LES PROVES

Sembla que el pitjor ja ha passat. El peu encara fa mal però és suportable. He d'aguantar fins a la cursa OCC i després segurament hauré de parar sí o sí unes setmanes. De moment vaig fent el que puc. El titular "L'alarma" de l'anterior entrada veig que us va agradar, perquè va rebre bastantes visites. És el que té posar paraules "picants". Aquests dies he estat fent força bicicleta per relaxar les cames, sobretot les articulacions i els tendons d'allà on em fa mal. He anat als Àngels i a Sant Mateu de Montnegre per carretera. Amb uns temps nefastos, però clar, amb BTT. Arriba a dalt ja ha estat una fita. També he fet el camí de les dones, aquest ja de terra. Acostumat a fer-lo corrent.... ha estat diferent i el temps no tant penós. Però això de la bicicleta, no sé, encara em falta trobar-hi el gustet. 

També he fet alguna sortida. Un carril bici de 9,2km per provar el peu i que va anar bastant bé, una pujada a ple sol a Sant Grau on vaig fer figa però on la cama va anar bé fins a la baixada tot i que després també va ser suportable... (12,5km i 425D+), una pujar a l'esprint a Sant Miquel amb rècord de temps inclòs (quines ganes de fotre-li llesca!) que va incloure una baixada prop del Puig d'Estela per una pista que no havia fet mai (al final van ser 15km i 480D+) i una tirada llarga al carril bici de 30km, a ple sol on quasi no arribo. Vaig parar-me a sis fonts (tres anar i tres tornar) per veure aigua i vaig anar a ritme baix. Tot i així, el final va ser bastant calvari i vaig fregar les tres hores. El pronòstic deia que hi hauria núvols però no en vaig veure cap a vint quilòmetres a la rodona. El peu va començar a molestar bastant al km 14.... Però res tant horrorós com el dia de l'alarma. Tot plegat són proves perquè el peu em deixi sortir amb garanties d'aconseguir  d'Orsières amb l'objectiu d'acabar la cursa a Chamonix. La glòria.

A partir de dilluns tinc tres setmanes de vacances (la darrera ja a Chamonix) i no hauré de fer bogeries horàries. I potser puc anar a córrer acompanyat, que sempre és més agradable que fer-ho sol.
A veure si al proper escrit ja puc deixar de parlar tant del peu i explicar més amb qui he pogut quedar per anar a córrer.