MARXA DE FORNELLS 2018

Al cim de la Canal Mala.

Pràcticament a darrera hora vaig decidir incriure'm a la marxa popular de Fornells. Tota la setmana havia tingut un torn de feina que em permetia tenir lliure els matins i havia aprofitat per anar als Pirineus. Un dia, tot sol des de Setcases al Puig Pastuira (2.354m) i a la Canal Mala (2.419m) (13km i 1200+). El Puig Pastuira és un drama. Hi ha una confusió des de fa dècades amb el Pic de les Borregues. El més proper a Setcases seria el Pastuira i el més proper a la Coma d'Orri seria el de les Borregues. Crec. És una animalada de pujada entre isards i marmotes, amb dinar a Can Baral·la. El segon cop vaig pujar el Taga (2.040m) amb en Pere (11,3km i 1.100+) amb cerveseta i braves a Can Gusi. Tenint en compte que pocs dies abans havia corregut la cursa del Pa amb Tomàquet (20km i 1.250+), em plantava a Fornells amb 44 km i 3.500+ a les cames.

Al Taga amb en Pere.

Tenia dues opcions. Fer 15 km o 10km. Com que a la de 15km hi vaig veure en Dani apuntat, vaig optar per la de 10km. No és qüestió que em destrossi públicament, jejeje. Sempre tinc l'excusa de dir que triava la de 10km perquè anava amb les cames rostides. Per tant, cap a la de 10km.

Des de l'organització, en Carles m'havia explicat el recorregut. El trencacames que jo recordava de l'any passat, enguany estava al principi. Almenys no faria la calor de fa un any. Sortiem tots barrejats. Abans del petard d'inici, saludo en Toti i en Pere. Tots fan la cursa de 15km. A en Pere li dic dos o tres o quatre vegades que la ruta no és tant plana com pot semblar, que és molt de pujar i baixar contínuament. Fins que veig que de tant pesat que sóc, ho ha entès.    

La cursa no té secrets. Començo a tot drap entre els primers. Anem barrejats els de les dues curses. Al cap de poc ja noto les cames com pals de fusta. Comença a avançar-me algun corredor, entre ells en Dani. A partir del km1 el corriol és molt estret perquè passa entre camps i finques. Estem així una estona on has d'estar una mica tens perquè pràcticament has de posar un peu davant de l'altre perquè al costat hi ha parets vegetals i marges. A partir del km 3,5 comença un circuit per un parell de bosquets connectats per una pista on tot és serpentejar, pujar, baixar, vigilar, girar, frenar, accelerar. Qui deia que això es podia fer a 4 min el km? Mare meva. Jajaja.  Vaig tota l'estona entre dos nois. No tinc prou esma per avançar el de davant, que tampoc es deixa i no vull que m'avanci el de darrera, que no sé si pot. 

Pels corriols de Fornells. Foto: David Subirana.

Noto una mica de calor i passat el km7, els corredors de la cursa de 15km i els de 10km ens separem. És el punt d'avituallament. No crec que massa gent de la meva cursa pari... només ens queden poc més de dos km. Els dos corredors que anaven amb mi feien la cursa llarga. Jo segueixo per un traçat ja tendint a la baixada però encara amb algun ensurt en ascensió. Les cames van bullint. Avanço dos nois, un d'ells amb samarreta vermella i a la distància en veig un amb samarreta verda.

També hi ha caminadors, que tenien la sortida lliure. Tots s'aparten respectuosament i ens animen. Moltes gràcies! Intueixeo la meta. ja sento l'speaker de lluny. Ni idea com vaig de la classificació. Només sé que en un control em diuen "va, que fas bon temps". 

Arribada a meta. Foto: David Subirana.

