dilluns, 3 de juny del 2013

EL MONTGRÍ

Vista llunyana amb el castell a la dreta.
Una de les parets de la fortificació.
Diumenge m'aixecava amb la intenció d'anar a Serra de Daró a la festa d'aniversari del meu nebot Nil. Però era massa a prop de Torroella de Montgrí. I no vaig resistir la temptació de posar tota la roba de córrer en una bossa dins del cotxe per si, en un moment o altre, m'escapava i podia pujar corrent fins al castell del Montgrí. Feia temps que tenia ganes de pujar-hi a tot drap i era una ocasió única per la proximitat, malgrat que les tíbies em feien una mica de mal i que la muntanya és pedragosa. Però pujar i baixar eren 4,4 km només (amb 270 D+) i eren assumibles fàcilment. Amb fort vent, de vegades a favor, de vegades en contra vaig començar l'ascens. En vint minuts em vaig plantar a dalt després d'un tram inicial amb pujada suau, un segon més inclinat i un tercer molt pedragós i inclinat. En 14 minuts més tornava a ser a baix, mirant sempre on posava el peu perquè el terreny convidava a regirades de turmell. Amb les cames amb molèsties. Però ara sí: Descans total fins com a mínim el dia 10. Toquen uns dies de vacances a Cinque Terre, Itàlia.


Havia començat la setmana dilluns, l'endemà de la Cursa Popular de Sant Roc, amb una estirada de cames al carril bici. Sis quilòmetres a ritme suau.

Quedava entre setmana intentar, de nou, el primer repte Strava d'Esports Nabes (7,3 km amb 320 D+). En aquell moment anava últim de deu participants. Tot sigui dit, deu màquines. Havia fet uns 55 minuts i el que anava novè n'havia fet 52. Calia almenys baixar aquesta marca. Vaig provar-ho dijous. plovia una mica, però no molestava. Al contrari. Vaig començar a ritme més accelerat que l'atre cop però amb la paret d'entre el 30 i el 40% al cap. I hi vaig arribar. Pujava caminant ràpid, sense saber si era prou ràpid per assolir l'objectiu evitar la darrera posició. Quan tot just duia poc més de 4 quilòmetres ja portava 35 minuts, la marca del primer classificat. "Mare meva", vaig pensar. I jo havia fet poc més de la meitat. Quedava però només una mica de puja i baixa i un descens a tota castanya des de Can Lliure fins al final. Els càlculs mentals ja em feien pensar que seria possible baixar de 52 minuts. I per satisfacció meva, vaig fer 49 minuts i 47 segons. Bona marca per ser jo. Hehe. En acabar el període del repte, un altre corredor va marcar pitjor temps. Altres millor. Però bé, vaig quedar 13è de 15.

Tornant d'Itàlia veuré si tinc temps de participar en el segon repte... i evitar altre cop ser últim! Gran part de la ruta és per la zona dels Ecosistemes, però en Toti Bes l'ha batejat com a "pujada i baixada kamikaze". Precisament la part que no conec és la que té més pendents, tant de pujada com de baixada.