diumenge, 24 de novembre del 2013

CURSA DE LES PEDRERES

 
Trident Intrèkkid. Foto: Jordi.

 No tenia la sensació d'anar a una cursa. Potser estava un xic relaxat després de la Cursa de Muntanya de Girona (26 km). Però millor. Vaig dormir prou bé i els nervis no van arribar fins que poc abans de la sortida em vaig trobar als  Intrèkkids (en Carles i en Josep). Quin goig. Un trident Intrèkkid a la Cursa del Parc de les Pedreres (12 km). Vaig veure en Rabionet per allà i vaig pensar: Mira el guanyador. Vaig avisar al regidor de Girona, Eduard Berloso, que havia d'entregar algunes de les copes. Efectivament, l'encertaria. En menys de 50 minuts ho va fer l'animal. Enhorabona.

Jo fent una mitjana de menys de 6 min/km em podria donar per satisfet. El recorregut era preciós. Per això l'havia dissenyat el gran Toti. Ahir no corria. Ja ho n'havia fet prou guanyant la UT de Collserola (74 km) el dia abans. Felicitats. 

El recorregut d'ahir passava per moltes de les pistes per on entreno sovint entre setmana. I algun corriolet. Sortida dels Jardins de Fora Muralla directe per amunt cap a la Torre Gironella. Els més senglars ja van apretar el gas i no els vaig veure més. D'allà al Calvari, baixada pel corriol vermell serpentejant que et duia a tocar de la plaça de la Sardana de Sant Daniel tot passant per la Font de les Curculles. alguns avançaments. Un tros de pista passant per Can Recoder, la font d'en Fita, Can Sirvent, i la Font dels Lleons. 
A punt d'arribar. Foto: Alba.



Allà gir a l'esquerra per una pendent que déu ni do, però curta. Baixada i enfilada pel camí de les Dones, amb algun altre avançament. Una ascensió no molt pronunciada on vas fent a ritme. Una petita baixada i un corriol curt abans embardissat que et duia al punt més al de la ruta. Curt però amb temps d'avançar dos corredors que van aturar-se a caminar. De fons vaig sentit un "Collons!". A dalt era pràcticament a mig camí hi havia l'avituallament. Un got d'aigua agafat al vol i cap a baix per una pista força corrible durant quasi dos km fins arribar al pont que creua la variant de Sant Daniel a prop de l'escultura de la Margarida. 
Esprint final. Foto: Alba

 Ens anàvem passant i deixant passar amb dos o tres corredors que són amb els que vaig arribar a la meta. Uns divertits turonets de terra vermell en direcció als Polvorins, que per això la zona es diu Vila-roja- i d'allà cap al Pirulí a on s'hi pujava pel dret en el que quasi vam convertir en un nou camí de tant passar-hi corredors. De nou, descens cap als Polvorins i cap al Calvari. Just abans d'arribar-hi, girada a l'esquerra per anar al barri de Torre Gironella. D'allà a la Torre d'Alfons XII, la ferradura i la sorpresa final: uns escalons i baixada cap a la meta passant per la muralla esquivant algun turista. Preciós i original.

Arribada. Foto: Jordi.
 Molt content pel temps, 1 hora, 8 minuts i 15 segons (segons el meu rellotge), amb una mitja de 5m38s/km. I la sensació d'arribar fresc. No calia apretar més perquè màxim hauria avançat algun corredor i una hora després estaria al sofà i no escrivint al bloc. En Josep, va arribar uns sis minuts abans que jo i en Carles uns nou minuts. Gran Trident! Trintrèkkids!! 

