PENDENT DE SANT MIQUEL

Les tres últimes setmanes les he passat entre la recuperació dels 28 km als Pirineus amb en Carles i el pensament amb la cursa de Sant Miquel que s'ha de fer aquest diumenge. Tot i que de la sortida als Pirineus en vaig arribar a casa sencer, sabent que em queda molt per millorar, hores després notava unes punxades al genoll esquerra. Per evitar riscos, vaig decansar uns dies, amb la cosa que perdia entrenaments per la pujada a Sant Miquel. Quedava quasi clar ja que de les dues opcions de cursa (12km o 21 km), hauria d'escollir la primera. 

No va ser fins al cap d'una setmana justa que vaig tornar a sortir. Van ser només tres quilòmetres pel carril bici i prou perquè no veia clar que les molèsties al genoll haguessin marxat. Dos dies després hi vaig tornar a la nit. De nou al carril boci, per no forçar i perquè no hi havia massa més remei. Només podia anar al primer tram de carril perquè hi ha llum i anar fent allò d'anar i tornar. Ja vaig fer el doble de quilòmetres. 

Divendres passat no tenia previst anar-hi. Però estava seguint una cursa per muntanya de cent quilòmetres als Alps d'en Toti Bes per twitter i refrescant una pàgina web i de tant estar-ne pendent em van entrar ganes de sortir. Era al migdia i el sol picava fort. Vaig decidir pujar al Pirulí, allargar fins a Torre Giuronella i baixar. Van ser tant sols 4,5 km però almenys hi vaig poder tornar a posar rampes de pujada i baixada i el genoll ja no es va queixar quasi.

Diumenge vaig quedar amb en Marc i en Jordi per anar a veure el recorregut de la cursa curta de Sant Miquel. Passa per uns camins que no controlo i volia veure'ls. fins ara sempre havien fet una cursa per un altre lloc, però enguany fan els vint anys i han decidit canviar-ho tot per fer-ho mes de muntanya. Jo que l'itinerari clàssic me'l sabia pam a pam. La cursa curta comença a les monges i es desvia cap a Campdorà per l'antiga terrera, ara reconvertida en bassa. Després de creuar la variant de Sant Daniel pel pont es tira pel dret seguint uns pals elèctrics. Una estona de pista arran de la Font Martina. Llavors hi ha algun corriol per anar-se acostant a Celrà i pujar al Castell per darrera. Després ja només queda la baixada, que sí que és la més típica. Al final, surten uns 11,5 km amb uns 440 de D+. Van estar-hi una hora i 22 minuts, però a ritme suau i parant-nos perquè no sabiem segur determinats trams del recorregut.

L'endemà dilluns vaig tornar-hi un tros. Vaig fer fins als pals elèctrics, repetint aquest tram, amb les seves esgarrinxades, dos cops. Tot el tros de las cursa que vaig fer va ser força més ràpid que el dia abans. Això em permet pensar que la cursa almenys punc baixar de la hora i quart. Però bé. Aquest cop no vull marcar-me temps que després em poso pressió i no val la pena, perquè total vaig a córrer. Al final van sortir-ne 7,7 km i uns 220 de D+ amb molta calor perquè era al mig dia. Al vespre vaig anar a treure el cap a la plaça del Vi. Es feia un acte de reconeixement a en Toti Bes, que finalment va guanyar la cursa per muntanya celebrada al Massís del Mont Blanc. Cent km amb arribada a Chamonix, just on jo havia estat feia unes setmanes per pujar al Mont Blanc. També a Arnau Julià, que també havia triomfat en una prova brutal als Alps. Els vam aplaudir i els hi vam fer el passadís dels campions. Quins cracks. Allà vaig conèixer alguns dels que compartim les rutes de les sortides a Strava, com en Miquel, ara lesionat en un dit. Precisament ho fem en un grup on hi ha els d'Esports Nabes, la botiga d'en Toti.

En Toti, saludant la gent.