SANT PATLLARI

Divendres van tocar sèries. No ho havia fet mai. 
Mentre hi era em va semblar molt dur. En acabar, vaig pensar que havia estat prou divertit. Havia escollit fer un quilòmetre ràpid i un de lent. El ràpid el vaig fer més o menys en 04:05 i el lent en 05:45. Vaig acabar prou satisfet. Volia fer-ho a la Devesa, però per diferents motius ho vaig haver de fer al carril- bici. Hi havia la dificultat de saber si anava prou ràpid quan tocava el quilòemtre de fer-ho. Crec que en la primera sèrie, al mig quilòmetre ja estava mort. A les altres em va semblar que controlava prou bé per fer-lo a prou velocitat sense rebentar abans. El darrer se'm va fer llarg, però sabia que era l'últim. Entre els ràpids i els lents, vaig fer uns vuit quilòmetres i mig. Divendres vinent hi tornaré, però no sé quin sistema faré servir. Potser canvis més sovintejats.

Quedava diumenge. Volia anar a examinar algun tram de la Cursa de Muntanya de Banyoles (23 km). Un lloc desconegut per mi. Necessitava algun coneixedor del terreny. I el vaig trobar. En Farra. Ell em va anar indicant el camí i, de fet, tirava del carro. Vam començar pujant Sant Patllari (647metres d'alçada). És el punt més alt de Porqueres. Són 430 de desnivell que s'han de superar en uns 6 quilòmetres i mig. Ara per ara està força emboscat. No sé si alguns dies abans de la cursa (12 de maig) faran algunes passades per netejar el camí una mica. Aquest seguit de branques i bardisses em van deixar alguns petits talls i marques a les cames i braços. A més, la pluja dels darrers dies va deixar un terreny molt enfangat. Tant que en alguns punts ocupaven tota l'amplada i l'unica opció era passar i deixar les vambes enfangades fins al turmell. Algunes patinades pronosticaven que un dels dos acabaria caient. A dalt, vam fer una parada que em va permetre veure que hi ha una ermita, datada de l'any 1.327. En un dia clar, es pot divisar el mar. 


Tocava baixar per anar a buscar el denominat Puig de les Gitanes i posteriorment el Puig Clarà. entre els dos turons, intentava mirar quant desnivell positiu acumulavem. No el sabia veure. Veia un 900, però eren les calories. Veia un 221, però era l'alçada d'aquells moments. I de tant mirar, vaig posar el peu dins d'un forat ple d'aigua marró. Una bassa dins d'un tram de fang. Vaig acabar amb l'altre peu també dins el forat i tot el cos per terra. Per sort, no em vaig girar el peu ni em feia mal res. Amb els dos peus xops i amb fang fins als bessons i en un costat de la cintura, vam seguir cap al Puig Clarà. En arribar-hi, ens esperaven unes vistes espectaculars de tot el Pla de l'Estany. Des de Sant Patllari havia estat un puja i baixa constant, amb més tendència descendent que ascendent. Però les rampes, tot i que curtes, començaven a ser matadores. Havíem fet set quilòmetres i mig més i decidiem tornar cap al cotxe, òbviament corrent. això sí, en una nova parada vaig poder fer una foto de l'Estany des de les alçades.

Al final, van ser uns quinze quilòmetres i mig i uns 650 de desnivell positiu. Tot plegat no ho sé exactament perquè a mitja baixada del Puig Clarà la bateria del mòbil- GPS va dir prou. Està comprovat: no aguanta dues hores de canya. Em cal un rellotge. Per aconseguir acabar la cursa del 12 de maig, caldrien uns 8 quilòmetres més. Un tram seria l'inicial, totalment pla i voltant l'Estany i l'altre tram seria seguir on vam acabar i seguir per Can Morgat, resseguir un tros d'Estany pujar a Sant Martirià i baixar altre cop a tocar l'Estany.