dilluns, 11 de març del 2013

363 KM

Últimament estic pessimista. Avui he anat a bon ritme però mentalment pensava que aquest diumenge tindré mal dia. Potser el fet que el GPS se m'hagi torrat boig i em donés dades falses m'ha acabat d'aixafar l'entrenament. Han estat 8,5 km pel carril-bici. Anada i tornada fins a les primeres cases de Quart.
Tot i ser dilluns hi havia molta gent. La creaió de les vies verdes de Girona van ser un gran encert. Avui hi havia usuaris caminant, en bicicleta, corrent... Fins i tot els gats de la Creueta passejaven tranquil·lament sense cap temor. He fet carril-bici perquè no volia carregar les cames amb desnivells però tampoc volia trepitjar asfalt.



Ja només em queda un entrenament abans del diumenge, el la Pujada als Àngels. Serà un entrenament suau d'uns 5 km, de nou en terreny pràcticament pla. Des de l'1 de desembre hauré fet 363 quilòmetres. Són molts. O són pocs. No ho sé, però tenint en compte que fa dos anys el meu únic esport era el moviment de dits del comandament d'una Play Station, doncs crec que està prou bé. Des d'aleshores he provat de córrer però pel mig he patit lesions del qui, de sobte, recupera el gust per l'exercici: una fascitis plantar que encara arrossego, tendinitis de "pata de ganso" al genoll i una reblincada al turmell.


En aquests tres mesos i mig hi ha hagut molts entrenaments amb pujades.... Ascensions a Sant Miquel, al Puig d'Estela, al Pirulí, al Puig d'en Roca, als Ocells Perduts pels boscos de Taialà, al Bon Pastor de Palau, testos als Àngels.... Això és el que hauré de pensar quan pugi als Àngels: que l'esforç no ha de quedar en và. L'objectiu és ben simple: arribar a dalt. I fer-ho en menys d'una hora. En els testos ja ho he fet (56 minuts 57 segons), però en competició mai se sap. I el clima... no sé si vull fred o calor...

2 comentaris:

Marti ha dit...

No et ratllis tant...ho faràs molt bé...encara que no baixis de l'hora...la qüestió és córrer...a les curses hi ha tendència d'anar més rapit...et sols deixar portar pel ritme de la gent...però també en els passos estrets hi ha embotellaments que et fan perdre molt temps i et trenquen el ritme...vigila això.

Tapi Carreras ha dit...

martí!!!! He quedat ben embotellat al Matahomes!!!! Ggrrr. Ja ho veuràs en el post... he fet 58.00 :)
Ara a seguir progressant!!
Merci pel comentari màquina!!