Avui he gaudint corrent, saltant per la muntanya. Basses,
camps a través, corriols per on baixava aigua, camins, desoritentació, salts de
rieres, peus molls, fang.... Era l’últim dels entrenaments amb desnivell i amb
més de 10 km que tenia previst fer abans de la pujada dels Àngels (17 març). Havia estat plovent i plovent hores
abans. El temps amenaçava pluja de nou però m’he decidit a sortir perquè l’endemà
les perspectives eren les mateixes.
He enfilat cap al Pirulí. Allà sembla que el món s'ha parat. És un món a part. Corres entre barraques
i cotxes destartalats. Sempre hi ha tres
oques passejant tranquil·lament que criden quan senten que passo. Hi ha qui assegura que un dia se'm tiraran a sobre. També hi ha un gos petit que
m’ataca als peus cada cop que hi rondo a prop de la casa que deu vigilar. I diversos galls i gallines
que caminen lliurement. I alguns cavalls lligats en corrals plens de palla.
A continuació he tirat cap a l’església del Calvari i a la
muntanya de la O. Me la va descobrir l’exregidor Ponç Feliu quan la
desbrossaven per primer cop. Tota aquesta zona al rebost de Torre Gironella desconeguda per molts giuronins. Des d’allà he baixat cap a Can Sirvent i cap al
denominat "camí de les dones" que em va ensenyar el gran Intrekkid Carles Moreta.
He hagut de saltar rierols i correr entre centímetres d’aigua que cobria el
camí. M’he perdut però sempre sabia que com a mal menor, podia girar i fer el
camí a la inversa. Volia fer uns 12 km. Quan en portava set he decidit fer
mitja volta. La tornada era més curta perquè em volia saltar la tornada per la
muntanya de la O. El tros fins al Pirulí ha estat espectacular. Baixades
pedregoses, combinades amb basses insalvables amb un salt, fang vermell a tocar
de Vila-roja i camps que no podien amagar l’aigua que no havien pogut absorbir.
En arribar als Polvorins he encarat el Pirulí i de nou cap a casa. Uns 11,5 km
en total amb uns 380 metres de desnivell positiu. Més content que el dia anterior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada