dimecres, 1 de juliol de 2015

LA REHABILITACIÓ



La inactivitat d’aquest bloc es deu, segurament, a la meva aturada esportiva. Suposo que no cal, ni interessa, que vagi explicant els meus mals i tampoc vull ser victimista. De fet, ja he posat fil a l’agulla i he començat un seguit de sessions de rehabilitació que espero que serveixin per tornar-me a permetre sentir lliure. Ben bé no sé què tinc però parlen de tendinitis del tibial posterior. Per dir-ho fàcil, és una molèstia caminant que m’afecta a la part dreta de del pont del peu esquerre, que corrent es converteix en dolor.
Rehabilitació a Fisiomèdic Girona (FMG).

El primer dia que ho vaig notar va ser el 2 d’abril. Aquell dia vam anar amb en Pere a Sant Grau per un corriol.  Ja vaig pujar malament i al baixar vaig notar les primeres males sensacions. Vaig seguir entrenant perquè tenir a tocar la Trailwalker (103km) el 18 de l’abril. Pel mig, no sé com vaig guanyar la cursa de les Vetes de Salt (5km). Després encara vaig estirar fins a la cursa Bategael Bac (20km i 1.450D+) del 24 de maig tot i que ja quasi no entrenava. Només unes proves pel carril bici. Vaig tornar-me a posar les vambes per participar al City Trail de Salomon i Esports Nabes (9 juny). 
 
Entrenament City Trail Salomon/Esports Nabes.

A partir d’aquí vaig decidir agafar la bici. Em considero bastant patata però això m’ajudava a mantenir una mica la forma. Vaig fer algunes sortides pel carril bici i diverses pujades a la Pujada als Àngels i a Sant Mateu de Montnegre. També un pas per Santa Pellaia. Es veu que no ets ciclista si no hi has passat. Però també em vaig adonar que el peu protestava i he afluixat també.
Pujant als Àngels. Foto: Miquel Tràfach.
Amb tot plegat s’acosta l’expedició cap a l’Elbrus (el viatge a Rússia comença el 30 de juliol) i m’hauré de centrar en excursions pels Pirineus tot creuant els dits perquè la rehabilitació sorgeixi efecte i el que ara és un dolor corrent i una molèstia caminant, desaparegui del tot.
Rehabilitació a Fisiomèdic Girona (FMG).