dilluns, 21 d’abril de 2014

El TEST II


Aquesta setmana han tocat quatre sortides, dues de curtes i dues de llargues. La més interessant la darrera, anant de Cadaqués a Roses, resseguint la segona meitat de la Marató Internacional Trail Roses- Cap de Creus en la que participaré el 4 de maig. Per poder explicar-ho d’immediat, dir que les dues curtes van ser dilluns (una volta circular de 6,1km i 100D+ pujant pel Bon Pastor i les pistes del GEiEG) i l’altre divendres (una volta circular a la Font del Ferro passant primer pel Pirulí, amb 9,3km i 220D+). Les dues a bon ritme. La primera llarga va ser divertida: Pirulí, baixada pels polvorins, font dels Lleons, restaurant Can Max (Can Pol) passant pel corriol dels  Ecosistemes, Banc de l’Olivet, Puig d’Estela, Castell de Sant Miquel, Font Martina, Castell de Montjuïc i cap a casa a ritme accelerat per sumar 17,6 km i 620D+.



I arribava diumenge amb l’objectiu de reconèixer la segona part de la Marató del Cap de Creus. Dies enrera, guiat per en Carles, havia fet el primer tram: Roses- Castell de Sant Salvador de Verdera per Mas Fumats, Sant Pere de Rodes, La Selva de Mar, Port de la Selva, Cala Tamariua, Sant Baldiri deTavellera i Cadaqués (26,1 km i 1.400D+).  Ara tocava anar de Cadaqués a Roses passant per diversos turons (Puig de Sa Cruïlla i Pla de les Gates) de dibuix petit però de càstig continuat i per diferents cales (Jòncols i Montjoi, entre altres). Novament em guiava en Carles.



Després d’un km per Cadaqués començava la primera pujada important de la jornada. A mig gas per no reventar ja al principi el camí anava inclinant-se sense perdó. Al final, feies uns 280D+ en 2,5km. Ja duiem mitja hora. Seguiem mab la contensió i un trencacames de puja i baixa continuat. Unes vistes precioses d’autèntica Costa Brava amb muntanya, roca, penyasegats i caletes. El temps mig ennovolat ajudava a que la suor anés aguantant-se a la visera i no baixés a raig. Vam creuar diverses cales directament per la sorra o els còdols. Alguns banyistes, ben pocs i alguns turistes que admiraven la bellesa del lloc, com jo. Arribar a una cala significava sortir-ne per una pujada. En van tocar almenys tres més. A tall d’exemple: 400 metres al 17% sortint de Cala Jòncols, 400 metres al 7% sortint de Cala Pelosa i  700 metres inacabables al 19% sortint de Cala Montjoi. Entre altres. Ja quan només quedaven uns 4km de descens, un parell de vaques ens observava mentre el cel ens deixava anar algunes gotes per acabar de refrescar-nos l’esforç. Arribàvem a Roses amb uns 16km a les cames i feiem un parell de km resseguint el passeig de mar, a tocar la sorra i l’olor del mar salat. Serà l’arribada triomfal. Això espero, almenys. Serà dur, per mi. Mai he fet més de 30km seguits i aquell dia seran més de 42km amb uns 2.200 D+. Un recorregut brutal made in Klassmark de la sèrie Salomon Missionx3. Poc a poc ho aconseguiré.  Diumenge van ser 18,2km i 875D+. 






Agrair novament l’esforç i la paciència d’en Carles per portar-me per aquests paratges, una descoberta per mi, i per anar-se frenant per esperar-me i ensenyar-me com  anirà sent tot el recorregut. I també per venir-me a rescatar quan tornant cap a casa, feliç per notar-me capaç de fer la cursa, vaig patir una punxada al cotxe. Va venir, acompanyat, i van fer canvi de roda quasi a l’estil Fórmula 1, sota l’aigua de la pluja. La roda de recanvi, a més, estava bastant desinflada i per desesperació meva  allà on vaig parar el cotxe, la màquina de l’aire no funcionava. I a la següent gasolinera, la màquina automàtica, de pagament, tampoc. Amb poques ganes, un treballador em va dir que ho provés amb un sistema manual. I això vaig fer. Cap a casa, amb una nova experiència.

Màquina per posar aire a les rodes.


Roda punxada.