TOT A PUNT

Ja sóc a la recta final de la preparació de la Marató Internacional Roses- Cap de Creus. No hi ha marxa enrera ni temps per pensar què he fet bé o malament. Simplement, diumenge toca acabar la cursa com pugui. Aquests dies finals tocaran dues sortides suaus i en pla. Per no carregar les cames i per reduir les molèsties al genoll dret per haver sumat tant desnivell positiu i negatiu. 

Aquesta darrera setmana ha estat un xic estranya. Per temes de feina, la sortida de dimarts va ser dimecres. Em vaig plantar al taller per reparar el cotxe i des d'allà vaig córrer cap a casa tot fent una volta enganxant diferents trams per on solc passar-hi sovint. La intenció era passar-los molt ràpid. Aquests ràpis i els d'"empalme", més lent. A l'estil canvis de ritme improvisats. Fartleks. Va sortir una ruta hídrida, mig d'asfalt mig de muntanya passant per les pistes de Palau del GEiEG, el carril bici, la Torre Alfons XII, el Calvari, la Muntanya O  i els  Polvorins. Bastant satisfet perquè als trams que volia fer ràpids em van sortir bastant ràpids. Van ser 13km i 275D+. El divendres havia de ser el darrer dia amb desnivell important. Vaig dibuixar un recorregut potent amb cinc pujadetes que asseguressin una bona suma. Vaig passar pel Piruli, el túnel de la variant de Sant Daniel on hi ha la margarida, una pujada fins al restaurant Can Pol (abans Can Max) per la zona dels Ecosistemes, el corriol Kamizake de pujada i la muntanya de la O que connecta Sant Daniel amb el Calvari. Hi havia trams de 400  metres amb un percentatge del 31% i altres de 2km al 8%. amb les corresponents baixades. Tot plegat una bona carregada de quadríceps i una bona suada amb 13,5km i uns 600D+. Encara pensava que hauria fet més, però és el que tenen les Gavarres, que per sumar molt de desnivell i no repetir trams de pujada, cal ser molt enginyós. El diumenge tocava fer poca cosa i van ser 12,4km amb 300D+ passant per les Pedreres, una mica de Sant Daniel, Montjuïc i Torre Gironella.

Ara toca pensar en diumenge. És el tercer gran objectiu de la temporada, després de la Mitja Marató de les Vies Verdes (on buscava un bon temps de rellotge) i la pujada als Àngels (amb l'objectiu de baixar de 55m). Fins ara, les curses marcades amb una "x" han acabat bé. Ara toca només acabar la cursa. Els avituallaments els he d'aprofitar tots. Sortir molt tranquil i arribar al castell de Sant Salvador de Verdera sense haver apretat en cap moment. Baixar Sant Pere de Rodes amb el mateix objectiu i fer la recta de La Selva de Mar sense forçar. Que al Port de la Selva pugui respirar i a Cadaqués saber que puc arribar a Roses. A Cadaqués m'he de sentir segur. Com el dia que vaig fer els 26Km de la Cursa de Muntanya de Girona i als Àngels, tot i que encara quedaven 11km, sabia que arribaria i que faria bon temps. 

Ara l'objectiu no és el cronòmetre, si no acabar. Però caldria que a Cadaqués tornés aquella sensació viscuda als Àngels. I passar els darrers quilòmetres repassant tot l'esforç que m'hauran permès arribar a la meta. Mentalment he redibuixat tot el recorregut. Hi ha un munt de pujades. Calma. I baixades molt picades, més calma. I molts km trenca cames. Encara més calma. Això és el que hauré de repetir-me. Queden molts dies per la cursa, però ja estic pendent de la climatologia. De moment apunta perfecte: núvols i alguna goteta. Molt millor això que no pas un sol asfixiador. Veurem com evoluciona. I cal evitar posar-me nerviós la nit abans. Com deia Tito Vilanova:"Sobretot no et fiquis mai nerviós per res, perquè el que avui et sembla important, demà no ho és". Doncs això, diumenge només serà un pas més d'una llarga aventura que encara té un camí immens per recórrer.

 

Un dels múltiples cartells animant la gent a animar els corredors.

Qui em vulgui venir a veure, la previsió és arribar entre les dues i les tres de la tarda a Roses. Però mai se sap si serà més tard o si serà abans. I com a punts de pas.... al Port de la Selva podria passar-hi entre les deu i les onze del matí i a Cadaqués entre les dotze i la una del migdia. Finalment, aquí hi ha tota la ruta, amb el seu relleu.

El que m'espera.