D'ASFALT A MUNTANYA

A dalt, les vambes blaves per l'asfalt. A sota, les de muntanya.

Porto cinc sortides des de la mitja marató de les vies verdes. M’he reincorporat a la muntanya amb algun disgust i alguna sorpresa. Però quines ganes que tenia de canviar les vambes del pla i asfalt per les de muntanya!

La  primera sortida va ser dimarts passat. Poca cosa perquè les cames notaven encara l’esforç. Això sí, a ritme bastant ràpid. 

Van ser 6,3 km amb uns 130D+ i una mitjana inferior als 5min/km. 
Bàsicament, carril bici, pujada al GEiEG i puja i baixa cap al Parc Científic. 

El dijous va venir el canvi, ja sí cap a la muntanya i pensant ja en la Pujada als Àngels. La felicitat de retornar a la terra dels senglars, les corrues d'orugues i els rucs.  Pujada al Pirulí, descens des dels Polvorins fins a la font dels Lleons i dues pujades (amb les respectives baixades) a la ruta circular dels Ecosistemes 3. El tram de pujada per l'esquerra fa quasi 2 km i sumes uns 170 metres cada cop. Vaig tornar cap a casa de nou pel Pirulí la sensació que m’ho podria haver passat una bona estona més. Van sortir 16,1km i uns 700D+ i molta alegria. 

El diumenge tocava pujar als Àngels des de casa. Mig malalt i envaït de mocs. Pensava que això no seria cap obstacle. Hi havia d’anar amb en Marc i en Jordi. Però per diferents motius no van poder acompanyar-me.  Vaig fer l’aproximació a Sant Daniel passant pel Barri Vell de Girona i cap amunt. A les Monges em vaig topar amb un munt de cotxes i bicicletes. Resulta que hi havia una competició. Com sempre que passo corrent per allà,  em vaig trobar en Josep, que viu allà. Sembla fet expressament. I vinga pujar i pujar. Notava que no tirava. Em va slaudar algú i li vaig retornar la salutació. Però qui era? Massa fos per fixar-m’hi massa. Després de la baixada de la Casa de les Figues, vaig decidir tornar cap a casa, amb mala lluna fins i tot pagant la ràbia amb algun vianant. A casa veuria que el meu ritme no era dolent. Però la salut sí. Bnona decisió retornar a temps. Havia fet poc més de 13 km i 370 D+. Dos dies després sabria que la salutació era de la regidora de Turisme de Girona.

El dimarts vaig decidir fer un híbrid. Mig pla i  mitja muntanya. Una pujada al Pirulí i una volta circular per la pista de la Font del Ferro. A tot gas i satisfet perquè els temps a les pujades tornaven a ser prou dignes tot i mantenir el refredat. 10,5km i 270D+

Cartell dels Ecosistemes.

Finalment, aquest dijous he tornat a la zona decosistemes passant pel Pirulí. Un volta als ecosistemes 3 pujant per l’esquerra, i un cop a baix, una volta començant per la dreta. Començar per l’esquerra o per la dreta té la seva cosa en cadascuna de les eleccions. 

A la dreta per exemple, la pujada és més llarga i la pendent mitjana és menor. Tot i això, té mig quilòmetre amb una pendent de més del 20 per cent. Avui, aquí he hagut d’apartar-me per deixar passar un 4x4. Moments després, el cotxe ha fet figa en una corba i he viscut un moment ben estrany: adelantar un cotxe que no podia fer front a una pujada. Al final, entre els ecosistemes i els passos pel Pirulí, 16,6 km i 700D+. Recupero l'alegria.

Com que ja he escrit prou, em guardo la sorpresa per d’aquí a uns dies. És una inscripció a una cursa llargueta. Ai ai!!!