divendres, 9 de desembre de 2016

CAP A L'ARDENYA

Desembre és el mes de la cursa de l'Ardenya de l'AE Matxacuca. Gran recorregut, gran organització i a preu assequible. Aquest any tenia dubtes de si apuntar-me o no, però al final ha estat que sí. Fa anys dos anys que vull fer la Marató i mitja (63km) però, òbviament, ara no toca que diria aquell. Al final, m'ha convençut en Toti i m'he inscrit a la mitja marató, tal com vaig fer el 2013. El 2014 va tocar la marató i la lògica diu què tocava el 2015, que no va poder ser per la lesió a la vèrtebra, ni tampoc serà el 2016 per raons evidents. És aquest dissabte. És ja. Ja em toca treure l'adrenalina d'un tret sortida, avançar gent, que m'avancin amics, picar-se, de pujades salvatges on t'has de posar les mans a les cames, de baixades kamikazes on és més fàcil obrir-se el cap que posar el peu recte, i sobretot, de creuar un arc de meta.

El perfil
Ara mateix, l'única preocupació és una petita llaga en un dit del peu, feta en estrenar unes vambes noves.  Però que aquesta sigui la principal molèstia és tot un luxe. L'objectiu només és acabar. Fer 21km (i uns 830D+) a tot drap no els puc aguantar. Però sempre hi ha aquell segon objectiu amagat, que en el meu cas seria una il·lusió i una sorpresa a lluitar a partir de mig recorregut: Baixar la marca de fa tres anys quan vaig fer la mateixa mitja marató. Aquell cop van ser 2 hores 22 minuts i 59 segons.  Ara tinc menys entrenament a sobre però tinc alguns aventatges que poden ser clau: conec la ruta i porto moltes curses a l'esquena que em fan saber si puc apretar o no i quan puc fer-ho. Una de les claus, serà evitar el tap al km7, en un munyoc de roques on les cues solen ser llargues i pots estar parat algun minutet.


Aquests dies els entrenaments han estat pràcticament tots en pla, per la zona de les hortes ja un pèl més ràpid que fa uns mesos. Alguna de curta (7km) i altres més llargues (15km), també alguna sortida per muntanya, tot i que menys del que voldria. Una això sí, va ser el dia de la Cursa de Muntanya de Girona, on vaig acompanyar en Marc uns km. Va ser divertit. Aviat ja m'atreviré a anar a Sant MIquel i als Àngels des de casa i a Sant Grau. Xino xano, això sí. Amb el canvi de casa, ara tinc més estona d'aproximació i asfalt.

Després d'una bona suada.
El 2017 pinta bé.... si l'esquena em segueix respectant, però tocarà molta força de voluntat.... De moment ja vaig planificant què voldria córrer l'any vinent... amb més il·lusió que cervell .