RES A FER

No escric res perquè no faig res. Segueixo amb dolors a les plantes dels peus i, per tant, toca paciència. De vegades fa més mal, de vegades menys. Però no hi ha més de 24 hores seguides sense molèsties. Molta gent m'ha recomanat que si això, que si allò, que si allò altre. Si fes cas a tothom, seria un robot o seria milionari. Com que no sóc cap de les dues coses: Paciència. 

Al Matagalls.

Em començaria a desesperar si a l'inici l'any encara segueixo malament. Em faria gràcia tornar a córrer l'Hostrailric, a meitat del mes de febrer. Però pensar en 27km quan estic parat és simplement una utopia. Els dos últims mesos he fet moés tres sortidetes. Una semicaminant al Matagalls (11km i 600+), dues sortides de 7km i uns 270D+ i dues per les vies verdes de Girona i Salt (5 i 6 km). Més que res, per recordar que tinc cames. Res més. Pacència.

Quan hi torni srà com tornar a començar. Però això ja em va passar en fracturar-me i aixafar-me una vèrtebra. I deu ni do  el que he pogut tornar a fer en poc temps.