diumenge, 4 de juny de 2017

PA AMB TOMÀQUET 2017


Anava a Santa Coloma de Farners amb poques perspectives. Últimament les coses no surten bé i aquí no volia obsessionar-me en res. Ja a la sortida no em vaig posar massa endavant, cosa que sí que solc fer habitualment per aprofitar l'estrebada inicial i quedar ben posicionat per evitar els típics taps inicials. Tant li feia, només calia sumar km. Hi havia quatre grans pujades a superar, 21km i uns 1200D+. No calia més. L'última de la lliga Selvàtika. 

Abans de sortir saludo en Charles, l'Enric, en Xevi, en Víctor, la Núria, l'Esther i la Teia. També veig en Dani un moment. I en Jose. Uns clàssics. Sortida continguda i cap a la primera pujada. A ritme molt suau i sense massa problemes. Camí del castell de Farners em sento bé, com si avancés ràpid tot i no anar ràpid. Em trobo en Víctor i en Pere. En Pere ha començat tard, pensant que la sortida era des d'un altre punt. Em passen els dos com un coet. Passem pel castell i comencem una baixada molt ràpida. Les vambes em rellisquen i em foto de lloros. Intento evitar la patacada a l'esquena i caic mig de caps i de costat. Rascades al pit i a l'espatlla esquerra i a la cuixa dreta. Les marques les veuré després i no les entenc. A partir d'aquí afluixo. No devem ser més enllà del km6. 

Baixant de Farners. Foto: Josep Bermúdez.
Tot seguit hi ha uns km entre els arbres. La calor comença a apretar però em noto perfecte.  No he sortit ràpid i tota l'estona vaig contenint-me. Molt de corriol i poca pista. Vaig sol molta estona. Ningú a davant i ningú a darrera. Passem per un punt espectacular on hem de canviar de corriol després de passar per una passerel·la de fusta en forma cargolada on primer passes per dalt i a continuació acabes a baix. Una estona després, encara sol, tiro cap a l'esquerra tot despistat. No veig cintes avanço més i més metres i res. Giro cua i escolto dos corredors xerrant. Vaig baixant i detecto on m'he equivocat. Entre que les cintes estan un pèl amunt i una fletxa blava entre la verdor no he vist res i m'he equivocat. Tornem-hi. 


Foto: Xavi Poveda.
Baixant d'Argimont. Foto: Albert Martí.

La pujada a Argimont és un anar fent. Em tora a passar en Victor. Coi! Em diu que s'ha perdut. M'explica on. És un km abans que jo, en un tram de pista ha tirat recte quan una fletxa, petita, marcava cap a la dreta. Fem uns metres junts però ell va molt més fresc i se'n va endavant.
Passem Argimont que quasi no me n'adono. Portem poc més de mitja cursa i ja hem fet tres de les quatre pujades. Hi ha una transisció cap a l'ascensió final, les Gatoses, on la calor fa estralls. Ja només vull acabar la cursa. M'aturo a fer un riu. I cordar-me primer una vamba i després l'altra. El sol és terrible, la darrera pujada no acaba mai. Avancem a poc a poc quasi sense esma. La suor m'empapa la cara. Com puc anar tant lent? 

Saltiró de baixada cap a la meta.

Al darrer avituallament bec tres gots, dos d'aigua i un de isotònic. Crec que ja en porto nou. Dos km de baixada i a la meta.       

El recorregut, malgrat la pèrdua, m'ha agradat moltíssim. Crec que sense la calor hauria disfrutat com un berro. He fet 3 hores i 22 minuts. Al desembre i en una forma física i moral més estable, baixaria de 3 hores. El sol em destrossa el rendiment considerablement. Al traçat, parit per Fast Competició, hi ha pujades salvatges i algunes baixades estan plenes de saltirons per a bicicletes. A mi no em van bé per l'esquena però entenc que, qui pot exprimir-se, gaudeix com un senglar. És estil Klassmark. Si hi ha dos opcions: sempre la més dura. Dubto que es pugui treure massa suc més a les muntanyes de la zona.  


Arribada ben acalorat. Foto: Núria Gabernet.
I res, ara apensar en aquest proper cap de setmana. L'olla de Núria a,b 21km i 1940D+, amb un inici dantesc pujant de Núria al Puigmal i fent més del 70% de la cursa per sobre dels 2.700 metres sobre el nivell del mar. Aquí el recorregut i un parell de fotos de la sortida exprés amb en Guillem per Vallter. Matinada, diversió i a treballar. 



Pujant cap al Bastiments. Foto: Guillem Ayats.
Pujant cap al Bastiments. Foto: Guillem Ayats.