dimecres, 18 de juny de 2014

LA CÀRREGA

Porto uns dies carregant fort les cames, probablement pensant en la cursa d'Ulldeter. Després de la sortida als Pirineus del diumenge anterior, el dilluns vaig pujar a Sant Miquel. Un company de professió va nomenar el castell i m'hi vaig veure abocat. Vaig patir un pèl, encara castigat de cames pel dia anterior. Van sortir 12 km i 400D+.

L'endemà vaig tornar a la BTT, una mica de carril bici i cap a Sant Cristòfol del Bosc. Vaig girar poc abans d'arribar, rebentat de cames per l'acumulació dels dies anteriors. O això espero perquè quasI fa vergonya no haver arribat a l'ermita. Cap a casa desfent el camí fet. Sortida de 23 km i 280D+.

Dimecres, de nou, sortida. Pel Pirulí, les Pedreres i els Ecosistemes. Veient que estava desgastat, va ser un ritme tranquil amb un únic objectiu. Apretar al corriol conegut com a kamikaze de pujada (0,3km al 31% i serpentejant). Allà vaig paretar una mica hi vaig millorar el meu millor temps. Quedava empatat amb l'Ernest. Cadria desempatar més endavant. Aviat. Cap a casa per Torre Gironella amb 9,6 km i 290D+.

El dijous 10km en bicicleta estàtica al matí i al vespre una sortida per les Pedreres amb l'Oriol que volia veure la fauna que hi ha. Van ser 7,6km i 230D+ a ritme molt suau. El divendres altre cop BTT ja pensant en una nova sortida pels Pirineus el diumenge amb força desnivell. Amb la bici bàsicament vaig fer carril bici i em va servir per explorar alguna pista que hi ha en un lateral i que algun dia puc fer corrent per fugir de la monotonia rectilínia del carril bici prop de Quart. Van ser 16,8 km i 150D+

El diumenge venia la sortida grossa. Volia resseguir el primer tram de la cursa d'Ulldeter. Des de Setcases (1.262 metres d'alçada) a les Borregues (2.691 metres d'alçada). Així, de sortida són uns 7,6km i un D+ de 1.430m. Vaig anar-hi amb en Jordi i en Pinxo. Arribats a Setcases notem vent. Però cap amunt. 
Protegit del vent.
Cada cop feia més vent. La pujada era menys temible de l'esperat fins al km3. Llavors ja picava fort. Rampes llargues del 20%, 30% i 40%. Ens protegiem del vent passant pel mig del bosc buscant que els arbres dessin de mur. Cada cop més vent i més fred. Seguiem. Ja vèiem on acabava el bosc. Tindríem problemes? Dues persones baixaven. Ens van dir que feia molt de vent. Que era impossible avançar. Seguim una mica més. Dues persones més. Ens diuen que han hagut de fer marxa enrera i que per no ser tirats a terra, s'han estirat a terra ells. Xerrem del punt on encara un humà pot aguantar el vent. Ens assenyala un pic i anem allà. Bufa, com bufa! Arribem no sabem on. Dues fotos i cap avall. En Jordi es gira el turmell. Jo també el blinco un pèl. El terreny és molt irregular i sovint poses el peu a cegues. Arribem a baix. Han estat 11,4km i uns 1.200D+. A casa, per Google Maps. Interpreto que el pic on hem girat cua és el Cim de Pastuira (2.373 metres d'alçada). Només coneixia un Pastuira, però no és aquest, és un de més alt, no massa llunyà. 

Dalt del cim Pastuira. Foto: Jordi Llauger.
M'havia quedat amb ganes així que el mateix diumenge a la tarda vaig tornar a sortir... a pel desempat del kamikaze. Vaig baixar el meu millor temps d'un mig minut. Això i unes voltes per les Pedreres, per sumar 9km i uns 280D+

Aquesta setmana, hauré de seguir acumulant desnivell i molts km, excepte ja al cap de setmana que seria menys distància. A seguir!!