Agrair a tots els que vau venir a veure'm sortir i a esperar-me. I als que pel camí em van animar. Merci Jordi. I sobretot un record per la Irene. Avui fas anys. Felicitats.




dijous, 14 de novembre del 2013

IMPÀS

Després de la Cursa de Muntanya de Girona calia un temps de reflexió. Cap on anar. Doncs ha passat més d'una setmana i encara no ho sé. Suposo que ja aniran venint el que hagi d'anar venint. Fer el que em vingui de gust fer. Potser alguna cosa de muntanya més llarga? Potser alguna cosa plana llarga amb més ritme? Com que no ho tinc clar, seguiré entrenant com sempre. Això sí, intentant mantenir el volum de quilometratge dels dos últims mesos (170 i 174 km) per mantenir la resistència però retornant a les sèries, de tant en tant, per guanyar ritme. De moment em ve de gust fer la Cursa de les Pedreres (24 de novembre). El recorregut l'ha ideat en Toti Bes i és just pels llocs on entreno molts cops. Fa gràcia. Dimarts, aprofitant que tenia vacances, vaig anar-hi amb en Carles, al migdia. Resulta que en Toti i en Miquel també havien quedat uns minuts més tard per fer el mateix. Ens van atrapar i passar per sobre. El tros que els vaig aguantar va ser el que em va sortir més ràpid. Ells em van acabar traient un minut per quilòmetre. I anaven passejant! En fi. Whatsapp enviat: "Quina enveja pel ritme i  la companyia!". En total són uns 12 km amb uns 400 de desnivell positiu. Té la gràcia que no hi ha quasi pla. O puges o baixes. La ruta passa pel Calvari, la Font de les Curculles, la Font dels Lleons, el Camí de les Dones i pel Pirulí per un lloc ben dret on el camí encara s'ha d'acabar de fer i en Toti espera que la gent que entreni el vagi "netejant", Torre Gironella i la Torre d'Alfons XII per acabar allà on començàvem, als Jardins de Fora Muralla.

El dia abans, no vaig poder-me estar a casa, tenint festa, i vaig fer una petita sortideta. Buscava per on pujar al Pirulí des del cementiri. No vaig trobar res. Bé, un corriol que acabava a mig turó amb una barraca i un lavabo fet artesanalment. Quina por de lloc. No hi tornaré a passar. Per sort no hi havia ningú. ni cap gos guardià. Un cop vaig acabar de pujar amb les mans fins a sota del Pirulí, vaig baixar pel Calvari (com la Cursa dee les Pedreres), vaig fer un turonet a l'altre banda de la variant de Sant Daniel, vaig tornar a pujar el Pirulí per puja i baixa vermellós a  tocar de Font de la Pólvora (un tram també de la Cursa) i vaig baixar cap a casa per l'hotel AC. Ràpid que s'acabava la llum. Vuit km i 270 de D+.

La setmana anterior era just la posterior a la Cursa de Muntanya de Girona. Vaig fer dues sortides suaus. Una el dimarts, pel carril bici (8,5 km) i l'altre dijous. Vaig apfotiar per pujar i baixar el castell del Montgrí. SÓn 4,6 km i 250 de D+. És molt pedregós i això el fa perillós pels turmells. Vaig millorar un mig minut per km respecte al primer cop que hi vaig anar, al juny. El cap de setmana vaig escapar-me amb l'Alba fins al congost de Mont- Rebei i les escales de Mont- Falcó (no duraran perquè són un atemptat paisatgístic i un perill per les persones). Espectacular caminadeta d'unes 5 hores i 13 km. Si algú vol informació sobre com arribar-hi, que contacti amb mi. Aquí unes fotos.

Ermita de la Pertusa.

El congost de Mont- Rebei. Foto: Alba.





El congost de Mont- Rebei. Foto: Alba.

Aquí quatre fotos de les escales.....

Les primeres escales, de lluny.

Les primeres escales, d'aprop.
Les segones escales, de lluny.

Les segones escales, d'aprop.

