QUATRE ERMITES DE RIPOLL

 Quasi res va sortir bé. Només per no rendir-me i sumar km i desnivell positiu. Poc més. Vaig acabar un pèl decebut de mi de l’organització de la cursa. Em plantava a Ripoll per correr la Cursa de les Quatre Ermites de Ripoll. Novament veia que arribava amb poc esmorzar a dins, però ja hi havia poca solució. Al cotxe, l’Ernest i la Núria. A la plaça ens trobem la resta de membres del Club, la Lluïsa, la Bego, en Toni, en Xevi i en Sergi. Una foto de grup i anem a buscar el dorsal. Vaja, a la inscripció demanaven la talla de la samarreta que volies però ja només els hi queden talles grans. I la bossa és la mateixa que la de Corriols de Foc, canviant el logo. Res més, ni un trist paper de propaganda, una ampolla d’aigua, productes de prova o altres elements que solen haver-hi a les bosses del corredor. No passa res. Jo vinc a córrer 21km amb els seus 1.500mD+. 

La representació del Club Trail Running Girona a la cursa.

 Ens posem a la línia de sortida. No hi ha cap tret. L’speaker fa una marxa enrera i au tonto l’últim. El primer km anem a tota castanya. És pràcticament pla amb tendència ascendent. El fem per sota de 4:20min. I pam, primera pujada descomunal. Mans als quadriceps i amunt. No tiro. Em passa en Toni. En Xevi i en Sergi ja són a davant i no els veuré més. Atrapo la Bego. Ànims! Escalfant ha caigut i s’ha fet mal als genolls. És una màquina ferida. Al km 3 la pujada no afluixa i m’adono que no podré seguir a ritme alt. Em va passant gent. Què faig. No penso plegar però decideixo no patir massa. Baixo una marxar i l’únic objectiu passa a ser acabar sense fer-me mal. Els entrenaments llargs en pla preparant la Trailwalker estan passant factura.

Pugem uns 400D+ en 3 km fins al Catllar. Primera ermita i cap avall. Una baixada serpentejant. Divertida. Però cap risc i cap a Ripoll. Anem a buscar la segona ermita, Sant Antoni. La pujada serà duríssisma. Uns 350D+ de desnivell. Segueixo sense tirar. M’avança més i més gent. No sóc dels que para als avituallaments. Però aquest cop sí. Agafo tot el que puc: aigua, gominoles, plàtans, fruits secs, xocolata... I cap avall de nou. Un cop a Ripoll després d’una baixada salvatge, cap a la tercera ermita: Sant Bartomeu. Ja no es puja tant, però les cames pesen i el cap està desconnectat. Em trobo l'Arnau, que fins i tot dubta de tirar-me la foto perquè vaig zombie. La fa. Gràcies! Penso que quatre parets trencades són el com, però encara tocarà pujar una mica més. I de nou cap avall. Ripoll sempre es veu lluny des de les ermites. Només queda la darrera: Sant Roc. No paro de mirar el rellotge. 

A punt d'arribar a Sant Bartomeu. Foto: Arnau Urgell.

 Vull que passin els km sols. Però no. He de fer-los passar jo. Vinga amunt altre cop. Té poc desnivell però el guanya amb contundència. Ja quasi a dalt abaixo el cap. Caram, és l’Ernest. Se’l veu bé! Darrera baixada pel dret. Vaig pràcticame4nt sol però la ruta està ben marcada.Tot i això, em segueix passant algun corredor. Passo per darrera d’alguns edificis i em planto a la meta amb 2 hores i 55 minuts.

Descans, en arribar a meta.

Arribada a meta. foto: Núria Gabernet.

No m’he rendit. Vaig a buscar algun aliment. Vaja, quatre gots d’aigua i un tall de coca. Per ser la cursa del campionat del Ripollès que es fa a la capital, s’ho podrien haver treballat una mica més. Em sap greu escriure això. Veig gent amb dorsals de la Hivernal de Campdevànol. són els que han fet la cursa curta avui. Ni per dorsals tenien? Almenys estic content pel paper dels corredors del club. La Lluïsa puja al podi com a millor màster. Llàstima de la Bego, que s’ha mig lesionat. Ànims!! 

I l’Ernest ha acabat la cursa disfrutant.

Amb l'Eric Moya.

No pot demanar més! Tinc una foto amb un crack, Eric Moya, que ha quedat segon darrera d'en Gabriel Crosas. Malgrat estar decebut amb alguns aspectes de l’organització, el recorregut era fantàstic. Anaves d’un costat a l’altre de Ripoll. Ara pujaven una ermita, ara baixaves al poble, ara rtornaves a pujar a una altra ermita, ara tornaves a baixar. Quatre cops! Ara a centrar-me amb la TrailWalker. Dimarts, a Girona van presentar els equips apadrinats per l’Ajuntament de Girona. Tampoc em rendiré!