Recta final. Al noi de verd ja no l'atrapo. I el noi de la samarreta vermella, com si ens juguéssim una medalla, fa un esprint per avançar-me quan queden dos metres. No sé si calia.  Al final, resulta que he quedat dotzè. Espero l'arribada d'en Toti, que queda segon a la cursa llarga i a en Dani, que queda setè. També arriba en Pere que en confirma el que li havia advertit: un bonic trencacames que t'aniquila el ritme de cursa. Com diu en Carles: "Poc desnivell, però torracollons!". Ben descrit. 

En Toti se m'acosta i em diu "Vens a rodar?". Això deu ser que no n'ha fet o prou... "Collons, no tinc cames" (penso). "Ostres ja m'he canviat de roba", m'excuso. Un entrepà, una cervesa fresca i cap a casa, bastant satisfet per la cursa, vista la intensa setmana. 

A la propera hauré de parlar d'una excursió a Sierra Nevada.

PA AMB TOMÀQUET 2018

Espectacular jornada a Santa Coloma de Farners amb un temps i un recorregut per sucar-hi pa. L'amenaça de pluja es va acabar complint i va convertir els quilòmetres finals en una ruta on tot allò que semblava impossible, acabava essent real.

Arrencàvem amb el tret a l'aire d'un trabucaire que espantava algun corredor del meu costat. Poc abans havia pogut saludar en Marc, en Dani i en Josep. També hi havia la Núria Picas. Entrenant veia l'Aleix i en Jordi. Ells rai. Havia arribat tant just a Santa Coloma que va caler un esprint per arribar a temps a la sortida. Una bona esbufegada.

Gatejant per la part inicial del Turó del Vent. foto: David Rueda.

Comença la festa. Un quilòmetre pla pel parc de Sant Salvador i en poca estona ja li fotem amunt direcció al Turó del Vent. Mamma mia, quina pujada. Pedrogosa i amb fang acumulat dels quilòmetres anteriors. Algunes cordes per ajudar a pujar i, fins i tot, una escala i un membre de l'organització per assegurar que no anirà ningú per avall. 

Un cartell que,  tenint en compte l'espectacular boira, sembla una broma: "Aixequeu el cap i gaudiu de la vista". Doncs no, tot el que es veu és un mar blanc. Les esquetlles d'alguns animadors al cim del Turó que no acaben de sonar mai, bàsicament perquè un no arriba mai a dalt. Una castanya al genoll per avançar a quatre grapes i a seguir. 

Arribant al cim del Turó del Vent. Foto: Jordi Carruana.

Passem pel castell de Farners i comença una baixada frenètica. Em sento còmode. Anem saltant bassals i algun rierol. Menys mal que no he de posar el peu a dins penso. Il·lús. Poc després anem creuant i creuant rieres convertides en rius ample i profunds. Acabem posant les dues cames a dins de l'aigua almenys cinc o sis vegades. Fins mig bessó. Més o menys. Al principi busques com passar sense mullar-te, però quan ja hi has passat dos cops, ja tant li fa. Vambes molles, mitjons xops i a seguir corrent i enfangant-se de nou.

La baixada té trams de l'any passat, com un corriol que acaba amb un muntatge de fustes que es recargolen i es converteixen en un pont que has de passar per sota. M'encanta aquest tram. És molt corrible i ideal per mantenir un ritme constant. Vinga passar per la riera. 

Toca la segona gran pujada de la jornada. Fins a Argimon. És llarga. Va fent. El terreny però, és millor que al Turó del Vent. Solem córrer junts un quants. Unadesena. Ara uns a davant, ara a darrera. I anem comentant la jugada. No arribem mai a dalt ni als avituallaments. Un cop a dalt, toca tornar a baixar i encara la darrera gran ascensió, el turó de les Gatoses. També el vam fer l'any passat. Enguany estic convençut que pujaré millor. Tinc les cames quasi intactes i el cap al màxim de motivació. Passem de llarg unes cintes però veiem l'error ràpidament. És culpa nostra per badar un moment.

Just abans de començar a pujar a Gatoses. foto: Ivan Gómez.