dilluns, 4 de novembre del 2013

CURSA DE MUNTANYA DE GIRONA 2013

Arribava el gran dia. El que tenia marcat al calendari des de feia vuit setmanes. La Cursa de Muntanya de Girona, de 26 km. Estaria satisfet en acabar esquivant els deu últims llocs. En menys de quatre hores i si podia ser en tres hores i mitja. Mai havia competit en res de més de 10km. Vaig anar a dormir més tard del volgut, cap a la una, amb el despertador a les 06:00, amb la intenció de fer un bon esmorzar. Em vaig despertar a les 3:30. Quins nervis. No hi havia manera de tornar-me a adormir però em notava descansat. Que comenci la! Vaig posar el despertador a les 6:20 per dormir una mica més. Cap a les 5:30 em devia tornar a adormir. Al sonar el despertador notava les cames carregades. Ai mare. Vaig començar a bullir un macarrons i a les 6:45 me'ls menjava ràpid amb tonyina. Abans de les set del matí ja m'havia menjat també un got de llet amb cereals. A la dutxa i més nervis. Cap a dos quarts de vuit ja estava guarnit pel sarau. Vaig apropar-me fins a la plaça Sant Domènec amb cotxe per poder deixar-hi tota la roba de recanvi. A les vuit anava a buscar en Jordi Llauger al bar del Campus. Quatre estiraments, no masses. Els primers quilòmetres ja servirien d'escalfament perquè aniriem tant apretats que tampoc podria anar a ritme massa viu. De seguit em vaig trobar amb l'Intrekkid Josep Adroher. La música que posava l'speaker Pep Rafart semblava dedicada a mi. Ska per un tubo. Betagarri, The Specials, etc. I cap a la sortida. Em vaig trobar alguns coneguts en els minuts d'espera finals: en Miquel Trafach, en Josep Guinó, en Jordi Costa, etc. Quatre salutacions i tret de sortida. Vam sortir més espaiats del que creia i força ràpid. Al corriol de la riera de l'Onofre primers taps. Sobretot en el punt on hi ha dos arbres enmig del camí. Un s'ha de passar per sota i un per sobre. Era el km 3,5. A continuació la primera paret de 800 metres, en fila, a ritme lent. Anava just a darrera de dos francesos. Vam anar més o menys junts fins al km 6, quan em van deixar passar en una baixada. Molt amables.   Una mica de ràbia en veure com un noiet, agafava aigua a l'avituallament i dortia corrent amb el got a la mà. Pensava què en farà? I l va llançar al mig del bosc. Vaig estar temptat de cridar-li l'atenció. Però no em vaig atrevir en ser un noi. Però ho hauria d'haver fet. S'ha d'aprendre a no ser un porc i estimar a la muntanya.
KM 8. Arribant a Sant Miquel. Foto: Quim Carreras.
 Dos km més i vaig arribar a Sant Miquel. Prou sencer, en una hora i deu minuts millor del que jo preveia. Però em notava bé. Quasi com si no hagués forçat gens. Allà hi havia els mus pares. Bona cara per sortir guapo a la foto i a seguir. A continuació   tocava 1,5 km de baixada direcció a les mines del nen Jesús. Amb algun tram empinat i arbres al mig que s'havien d'esquivar. Novament vaig aconseguir adelantar algú que em retenia i vaig haver de saltar dos corredors que estaven per terra. Tot bé? sí sí! Doncs a seguir!  Als dos primers avituallaments vaig beure un got d'aigua i vaig picar alguna llaminadura. Al tercer, vaig decidir per agafar dos gots, hi havia un tram dur a la vista. Seguien 3 o 4 km de pujades i pistes i corriols més planers plens de fulles, arrels i branques. A l'aguait per no regirar-me el peu.  Al km 15 em vaig beure el primer gel perquè tocava el tram de les torres elèctriques que et porten als Àngels. Uns 300 metres empinats amb el 41% de desnivell, on els corredors caminen accelerats posant-se les mans als quadríceps. Paciència, pas a pas i animant als companys. Deia el que m'havia dit en l'Intrèkkid Adroher dies enrera: És fins a la roca, després ja està!
KM 15,5. Arribada als Àngels. Foto: Narcís Carreras.
 En arribar al santuari, dos gots més d'aigua. Hi havia el meu oncle, que cridava que em veia molt bé. Jo també ho creia. Certament, vint minuts millor del que havia previst. Podria pensar que era dolent, que ho pagaria en el tros que quedava, però me'l coneixia de dalt a baix i sabia que el pitjor havia passat i que les cames estaven intactes.  Portava dues hores i deu minuts i em quedaven uns 11 km. Molts de baixada, però també algunes pujades que prometien trencar les cames als qui anaven tous. Allà també vaig coincidir amb l'Intrèkkid Josep que em va animar pel bon temps que portava. Mentre ell omplia el bidó amb aigua, jo vaig començar a tirar.  Vaig començar a baixar amb un somriure a la boca. Ja m'imaginava arribant a la meta amb un temps millor de l'esperat. el nou objectiu eren les tres hores i quart. El descens anava passant. Els trams de fals pla eren traidors i anava atrapant alguns corredors que optaven per caminar. La darrera pujada era la casa de les Figues des d'on s'hi arribava per un seguit de corriols pel marge del Montnegre. Allà tornava a haver-hi el meu onvcle animant i tirant fotos i  l'Intrekkid Pere Matas, que ens havia vingut a veure tot aprofitant una sortida amb bicicleta de muntanya.  Després de la casa de les Figues, l'ascensió seguia fins a l'Olivet d'en Salgueda on algú, no sé qui, va cridar "Va, ànims intrèkkid!". Uns grams de motivació inesperats.  Ara sí, dos quilòmetres de pura baixada entre pedres i terra barrejats amb els corredors de la cursa de 18km. La majoria més frescos, però et solien deixar pas si t'hi posaves darrera. Passant pel túnel per sota de la variant, em trobo en Miquel caminant i amb les mans als bessons i li dic "va nano que queda només un km!" i em diu que té rampes i em crida "Tu sí que ets una bèstia parda. Bèstia parda!". Més dosis d'energia. Un km d'asfalt i la ganivetada final: la rampeta suat del Cul del Món fins a la muralla.Un cop allà passes per sota d'una porta i veus tot el muntatge. Sents la música que t'anima i encara fas lúltim esprint. 
Arribant a la muralla. A 500 metres de la meta! Foto: Pere Matas.
Malhauradament, un corredor de la cursa de 18km va voler-me seguir en l'esprint i es va posar just a davant meu en creua la meta. Per tant no hi ha fotos bones. El resultat final, molt millor del que podia imaginar (3 hores 12 minuts i 23 segons), amb la meitat de corredors a davant i l'altre mdeitat a darrera o retirats. I amb les cames molt senceres pel que havien suportat. Els meus pares voltaven per allà. També vaig veure-hi en Miquel Garriga que em va saludar, en la seva imprescindible bici i es va interessar per mi. Molt atent sempre! I en Marc Sanchez i l'Anna Planas. Gràcies a tots!! I a l'Alba, que treballava però que va fer el que va poder per veure com arribava. Ah! I el privilegi de xerrar un parell de minuts amb en Jordi Rabionet, tercer a la cursa de 18km. Un keniata de l'asfat que de tant en tant fa muntanya, amb èxit notable. M'explicava pam a pam com li va anar el recorregut. També vaig creuar un parell de frases amb en Toti Bes, un dels millors del món que tot i aquell dia, no ser el ser millor dia.

