VISITA AMB ALES

Ha estat una setmana variada, de muntanya russa. Hi havia tres sortides previstes, totes amb desnivell a superar. Era la darrera setmana del mes. Vaig començar bé, pel mig malament, amb una visita que mai voldria, i vaig acabar de nou satisfet.

Aquest setembre he arribat a sumar 170 km. No està malament. És el meu record mensual. Pel mig una adquisició de vambes (Brooks PureGrift2) que encara em genera dubtes. De vegades noto que van bé, sobretot pujant, però baixant sembla que m'obliguin a clavar tot el peu pla. I també la compra d'unes mitges compressives barates que, per ara,em van genial per no provocar bellugadissa als bessons.

Al que toca.

Tocava això:

Setmana 3 (23/09/2013 – 29/09/2013)

Quilometratge.

23/09/2013	24/09/2013	25/09/2013	26/09/2013	27/09/2013	28/09/2013	29/09/2013
----	12	----	15	----	---	20

Desnivell.

La sortida de 12km, amb un desnivell no inferior a 300 metres positius, 

La de 15, uns 500.

La sortida de 20, una pujada als Àngels.

Entrenament 7 (24 de setembre):En la primera sortida, dimarts, vaig enfilar el Pirulí, i vaig anar tirant amunt, per una pista força recta controlant que pugués tornar sense fer més km dels previstos. Quan ja estava a punt de girar, vaig veure la carretera dels Àngels. Una mica d'asfalt i vaig trobar-me amb el restaurant Can Pol. Per mi sempre serà Can Max. Tocava començar a tornar a casa i enlloc de fer-ho amb una mitja volta, vaig optar per agafar una pista que ja em conec d'un repte Nabes i que coincideix un tram amb un Repte d'Esports Nabes. Em notava lleuger i m'entretenia amb els xiulets del vent Semblaven cançons. Després de passar a tota castanya per un tram en pujada, fent passos de gegant i a l'esprint, vaig arribar a dalt mig ofegat però en menys de mig minut. Vaig fer mig km quasi caminant per l'esforç i seguidament vaig encara el camí de casa novament gaudint dels sons de l'aire i passant pel Pirulí. Em surten exactament 12 km i 470 m de D+.

Entrenament 8 (26 de setembre):La segona sortida era dijous. Havia d'incrementar km i desnivell. Havia quedat amb en Miquel. Pràcticament no ens coneixiem però ell considerava que jo era un bon "motivador" a l'hora de córrer perquè va molt en bicicleta i molt poc a peu. Però jo havia espiat les seves sortides i sabia que era un dels "màquines" a l'hora d'estirar la pota. Vam decidir fer part del recorregut de la cursa del castell de Sant Miquel. Al km tres ja em notava malament. En Miquel començava a esperar-me. Les cames, a diferència de dimarts, pesaven com un barril de ciment. No tirava ni en els trams plans. Bevia isostar. Només seguia endavant perquè m'estirava en Miquel. La calor apretava. Per motius de feina no havia pogut sortir al matí i la sortida era al migdia, amb una calor de ple estiu.  La baixada la vaig fer un minut i mig més lent per km fins que en Miquel es va acomiadar i va fotre-li llesca perquè feia tard a la feina. Quina imatge que vaig donar... sempre a darrera, amb la llengua fora i la cara desencaixada. Els dos últims km van ser terribles. Alguns cops vaig haver de caminar i tenia fred i calor a la vegada. I m'havia polit l'isostar.Fliblades a les cames. Tot plegat era la visita d'un animalot: una "pàjara" amb totes les lletres. Van ser 14,5 km (perquè vaig acabar frenant molt abans d'arribar a casa) i uns 500 de D+. Al vespre tot eren dubtes sobre la Cursa de Muntanya de Girona. 26km i amb força més desnivell... són massa per mi? Alguns whatsapp i algun missatge a en Carles, que al penjar l'entrenament de la jornada ja havia detectat que alguna cosa fallava.

Entrenament 9 (29 de setembre):La tercera sortida era diumenge. Tocava fer la pujada als Àngels Havia de servir per retrobar-me físicament després del mal estar del dijous. La sortida va ser amb en Carles i en Jordi des del pavelló de Fontajau. Uns tres km plans que van anar de fàbula i vam començar a enfilar poc a poc. Sempre a ritme suavet. En ser tres, anavem xerrant i ens anàvem contenint. Perfecte. Amb en Carles a davant, el ritme era exactament el que volia, sobretot a la primera meitat de sortida. Vam arribar a dalt força sencers i enlloc de baixar pel camí d'anada vam decidir baixar pel camí de la Cursa de Muntanya, a tocar del montnegre. Bona opció per saber què em trobaré. Tenia por de topar amb pendents excessives però tot ho vaig veure assumible. Això sí, el dia de la Cursa portaré molts més km a les cames i molt més desnivell acumulat. Caldrà arribar-hi amb contenció. Al final vam acabar sense forçar la maquinària i satisfets. Jo sobretot perquè la "pàjara" havia quedat enrera. Van sortir exactament 20 km i 770 de D+.   

I ara ja encaro la setmana següent. Un xic més suau...

Setmana 4 (30/09/2013 – 06/10/2013)

Quilometratge.

30/09/2013	01/10/2013	02/10/2013	03/10/2013	04/10/2013	05/10/2013	06/10/2013
----	15	----	15	----	----	12

Desnivell.

La primera sortida de 15km, pla. La segona, un 500 positius.

La de 12km amb un desnivell no inferior a 300 metres positius.