Comença la pujada. M'escapo de tots. A terra van impactant gotes. Uf. Comença a ploure. Cada cop més. Miro el rellotge. Som al km 15. Queda molt. No alfuixo i tot pujant vaig dient-me a mi mateix que quan abans arribi a la meta menys em mullaré. Cada cop la pluja cau més fort. Molt. Fa vent i baixa la temperatura. Arribo a dalt, després d'una pujada on m'he sentit molt còmode. La pluja cau sense parar. Tinc les ulleres ben molles, plenes de gotes, i entelades. La baixada se'm fa perillosa. Tot el que havia guanyat pujant ho perdo baixant, quan precisament no hauria de ser així. M'avancen tots els que havia deixat enrera. No veig on poso els peus i això és perillós. Basses, pedres relliscoses, fang, arrels i fulles.... Al darrer quilòmetre torno a apretar, plou un xic menys i és pla. Arribada. 

El ruixat ha obligat l'organització a prendre mesures a l'arribada, on hi feia molt de vent. M'he quedat sense foto. Estic content, he arribat xop però molt sencer. Una bona càrrega d'energia i moral. Saludo l'Esther. Felicitats pel podi. I, l'Ana, la tetapeta (el seu nom a Instagram).  També l'Ivan, que me l'he trobat durant el recorregut i m'ha tirat agluan foto. Merci!

La cua perquè em donin l'entrepà es fa llarga. Tinc fred i tremolo. Quasi que marxo sense perquè tinc poc de posar-me malalt. Però al final recullo el menjar i la bossa del corredor. I marxo cap al cotxe pensant que, amb calor hauria anat pitjor. 

Aquest dia tenia el dubte sobre si anar a Santa Coloma o a la Cursa de les Gavarres d'Astrid21. En qualsevol de les dues m'hauria divertit, però estic satisfet d'haver escollit la capital de la Selva. 

TOCA SANTA COLOMA

Com que vaig sortir desanimat de la marató del Cap de Creus, calia recapacitar. Quedava clar que em falten quilòmetres d’entrenament. Segurament també una mica més de constància.  

Des del Cap de Creus he estat bastant sistemàtic en les sortides. Totes per muntanya, fins que he notat dolor -més de l'habitual- a la columna. Per tant, després d'algunes sortides amb desnivell, he baixat al pla. Darrerament he estat fent carril bici, amb una mica de ritme. La zona del Pla de Salt i les Deveses és perfecte. Tot net i polit, ni un paper, ni plàstic ni res. Alguns animalons i silenci.  

Aquests darrers dies he afluixat perquè m'he inscrit a la cursa del Pa amb Tomàquet, a Santa Coloma de Farners. Aquest diumenge. Serà un entrenament amb dorsal. Espero que la columna no se'n ressenteixi massa. I que no plogui, que les previsions són de ruixats a dojo.

És una cursa extra, imprevista. M'hi he apuntat a darrera hora per garantir que sumaré quilòmetres a les cames (21 quilòmetres) i desnivell (1.300 m D+). L'any passat la vaig fer i gaudir fins que a mitja cursa, la calor em fa fotre garrotada al cap i vaig acabar a dures penes. El traçat era molt més punyetero del que podria semblar amb unes pujades que sembla mentida que hi puguin existir per la zona. Almenys aquest any ho han avançat unes setmanes i no serà al juny.

Aquest any tocaria baixar el temps i quedar davant d'algun conegut. Però resulta que l’organització ha canviat el recorregut per fer-lo més destraler amb un inici molt tècnic i alguna grimpada (m'han filtrat) que espero que no provoquin un tap, amb el pas per punts colomencs mítics com el Turó del Vent, Castell de Farners, el Far, Argimon i el Turó de les Gatoses. Per tant, a oblidar-me del temps. Potser millor. Menys neguit.  

La cursa, a més, m'ha de servir per seguir preparant la OCC, a finals d'agost. I també l'Olla de Núria.