També moltes gràcies a en Carles Moreta. Ell sempre m'ha animat i ajudat. Ha sortit amb mi a córrer, tot i que l'he fet anar més lent, per poder-me ensenyar el recorregut.
Per ensenyar-me moltes rutes que ara faig servir quan vaig sol. El seu bloc és una mina de consells camuflats basats en el que explica que ha fet per poder resoldre algunes aventures. Ell va fer la TransGavarres, de 60km i el seu paper va ser més que destacat. Enhorabona!

Per cert, no puc oblidar els resultats excel·lents dels companys d'entrenament. En Josep Adroher va arribar un parell de minuts davant meu i en Jordi Llauger, una mitja hora enrera, ben coix per culpa d'unes molèsties destacables al genoll. Recupera't aviat!!
L'organizació, Klassmark, perfecte. Gran speaker, el recorregut molt ben marcat i els avituallaments on tocaven.
Acabo amb una foto excel·lent d'un dels fotògrafs oficials, en Guillem Casanova, en el primer quart de la cursa. 
KM 5,5. Venim de les cases del fons.
 Foto: Guillem Casanova.
 Ara toca una setmana per pensar en què faré a partir d'ara. Tinc moltes coses al cap. Però potser totes no podran ser. Només tinc clar que seguiré! Més i millor!!

