diumenge, 17 d’agost de 2014

AL PUIGMAL

El dia important s'acosta i els entrenaments s'acaben. Estant de vacances he aprofitat per quedar amb alguns coneguts per anar a córrer. Abans però vaig fer una sortida fins a Sant Miquel passant pel Tallafocs de Campdorà i anant fins al Puig d'Estela per fer una pista de baixada. Amb una mica de contenció, vaig acabar sumant 15,1km i 500D+. Acabava la setmana amb 60km a les cames. Bastant bé.  L'endemà, bicicleta al cul i fins a Llagostera i tornar pel carril bici. Bastant pla per anat fent i prou, amb 43,7km i uns 300D+. 

El dimarts vaig quedar amb el grup d'entrenaments d'Esports Parra. Hi havia en Rabionet, en Roger Seguí i l'Enric Serra. M'hi vaig afegir juntament amb en Juanjo. Preveia uns 15km de trencacames i així va ser. Em van dur per la zona dels boscos de Taialà, Mas Catofa i Sant Medir. Tot bastant desconegut per mi. Vaig poder veure que quan entrenen són terrestres. De fet, estan en pretemporada i per tant poden relaxar-se. Només així se'ls pot aguantar... a certa distància. Vaig sortir uns 15,3km i uns 375D+. El dimecres, havia quedat amb en Dani Soriano. Ja havíem pactat uns 10km i en pla, que jo l'endemà pujava als Pirineus. Van fer tota la zona de les hortes i les Deveses de Salt fins a Bescanó i tornar. Van ser 12km i uns 40D+.
Al cim del Puigmal.


Amb boireta.
El dijous, després de tenir molts dubtes sobre on anar dels Pirineus, vaig acabar fent una aposta segura: Des del collet de les Barraques al Puigmal i tornar pel mateix lloc. Tot per evitar perdre'm. Inicialment vaig fer un trosset de pista per esquicar els 2 primers km picant cap amunt i després sí que vaig anar a buscar el que sí que és el camí habitual, resseguint un filat pel bestiar. Rodejat d'isards, anava fent a un ritme prou bo pel desnivell que anava sumant. Les marmotes cridaven al meu pas com per alertar que un humà rondava la zona. No en vaig aconseguir veure cap. El sol picava força- De lluny veia dos persones de color taronja, cap a l'estació d'esquí del Puigmal. Estava convençut que les atraparia. Però avançaven ràpid i no hi havia manera.
Isard entre la boira.
 Mentre pujava vaig deixar passar tres homes que baixaven.... en bici! Com coi havien arribat allà dalt? Veia els tarongers més a prop. Just abans del km de pujada final els vaig atrapar. Collons. També anaven en bici. De fet, ara la carregaven a les espatlles. Al tram final em vaig trobar molta gent pujant i baixant. Molts tenien la base al parquing de l'estació d'esquí. Arribava a dalt en 2hores i 3 minuts. Calculava que necessitaria una hora i mitja per baixar. Vaig estar vuit minuts a salt: per menjar i per fer una fotos. I avall,que pujaven núvols. 
La boira em va acompanyar un tram. No veia el filat, però sabia que no era lluny. Una foto a un isard entre la boira i finalment arribada a destí. Un cop allà vaig veure que em faltaven uns metres pels 20 km i vaig voltar una mica fent un tram de la pista de Queralbs. Al final, 20,2km i 1225D+. 

 I res, ara ja encarant els últims entrenaments amb un parell de sortides per Girona, algunes per Vallter (hi vaig a dormir dues nits) i un trote curt final típic en mi, pel carril bici, com a gran prèvia a la OCC. Després d'aquest últim entrenament, tornaré a escriure, possiblement ja un pèl nerviós. 
Salut!