dilluns, 24 de novembre de 2014

REPTE AL MONTIGALAR

Amb certs dubtes per les molèsties al genoll, vaig quedar amb en Carles per provar de fer el Repte Nabes Wikiloc fins al Montigalar.  Uns 14km de pujada que pots fer el dia que vulguis a l'hora que vulguis i amb qui vulguis, amb un GPS i que després s'ha de validar. La cosa era que després de la pujada, s'hauria de tornar. No tenia clar si anar de casa a la sortida (Restaurant Cul del món) en cotxe o corrent. si deixava el cotxe la tornada l'hauria d'acabar allà. Si no, a la baixada podia retallar cap a casa. Vaig triar la primera opció. Quedem a les vuit del matí amb en Carles. Allà ens trobem tot de corredors i ciclistes. Una petita Rambla. El GPS tarda a trobar els satèl·lits. Sortim cap a Can Sirvent i posteriorment anem en direcció a Font de la Pólvora. Girem amunt per creuar la variant de Sant Daniel per un pont prop de l'escultura d'una Margarida que decora la carretera i després d'algun corriol anem seguint la pista fins a la carretera dels Àngels, a tocar del restaurant Can Pol.
 
En Carles aganfant aigua a la Font de les Núvies.
Al Montigalar. Foto: Carles Moreta.
 
 Aquí comença l'aventura de debó. Corriols de pujada i baixada, entre arbres, branques, males herbes, rieres... Tot desconegut per mi i escandalosament ben parit. Parem a la Font de les Núvies a agafar aigua. Amb en Carles hem de fer algunes marxes enrera perquè en algun punt perquè el corriol que hem enfilat no és el correcte, segons el GPS. El temps acompanya. Almenys per mi perquè no fot un sol espatarrant gràcies a una boirina que és prou alta com per deixar-nos veure el terra. Seguim fent algunes aturades per trobar els camins exactes i ens trobem alguns caçadors de bolets. La cama va aguantant prou bé. Al km, tenim la gran pèrdua. Ens havia avisat en Peio que allà semblava que havies de passar arrastrant-se a l'estil servei militar. També en Josep Maria. No en faries prou amb una serra elèctrica. Caldria una excavadora. Després d'anar donant voltes decidim seguir el corriol d'on venim, sense fer cas al desviament del GPS. Això torna a passar al km 12 i al km 13. Si algú ens veu de lluny deu pensar que busquem bolets. Al final, acabem anant per pista fins al cim. Valgui aquest escrit d'alerta per si algú s'hi troba. A partir del km11: No sortir del camí! Allà dalt, és espectacular. Allà al mig, qui diria que hi ha aquest raconet elevat. Els núvols no ens deixen veure masa res, però s'intueix tot. Malgrat les petites pèrdues ha valgut la pena. I molt. Hem completat el repte! En 1 hora i 57 minuts. Un temps modest.... que intentaré rebaixar.
 
 
 
Al Balcó de les Bruixes. Foto: C. Moreta.
Unes fotos i en Carles m'anima a anar al Balcó de les Bruixes.  És una baixadeta de poc més d'un quilòmetre. Les vistes són encara més dantesques. Ara queda tornar. Vistos els meus temors pel genoll optem per baixa per un lloc amb baixades sense exigència. Això és anar a buscar Quart pel Montengre i acabar fent carril-bici. Serà un pèl més llarg però menys violent. Ens toca fer uns 7 o 8 quilòmetres d'asfalt. El genoll nota els impactes. Durant uns dos o tres quilòmetres em noto buit, però acaba passant. No sé com m'he reomplert. Anem per carretera fins que trobem un corriol que ens porta a creuar el Celrè. A Quart aprofitem una font. Al carril bici, anem a ritme suau que ja duem més de 30 km. Fins a casa. El genoll protesta però menys del que podia pensar. al final em surten uns 34,4km i uns 1000D+.
 
 
Salut