dilluns, 6 de maig de 2013

L'ATURADA



Porto ja no sé quan aturat per una petita lesió al costat del tumell. Vaig anar al metge i va dir-me que tinc inflamat el que envolta un ós. És un dolor com si em tibés i s’estirés alguna cosa del peu cada cop que faig un moviment com per arrencar a córrer. Porto nou sessions de recuperació i només en queda una. Sembla que tot va bé i només desitjo que el doctor em digui: ja està, pots tornar-hi. Si m’ho diu, al vespre ja penso anar-hi. Aquests últims dies he vist com en Carles, en Pere i en Josep, tres  Intrèkkids han aprofitat aquest cap de setmana per córrer la marató de muntanya del Cap de Creus; com en Jordi i en Quim han anat a la cursa del Corte Inglés.... I jo aquí, parat. Tenir una lesió és el pa de cada dia, suposo. Però ja en van masses. Fascitis plantar, tendinitis de pata de ganso, una torçada de turmell... i ara això.
 
Ben bé no sé què em fan a la rehabilitació. Són dues màquines: en una hi estic mitja hora. Els peus queden en un arc i sé que fan alguna cosa electromagnètica. Aquí aprofito per llegir el llibre que em van regalar per Sant Jordi: El diari d’Anna Frank. En l’altre hi estic deu minuts. M’escalfa la zona afectada fins al punt que arriba a fer un xic de mal. Tot sigui per bé. Que sembla que sí. En teoria, tot plegat fa que circuli molt més la sang i m’ajudi a recuperar allà on en fa mal molt més ràpid que si estigués parat a casa.



He fet bicicleta estàtica alguns dies. Uns 100 km. És molt avorrit... Segur que l’aturada m’ha fet perdre molt del que havia guanyat amb tants dies d’entrenament. També hi ha el risc que el metge em digui que he de canviar de plantilles o alguna cosa pitjor... Em va dir que tinc una cama més llarga que l’altra. Que tinc la tíbia de la cama dreta torta, a l’estil Rivaldo, i que el genoll i el tumell de la cama esquerra també s’han torçat per equilibrar el cos. Que tinc els peus un xic plans i que trepitjo amb els peus cap endins. Això no m’ha d’impedir res, però si que em pot fer modificar coses. M’han fet una telemetria (unes radiografies per calcular les desviacions de la pelvis al turmell). Ja em dirà.

 

A l’abril només vaig poder sumar 100 quilòmetres corrent. La previsió era fer-ne 200. De fet, anava bé, perquè en tenia fets la meitat el 15 d’abril. Just el dia que vaig parar. He hagut de descartar la cursa de Muntanya de Banyoles (23 km) perquè la tinc a tocar i no hi arribaria gens en forma. Miro el calendari de curses del juny endavant o de finals de maig i no veig res que digui: Aquesta! Però segur que trobaré alguna cosa. I si no, doncs res, a córrer per darrera el Pirulí. El veig cada dia i sé què és la porta d’entrada a un inacabable ventall de camins i corriols. M'espera?




(Per cert, he aprofitat per canviar un xic el bloc per fer-ho més visible i més divertit. Ara hi ha una foto de fons, els apunts antics es poden localitzar més fàcilment i en quan corri es podrà veuré la ruta que he fet allà on posa "Strava")