Havia estat xerrant amb l'Ernest d'anar als Pirineus. Tenia moltes coses al cap, però amb el meu estat de salut semblava un xic agosarat. Tot i així, vam decidir anar-hi juntament amb en Juanjo i en Dani. Ja els coneixia d'un entrenament per Sant Grau. Bona gent i amb ritmes similars als meus. No cal res més! Tenia clar que aniriem a Vallter. I que volia pujar al Pic de la Dona. A partir d'aquí improvisaria.
Sortíem de Salt a dos quarts de set del matí. Un diumenge, com uns campions. Començavem a córrer minuts després de les vuit des de l'aparcament de l'estació (2.150 metres d'alçada). Feia un vent horrorós. Quasi que feia descontrolar les passes. Jo duia bastons, i podia falcar-me un xic millor. Arribàvem al Pic de la Dona (2.702 metres d'alçada) en 42 minuts. Havien estat 2,3 km al 23%. Sense quasi parar per fugir del vent, comencem a baixar cap al coll de la Geganta (2.604 metres). Per allà ens veiem en cor d'anar al Bacivers (2.530 metres) enlloc de fer directament el Bastiments.
![]() | |
Cap a Bacivers. Foto: Ernest Alenyà. |
Seguim cap al Coll de la Marrana (2.530 metres) i pugem ràpid al Gra de Fajol (2.714 metres). Sobretot l'Ernest. Colló, com ha tirat. Són 0,6km al 26% que faig en poc més de 18 minuts. Més fotos, una mica de xuxeries i aigua i cap avall, ja sí, cap a l'estació, on hi ha el cotxe. Hem fet tot el circ d'Ulldeter en 3 hores i mitja. Són 12,8 km i uns 1.050D+. Les meves cames remuguen, perquè sembla que hagi estat més. Això sí, un bon desnivell acumulat.
![]() |
Al Gra de Fajol. Amb en Juanjo, en Dani i l'Ernest. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada