hauré de centrar en excursions pels Pirineus tot creuant els dits perquè la rehabilitació sorgeixi efecte i el que ara és un dolor corrent i una molèstia caminant, desaparegui del tot.

Rehabilitació a Fisiomèdic Girona (FMG).