Últimes sortides profitoses i variades. La primera va servir
per anar al Castell de Montjuïc des de casa. El camí podria haver estat passant
pel Barri Vell i pujant des de la plaça Sant Pere. Però era més original fer-ho
passant pel meu amic el Pirulí i per la torre d’Alfons XII. Tant per anar com
per tornar. A l’anada mentre baixava per la torre d’Alfons XII resseguint la
pedrera, vaig topar-me amb cinc conills. Quina gràcia. L’Ajuntament ha privat
el pas de vehicles per la Ferradura i se’ls veu lliures per tot arreu. La sortida amb
el Pirulí i la torre al recorregut convertia la ruta en un puja i baixa que
incloïa el monestir de les monges de Sant Daniel, des d’on vaig trobar un
corriol que em va portar al llom de la muntanya de Montjuïc. Durant la marxa
em va fer mal la tíbia. Hores després però, el dolor pràcticament va
desaparèixer.
El castell de Montjuïc. Foto: Wikipedia |
En arribar a casa de nou, vaig acabar sumant 10,2 km i 370m de
D+. Amb l’afegit d’haver fet una primera incursió per la zona de Montjuïc,
pràcticament inexplorada per mi. I la gràcia de fer la volta a la fortalesa. Una
fortificació que si estigués més a prop del centre, seria més admirada,
respectada i cuidada. Tant amunt, sembla que només és estimada pels veïns més
propers. Per la resta de girons, queda lluny. Fa mandra arribar-hi només de
resseguir la pujada amb la vista i els busos escassegen.
Jo només puc
mirar amb els ulls oberts i tirar fotos als qui em deixen bocabadats. A tots.
![]() |
En Marc Pinsach, va guanyar. |
En Carles
va tenir temps de tot: fotos a dojo amb una càmera bona i servir aigua als
corredors necessitats. Aigua, coca-coles, llimonades i voll-damms.
L’avituallament pirata el vam plantar, el va plantar, al cim del Nou Creus.
![]() |
En Toti, va quedar sisè. |
![]() |
En Carles animant els corredors. |
Entre l’anada i la tornada, uns 16
km amb uns 1.100m de D+. I sobretot un bon regust de boca de córrer tant amunt.
I un aplaudiment per en Carles que en gran part, va preparar la sortida pel
simple plaer d’ajudar els corredors, a banda del luxe per la vista que suposa
veure els cracks.
Capelleta del camí del Calvari. |
Allà, caiguda per terra sense conseqüències i
alguna petita pèrdua d’itinerari recuperada a temps. Una ascensió molt vertical
en paral·lel a la variant de Sant Daniel i cap a la murala de nou per la
muntanya de la O, el Calvari i Torre Gironella. 11,2 km i 550 de D+. I content
per poder fer un Repte Nabes sense quasi dolor a les cames. Si hi tornés, entre
pèrdues, caigudes, indesicions i encara falta de ritme per l’antic mal a la
cama, puc baixar uns set minuts el temps final. Es veurà si repeteixo.