TORNADA A VALLTER

Aquesta darrera setmana han tocat quatre sortides per anar sumant km i desnivell. Alguns dies els plans s'han trastocat ja tinc en ment què fer les properes setmanes per arribar apunt a la OCC (28 d'agost). La festa grossa va ser el diumenge, per Vallter amb en Jordi i el mal temps.

Dilluns volia fer una sortida d'uns 15 km pels Ecosistemes per rectificar la setmana anterior amb pocs km. Feia molta calor i humitat i tot plegat va quedar reduït en una marxa enrera a mig corriol del dipòsit. Això sí, vaig córrer enmig de nou burros d'una finca que feia molt que no veia. 10,2km i 400D+.

El dimecres, vaig millorar les sensacions amb una pujada prou ràpida pel Camí de les Dones. Vaig apretar a la part final i em vaig sentir prou bé. Van ser 13km i 480D+.

Divendres vaig decidir pujar a Sant Miquel des de casa, fent el camí habitual. Volia apretar i poder comparar temps. La idea em va venir de l'Ernest i en Rabionet. Hi havien pujat el dia abans i vaig pensar: "Fa molt que no fas la ruta clàssica de pujada". Primer una aproximació fins al Cul del Món i au, Monges, accés font del Ferro, corriol, pas per sota la variant, Can Lliure, segon corriol, can Mistaire i tram final. Em vaig trobar tot de gent pujant que em van semblar estrangers. Vaig aconseguir em meu millor temps de pujada. Està bé, però sé que encara puc millorar-ho. Van ser 27:51 des del Cul del Món fins al Castell. Feia una calor de mil dimonis. Una opció de baixada era anar pel Puig d'Estela i empalmar amb els Ecosistemes, però vaig començar a pensar en el diumenge, que anava als Pirineus. I sobretot en el sol. Hi hauria massa tram sense ombra. Així que vaig baixar per darrera de Sant Miquel, per uns corriols ombrívols que vaig conèixer en la cursa popular de Sant Miquel i vaig acabar empalmant amb la pista habitual. En total: 14,2km i 610D+.

Diumenge, per Vallter. Foto: Jordi Llauger.

Quedava la festa final, la del diumenge. Amb en Jordi volia fer una volta per Vallter passant per Pic de la Dona - Bacivers - Bastiments - estirar fins al Pic de l'Infern i tornar, passant pel Gra de Fajol. En  començar feia molt de sol i em vaig posar crea i tot i en broma ens en reiem de les previsions del temps, que preveien pluges. 

Al Pic de la Dona. Foto: Jordi Llauger.

En 40 minuts ens plantaríem al Pic de la Dona (2.702m). Els núvols ens van envoltar als minuts finals i fins i tot ens va pedregar. No es veia res i vam decidir deixar la volta per un altre dia i baixar cap a l'estació d'esquí. Allà veuríem què feia i si tornàvem a Girona per córrer per les Gavarres. 

La baixada, era la mateixa que la Cursa d'Ulldeter. Aquest cop però, més tranquil perquè no competia. 

Al Gra de Fajol. Foto: Jordi Llauger.

Un cop a baix, vam veure que s'obria el cel a la zona del coll de la Marrana. I... ja que erem a Vallter no podíem desaprofitar. Vam pujar fins el coll de la Marrana, de vegades seguint una pista i altres pel camí que generen els remontadors. Hi havia moltíssima gent. El cel es va tornar a tapar i vaig arribar a veure una dona amb un paraigües. Al coll teníem diferents opcions. Feia vent i es veient núvols per tot arreu, però el Gra de Fajol estava tocar i no estava massa tapat. Au cap amunt... en 13 minuts!! 
Unes fotos i cap avall que els núvols ens feien fora de nou. Nova pedregadeta. La baixada... uauuu!! Divertidíssima!! Al final no vam fer el que volíem fer però almenys vam passar-ho bé i vam sumar desnivell. Van ser 12,9km i 1.125D+ Queden espines clavades. S'hi haurà de tornar!