dimecres, 24 de juliol de 2013

CASTELL DE MONTJUÏC i OLLA DE NÚRIA



Últimes sortides profitoses i variades. La primera va servir per anar al Castell de Montjuïc des de casa. El camí podria haver estat passant pel Barri Vell i pujant des de la plaça Sant Pere. Però era més original fer-ho passant pel meu amic el Pirulí i per la torre d’Alfons XII. Tant per anar com per tornar. A l’anada mentre baixava per la torre d’Alfons XII resseguint la pedrera, vaig topar-me amb cinc conills. Quina gràcia. L’Ajuntament ha privat el pas de vehicles per la Ferradura i se’ls veu lliures per tot arreu. La sortida amb el Pirulí i la torre al recorregut convertia la ruta en un puja i baixa que incloïa el monestir de les monges de Sant Daniel, des d’on vaig trobar un corriol que em va portar al llom de la muntanya de Montjuïc. Durant la marxa em va fer mal la tíbia. Hores després però, el dolor pràcticament va desaparèixer. 
El castell de Montjuïc. Foto: Wikipedia
En arribar a casa de nou, vaig acabar sumant 10,2 km i 370m de D+. Amb l’afegit d’haver fet una primera incursió per la zona de Montjuïc, pràcticament inexplorada per mi. I la gràcia de fer la volta a la fortalesa. Una fortificació que si estigués més a prop del centre, seria més admirada, respectada i cuidada. Tant amunt, sembla que només és estimada pels veïns més propers. Per la resta de girons, queda lluny. Fa mandra arribar-hi només de resseguir la pujada amb la vista i els busos escassegen. 





El diumenge vaig anar amb en Carles a veure els corredors de l’Olla de Núria. Dos intrekkids admirant l’esforç dels 650 valents que van voltar la vall, primer pujant-la pel Puigmal, després carenant-la amb un puja i baixa constant i finalment tornant de nou al santuari amb un descens vertiginós. En Carles bé podria apuntar-s’hi i fer un bon paper.
 Jo només puc mirar amb els ulls oberts i tirar fotos als qui em deixen bocabadats. A tots.
Esperant els corredors. Foto: Carles.
En Marc Pinsach, va guanyar.
En Carles va tenir temps de tot: fotos a dojo amb una càmera bona i servir aigua als corredors necessitats. Aigua, coca-coles, llimonades i voll-damms. L’avituallament pirata el vam plantar, el va plantar, al cim del Nou Creus. 

En Toti, va quedar sisè.
En Carles animant els corredors.
Hi vam arribar des de Vallter. A les pujades caminant ràpid i al pla i baixades trotant. Després de veure un bon reguitzell de valents vam tornar per on havíem vingut. Aquest cop més estona corrent que caminant, perquè la orografia era favorable. Encara tinc al cap els corredors. 
Entre l’anada i la tornada, uns 16 km amb uns 1.100m de D+. I sobretot un bon regust de boca de córrer tant amunt. I un aplaudiment per en Carles que en gran part, va preparar la sortida pel simple plaer d’ajudar els corredors, a banda del luxe per la vista que suposa veure els cracks.








Capelleta del camí del Calvari.
Dimarts, vaig decidir tornar als Reptes d’Esports Nabes. Unes rutes competitives que s'inventa en Toti. Pensava fer-ho el dimecres -avui-, però entre confusions a la feina i el dentista, vaig decidir anar-hi dimarts. Així, encara puc tornar a sortir dijous abans de marxar al Mont Blanc. El repte, el quart, és més llarg i amb més desnivell que els anteriors. I també té una animalada de baixada, de nou kamikaze. De moment hi hem participat cinc persones i vaig l’últim. Jejeje. Però he descobert un parell de corriols poc després de la variant camí dels Àngels, que seran molt útils. El trajecte comença a la muralla, puja fins a Torre Gironella i la muntanya de la O, segueix pel primer tram sense asfalt de la pujada dels Àngels i després d’un tros de ziga zagues s’ha de girar pendent avall per una baixada inacabable , que aquest cop he baixat amb més precaució que en altres ocasions per evitar blincar el turmell. A continuació, pel mig de les pedres de la riera de Sant Miquel seca. 
Allà, caiguda per terra sense conseqüències i alguna petita pèrdua d’itinerari recuperada a temps. Una ascensió molt vertical en paral·lel a la variant de Sant Daniel i cap a la murala de nou per la muntanya de la O, el Calvari i Torre Gironella. 11,2 km i 550 de D+. I content per poder fer un Repte Nabes sense quasi dolor a les cames. Si hi tornés, entre pèrdues, caigudes, indesicions i encara falta de ritme per l’antic mal a la cama, puc baixar uns set minuts el temps final. Es veurà si repeteixo.