dissabte, 2 de novembre del 2013

ELS NERVIS PREVIS

Ja no hi ha marxa enrera. Només em falta anar a buscar el dorsal i ja ho tinc tot. Només queda deixar passar els minuts i les hores,  empassar els nervis i esperar el tret de sortida. El que no he fet aquestes darreres vuit setmanes ja no ho puc fer els dies que queden i el que he fet serà el resultat de demà. Aquesta última setmana ja ha estat amb poc quilometratge perquè les cames no arribin carregades. Només he fet un parell de sortides a mode de recordatori. Al final però, aquest mes hauré fet 174 km. I això que en dues setmanes he hagut de frenar: Aquesta darrera i la de la Cursa del Carrer Nou. La preparació acaba amb dos mesos amb més de 350 km a les cames. Ha tocat córrer quan tot just clarejava, quan es començava a fer fosc o a ple sol del migdia en dies encara horrorosament calorós. M'han acompanyat en alguns dels entrenaments en Jordi, en Carles, en Cesc, en Josep i en Miquel. Gràcies a tots. He tingut dies molt bons i algunes garrotades. Dies de molt de quilometratge per muntanya i sortides curtes pel carril bici. De tot. I ara nervis que van creixent. I això que l'objectiu només és arribar. Sé que puc. Que si faig quatre hores, doncs això. Ho hauré fet en quatre hores. No penso posar-me a calcular quan puc fer de temps fins als Àngels. Allà la major part de desnivell positiu ja la tindré al sac.

La gran mala sort ha estat que en ser Fires no m'he alimentat bé ni descansat del tot. No perquè hagi anat a barraques sinó per la feina. Però és el que toca quan treballes a la secció "Girona" del Diari de Girona". Cada nit he arribat a casa més enllà de les 22:30... inclosos els dies teòricament festius (menys per mi): Sant Narcís i Tot Sants. Menjar fora d'hores i cansament diari. Però bé. Fins i tot avui dissabte em toca picatecles mentre ja penso en el recorregut. Que si em fotaré nerviós al km 4, amb la pujada panimal per un corriolet passada la riera de l'Onofre, que si el grup no s'estirarà fins passat Can Lliure i per tant és quan començaré a córrer al meu ritme real sense dependre si m'apreta algú per darrera ni està pendent de no topar amb el corredor de davant.... que si he de contenir-me per arribar viu i sencer als Àngels i a la seva pujada brutal per les torres elèctriques ja al km 15 i llavors gastar-ho tot a la baixada, sobretot passada la Casa de les Figues... En fi. Demà a fer cas al meu cos. Aquí va el recorregut i una mini explicació de les dues sortidetes de la setmana, ja fetes pensant en la CMG.











Setmana 8 (21/10/2013 – 03/11/2013) 
Quilometratge.
28/10/2013
29/10/2013
30/10/2013
31/10/2013
01/11/2013
02/11/2013
03/11/2013
----
15
---
10
----
---
CMG
Desnivell.
La primera de 15Km, amb 300 de desnivell
La segona de 10km, pla.
La de diumenge, la CURSA!!

Entrenament 22 (29 d'octubre) Tocaven 15 km, pero tenint en compte que dissabte havia estirat la sortida amb els Intrekkids, vaig rebaixar l'entrenament a la meitat. Vaig fer la ruta del Repte Nabes 1 i tot i tenir les cames carregades vaig rebaixar el meu millor temps en mig minutet. Gaudint com pocs cops a les baixades. Sobretot després de la pujada de la riera de l'Onofre i abans d'arribar a Can LLiure. Sí... Vaig fer el tram inicial de la CMG. Els nervis... Van ser 8,2 km i uns 300 de D+.

Entrenament 23 (31 d'octubre): Era la darrera sortida. Tocava pla sí o sí. I aixì va ser. Però poca cosa. novament vaig rebaixar la previsió inicial que marcava 10km i vaig fer 6,5 km pel carril bici. Això sí a un ritme quasi de cursa del Carrer Nou. Va ser la última sacsejada al cos per no perdre xispa. 
 
Desitjeu-me sort! 
I que no plogui però que no surti el sol! Gaassss!!!! Molta canya també a en Josep i en Jordi que participen amb mi i a en Carles que farà la TransGavarres de 65km.

PD: Ara ja tinc el dorsal:!!