D'ASFALT A MUNTANYA

A dalt, les vambes blaves per l'asfalt. A sota, les de muntanya.

Porto cinc sortides des de la mitja marató de les vies verdes. M’he reincorporat a la muntanya amb algun disgust i alguna sorpresa. Però quines ganes que tenia de canviar les vambes del pla i asfalt per les de muntanya!

La  primera sortida va ser dimarts passat. Poca cosa perquè les cames notaven encara l’esforç. Això sí, a ritme bastant ràpid. 

Van ser 6,3 km amb uns 130D+ i una mitjana inferior als 5min/km. 
Bàsicament, carril bici, pujada al GEiEG i puja i baixa cap al Parc Científic. 

El dijous va venir el canvi, ja sí cap a la muntanya i pensant ja en la Pujada als Àngels. La felicitat de retornar a la terra dels senglars, les corrues d'orugues i els rucs.  Pujada al Pirulí, descens des dels Polvorins fins a la font dels Lleons i dues pujades (amb les respectives baixades) a la ruta circular dels Ecosistemes 3. El tram de pujada per l'esquerra fa quasi 2 km i sumes uns 170 metres cada cop. Vaig tornar cap a casa de nou pel Pirulí la sensació que m’ho podria haver passat una bona estona més. Van sortir 16,1km i uns 700D+ i molta alegria. 

El diumenge tocava pujar als Àngels des de casa. Mig malalt i envaït de mocs. Pensava que això no seria cap obstacle. Hi havia d’anar amb en Marc i en Jordi. Però per diferents motius no van poder acompanyar-me.  Vaig fer l’aproximació a Sant Daniel passant pel Barri Vell de Girona i cap amunt. A les Monges em vaig topar amb un munt de cotxes i bicicletes. Resulta que hi havia una competició. Com sempre que passo corrent per allà,  em vaig trobar en Josep, que viu allà. Sembla fet expressament. I vinga pujar i pujar. Notava que no tirava. Em va slaudar algú i li vaig retornar la salutació. Però qui era? Massa fos per fixar-m’hi massa. Després de la baixada de la Casa de les Figues, vaig decidir tornar cap a casa, amb mala lluna fins i tot pagant la ràbia amb algun vianant. A casa veuria que el meu ritme no era dolent. Però la salut sí. Bnona decisió retornar a temps. Havia fet poc més de 13 km i 370 D+. Dos dies després sabria que la salutació era de la regidora de Turisme de Girona.

El dimarts vaig decidir fer un híbrid. Mig pla i  mitja muntanya. Una pujada al Pirulí i una volta circular per la pista de la Font del Ferro. A tot gas i satisfet perquè els temps a les pujades tornaven a ser prou dignes tot i mantenir el refredat. 10,5km i 270D+

Cartell dels Ecosistemes.

Finalment, aquest dijous he tornat a la zona decosistemes passant pel Pirulí. Un volta als ecosistemes 3 pujant per l’esquerra, i un cop a baix, una volta començant per la dreta. Començar per l’esquerra o per la dreta té la seva cosa en cadascuna de les eleccions. 

A la dreta per exemple, la pujada és més llarga i la pendent mitjana és menor. Tot i això, té mig quilòmetre amb una pendent de més del 20 per cent. Avui, aquí he hagut d’apartar-me per deixar passar un 4x4. Moments després, el cotxe ha fet figa en una corba i he viscut un moment ben estrany: adelantar un cotxe que no podia fer front a una pujada. Al final, entre els ecosistemes i els passos pel Pirulí, 16,6 km i 700D+. Recupero l'alegria.

Com que ja he escrit prou, em guardo la sorpresa per d’aquí a uns dies. És una inscripció a una cursa llargueta. Ai ai!!!

MITJA MARATÓ DE LES VIES VERDES

Havia descansat força els dies abans de la mitja marató de les Vies Verdes. Després de fer 60 km  amb sèries pel mig, la darrera setmana va ser de 8km el dimarts, amb sèries de canvi de ritme d’un minut, i una sortida ràpida de 5km i de nit (per temes laborals) el dijous. Res més. Em presentaria a la cursa amb amb les cames descansades. Durant dies havia amenaçat de pluja, fins al punt que havia anat a comprar un paravents d’urgència, que només  vaig trobar a baix preu a la secció de dones. Fins i tot entre uns quants vam aconseguir implicar en Tomàs Molina perquè ens fes una predicció per internet. Ens deia que no plouria, que estaria tapat i que faria vent.

Sortida! Em veieu? Dels quinze primers! Un de groc!

