CONTRA MI

"De no fer 4 km a fer una mitja marató en 1 hora i 36 minuts en un any!", exclamava en Josep Maria, un dels meus millors amics i membre d'Intrèkkids que surt d'una llarga lesió. De fet, té raó. Ell em responia a una queixa meva: "Estic estancat". Certament fa aproximadament un mes que veig que no tiro per muntanya. Potser sí que ha arribat el moment de parar-se a pensar i simplement disfrutar. De deixar de pensar què estic fent malament. El menjar? Els entrenaments?  I recordar que el setembre de 2012, per primer cop vaig córrer 6km. I en pla. 

Però jo sóc d'aquells que competeixo sempre contra mi mateix. Em comparo les rutes que vig fent i els diferents trams per saber quant he evolucionat. I ara que s'acosta la Pujada als Àngels (16 de març) he provat de pujar rampres a tot gas i no noto millora. També he fet tota la ruta de la Pujada... i el meu temps no és més baix que la cursa de fa un any.


Aquests últims dies quatre sortides més: una pujada i baixada als Àngels (17,2km i 700D+). No va ser tant satisfactòria com voldria. A la pujada, tres minuts més que fa un any. I la baixada... doncs perquè tocava. I decebut. Això va ser diumenge. El dimarts, em vaig aixecar aviat, un cop de cotxe fins a Bescanó i pujada a Sant Grau (9,2 km i 420D+). Buscava la ruta de la pujada que es va fer per Nadal, però em vaig equivocar en un trencant. al final van enllaçar-hi de nou. Vaig passar-m'ho força bé. Pujada dureta, sobretot al final. Però tot plegat un pèl curt. Una baixada ràpida i a treballar. El dijous vaig fer una sortida llargueta per ser entre setmana amb ganes de fer rampes. El dibuix final van ser quatre pujades, com gepes de camell. Pujada al Pirulí, superar la variant de Sant Daniel pel túnel on s'hi pot veure l'escultura d'una margarita, un tram d'Ecosistemes 3 per la dreta i novament Pirulí. Bastant content pel ritme i per no acabar excessivament cansant (12,3km i 460D+). finalment, diumenge vaig fer allò quer m'agrada: repetit un recorregut antic per veure si tiro. Vaig fer la ruta del Repte Nabes 2. Em vaig sentir bé, però el rellotge va marcar que no havia millorat temps. De fet, en els trams de pla i baixada sí, però al tros d'ascens contundent de pujada, vaig anar força lent. (14km i 380D+). L'unic positiu de les sortides, la suma de desnivell positiu.

Acabo la setmana amb aquest neguit al cap de no tirar prou pujant, precisament quan diumenge vinent hi ha la Pujada als Àngels. Fa unes setmanes estava convençut de baixar de 55 minuts. Però vista l'evolució, que sigui el que deu vulgui.... Si milloro respecte l'any passat (58 minuts justos) ja estarà bé. Serem uns quants Intrèkkids! Ah, a veure si guanya en Rabionet. Seria molt bèstia que un tiu d'asfalt, passés per sobre de tots els que fan muntanya.

A partir de la Pujada als Àngels, tocarà incrementar quilòmetres més que ritme o potència, que tinc diverses curses llargues al calendari. Ja estic inscrit a moltes! Ho explicaré ben  aviat.