dilluns, 17 de juny del 2013

KAMIKAZE



Després d’una setmana de vacances a la bonica zona de Cinque Terre (Itàlia), tocava provar les cames. Havia de ser una setmana tranquil·la, de recuperació, retorn i estudi de sensacions. El dilluns va ser així. Van ser 8,6 km a bon ritme per no voler forçar (menys de 5min/km) pel carril bici i pràcticament cap dolor a cap os. A Cinque Terre havíem fet dues caminades llargues de puja i baixa amb algun dolor a la tíbia. 


La complicació va venir quan em van dir que dimecres cobriria el partit Alcorcón – Girona FC. Promoció d’ascens a primera. Jo encantat, però era el dia que em tocava anar a córrer i provar el segon repte d’Esports Nabes. Vaig decidir anticipar-ho a dimarts. Amb el gran Intrekkid Carles vam fer 11,3 km, ell sabia el recorregut exacte sense perdre's per qualsevol corriol. Ell relaxat i jo una mica amb la llengua fora per si abans d’acabar la setmana (quan finalitzava el segon repte) no hi podia tornar. Feia un sol generós que es notava sobretot en una rampa de pujada de prop del 30% de mig quilòmetre. Fent els càlculs he acabat veient que sóc el que l’ha fet més lent dels que ho han provat. He de millorar molt i molt la pujada. Veuré com ho entreno. El repte és per la zona dels "ecosistemes" que tant m’agrada, passada la font dels Lleons. La ruta incloïa un tram de baixada brutal que fa un ziga zaga continuat. Batejat per l’organitzador, el màquina Toti Bes, com a “kamikaze”. Un camí estret ple de branques, arbres i forats. El pendent també voreja el 30%. Em vaig sentir bé i vaig baixar prou ràpid. Això sí, per girar havia de rebotar, amb les mans, literalment amb algun arbre. D'aquesta manera no perdia velocitat i girava. També m'agafava a branques per reduir la marxa quan anava massa embalat. En aquest segment no estic als últims llocs de la classificació, sinó just al mig. Però és perillós apretar aquí, per possibles lesions o caigudes. Tot plegat, vaig acabar mort de cansament i amb el tercer pitjor temps global del repte. Val a dir que els participants són màquines. Molts són "ultra" i això és un entreteniment i per mi, comparar temps una motivació i un joc on sé que ja he perdut.


Dimecres, a Alcorcón òbviament res. Amb el Tren d’Alta Velocitat vaig arribar a casa a les quatre de la matinada, amb gana i son i amb un bon resultat sota el braç (1-1). Dijous, amb  els efectes secundaris vaig decidir tornar al repte. Sabia el recorregut. Notava les cames pesades però vaig millorar el temps a la pujada i a la baixada kamikaze. També a la resta de trams més plans. Val a dir que vaig fer simplement el repte, 8 km. Vaig millorar el meu temps 4 minuts, sense avançar posicions. Pujant vaig treure el fetge i no vaig guanyar massa respecte el primer dia i baixant encara vaig millorar més el meu temps. Per sopresa, vaig registrar el segon millor temps en un tram embardissat. Estret, ple de males herbes i on has de saltar alguns troncs i altres passar-los per sota, de quatre grapes. 
En acabar el repte... 16è de 17 participants. Com en el primer repte, he esquivat la darrera plaça. Espero que els "lents" com jo segueixin participant en propers reptes. Per lluitar per alguna cosa, encara que sigui no fer el pitjor temps. El següent repte serà per sant Miquel. Un tros és pel recorregut clàssic des de Girona (pista i els tres corriols), per acabar girant quan estàs a punt d'arribar a dalt i anar a buscar una pujada empinada per Celrà. Pinta terrorífica.


Diumenge hi havia la tornada del play off. Acabaríem passant l'eliminatòria gràcies al 3-1 a Montilivi. L'últim rival que queda és l'Almeria. Ai si pugem!! Poc abans d'anar al camp, vaig anar a trotar pel carril bici. Esperava que cap a les sis de la tarda no fes sol. Però en feia i molt. I el vent bufava fort. Això va fer que el GPS no rutllés massa bé i les dades siguin poc fiables. Vaig fer uns 10 km. Diria que el ritme no va ser massa bo. Van quedar-me les cames molt pesades i amb mal a la tíbia dreta... No sé com acabarà. Hauré de sortir a provar-ho. I per desgràcia res de muntanya...  Marxava a dormir amb l’alegria del futbol. El somni de ser a primera segueix viu. 

Penjo unes fotos dels pobles de Cinque Terre:



Riomaggiore
Manarola
Vernazza
Corniglia



Gegant de Monterosso