No sé per què, però la nit abans em va costar dormir. Per què em poso nerviós si surto a disfrutar i sense cap opció de victòria? Segurament per guanyar-me a mi mateix. A millorar-me i a complir amb un objectiu. El despertador va sonar a les sis en punt. Uns espaguetis, una dutxa i cap a Llagostera en cotxe. Vaig aparcar per causalitat al costat de l’Ernest. El cel estava força tapat però no semblava que hagués de ploure. Un parell de riuets, quatre bromes, saludar en Josep Maria que farà la seva primera mitja i cap a la sortida. 

Primers km.

Els tres primers km eren d’asfalt amb tendència ascendent. Tenia por de sortir massa ràpid, estirat pels corredors del voltant, però vaig aconseguir controlar-me. Tenia clar que havia de generar una mitjana total de 4:45m/km per aconseguir el meu objectiu: 1h40m. Els primers 4 km em va sortir a una mitjana de 4:42m/km. També tenia clar que havia d’aprofitar els km de baixada per rebaixar aquesta mitjana, convençut que al tram final, patint, la pujaria. A partir del km 5, vaig encadenar 4 km amb una mitjana de 4:31m/km aprofitant precisament la tendència descendent més descarada. Més o menys tenia sempre els mateixos corredors al voltant. Gent que no conec i amb qui vaig estar temptat de preguntar-lis: “A per quina marca aneu?” En muntanya hauríem xerrat: “D’on ets?”, “Com vas? “ o “Ara bé una pujada forta, que jo m’ho conec,”, etc. Però en pla o pràcticament en pla tenia feina a anar controlant el ritme amb el rellotge i els ciclistes que venien de cara. Em dedicava a mira la roba dels corredors, com marcaven els passos, si eren d’algun club, on duien el dorsal. I, repetia mentalment un tros de cançó ("Caminante"), obsessivament, de Bongo Botrako (ya veras, no es tan difícil/ ya verás, no es el final/ ya verás, que queda más cerca/ ya verás, si más lejos estás). Sí... són els del "Ei Chipirón"....

Venien uns km de pla on la previsió era mantenir-me en la mitjana final per consolidar el coixí aconseguit al principi. Va ser així fins al km 16, segon amunt segon avall. Pensava en l'arribada. Em sortia un temps mental d'1h 36m si els càlculs mentals els feia bé segons el ritme que duia. Excel·lent. Pel mig, a Santa Cristina ens van començar a seguir uns nois amb un mòbil amb música a tot drap. Cridaven la nostra posició. “Tu vas el 57!”  li van dir a un corredor que anava just darrera meu. Caram. Això anima! Però  poc després, vaig notar que les cames em pesaven. Alguns dels qui tenia a prop se’m van escapar i ja no els vaig veure més. Era el moment d’agrair haver fet coixí  Era al km 16 teniael sol de cara i el vent en contra. Bufava fort i vaig anar veient al rellotge com el temps es disparava cap amunt. Vaig apretar per intentar rebaixar-ho.  Dos km de manteniment de mitjana però ja molt malmès. Fins i tot de cap.

Km. 18

En arribar a s’Agaró vaig detectar que tocava fer una pujada que alguns cops he fet en cotxe. No m’ho esperava. Altre cop perdria temps. A mitja pujada vaig trobar-me una dona asseguda en un banc que em va cridar “va, que ara ja veuràs el mar!”. Això anima. I molt. I una família que ocupa tot el carril. Vaig apartar-los com vaig poder agafant la mare pel braç. Vaig arribar  a dalt bastant malament. Però veia que ja només quedava  baixar i encarar la recta cap al port. Corria com podia i em va avançar una noia. Em va saber  greu però quan quedaven 200 metres vaig fer fun esprint i la vaig passar. Fa lleig i més a una noia (després sabré que ha quedat tercera), però la meva família m’esperava per fer-me fotos i no podia sortir mig tapat, darrera d’algú. Ja em va passar a la cursa de Muntanya de Girona amb un home que va dedicar-se a fer del mono mentre arribava. Arribava molt content.  Després d’agafar una medalla que una voluntària volia posar-me al cap, em vaig ajupir perquè em venien nàusees. Estava a l’alçada d’un gosset. Li vaig acariciar el cap. Em vaig aixecar i vaig començar a agafar beguda i menjar per refer-me. 

Esprint final. Foto: Alba.

 El meu temps 1h.36m.33s., amb una mitjana de 4:43m/km. Havia rebaixat el meu objectiu. I el 63è classificat. El rellotge marcava 20,5 km. Per ser realment una mitja marató faltarien 600 metres. Si hi sumés 2 o 3 minuts hauria rebaixat igualment el desitjat 1h40m. Havia fet un bon plàning! Estava molt i molt satisfet i orgullós per haver estant fent un bon entrenament tot un mes específicament per aquesta prova. Més tard veuria els temps de’n Quim, l’Ernest, en Josep Maria.. Segur que tots contents perquè complien allò que m'havien dit! Amb la família vam esperar l’arribada del guanyador de la marató. Pam! En Rabionet havia fet un canvi de ritme a falta de dos km i va arribar el primer. Quin animal. La setmana abans havia fet 154,5 km. Li havien sentat bé. Quin honor poder seguir els seus entrenaments.

