QUE COMENCI LA FESTA!

Ja queda poc. Aviat seré corrent per les Vies Verdes. D’olot a Sant Feliu de Guíxols. La Trailwalker. 100 km monòtons i plens de rectes eternes que haurem d’anar superant una darrera l’altra per aconseguir el nostre objectiu: la meta. Només hi ha una possible arribada: els quatre junts. Hi haurà en Carles, que el conec ja fa temps i sé que no fallarà. Que estarà al costat, frenant quan convingui perquè ningú rebenti. Si va tenir la santa paciència d’acompanyar-me a la meva primera marató de muntanya, al Cap de Creus, segur que ara també. Hi ha en David, nerviós com jo i que l’any passat va fer els 100km tot sol. Hi ha en Jordi, de Caldes. Hem entrenat junts i mai l’he vist apurat. Respira tranquil·litat i sempre té una paurala per dir-te. En Jordi i en David, els he conegut gràcies a la Trailwalker. Són ja dos amics que he guanyat i que segur que anirem units a les Vies Verdes i en un futur, si convé, on calgui. Arribarem els quatre, amb les dues assistents: la Maribel i la Blanca. La veig molt implicades i segur que ens ho posen tot fàcil perquè vagi rodat. Patirem, però gaudirem. Gaudirem, però patirem!

Els dos equips amb l'alcalde. foto: Ajuntament de Girona.

Des que em va passar pel cap la possibilitat de participar a la Trailwalkwer han passat moltes coses. Fa un any veia passar equips per davant de casa. Ostres. Era de nit i plovia. Dantesc. Vaig decidir que l’any següent volia ser-hi jo. Calia aconseguir els diners per participar-hi. Molts. Diners que anaven a la ONG Oxfam Intermón íntegrament. Però era molts. Vaig sondejar l’Ajuntament de Girona i no veien malament ajudar-nos a nosaltres, que de fet, és ajudar l’ONG. Després d’uns mesos vaig aconseguir l’Ok i els vaig dir que a més, intentaria muntar un segon equip, en aquest cas amb grans corredors i amb opcions a guanyar. Semblava que no, però va ser que sí. Dos equips “Ciutats de Girona”, possibles només al gràcies al suport de l’Ajuntament de Girona. Un en el que hi participo jo. L’altre amb Toti Bes, David Coma, Ignasi Riuró i Adrià Canimas. Quatre senglars dels grans. A per totes.

 

Entrenament amb en Jordi i en David, tots dos de l'equip.

Un cop garantit que podríem participar-hi van venir els entrenaments. Han estat tres maratons pel carril bici en cinc setmanes. Hauria volgut fer alguna sortida encara més llarga però per diferents motius mai ha estat possible. També hi ha hagut una mitja marató de muntanya, la quatre Ermites de Ripoll, que no va anar massa bé.

Entrenant amb dos amics: en Jordi Ll. i en Dani.

Més tard, fora d'aquestes cinc setmanes, una segona mitja marató, més tranquil·la, pel carril- bici. Durant els entrenaments hem anat provant una mica els ritmes. Havien de ser prou lents per no rebentar però prou ràpids com per no encantar-nos. Un ritme còmode per tots. He fet alguns càlculs que farien que arribéssim en catorze hores. Però tampoc caldrà obsessionar-se, perquè l’únic repte és arribar tots junts. 
Darrerament he tingut problemes a les plantes dels peus. Unes molèsties superades fa tres anys amb unes plantilles que ara han rebentat i que, per aquest motiu, han deixat de fer efecte. Ara ja tinc plantilles noves, però és un remei que he trobat molt pocs dies abans de la Trailwalker, que veurem sí funciona. 
Molts amics m’ha comentat que ens vindran a veure i córrer una estona al nostre costat. El que ho fem moltes gràcies! I els que ens seguiu d’alguna o altra manera. I els que, a més de l’Ajuntament, han confiat en nosaltres hi ha fet donacions, moltíssimes gràcies. Tot va per lluitar contra la fam i en favor del dret a l’accés a l’aigua a diferents pobles de l’Àfrica. Ara ja sóc una barreja de nervis, exitació i emoció.   

Que comenci la festa!

 Espero poder explicar que tot ha anat bé.