Les dues darreres curses les he acabat quasi arrossegant-me. Una la d'Astrid 21 (19km i 750m D+) perquè havia estat malalt i l'altra, al Cap de Creus, per la distància (42,3 km i 2.200m D+). Espines clavades.
Aquest cap de setmana tocava anar a Banyoles (21,5km i 720m D+), aquest cop sense cap excusa. Aquí va la crònica, no massa llarga, espero.
![]() |
Els preparatius, amb en Koshka ensumant. |
![]() |
Pujant a Sant PAtllari. Foto: Núria Roura. |
![]() |
Baixant de Sant Patllari. Foto: Núria Roura. |
![]() |
Al cim del Puig de Sant Martirià. Foto: Ignasi Arbeloa. |
Comença un tram de pla i vaig avançant corredors. Només queda l'ascensió a Sant Martirià. Sembla poca cosa però ja portem 19 km a les cames. Adverteixo un corredor que creia que ja només quedava voltar l'Estany.
Últims metres. Foto: Anna Colomer. |
Hidratant-me, ja a meta. Foto: Anna Colomer. |
![]() |
Amb l'Arnau Julià. Foto: Anna Colomer. |
Sense temps per pensar-hi més, aquest diumenge aniré a la cursa de Sant Roc de Vilablareix. Són 10km, bastant plana i per bosc. Només una pujada a l'ermita de Sant Roc. Hi vaig per baixar el temps de l'any passat, si és possible (48:37). A veure si he evolucionat!!
Pel que fa a l'organització, quasi tot ok excepte un tema, els avbituallaments que espero que si ho llegeixen entenguin que no hi ha cap mal, si no interés en millorar, perquè potser torno l'any vinent! La ruta genial, aprofitant tots els turons que envolten l'Estany. El pas per les cordes, divertit. Llàstima que un cop a Sant Patllari et facin tornar a baixar per la pista on s'ha pujat. Desconec si hi ha algun corriol per darrera del cim per empalmar amb la baixada fins al Puig de les Gitanes. tot i que vaig córrer sol en alguns moments no vaig témer en perdre'm perquè estava ben marcat. L'única llàstima van ser els avituallaments, un pèl escassos pels que no anàvem els primers. Molts eren compartits amb la resta de curses i els que anàvem arribant pràcticament només teníem plàtan. Quasi res de fruits secs ni gominoles (si és que n'hi havia d'haver). La beguda cap problema i el menjar a meta, tampoc. Tot i que un entrepà no hauria fet mal. Sort dels tallets de coca! Però ja dic, tot bastant bé. I bona feina del club i dels voluntaris.
2 comentaris:
Tapi bona cronica. Son en Carles Delgado vaig quedar per darrera teu i espero repetir proper any. Salut i cames
Ei Carles! Merci!! Vaig tenir un bon dia! Ens veiem en una altra cursa!!
Publica un comentari a l'entrada