Rabionet guanyant la Marató.

I bé. Sempre m’agrada parlar de l’organització. Tot força bé, tot i que voldria escriure alguns “però”. Una mica cara. Sé que existeix l'opció  d’apuntar-se molt abans per pagar menys. Però pels que treballem, ens lesionem o improvisem.... a mi 34 euros per 21 km on no faig ni servir els avituallaments, doncs un pèl car. També sap greu que li diguin mitja marató i després faltin aquests 600 metres que ara fan que jo hagi de matisar la marca cada cop que en parli. Per què no allargar-la 600 metres per Llagostera o Sant Feliu? I per últim, un gironí que treballa matí i tarda, dissabtes inclosos... on havia d’anar a buscar el dorsal? Doncs si no podia desplaçar-se a Sant Feliu o Barcelona, per nassos, faltant a la feina una estona el dijous i anant fins a Salt.

La resta tot bé. Molts avituallaments (tot i que no els faig servir) i que espero que acabessin ben nets, un bon xou a l’arribada, i la ruta ben marcada. No vaig provar això dels busos perquè tenia por de liar-me. Tindré un bon record, per la marca i l’ambient. Ara toca tornar a la muntanya!!

LLEST

Després de tres setmanes d'entrenament específic, ja estic llest. O he d'estar-ho. Potser haurien calgut tres o quatre setmanetes més, però és el que hi ha. I crec que és suficient per fer un bon temps aquest diumenge, a la Mitja Marató de les Vies Verdes. Ara només em queden dues sessions, però curtes, per arribar descarregat de cames. 

Aquesta darrera setmana he fet el meu record en set dies: 60,5 km. Mai n'havia fet tants. Si bé és cert que la majoria han estat en pla. Tot plegat per acostumar les cames a anar a un ritme ràpid molts quilòmetres seguits i patir-los el menys possible. Crec que estic prou preparat per baixar de 1 hora 40 minuts. O sigui, una mitjana de 4m45seg el km durant 21 km. La clau serà aconseguir un petit coixí fins a la meitat del recorregut, que fa un pèl de baixada. Després aguantar el ritme. Aquest és el resum de la meva tercera setmana: 


Entrenament 8 de 13 (3 de febrer): Agafo el cotxe i enfilo cap a Llagostera. D'aquí sortirà la cursa. Toca examinar un tros de recorregut. Surto des del pavelló. Faig 11 km d'anada per reconèixer la ruta pel carril bici i els altres 11 km de tornada. La primera part la faig a tot taco. Molt ràpid gràcies a la tendència descendent i aconsegueixo una mitjana de 04:34 el km en 11km, fins a Santa Cristina d'Aro. A la tornada, amb una mica de vent i en tendència ascendent, acabo fent els 22km a una mitjana de 04:56. Acabo força content, amb una simulació de mitja marató de 1 hora 44 minuts, sense haver de treure el fetge.


Entrenament 9 de 13 (5 de febrer): Sortida de trote pel carril bici, sense buscar fer bon temps. Estic tant fart del carrilet que després de passar per la zona dels gats (en compto deu de tots colors) enfilo cap al Bon Pastor i lés intal·lacions esportives del GEiEG. Després giro per fer la baixada fins al Parc Científic de la UdG i torno al carril bici fins a Quart. Desfaig el camí i de nou, enlloc d'anar directe a la Creueta pel carril bici, pujo al Bon Pastor i al GEiEG i baixo pel Parc Científic, ja cap a casa. 15km un pèl diferents.


Entrenament 10 de 13 (7 de febrer): Tenia programades unes rampes. Pujades a tota castanya per les Gavarres. Una manera, ja prevista de desconnectar de tant carril bici. Han de ser uns 10km. Pujo més ràpid que mai fins al Pirulí, on darrerament hi ha un cavall nou, que s'esvera molt quan passo. També un parell de gossos que no sé si mai han estat sense una cadena que els té permanentment lligats. També un gos petit que sempre surt a l'esprint per saludar les meves cames. Baixo pels Polvorins en direcció a la font del Lleons. Poc abans giro a la dreta i vaig per una pista que passa just pel primer túnel de la variant de Sant Daniel, des d'on es veu una escultura en forma de Margarita. També faig aquest tram més ràpid que mai. Però mig rebento. Havia pensat en baixar i tornar a fer aquesta pista però intueixo que petaria i decidieixo anar cap al restaurant Cul del Món. Allà pujo primer fins a la muralla i després fins al barri de Torre Gironella, com puc. Passo pel Calvari i cap al Pirulí i avall. Veig dues cases a sota el Pirulí que en poc temps han allargat el seu espai de domini, amb tanques, considerablement. Potser responen a la intenció de l'Ajuntament de posar ordre a la zona de les Pedreres. diran que tenen drets consolidats? Em surten 10km amb 350mD+


