XXV CURSA A L'ALBA DE SALT

La mitja marató de muntanya de Quart, la Quartum, es va suspendre i em vaig quedar sense cursa per diumenge. Però després de parlar amb en Carles i en Rabionet, vaig decidir a darrera hora apuntar-me a la Cursa a l’Alba de Salt. Curta (8,6km) i plana però és el que em venia de gust. Això sí, amb el cap clar que a partir de llavors, adéu a les curses i al terreny pla. 

Amb en Quim i en Dani. Foto: Ernest Alenyà.

 Em planto a Salt una hora abans. En la recollida de dorsals ja em  trobo l’Ernest. No corre però té una càmera de fer fotos enorme. “Treballarà” de fotògraf.Veig molts atletes d'Esports Parra, de l'Atletisme Girona i del GEiEG. Més corredors del que esperava. Xerro amb en Quim i conec en Dani, que el vespre abans havia fet 10km a Mataró. Saludo la Paula i en Rabionet em va confessa que vint minuts abans és quan es posa nerviós.  Jo ja des de la nit abans. 

Primer km. Amb en Dani darrera. Foto: Ernest Alenyà.

Tret de sortida i un primer km molt ràpid. A 3:59. Els dos següents encara són pràcticament tots d’asfalt i els faig en 4:16 i en 4:21. Buf. Quin ritme. Entrem al Pla dels Socs i a les Deveses. Com un degoteig, em va passant gent. Dos o tres cada km. Sembla que tota l’estona el camí piqui cap amunt. Però no pot ser, perquè comencem i acabem al mateix lloc. Els següents km mantinc un ritme prop del 4:30. Adelanto dues noies, que són les dues primeres de categoria femenina. En passar pel km6 veig els que són els dos primers classificats que van pel km 7,5. En Rabionet m’anima. Jo només tinc esma per aixecar el puny i per esquivar les basses. Passem per una masia amb dos gossets petits al costat del camí. Al km 7 avancem un pare amb una filla que caminen i ella exclama "pobrets!" al meu pas. Doncs, sí, estem al límit de començar a patir.

Esprint Final.  Foto: Ernest Alenyà.

 Els últims 700 metres són d’asfalt altre cop. No sé d’on, però trec forces per fer un esprintet. Em queda un temps final de 37:35(mitjana de 4:22)  i sóc el 60è classificat de 191. He entrat entre els cent primers i rasco 41 punts de la classificació del TOP100. Pocs cops més ho aconseguiré perquè en les que són puntuables  hi ha autèntiques màquines. L’any passat vaig fer 38 punts a la Mitja Marató de les Vies Verdes i 3 punts a la Pujada als Àngels. Això de curses “populars”.... 

Últims metres. Foto: Ernest Alenyà.

Tinc les cames bastant dures de l’esforç acumulats els darrers dies. La cursa l'he fet de més a menys, just al contrari que caldria. Arriben dues persones amb els gossets als braços. No són de la masia? Ja a meta agafo l’entrepà, la beguda i la samarreta i xerro amb els que hem anat arribant. Ha guanyat en Rabionet, que no les tenia totes al principi. Esperem el sorteig d’Esports Parra per marxar. I pam! Em toca una motxilla!! I amb aquest regal, cap a casa. Toca canviar de xip. Ara sí, que la OCC s’acosta.

Motxilla de regal!  Foto: Ernest Alenyà.