Entrenament 11 de 13 (9 de febrer): Tocaven 15km a bon ritme. De nou pel carril bici. Quina tortura. Tinc la sort que començo enganxat darrera d'un noi. M'estira 3km fins que fa mitja volta. Però m'ha servit de llebre i aconseguir un bon ritme (4:41). Segueixo tirant direcció a Llambilles. Hi ha moltíssima gent. Els caps de setmana, el carrilet, està massificat! Moltíssima bicicleta. més tard sabré que a quart s'hi feia una prova. Vaig tirant i tirant i passo un moment fluix, coincidint amb un tram amb pujadeta que en tornar serà baixadeta. Sene més arribo al destí amb una mitjana de 4:48. Amb això, faria la mitja marató en 1h 40m i pocs segons. Vaig ben orientat. Per molta gent l'objectiu pot ser baixar de dues hores. O de 1h 45minuts (per allò de la mítica mitjana de 5 minuts/km). Jo m'he dit a mi mateix que puc en menys d'1hora 40 minuts. Veure, Però si no puc, no serà la fi del món. Salut!!!

CANVI DE PLANS

Segona setmana d'entrenaments per la mitja marató de les Vies Verdes (16 de febrer) on he hagut de fer alguns canvis per qüestions laborals. Les sensacions no han estat massa bones. Les cames carregades a base de bé i molt pesades. Espero que almenys serveixi per anar afinant les cames i que quan les deixi descansar a prop del dia de la cursa, tot es transformi en un bon resultat. De fet, aquesta setmana semblava que pensava més en la OCC (28 d'agost) que en les Vies Verdes. Per exemple, vaig fer una visita a en Toti a Esports Nabes per uns primers consells de material, entrenaments, logística i dades del recorregut que m'espera pels Alps. Queda encara molt, però, de fet, fredament no queda tant. Per cert, en Toti ha guanyat la cursa de Rocacorba. Un màquina amb qui m'he creuat els darrers dies al carril bici. Ell fent sèries, jo intentant-ho.

El resum de la setmana és aquest: 

Entrenament 5 de 13 (28 de febrer): Tocaven uns 10 quilòmetres pel carril bici fent sèries que he batejat com a cabells d'en Bart Simpson. O sigui, canvis de ritme d'un minut. Un de ràpid i un de lent. El dibuix que surt en el ritme és com el dels cabells d'en Bart. Van sortir tres tandes de 5 minuts ràpids i cinc lents. Tot i que les cames recordaven que dos dies enrera havien fet 22 km a una mitjana de 5 minuts el km, vaig acabar bastant satisfet. Els min uts ràpid els feia a un ritme inferior als 4min/km. Seria però l'única sortida amb bones sensacions.

 Entrenament 6 de 13 (30 de gener): Per diferents circumstàncies, vaig haver de sortir al migdia. Eren 15 km i no tenia temps de dinar si volia ser a la feina quan tocava. O sigui... vaig arribar un pèl tard tot i retallar mig km. Tocava simplement fer 15 km, a un ritme que no m'exprimís al 100%. El rellotge l'havia deixat configurat per error amb avisos cada minut (molt útil quan faig canvis de ritme), fet que em va anar atabalant cada seixanta segons. A més, potser pel neguit de la feina, vaig acabar desconent de l'entrenament, tot i que la mitjana, per no forçar no estava malament: 5:10/km. L'objectiu el dia de la cursa serà estar els 21 km a un ritme inferior a 5m/km per fer mensys de 1 hora i 45 minuts.

Entrenament 7 de 13 (1 de febrer): En teoria tenia planificat fer 25 km a bon ritme. Dic en teoria perquè en principi no treballava. Però va tocar anar a la feina i vaig decidir canviar de dia els entrenaments programats. O sigui, els 25 km els faré dilluns i les sèries que havia de fer dilluns les vaig fer dissabte. Eren sèries a l'estil piràmide. O sigui: un minut ràpid i un lent, dos ràpid i dos lent, tres ràpid i tres lent, dos ràpid i dos lent i un ràpid i un lent. Vaig fer dues tandes. La sensació va ser que no acabava de córrer al màxim quan tocava per no morir en l'intent. Malament doncs, perquè hauria d'acabar fos. Vaig comptar deu gatets, de tots colors. Un molt semblant al meu. Com que em sentia malament pel canvi d'entrenaments, enlloc de 10, vaig estirar un pèl més... 11'5km.

La setmana vinent ha de ser la més dura: una tirada llarga a bon ritme i rampes per les Gavarres, entre les quatre sortides. Ja queda menys per la cursa.